Com verificar la reducció de demanda de calefacció i refrigeració i de consum d’energia primària no renovable d’un edifici en el que es realitzen ampliacions?

Com verificar la reducció de demanda de calefacció i refrigeració i de consum d’energia primària no renovable d’un edifici en el que es realitzen ampliacions?

Què és l’energia primària, l’energia final i com és el procediment d’obtenció en edificis

Per a verificar els requisits d’estalvi d’energia primària no renovable i de demanda energètica en projectes de rehabilitació amb ampliacions, ens trobem amb dos escenaris possibles:

1. Modificacions puntuals:

Les actuacions que incorporin modificacions puntuals (com a tancaments de terrasses o similars) es podran comparar directament de forma simplificada l’estat original i l’estat reformat amb l’ampliació, sempre que aquesta no superi els límits establerts en l’article 1.1 del DB-HE 0 del CTE.

2. Ampliacions substancials:

Quan la obra de rehabilitació contempli una ampliació substancial, considerant-se com a tal, quan es superen els límits establerts a l’article 1.1 del DB-HE 0 del CTE, caldrà realitzar l’anàlisi de forma separada i independent de la part de l’edifici existent a rehabilitar i de l’ampliació.

Així, en la modelització del CEE en la situació final (posterior a la intervenció), caldrà aportar el CEE tant de la part existent prèviament de l’edifici com de la part ampliada, considerant adiabàtiques les superfícies de contacte entre ambdues parts.

Així, com a resum en cas d’ampliació caldrà aportar les següents certificacions:

Ampliacions d’escassa entitat


CEE inicial: reflexant l’estat previ a les obres

CEE final: amb la superfície real habitable (climatitzada) que pot o no incloure la part ampliada.

L’estalvi de demanda i consum es verificarà a partir dels valors de kWh/m² del CEE inicial i CEE final (superfície habitable: amb o sense superfície ampliada)

Ampliacions substancials


CEE inicial: reflexant l’estat previ a les obres

CEE final: Caldrà presentar 2 CEE:

  • CEE final (de la part de l’edifici existent prèviament)
  • CEE final (corresponent a la part ampliada de l’edifici)

Als dos CEE finals la part de partició que comparteixen ha de considerar-se adiabàtica.

L’estalvi de demanda i consum es verificarà a partir dels valors de kWh/m² del CEE inicial i CEE final (part existent).

A més a més, s’hauran de tenir en compte les consideracions següents:

  • Per tractar-se de projectes de rehabilitació integral, tant la part rehabilitada com la part que correspongui a l’ampliació hauran de complir amb els requisits del CTE que siguin d’aplicació en cada cas.
  • Les ajudes es calcularan en funció del nombre de habitatges de l’edifici original a rehabilitar. Segons s’especifica a l’article 35.10.d) del Reial Decret 853/2021, la dada a justificar és el nombre d’habitatges a rehabilitar, pel que serà aquest nombre el que es prengui com a base per al càlcul de les ajudes.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Càlcul de la renovació de l’aire interior en habitatges segons el Codi Tècnic i la seva introducció en el programa Ce3X

Càlcul de la renovació de l'aire interior en habitatges segons el Codi Tècnic i la seva introducció en el programa Ce3X

La qualitat de l’aire interior en els habitatges és un aspecte fonamental per garantir el benestar i la salut dels seus ocupants. Una ventilació adequada és essencial per renovar l’aire viciat, eliminar contaminants i mantenir un ambient confortable a l’interior dels espais habitables. En aquest article, explorarem com calcular la renovació de l’aire interior en habitatges segons les directrius establertes pel Codi Tècnic de l’Edificació i com introduir aquests valors en el programa Ce3X

Càlcul de la renovació de l’aire interior segons el Codi Tècnic

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) estableix els requisits i les normatives per a la construcció d’edificis a Espanya. En el seu Document Bàsic DB-HS3, s’aborda el tema de la qualitat de l’aire interior i s’estableixen els criteris per al càlcul de la renovació de l’aire en habitatges.

El càlcul de la renovació de l’aire es realitza mitjançant l’ús de paràmetres com el cabal de ventilació i la taxa de renovació de l’aire. El cabal de ventilació es refereix a la quantitat d’aire que entra o surt d’un espai en un període de temps determinat, mentre que la taxa de renovació de l’aire indica la quantitat de vegades que es renova el volum d’aire de l’espai en una hora.

El DB-HS3 estableix que la renovació de l’aire en els habitatges ha de garantir una taxa mínima de 0,5 renovacions per hora a les estances principals, com ara dormitoris i sales d’estar, i de 1 renovació per hora a estances amb major generació de contaminants, com ara la cuina i els banys.

A l’apartat DB-HS3 punt 4 podreu veure el procediment de dimensionat de les apertures de ventilació i els conductes d’extracció, que ens podrà ajudar a definir si la renovació d’aire dels habitatges del nostre edifici es suficient, o si cal preveure al projecte nous aspiradors, extractors o obertures que ens assegurin la qualitat de l’aire interior i la salubritat dels mateixos.

Trobareu més informació sobre els diferents sistemes de ventilació que podeu aplicar als vostres projectes aquí.

Introducció dels valors en el programa CE3X

Per introduir els valors de renovació de l’aire en el programa CE3X (versió 2.3), s’han de seguir els següents passos:

  1. Inicieu el programa CE3X versió 2.3 i obriu l’arxiu corresponent a l’habitatge que s’està avaluant.
  2. A la barra d’eines superior, feu clic a la pestanya “Renovació de l’aire” o “Ventilació”. Aquesta pestanya es troba al costat d’altres seccions com “Tancaments”, “Instal·lacions” i “Contribució energètica”.
  3. Dins de la secció “Renovació de l’aire”, trobareu una sèrie de camps i paràmetres per introduir els valors necessaris.
  4. Per a cada estança de l’habitatge, com ara dormitoris, sales d’estar, cuina i banys, haureu d’introduir el cabal de ventilació corresponent. Aquest valor s’expressa en metres cúbics per hora (m³/h) i es pot obtenir utilitzant les fórmules i taules establertes al Codi Tècnic de l’Edificació (DB-HS3).
  5. Un cop hagueu introduït els cabals de ventilació per a cada estança, procediu a completar la resta dels camps relacionats amb la ventilació, com ara la classificació de la renovació de l’aire (natural o mecànica) i altres paràmetres addicionals requerits pel programa CE3X.

Assegureu-vos de revisar minuciosament que tots els valors introduïts siguin correctes i reflecteixin de manera precisa les característiques de ventilació de l’habitatge. La renovació d’aire interior te una relació directe amb els valors resultants del certificat d’eficiència energètica.

El càlcul de la renovació de l’aire interior en habitatges segons el Codi Tècnic de l’Edificació és fonamental per garantir la qualitat de l’aire i el confort dels ocupants i si projectem actuacions que modifiquen aquest paràmetre, cal tenir-lo en compte a l’hora de fer el corresponent certificat d’eficiència energètica i verificar els % de reducció de demanda de calefacció i refrigeració i de consum d’energia primària no renovable.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Com puc saber quins edificis es consideren delimitats dins d’un Entorn Residencial de Rehabilitació Programada (ERRP) a Catalunya, i per tant, s’acullen al Programa Barris?

Com puc saber quins edificis es consideren delimitats dins d’un Entorn Residencial de Rehabilitació Programada (ERRP) a Catalunya, i per tant, s’acullen al Programa Barris?

El programa 1, referent als ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri, té com a objecte el finançament de la realització conjunta d’obres de rehabilitació en edificis d’ús residencial i habitatges dins d’àmbits d’actuació prèviament delimitats en municipis, denominats Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP), finançat per la Unió Europea-Next GenerationEU

Recordeu que el programa Barris es d’iniciativa municipal, així, sempre que identifiqueu una finca que estigui interessada en els Fons Next Generation us recomanem que us poseu en contacte amb l’Ajuntament corresponent mitjançant la OLH (Oficines Locals d’Habitatge) o la ORM (Oficina de Rehabilitació Municipal) si en disposen.

Els ERRPs en l’àmbit de Barcelona ciutat, són els següents:

  • Ciutat Vella: El Gòtic Sud, El Raval;
  • Sants-Montjuïc: El Poblesec, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port;
  • Horta-Guinardó: Sant Genís dels Agudells, La Teixonera, El Carmel, Can Baró;
  • Nou Barris: La Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Torre Baró, La Vallbona, Les Roquetes, El Turó de la Peira, Verdun, La Prosperitat;
  • Sant Andreu: El Bon Pastor, Baró de Viver, La Trinitat Vella (excepte l’àmbit de regeneració urbana Trinitat Vella);
  • Sant Martí: La Verneda, La Pau (excepte l’àmbit de regeneració urbana la Pau), El Besòs i el Maresme (excepte l’àmbit de regeneració urbana SO Besos)

A l’àrea metropolitana de Barcelona, podeu fer la consulta per l’adreça de l’edifici que voleu saber al simulador.

A la resta de Catalunya, els municipis que tenen una zona limitada com Entorn Residencial de Rehabilitació Programada (ERRP) són els següents:

  • Província de Barcelona: Berga, Centelles, Gironella, Granollers, Igualada, Manresa, Masquefa, Mataró, Montornès del Vallès, Olesa de Montserrat, Polinyà, Rubí, Sabadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Vicenç de Castellet, Santa Margarida de Montbui, Santa Susanna, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.
  • Província de Girona: Caldes de Malavella, Figueres, Olot, Palafrugell, Palamós, Ripoll, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Torroella de Montgrí.
  • Província de Lleida: Lleida.
  • Província de Tarragona: Calafell, la Selva del Camp, l’Arboç, Reus, Tarragona, Tortosa, Ulldecona.

Les zones concretes de cada municipi, ho pots consultar en aquest mapa.

Quina data ha de tenir el CEE inicial per les deduccions de IRPF?

Quina data ha de tenir el CEE inicial per les deduccions de IRPF?

El Ministerio de Hacienda dóna resposta a aquesta pregunta, feta pel col·legi de Tarragona (COAATT)

La resposta que dona Hacienda per justificar l’estat inicial dels habitatges que fan obres de rehabilitació energètica, i voler deduir-se els imports a la declaració de renda és la següent: el certificat energètic ha d’estar emès abans de l’inici de les obres.

Pots trobar més informació aquí.

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

L’hermeticitat, factor important a tenir en compte als edificis

L’hermeticitat, factor important a tenir en compte als edificis

Avui dia tenim la tendència de fer els edificis molt estancs i hermètics però, amb quins problemes ens trobem i quines solucions hi podem aportar?

El grau d’hermeticitat influeix de manera clara en la qualitat de l’aire interior, la salubritat i el confort.

Avui dia tenim la tendència de fer els edificis molt estancs i hermètics, que no hi hagi cap mena d’escletxa a les finestres, paraments o cobertes, per tal de no perdre energia i fer que els consums siguin els menors possibles dins els edificis, i així no perdre ni calor ni fred.

Però què passa quan hi ha tanta hermeticitat als edificis?

Ens trobem moltes vegades que al tenir un edifici molt estanc, amb bon aïllament i fusteries ben estanques, apareixen problemes de condensacions als vidres, floridura o mala qualitat d’aire interior (nivells elevats de CO2, alta humitat, augment de COV-components vola), ja que l’edifici no transpira. Això pot afectar negativament a la salut de les persones: infeccions respiratòries, asma, mal de cap, cansament. Per evitar aquesta problemàtica és important que les vivendes tinguin una bona ventilació.

Font: Novo, Xavier Jaime (sd)

És cert que quan hi han infiltracions, existeix una ventilació descontrolada (gran consum energètic) i inconfortable (corrents d’aire). Per això s’intenta millorar l’estanquitat de l’edifici, per tal de disminuir les pèrdues energètiques.

Però el fet que hi hagi una major estanqueïtat provoca una disminució de la qualitat de l’aire interior. Per això és necessari:

  • Utilitzar sistemes VMC (Ventilació Mecànica Controlada): s’aconsegueix una disminució de les pèrdues energètiques i una despesa energètica controlada.
  • Ventilar de forma continuada: obrint les finestres varies vegades al dia, tot i que aquí la despesa energètica serà més incontrolada.

Sistemes VMC: Consisteixen en la renovació de l’aire de forma constant mitjançant una instal·lació electromecànica, que incorpora filtres d’aire a l’admissió per impedir l’entrada de contaminants exteriors a l’interior de l’habitatge i que modifica la superfície de pas a l’admissió i l’extracció de l’aire de forma controlada.

Amb aquest sistemes s’aconsegueix una garantia de la Qualitat de l’aire interior.

  • Ventilació centralitzada: es sol col.locar en el falsostre. L’extracció i la insuflació treballen simultàniament. Aquests sistemes permeten reduir fins a un 90% el consum d’energia necessària per a escalfar/refrigerar de l’aire exterior.
Font: Ruiz del Portal, L. (2020). Sistemas de ventilación en viviendas ¿cuáles son las opciones? [en línia] ⁽¹⁾
  • Ventilació descentralitzada: Aparells inVERTer , col·locats a façana, on hi ha una unitat d’intercanvi de calor, on s’extreu l’aire viciat de l’interior i entra aire pre-escalfat de l’exterior.
Font: Prana recuperators (sd). Principios operativos del recuperador [en línia] ⁽²⁾

Prova del “Blower door”.

També existeixen proves que serveixen per mesurar la permeabilitat de l’edifici. Aquesta prova consisteix en tancar totes les portes i finestres de la vivenda, introduint aire des de l’interior a l’exterior (despresurització) o a la inversa, de l’exterior a l’interior (pressurització). El test detecta si les estances són estanques i no tenen fuites d’aire, ja que controla el volum del vent que necessitem per mantenir la pressió de l’edifici.

Aparells de monitoratge de la qualitat de l’aire interior.

Existeixen aparells al mercat per mesurar la qualitat de l’aire interior i per a poder comprovar la temperatura, la humitat i el CO2 de l’aire.

⁽¹⁾ Recuperat de ‘https://e-ficiencia.com/sistemas-de-ventilacion-viviendas-opciones/’
⁽²⁾ Recuperat de ‘https://es.prana-smart.com/’

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Document de suport a la redacció de l’Estudi de Potencial de Millores i el Pla d’Actuacions

Nova plantilla per a la redacció de l’Estudi de Potencial de Millores i el Pla d’Actuacions

Des de l’OTR us facilitem aquest recurs sobre el que podràs treballar per realitzar l’Estudi de Potencial de Millores i el Pla d’Actuacions segons el RD 853/2021

Segons la base reguladora RD 853/2021 de les convocatòries Next Generation serà necessari presentar el llibre de l’edifici de rehabilitació segons annex I del RD 853/2021, o un estudi sobre el potencial de millora de l’edifici, en relació amb els requisits bàsics definits en
la LOE, i un Pla d’actuacions en el que s’identifiqui l’actuació proposada.

Des de la Oficina Tècnica de Rehabilitació et recomanem la redacció i presentació del Llibre de l’Edifici Existent, per tal d’englobar les actuacions de manteniment i poder recollir en un mateix document tota la documentació referent a l’edifici. A més, només el Llibre de l’Edifici Existent complert podrà optar a la subvenció pel programa 5.

Ara bé, hi ha certs casos en el que el tècnic pot valorar que no es adient la redacció del Llibre de l’Edifici complert previ a l’execució de les obres, i podria decidir presentar només l’Estudi sobre el potencial de millora de l’edifici i el Pla d’actuacions.

En qualsevol cas, cal recordar que serà necessari presentar l’Informe d’Inspecció Tècnica de l’Edifici (IITE) amb el corresponent certificat d’aptitud (o sol·licitud) i el Certificat d’Eficiència Energètica (CEE). 

Pots descarregar-te la nova plantilla des de la zona privada de la web OTR.cat, apartat eines de suport.

Recordeu que també teniu disponible a la pàgina web de l’OTR la Guia per a l’elaboració del Llibre de l’Edifici Existent per a la rehabilitació desenvolupada pel CGATE i el CSCAE, per tal d’ajudar-vos amb la redacció de la documentació.

Nova guia tècnica de Gestió de Residus en obres de rehabilitació en el marc dels Fons Next Generation

Nova guia tècnica de Gestió de Residus en obres de rehabilitació en el marc dels Fons Next Generation

Aquesta guia tècnica t’ajuda a preparar, justificar i realitzar unes millors pràctiques en gestió de residus i economia circular per donar compliment al RD 853/2021

El CGATE (Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya) i el CSCAE (Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya) han presentat una Guia per a la gestió de residus de construcció i demolició a l’àmbit de la rehabilitació energètica d’habitatges, amb l’objectiu de facilitar el treball tècnic, i contribuir a promoure les millors pràctiques en gestió de residus i economia circular.

El contingut d’aquest manual, recull tota la normativa espanyola en matèria de residus i hi dedica una part important a detallar estratègies d’actuació per a donar compliment al RD 853/2021, tan en residus no perillosos, com en els perillosos com l’amiant, que poden suposar un risc per a la salut de les persones.

La trobaràs a la teva zona privada dins de l’OTR.cat, a l’apartat Eines de suport > Manuals i Guies > Projecte tècnic de rehabilitació > Guia per a la gestió de residus i demolició a l’àmbit de la rehabilitació energètica d’habitatges.

La rehabilitació energètica i la protecció passiva al foc

La rehabilitació energètica i la protecció passiva al foc

El passat dia 13 d’abril vam gaudir de la presència de ROCKWOOL a la jornada sobre la importància de la protecció passiva al foc en termes de rehabilitació energètica, celebrada al CATEB.

Els ponents van tractar qüestions com la correcta elecció, execució i control de qualitat dels sistemes de protecció passiva contra el foc.

Partint de l’exemple de l’incendi de la Torre de Grenfell, ens adonem de les horribles conseqüències que pot tenir una mala execució del sistema i elecció dels materials. Aquest és un tema important a tenir en compte en les rehabilitacions #NextGeneration per prevenir la propagació del foc, minimitzar els danys causats i proporcionar temps addicional per la correcta evacuació de les persones, en cas d’incendi.

En aquest context és clau que el pla de control inclogui les verificacions de recepció de materials, de l’execució i de l’obra acabada.

Cal destacar també el paper de les entitats de control de qualitat de l’edificació (ECCE), que verifiquen que l’obra compleix els estàndards de qualitat i seguretat establerts per les normes i regulacions del territori.

Aquesta jornada ens convida a fer una reflexió: anar més enllà del compliment “estricte” de la norma. Això vol dir preveure i analitzar bé els assaigs i no quedar-nos només amb la certificació, informar a la propietat els riscos (en cas que n’hi hagi un), ser conscients en la selecció del contractista i els materials que aquest ens ofereix, etc. Nosaltres com a tècnics hem de conèixer el projecte, buscar la solució des d’un inici i anar sempre un pas endavant.

Podeu consultar la sessió complerta fent clic al següent enllaç.

Recordem que el programa de control de qualitat és el document que, a més de donar compliment al Decret 375/88 de Control de Qualitat de l’Edificació, ens permetrà gestionar totes les accions necessàries amb els altres agents implicats en l’obra, a fi d’avaluar la conformitat de la qualitat requerida.

Per a més informació.

El meu client vol reduïr consums a les factures. Quina actuació es la més òptima?

El meu client vol reduïr consums a les seves factures. Quina actuació es la més òptima?

L’objectiu més habitual dels usuaris quan es decideixen a encarar una rehabilitació energètica global de l’edifici es reduir els consums energètics de les seves factures. Però això s’aconsegueix mitjançant generadors d’energia de fonts renovables?

Ens trobem en un moment en el que algunes mesures més vistoses com la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques han agafat protagonisme respecte a altres, que pot ser son més òptimes per a la situació de l’edifici. Per aquest motiu, com a tècnics, cal que avaluem i fem la prescripció òptima de les mesures necessàries per a cada edifici.

La reducció del consum mitjançant la reducció de demanda.

L’habitatge que menys energia consumeix (i per tant que paga unes factures inferiors), es l’edifici amb menys demanda energètica. Això ens porta a la conclusió que el primer es, a la mida del possible, reduir la demanda energètica de l’edifici. Això s’aconsegueix mitjançant la priorització de mesures passives en front de les mesures actives.

Es consideren mesures passives aquelles solucions constructives que disminueixen la demanda energètica necessària per a la seva calefacció i refrigeració, mentre que les mesures actives són les instal·lacions que maximitzen l’ús d’energies renovables i/o disminueixen el consum d’energia de xarxa en comparació al mateix tipus d’instal·lació precedent.

Les mesures passives tenen una gran avantatja front de les actives, i es que sempre treballen, sense manteniment. En el moment en que s’instal·len, sempre estan treballant i optimitzant la temperatura de l’habitatge i el seu confort sense cap consum energètic, tant a l’estiu com a l’hivern. Aquestes mesures consisteixen, bàsicament, a la instal·lació d’aïllaments a l’envolupant tèrmica, prioritzant, sempre que sigui possible, l’aïllament per l’exterior.

Per tant, energèticament parlant, és molt més eficient actuar primer amb mesures passives, com podria ser la col·locació d’un sistema SATE, per tal de poder reduir la necessitat de calefacció o refrigeració de l’edifici abans que col·locar mesures actives com seria actualitzar la instal·lació de calefacció i refrigeració de l’edifici per combatre la mateixa problemàtica. Podem tindre un generador de calefacció molt eficient, però si l’envolupant del nostre edifici es deficient, tenim importants ponts tèrmics, un tancament pobre, etc. tota aquesta energia generada es perd.

Vist això, com a tècnics rehabilitadors prioritzarem les actuacions amb mesures passives enfront de la instal·lació de mesures actives. Generalment esdevindrà una rehabilitació energètica òptima la combinació dels dos conjunts de mesures.

Tècnic redactor:

Oriol Farriol

Consultor de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecte tècnic, col·legiat num. 14906

La importància del control d’execució dels sistemes SATE en les obres #NextGeneration

La importància del control d'execució dels sistemes SATE en les obres #NextGeneration

El conegut SATE (Sistema d’Aïllament Tèrmic per l’Exterior) s’utilitza tant en edificis d’obra nova com en rehabilitació, sent una de les opcions més demandades i recomanades a les rehabilitacions d’edificis emmarcades en els Fons #NextGeneration

Aquest sistema es pot classificar en funció del tipus de fixació, material aïllant utilitzat, aplicació i tipus d’acabat. Es subministra com a conjunt (kit) i s’utilitza per a l’aïllament tèrmic, que han de tenir com a mínim un valor de resistència tèrmica igual o superior a 1 m² K/W, com s’indica en la guia ETAG 004 i en les normes UNE-EN 13499 i 13500.

Tots els components d’un SATE han d’estar concebuts i assajats de manera conjunta per a l’ús que es donarà al sistema. Això ha de respectar-se des de la prescripció fins al servei postvenda, passant pel subministrament i aplicació.

La correcta execució i posada en obra dels sistemes SATE són de vital importància per tal d’evitar futures problemàtiques, sigui en l’àmbit estètic o funcional, és per això que s’ha de controlar tots els elements del procés constructiu o d’instal·lació del sistema.

La col·locació de les plaques d’aïllament s’haurà de realitzar seguint les següents pautes:

  • Tots els elements sortints de la façana hauran de ser col·locats abans que l’aïllament (escopidor, coronacions, etc.) per a assegurar el correcte tractament impermeable de les juntes. Si no és així, requerirà un tractament posterior que consisteix en realitzar una llaga entre els elements i l’aïllament; en l’entrega es col·locarà un material segellat i elàstic (DB HS 1 apartat 2.3.3.6 part 2)
  • Els panells d’aïllament seran col·locats desplaçant-se gradualment. Col·locar els panells aïllants de baix cap amunt, evitant les juntes entre les peces, partint de les arestes de l’edifici. Pressionar els panells sobre la paret. Retirar prèviament l’excés d’adhesiu per a evitar la formació de ponts tèrmics.
  • Es comprovarà que les juntes entre plaques d’aïllament encaixen correctament unes amb les altres, evitant també el sobrant d’adhesiu. Es controlarà l’absència de regruixos o desnivells entre les plaques d’aïllament durant la seva col·locació.
  • Generalment, es considera una correcta col·locació de morter o adhesiu en el cas que la superfície de contacte entre la peça i el parament és mínim del 40%, sent necessàries aproximadament 6 pellades de morter per peça a instal·lar i un cordó perimetral.
  • Es comprovarà que les plaques d’aïllament s’han fixat correctament al suport, bé amb adhesiu o bé amb fixació mecànica i adhesiu. Les espigues es col·locaran una vegada instal·lats els panells d’aïllament amb número i disposició segons fabricant. S’haurà de realitzar una prova d’extracció de les peces per tal de poder comprovar tots els passos de la instal·lació són correctes.
  • A les cantonades de l’edifici es col·locaran panells sencers o mitjos panells, alternativament a trencajuntes la cantonada.
Figura 1. Instalació d'aïllament
  • S’emplenaran els espais oberts entre panells amb tires del mateix material aïllant, evitant l’ús de morter per a emplenar aquesta juntes.
  • Les canonades ocultes seran marcades per a evitar que siguin perforades pel trepant en col·locar les espigues o un altre tipus de fixació en l’operació d’ancoratge posterior. Així i tot, seria tècnicament més correcte no deixar canonades ocultes a causa de la dificultat d’intervenir en cas de manteniment.
  • Després de forjar l’adhesiu, si és necessari, s’han d’escatar i netejar els panells d’aïllament (excepte en panells de llana mineral o fenòlics, que podrien deteriorar-se).

Per més informació tant per execució o el seu control ho podeu consultar en l’enllaç següent.

Tècnica redactora:

Gabriela Crincoli

Tècnica rehabilitació de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 15357

OTR.cat