La tramitació de final d’obres d’un expedient Next Generation amb l’Ajuntament de Barcelona

La tramitació de final d'obres d'un expedient Next Generation a la ciutat de Barcelona

Vas tramitar la sol·licitud de subvenció Next Generation de Programa 3 a l’Ajuntament de Barcelona amb obres no finalitzades? Ara necessites tramitar la justificació de l’execució de les obres

En aquest article t’expliquem el pas a pas per a fer el tràmit de tancament de la convocatòria Next Generation P3 de l’Ajuntament de Barcelona.

AJUNTAMENT DE BARCELONA

Un cop finalitzades les obres, caldrà tramitar les idoneïtats tècnica i administrativa amb el col·legi professional corresponent.

Idoneïtat Administrativa

La realitzaràs al col·legi d’administradors de Finques, al mateix expedient que ja vas tramitar la idoneïtat administrativa d’alta, i caldrà que aportis:

S2.DRP3 Declaració responsable amb el detall d’altres ajuts que hagin finançat l’activitat subvencionada amb indicació de l’import i la seva procedència.

DACISOL – Declaració d’absència de conflicte d’interès DACI, Aquest document s’aporta amb la idoneïtat administrativa d’alta, però si l’expedient es va tramitar previ a la seva publicació, caldrà aportar-lo amb el tràmit administratiu de tancament.

Comunicat de final d’obra i justificació de la despesa i l’annex. Hi hauran tants documents com contractistes o industrials a la obra i el signaran el promotor, el contractista i el tècnic. El seu annex es la relació entre pressupost presentat a l’inici, la factura/es corresponents a aquest pressupost i els justificants de pagament dels mateixos.

Tots els pagaments s’han de realitzar del compte bancari del beneficiari últim directament al contractista. En cas de cessió de cobrament, han de correspondre a la totalitat de la part no subvencionada.

Justificació de la despesa amb les factures i rebuts. Amb totes les factures i rebuts ordenats, farem un arxiu pdf que correspongui amb l’annex del comunicat de final d’obra presentat.

Certificat acreditatiu del departament competent que els habitatges buits es troben integrats a la Borsa de Lloguer Social de Barcelona per cinc anys, en cas d’haver sol·licitat la subvenció complementària per estalvi energètic aconseguit > 45% de reducció d’energia primària no renovable i que a l’edifici hi hagin habitatges buits en el moment de la presentació de la sol·licitud, caldrà aportar-lo.

Caldrà aportar nous models amb les dades actualizades en cas que hi hagi alguna modificació al respecte.

Idoneïtat Tècnica

Per tramitar la idoneïtat tècnica, ho realitzaràs mitjançant l’OTR.cat. Entrant a la teva Oficina Virtual, hauràs d’anar al teu expedient ART-202X-XXXXXXX i clicar un sol cop on posa Tancament Next Generation, això et crearà un nou SL i se’t crearan noves línies per pujar la documentació.

La documentació que hauràs d’aportar és la següent:

Resolució de la subvenció. Es tracta del document que ens va fer arribar l’Ajuntament de Barcelona anteriorment on s’indica el número d’expedient, la concessió de la subvenció i la seva quantía màxima. Recorda que la data de final d’obra haurà d’estar dins del termini dels 18 o 24 mesos respectivament des de la data en què et van notificar aquest document, sempre i quan no disposis d’un document de concessió d’ampliació d’aquest termini.

En cas de no haver comunicat l’inici de les obres:

RE1180 – Comunicat d’inici d’obres. Cal assegurar-se que les dades que s’indiquen, coincideixen amb les indicades a l’acta d’inici d’obres i cal que estigui signat pel promotor, el contractista i la DF.

Acta d’inici d’obres, amb el model disponible als col·legis professionals, correctament emplenat i signat.

Cateb – Coatt – Catgi – Catte

Autorització municipal i les pròrrogues corresponents, si no es va aportar a l’inici del tràmit.

Respecte a la finalització de les obres:

Certificat Final de l’Obra (CFO) i annexos: Certificat de final d’obres i els annexos A i B; i la documentació específica que fa referència aquests. És important que aquests documents estiguin signats pel tècnic facultatiu corresponent i que no siguin editables.

L’annex A identifica si el projecte inicial ha sofert modificacions durant l’execució. En cas que indiquem que hi ha hagut modificacions, caldrà aportar la justificació de les modificacions corresponents mitjançant un Projecte Modificat o annex de modificació.

L’annex B, per la seva part, fa referència a la Relació dels Controls d’Obra realitzats i els seus resultats. En aquest annex caldrà adjuntar la documentació relativa a aquests controls d’obra (ja sigui de recepció, execució o d’obra acabada). Això inclou els certificats corresponents i les declaracions de prestacions i fitxes tècniques dels materials emprats a la rehabilitació. És important tindre en compte aquestes particularitats.

Recorda que és important verificar la concordança de les característiques tècniques (gruixos, materials, conductivitats tèrmiques) entre els CEE final i les declaracions de prestacions i marcatges CE aportats. Les fitxes tècniques sempre han de ser amb l’idioma del país, en aquest cas en català o castellà.

En cas de no existir projecte, o sigui que la obra, per les seves característiques, s’hagi executat sense l’assumeix d’un tècnic facultatiu, caldrà aportar en lloc del CFO i els seus annexos, una certificació final dels responsables de l’obra (com a mínim seran el promotor i l’industrial / contractista), amb les modificacions de projecte i els controls d’obra acabada amb la documentació associada.

Permís d’obres. En cas que no s’hagi aportat a l’inici de la tramitació o en cas que s’hagin superat els terminis inicialment previstos a l’autorització municipal, caldrà aportar les pròrrogues de la llicència corresponents.

Certificat d’Eficiència Energètica (CEE) final. Que distarà del CEE inicial només en les actuacions realitzades en aquesta actuació i subvencionades per aquest programa. Cal tindre en compte els següents paràmetres:

S’ha de realitzar amb el mateix programa i versió que vas fer el CEE inicial.

L’any de construcció que has de fer constar es el de l’any en que es va construir l’edifici, no el de la rehabilitació realitzada ara.

La normativa aplicable anirà d’acord amb l’any de construcció indicat, no indicarem el CTE 2019 a raó de la rehabilitació realitzada ara.

La zona climàtica ha de ser la mateixa que es va fer constar al CEE i ha d’estar d’acord amb el CTE. Per verificar que ho has fet correctament, aquí tens un article tècnic que et pot ser d’ajuda.

La superfície dels paraments que conformen l’envolupant han de ser les mateixes que al CEE inicial. En cas que l’edifici hagi sofert durant les actuacions ampliacions o reduccions, ho podeu fer seguint aquestes indicacions.

Recordeu que tots els paraments sobre els que s’ha actuat, cal que estiguin definits com a “Coneguts” o “Definits per l’usuari” (segons el programa de certificació que utilitzeu) i que els aïllaments i elements incorporats als mateixos estiguin definits amb les característiques que s’indiquen a les Declaracions de Prestacions i Fitxes Tècniques dels materials instal·lats.

NOTA PER A BUITS: En cas de discrepància notable entre els valors de transmitància del buit/finestra resultant al CEE final i els valors de transmitància del buit indicat a la DdP o marcatge CE, caldrà justificar aquesta diferència. Per fer-ho podeu aportar:

Opció 1: Justificació segons CTE-DA-DB-HE/1, apartat 2.1.4 “Huecos y lucernarios” en base al marcatge CE i DdP aportades per aquell buit. La OTR de l’AT posa a la teva disposició aquest recurs que et serà d’ajuda.

Opció 2: Captures de pantalla dels valors introduïts al programa de certificació, els quals han de ser coincidents les transmitàncies amb els marcatges CE i les DdP aportades per aquell buit.

Les transmitàncies tèrmiques han de ser igual que el que marca els marcatges CE i fitxes tècniques.

Si tens dubtes sobre el tractament de celoberts als certificats energètics, aquí et deixem algunes consideracions.

Si s’han modificat o introduït generadors tèrmics, cal tindre en compte que les instal·lacions introduïdes s’haurien d’introduir com “Estimades” si utilitzem CE3X, indicant els paràmetres que s’indiquen a les Declaracions de Prestacions i Fitxes Tècniques corresponents.

Si heu instal·lat panells solars fotovoltaics i utilitzeu el CE3X per realitzar la certificació energètica, revisa aquestes indicacions.

Si heu instal·lat aparells d’aerotermia i utilitzeu el CE3X per realitzar la certificació energètica, revisa aquestes indicacions.

El CEE a presentar es composa per tres documents:

Certificat energètic en format pdf, que ha d’estar signat per tècnic competent i ha de correspondre a l’arxiu .xml presentat a la Declaració Responsable Final.

Arxiu xml generat per l’eina de certificació i que ha de correspondre a l’xml presentat a la Declaració Responsable Final.

Etiqueta energètica de l’edifici resultant de la tramitació del certificat energètica a l’ICAEN del CEE presentat.

En cas que sigui necessari modificar el CEE inicial presentat a l’inici de la tramitació, caldrà aportar els tres documents que el composen modificats.

Pla de gestió de residus. A part de l’Estudi de Gestió de residus, en cas que la obra s’hagi realitzat amb projecte tècnic i no amb memòria, cal aportar el Pla de gestió de residus que es emès per l’empresa constructora i aprovat per la DF. En cas de diversos industrials, cada industrial disposarà del seu Pla de Gestió de Residus que anirà d’acord amb el Pla de Gestió de Residus presentat.

Aquest document acreditarà el reciclatge d’almenys el 70% del pes dels residus no perillosos i inclourà les mesures que s’apliquen per a la reducció de la generació de residus de conformitat al Protocol de gestió de residus de la construcció i demolició de la UE.

Certificat de la seguretat estructural, només en cas que les obres realitzades hagin suposat una modificació sobre l’estructura de l’edifici, per exemple, una sobrecàrrega produïda per la nova instal·lació incorporada.

Certificat de la instal·lació tèrmica registrat a la OGE (Oficina de Gestió empresarial) , si durant l’actuació s’han instal·lat o modificat instal·lacions fixes de climatització (calefacció, refrigeració i ventilació) destinades a atendre la demanda de benestar tèrmic i higiene de les persones o instal·lacions destinades a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS), incloses les interconnexions a xarxes urbanes de calefacció o refrigeració i els sistemes d’automatització i control. En tots els casos, l’instal·lador qualificat emetrà un certificat d’instal·lació tèrmica.

Atès que les instal·lacions tèrmiques en edificis afecten a la seguretat de les persones, només poden ser executades per professionals qualificats en instal·lar i /o mantenir instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària (instal·lacions tèrmiques en edificis) i per les empreses inscrites en l’àmbit corresponent del Registre d’Agents de la Seguretat Industrial de Catalunya (RASIC).

Només serà necessari registrar aquestes instal·lacions al RITSIC (Registre d’instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya) en cas que la instal·lació tingui una potencia igual o superior a 5 kW, per a calefacció o climatització, o sigui d’energia solar tèrmica.

Certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió (CIE), en cas d’haver instal·lat o modificat una instal·lació elèctrica o instal·lat o modificat panells solars fotovoltaics.

Fotografies de l’obra executada: reportatge fotogràfic a color de les obres realitzades. Es recomanable que el reportatge sigui el més complert possible i que es vegin tots els elements sobre els que s’ha actuat, o totes les noves instal·lacions, a més de que s’identifiqui correctament l’edifici.

Un cop obtingudes les dues idoneïtats, has finalitzat el tràmit de l’expedient i només restarà pendent del pagament corresponent.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

La tramitació de final d’obres d’un expedient Next Generation amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

La tramitació de final d'obres d'un expedient Next Generation amb l'Agència de l'habitatge de catalunya

Vas tramitar la sol·licitud de subvenció Next Generation de Programa 3 o 1 a l’Agència de l’Habitatge amb obres no finalitzades? Ara necessites tramitar la justificació de l’execució de les obres

En aquest article t’expliquem el pas a pas per a fer tot el tràmit de tancament de la convocatòria Next Generation P1 i P3 de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

NOTA : Recorda que si et van comunicar alguna incidència o observació en els passos corresponents a l’alta de l’expedient des de alguna OTR o des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, caldrà esmenar-ho o fer les correccions corresponents en aquesta fase.

AGÈNCIA DE L’HABITATGE DE CATALUNYA

A l’Agència de l’Habitatge, el següent pas es realitzar la Declaració Responsable Tècnica Final. Depenent del programa i de per quina via vas iniciar el tràmit, l’hauràs de realitzar a:

Programa 3 Edificis amb sol·licitud inicial condicionada

Programa 3 Edificis amb sol·licitud inicial complerta

Programa 1 Edificis amb sol·licitud inicial condicionada

Programa 1 Edificis amb sol·licitud inicial complerta

És important que aquesta Declaració Responsable es faci tenint molt clar els CEE correctes. Caldrà que aportis el xml del CEE amb obra finalitzada, i aquest ha de ser correcte. Així, et recordem alguns aspectes que cal que tinguis en compte:

S’ha de realitzar amb el mateix programa i versió que vas fer el CEE inicial.

L’any de construcció que has de fer constar es el de l’any en que es va construir l’edifici, no el de la rehabilitació realitzada ara.

La normativa aplicable anirà d’acord amb l’any de construcció indicat, no indicarem el CTE 2019 a raó de la rehabilitació realitzada ara.

Si tens dubtes sobre el tractament de celoberts als certificats energètics, aquí et deixem algunes consideracions.

Si heu instal·lat panells solars fotovoltaics i utilitzeu el CE3X per realitzar la certificació energètica, revisa aquestes indicacions

Si heu instal·lat aparells d’aerotermia i utilitzeu el CE3X per realitzar la certificació energètica, revisa aquestes indicacions.

Opció 2: Captures de pantalla dels valors introduïts al programa de certificació, els quals han de ser coincidents les transmitàncies amb els marcatges CE i les DdP aportades per aquell buit.

Les transmitàncies tèrmiques han de ser igual que el que marca els marcatges CE i fitxes tècniques.

En aquesta Declaració Responsable Final tindràs la oportunitat d’esmenar el CEE inicial si es necessari. Tingues en compte l’exposat anteriorment si has d’esmenar el CEE inicial.

Un cop realitzada la Declaració Responsable Final i amb l’acusament de rebuda corresponent, pots tramitar les dues idoneïtats, administrativa i tècnica.

Idoneïtat Administrativa

La realitzaràs al col·legi d’administradors de Finques, al mateix expedient que ja vas tramitar la idoneïtat administrativa d’alta, i caldrà que aportis:

RE-1169 Comunicat de final d’obra i justificació de la despesa i l’annex. Hi hauran tants documents com contractistes o industrials a la obra i el signaran el promotor, el contractista i el tècnic. El seu annex es la relació entre pressupost presentat a l’inici, la factura/es corresponents a aquest pressupost i els justificants de pagament dels mateixos.

Justificació de la despesa amb les factures i rebuts. Amb totes les factures i rebuts ordenats, farem un arxiu pdf que correspongui amb l’annex del comunicat de final d’obra presentat.

RE-1209 – Model de declaració d’absència de conflicte d’interès DACI, Aquest document s’aporta amb la idoneïtat administrativa d’alta, però si l’expedient es va tramitar previ a la seva publicació, caldrà aportar-lo amb el tràmit administratiu de tancament.

RE-1177 – Declaració responsable d’ajuts d’Estat, en cas de que el destinatari últim de la subvenció sigui una societat, i no s’hagi aportat aquest document amb la fase inicial de l’expedient, serà necessari presentar-lo en aquest moment.

Idoneïtat Tècnica

La documentació que hauràs d’aportar es la següent:

Resolució de la subvenció. Es tracta del document que ens va fer arribar l’Agència de l’Habitatge anteriorment on s’indica el número d’expedient, la concessió de la subvenció i la seva quantía màxima. Recorda que la data de final d’obra haurà d’estar dins del termini dels 18 o 24 mesos respectivament des de la data en què et van notificar aquest document, sempre i quan no disposis d’un document de concessió d’ampliació d’aquest termini.

En cas de no haver comunicat l’inici de les obres:

Acta d’inici d’obres, amb el model disponible als col·legis professionals, correctament emplenat i signat.

Cateb – Coatt – Catgi – Catte

Autorització municipal i les pròrrogues corresponents, si no es va aportar a l’inici del tràmit.

Respecte a la finalització de les obres:

L’annex B, per la seva part, fa referència a la Relació dels Controls d’Obra realitzats i els seus resultats. A aquest annex caldrà adjuntar la documentació relativa a aquests controls d’obra (ja sigui de recepció, execució o d’obra acabada). Això inclou els certificats corresponents i les declaracions de prestacions i fitxes tècniques dels materials emprats a la rehabilitació. És important tindre en compte aquestes particularitats.

Es composa per tres documents:

Certificat energètic en format pdf, que ha d’estar signat per tècnic competent i ha de correspondre a l’arxiu .xml presentat a la Declaració Responsable Final.

Arxiu xml generat per l’eina de certificació i que ha de correspondre a l’xml presentat a la Declaració Responsable Final.

Etiqueta energètica de l’edifici resultant de la tramitació del certificat energètica a l’ICAEN del CEE presentat.

En cas que sigui necessari modificar el CEE inicial presentat a l’inici de la tramitació, caldrà aportar els tres documents que el composen modificats.

Certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió (CIE), en cas d’haver instal·lat o modificat una instal·lació elèctrica o instal·lat o modificat panells solars fotovoltaics.

Un cop obtingudes les dues idoneïtats, has finalitzat el tràmit de l’expedient i només restarà pendent del pagament corresponent.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Incentius per a l’Estalvi Energètic a través del Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE)

Incentiu econòmic a través del Sistema de Certificats d'Estalvi Energètic (CAE)

Les CAE són una eina dissenyada per fomentar l’eficiència energètica en el sector de la construcció amb l’objectiu de reduir el consum d’energia i contribuir als objectius climàtics europeus plantejats per al 2050

Un Certificat d’Estalvi Energètic (CAE) és un registre electrònic que certifica la consecució d’un estalvi energètic final d’1 kWh com a resultat d’una acció d’eficiència energètica. Per exemple, una intervenció que aconsegueixi un estalvi anual de 500 kWh permetrà generar 500 CAE.

Aquest sistema ofereix l’oportunitat de transformar els estalvis d’energia en un benefici econòmic, ajudant a recuperar part de la inversió en millores d’eficiència energètica. A més, els usuaris poden obtenir una compensació mitjançant la venda dels estalvis certificats a través del Sistema de CAE.

Així, es poden beneficiar, entre altres, les comunitats de propietaris i mancomunitats, que poden aprofitar la flexibilitat del sistema per realitzar millores energètiques i obtenir els corresponents certificats d’estalvi energètic.

Quins beneficis per a les Comunitats de Propietaris i Mancomunitats poden donar les CAE?

Reducció de costos energètics: les CCPP poden aconseguir una reducció significativa dels seus costos energètics mitjançant la implementació d’actuacions d’eficiència energètica. Millores com l’aïllament tèrmic, la instal·lació de nous sistemes de calefacció i refrigeració i/o la implantació de panells solars que milloren el confort dels usuaris i també generen estalvis a llarg termini.

Incentius econòmics i sostenibilitat: les CAE faciliten l’accés a incentius econòmics per a la realització d’actuacions d’eficiència energètica, contribuint a la sostenibilitat ambiental i millorant la competitivitat de les comunitats. A més, l’edifici que obtingui el CAE podrà veure augmentat el seu valor en el mercat immobiliari gràcies a la seva millor classificació energètica.

Possibilitat de realitzar un tràmit col·lectiu: una de les grans avantatges per a les mancomunitats de propietaris és la possibilitat d’agrupació. Diverses comunitats poden unir-se per realitzar una rehabilitació energètica conjunta i tramitar un únic CAE per a totes elles. Això simplifica el procés, redueix els costos administratius i facilita la negociació amb proveïdors de serveis energètics.

Què poden fer els Arquitectes Tècnics i Administradors de Finques?

Els arquitectes tècnics i administradors de finques juguen un paper fonamental en aquest procés, ja que són els responsables de coordinar les actuacions d’eficiència energètica i facilitar la tramitació de les CAE per a les comunitats de propietaris.

Arquitectes tècnics

Els arquitectes tècnics poden assessorar les comunitats sobre les millors solucions d’eficiència energètica, des de la selecció de les millores fins a la coordinació de la seva implementació. A més, poden treballar de la mà amb els verificadors per garantir que les actuacions siguin verificables i compleixin amb els requisits de la certificació.

Administradors de finques

Els administradors de finques són els que gestionen les comunitats de propietaris i tenen un paper central en la coordinació de les accions per obtenir el CAE. Poden organitzar els tràmits per a la rehabilitació energètica, comunicar-se amb les empreses proveïdores i els verificadors, i gestionar els tràmits col·lectius per a diverses comunitats, afavorint l’eficiència administrativa i econòmica.

Com es sol·liciten i tramiten els CAE?

El procés per obtenir els CAE comença amb una auditoria energètica, on es realitza una avaluació del consum energètic de l’edifici o de la comunitat i es proposen les millores a implementar. Aquestes actuacions d’eficiència energètica han de complir els requisits establerts al catàleg d’actuacions estandaritzades o ser mesures singulars adaptades a les necessitats específiques de l’edifici.

El paper del verificador

Una de les grans avantatges del sistema és la figura del verificador.

Els verificadors d’estalvi energètic són entitats acreditades que tenen un paper clau en la simplificació del tràmit. La seva tasca consisteix a verificar que les actuacions s’han realitzat correctament i que compleixen els requisits establerts per la normativa. Aquesta figura garanteix l’autenticitat dels estalvis energètics obtinguts, proporcionant seguretat jurídica a tots els actors implicats, des de les comunitats de propietaris fins a les empreses i administradors.

Agilitat en el procés de sol·licitud

El procés de sol·licitud del CAE és àgil gràcies a la intervenció dels verificadors, que validen les accions realitzades i certifiquen els estalvis de manera ràpida i eficaç. A més, aquest sistema facilita la tramitació a través d’una plataforma electrònica que simplifica la gestió de la documentació i l’obtenció del certificat.

El Gestor Autonòmic a Catalunya es l’Institut Català de l’Energia (ICAEN).

Podeu consultar més informació sobre les CAE i seguir l’estat de les CAE a Catalunya al següent enllaç.

Tècnica redactora:

Gabriela Crincoli

Tènica rehabilitació de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 15357

Control de qualitat dels productes emprats per a una rehabilitació Next Generation

CONTROL DE QUALITAT DELS PRODUCTES EMPRATS PER A UNA REHABILITACIÓ NEXT GENERATION

A l’hora de tramitar la documentació relativa a la finalització de les obres, es important recordar que cal aportar l’annex B del CFO i la documentació específica que fa referència aquest o, en cas de no disposar de projecte tècnic, es certifiquin els controls d’obra acabada i/o proves de funcionament, així com els materials, equips i sistemes instal·lats, amb el marcatge CE i fitxes tècniques corresponents

Aquests materials, equips i sistemes finalment executats hauran de ser coherents amb les característiques dels materials, productes i sistemes descrits en el Certificat d’Eficiència Energètica Final (característiques tèrmiques dels materials, gruixos, potències, rendiments, etc.).

Per tant, aportarem la documentació relativa al control de qualitat realitzat durant la obra, específicament la recepció dels materials i els certificats dels assajos que s’hagin pogut realitzar al finalitzar la obra.

Segons el CTE part I al seu annex II “Documentación del seguimiento de obra” a l’apartat II.2:

Així, tenim que el control de qualitat es divideix en tres fases:

Control i recepció dels productes: Documentació que cal aportar durant el moment del subministrament dels mateixos.

Controls d’execució: Els necessaris que es considerin per la DF segons el CTE i la divisió de lots que ens dóni cada partida.

Control d’obra acabada: Inclou totes aquelles proves de servei o verificació que es poden fer i documentar pel contractista o la DF per tal de verificar que la solució constructiva compleix les seves funcions.

Però, quina documentació cal aportar com a control i recepció dels productes?

Segons el capítol 2 del CTE Part I “Condiciones técnicas y administrativas” a l’article 5.1.3:

Si mirem l’article 5.2 de la Part I del CTE “Conformidad con el CTE de los productos, equipos y materiales”, aquest ens indica:

Així, el mateix CTE fa una distinció entre el que podem anomenar “productes tradicionals” que son solucions tècniques basades en els DB i amb el corresponent marcatge CE, i els “productes innovadors” que son aquelles solucions tècniques alternatives, que han de donar compliment documental a les exigències del CTE respecte a les seves prestacions però que, al no disposar de marcatge CE o alguna altra norma de producte nacional que permeti la certificació de les prestacions del producte segons mètodes reconeguts, cal que disposin d’una avaluació tècnica de la idoneïtat del producte realitzada per una entitat autoritzada. En el cas d’Espanya, son les entitats indicades en aquest enllaç.

Actualment correspon a:

Institut de Tecnología de la Construció de Catalunya, ITeC
Fundación Tecnalia Research & Innovation
Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja, IETcc

Aquesta avaluació tècnica favorable de la idoneïtat del producte per organisme autoritzat dona com a resultat un DITE (Document d’Idoneïtat Tècnica Europeu) o ETE (Evaluació Tècnica Europea).

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), en matèria de qualitat de l’edificació, és l’Òrgan competent que a través del decret DECRET 149/2017, de 17 d’octubre, de les entitats de control de qualitat de l’edificació i dels laboratoris d’assaigs per al control de qualitat de l’edificació, regula els requisits exigibles a les entitats de control de qualitat de l’edificació amb domicili social o professional en el territori de Catalunya i dels laboratoris d’assaigs per al control de qualitat de l’edificació amb establiment físic en el territori de Catalunya, per a l’exercici de la seva activitat de serveis en tot el territori de l’Estat, i vetlla pel compliment d’ aquestes exigències, mitjançant inspeccions, control i verificació de les declaracions responsables dels laboratoris d’assaigs i entitats de control de qualitat, per donar resposta els requisits regulats per la normativa vigent. Però no té competències per homologar aquests nous materials.

Per tant, de qualsevol producte tradicional, caldrà aportar el marcatge CE i la DdP (declaració de prestacions) o fitxa de característiques on s’indicaran les característiques tècniques del producte.

En canvi, els productes innovadors com els aïllaments no tradicionals, no tenen l’obligació de tenir el Marcatge CE, segons Reglament (UE) nº 305/2011 per productes de construcció, però al ser un producte innovador entren en el supòsit de l’article 5.2 de la part I del CTE exposat, i per tant, els hi correspon a una avaluació tècnica d’idoneïtat per a l’ús previst d’aïllament i hauran de disposar d’un DITE o ETE.

I com reflectim les característiques dels productes innovadors al certificat energètic?

Si l’aïllament és innovador i no es troba a la biblioteca del programa informàtic del software de certificació, es pot crear el material, amb les dades tècniques conegudes del producte que proporciona el fabricant, mitjançant l’opció del programa informàtic de crear nous materials, sempre que existeixi un document d’idoneïtat Tècnica (DITE) o l’ Avaluació Tècnica Europea (ETE), que és l’avaluació documentada de les prestacions d’un producte de construcció, quant a les seves característiques essencials, conforme al corresponent Document d’Avaluació Europeu (DEE).

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Panells Solars Híbrids (PVT) i Bomba de Calor (BdC)

Panells Solars Híbrids (PVT) i Bomba de Calor (BdC)

Al món en general i a Europa en particular, hi ha una tendència cap a l’ús de les energies renovables i l’eficiència energètica. De totes les energies renovables, l’energia solar és una de les que té més potencial per reduir les emissions de les ciutats

De totes les energies renovables, l’energia solar és una de les que té més potencial per reduir les emissions de les ciutats. Dins de les diferents tecnologies solars, els panells solars híbrids (PVT), que generen electricitat i aigua calenta, són una clara disrupció al mercat, i es preveu que juguin un paper important en la descarbonització.

D’altra banda, l’energia que demanem en els nostres edificis ha de representar el menor consum energètic possible, fet que implica treballar en l’eficiència energètica dels nostres sistemes. Cal aclarir que la demanda energètica d’un edifici és aquella energia necessària per satisfer les condicions de confort que exigim als nostres edificis (aigua calenta, calefacció, refrigeració, etc.) i el consum de l’edifici és l’energia provinent de fora de l’edifici (i normalment mesurada pels comptadors d’electricitat, gas, gasoil, etc.). Per tant, per satisfer la demanda energètica d’un edifici, necessitem sistemes el més eficients possibles amb l’objectiu de consumir la mínima energia possible de l’exterior, ja que aquest consum comporta un cost no només econòmic, sinó també en emissions d’efecte hivernacle. Una de les tecnologies que ha guanyat protagonisme en els últims anys en el camí cap a l’eficiència energètica són les bombes de calor (BdC), especialment l’aerotèrmia.

Les energies renovables, que han tingut una gran penetració en el mercat durant l’última dècada, no són suficients a curt i mitjà termini per satisfer tota la demanda energètica de les nostres ciutats i països. Per tant, és necessari que l’energia addicional que les energies renovables no poden proporcionar sigui subministrada per sistemes eficients i poc contaminants.

Quan es vol reduir el consum energètic d’un edifici, cal fer tres passos consecutius:

Primer és utilitzar mesures passives per reduir la demanda energètica (com ara aïllaments, ombrejats, etc.);

Segon pas és utilitzar energies renovables per cobrir part de l’energia que demanda l’edifici.

Tercer pas és que l’energia que demanda l’edifici i que no es pot satisfer amb energies renovables, sigui subministrada per un sistema eficient. Així, la dependència energètica de l’exterior de l’edifici (consum) serà la menor possible.

El segon i el tercer pas estan relacionats amb les instal·lacions de l’edifici, combinant energia renovable i un sistema eficient com són els panells solars híbrids (PVT) i les bombes de calor (BdC), respectivament. Hi ha nombroses combinacions possibles entre PVT i BdC, tant amb màquines aire-aigua (aw) com aigua-aigua (ww), i cadascuna té la seva aplicació més adequada. En aquest article es pretén descriure algunes d’aquestes combinacions:

PVT + BdC_aw com a preescalfament: la primera combinació entre PVT i BdC és senzilla i integrable a la majoria d’edificis. Aquesta consisteix en què l’aigua freda que prové de la xarxa és preescalfada al dipòsit solar (escalfat pels PVT) fins a certa temperatura i posteriorment s’acaba d’escalfar fins a la temperatura de consum en un altre dipòsit (escalfat per una BdC).
Aquesta BdC pot ser de qualsevol tipologia: aerotèrmia, geotèrmia o hidrotèrmia. Aquests sistemes poden treballar en paral·lel amb les calderes existents a l’edifici, de manera que es pot reemplaçar la caldera destinada a l’ACS per aquest sistema.
PVT + BdC_aw amb dipòsit multienergia: en moltes tipologies d’edificis, és necessari prevenir la legionel·la, i per això es necessiten sistemes que assoleixin alta temperatura. En particular, en les BdC s’utilitzen equips específics que utilitzen refrigerants (com el CO₂) per assolir temperatures superiors a 70 ºC. En el circuit hidràulic dels PVT, com més baixa sigui la temperatura d’impulsió als panells, major serà el seu rendiment. Per combinar ambdues tecnologies de manera eficient, s’utilitzen dipòsits multienergia amb estratificació, que permeten disposar d’aigua a baixa temperatura a la part inferior i alta temperatura a la part superior. Aquest sistema és molt eficient, ja que els seus tres components (PVT, BdC i dipòsit) treballen en condicions adequades per aconseguir bons rendiments.
PVT + BdC_aw compacte: És un sistema destinat a petits consums d’ACS (com habitatges unifamiliars) quan per al sistema de calefacció i/o refrigeració s’utilitza una instal·lació independent. Aquest sistema consta de panells PVT connectats al mateix dipòsit de la BdC d’ACS. Aquest sistema té l’avantatge de ser compacte i, en un únic dipòsit, s’hi aporten les energies tèrmiques provinents dels PVT i de la BdC. Aquest sistema pot combinar la font renovable i el sistema auxiliar en el mateix dipòsit sempre que el consum de l’habitatge sigui inferior a 100 l/dia (3 persones o menys).
PVT + BdC_aw multitarea: en aquells casos d’habitatges unifamiliars on s’integri un únic sistema per a l’ACS, calefacció i refrigeració, té sentit utilitzar PVT amb una BdC que pugui aportar aquestes tres demandes energètiques. Aquest sistema pot incloure el dipòsit a l’interior o fora de la BdC, depenent de l’espai disponible a l’interior de l’habitatge. Si el dimensionament dels PVT es realitza de manera que, en les èpoques de demanda de refrigeració (de maig a setembre), els PVT poden aportar el 100% de l’ACS, la màquina no ha de canviar el cicle de refrigeració a mode calor, cosa que allarga la seva durabilitat.
PVT + BdC_ww d’alta temperatura: les combinacions anteriors estan pensades per a circuits oberts (normalment ACS), però en circuits tancats, especialment quan es treballi a alta temperatura, la combinació de PVT amb BdC aigua-aigua és molt adequada. Els PVT treballen com a focus fred (evaporador) de la BdC, aconseguint un doble avantatge: els PVT treballen a menor temperatura millorant el seu rendiment i la temperatura del focus fred de la BdC és major, augmentant així el seu SCOP i reduint el consum elèctric.

Excepte en l’últim cas, com a regla general, el dimensionament d’aquests sistemes parteix de dimensionar els PVT per cobrir entre un 60% i un 70% de la demanda d’ACS anual. Per tant, la BdC haurà d’aportar l’energia restant. Això implica un menor consum elèctric i una vida útil més llarga del sistema.

OTR Partner redactor:

Vols contactar amb un especialista de sistemes de Panells Solars Híbrids? Clica aquí

Com llegir els consums d’energia en una certificació energètica

Com llegir els consums d’energia en una certificació energètica

Què és l’energia primària, l’energia final i com és el procediment d’obtenció en edificis

L’eficiència energètica dels edificis és clau per reduir el consum d’energia i les emissions de CO₂. Els certificats d’eficiència energètica proporcionen una manera estandarditzada d’avaluar i comunicar aquests aspectes. Per fer-ho amb claredat, és important que tinguem clars alguns conceptes.

Energia primària

L’energia primària es refereix a aquella que s’obté directament de fonts naturals, com el sol, el vent, l’aigua o els combustibles fòssils. Aquesta energia no ha patit cap procés de transformació i inclou tant fonts renovables com no renovables. Segons el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), l’energia primària és la que arriba als edificis abans de patir qualsevol conversió i inclou les pèrdues associades al transport, l’emmagatzematge i la distribució.

L’energia primària total d’un edifici es divideix en dues categories: energia primària renovable i energia primària no renovable. Així, es pot mesurar la contribució de cada tipus de font energètica al consum global de l’edifici.

Energia primària no renovable: prové de fonts que es consumeixen més ràpid del que es poden regenerar, com el petroli, el carbó o el gas natural. Aquestes fonts tenen un impacte ambiental important, ja que les seves emissions contribueixen al canvi climàtic.
Energia primària renovable: inclou fonts com l’energia solar, eòlica, geotèrmica i la biomassa. Aquestes fonts són més sostenibles i tenen un menor impacte mediambiental.

Energia final

L’energia final és aquella que arriba a l’usuari final després de les transformacions, el transport i la distribució des de la seva font original. És l’energia que utilitzem directament per alimentar els sistemes del nostre edifici, com ara la calefacció, l’enllumenat o els electrodomèstics.

En el context de la certificació energètica, l’energia final fa referència al consum real d’un edifici, tant d’energia elèctrica com de combustibles fòssils, utilitzats per diversos serveis com la climatització i l’aigua calenta sanitària. És important destacar que, en els edificis residencials, la certificació energètica només considera el consum associat a la climatització i l’aigua calenta. En canvi, en edificis del sector terciari, s’inclouen també altres consums energètics com l’enllumenat, els electrodomèstics, i altres equips.

Procediment per obtenir l’energia final a partir del certificat energètic

El procés per calcular el consum d’energia final d’un edifici parteix de les dades de les emissions de CO₂ proporcionades pel Certificat d’Eficiència Energètica. Aquest certificat inclou informació sobre les emissions de CO₂ tant per l’energia elèctrica com per altres combustibles utilitzats en l’edifici. A continuació, s’expliquen els passos principals per obtenir el consum d’energia final:

1. Identificació del tipus de combustible: l’Annex I del certificat al punt 3 (“INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES”) proporciona informació sobre les instal·lacions tèrmiques de l’edifici i els combustibles utilitzats. Això permet identificar quin tipus de combustibles contribueixen al consum energètic de l’edifici.

2. Obtenció de les emissions de CO₂: les dades inicials es troben a l’Annex II del Certificat d’Eficiència Energètica, on s’indiquen les emissions associades a cada tipus d’energia utilitzada (electricitat, gas natural, etc.) en kgCO₂/m² any.

3. Conversió de les emissions en energia final: per convertir les emissions de CO₂ a energia final, s’utilitzen els factors de conversió establerts per l’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) en els seus Documents reconeguts que podeu trobar en aquest enllaç, concretament el document “Factores de emisión de CO₂ y coeficientes de paso a energía primaria de diferentes fuentes de energía final consumidas en el sector de edificios en España. Documento reconocido vigente a partir del 14 de enero de 2016”. Dins d’aquest document, identificarem el punt 8 “Factores de paso actualizados” on trobarem l’actualització dels factors d’emissió de CO₂ per a cada font d’energia no renovable.

4. El consum d’energia final es calcula dividint les emissions de cada combustible pel seu factor de conversió específic:

En l’exemple indicat anteriorment:

Electricitat:

L’edifici emet 8.840,32 Kg de CO₂ cada any a partir de l’energia elèctrica. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,331 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per a l’electricitat és de 26.707,92 kWh l’any.

Gas Natural:

L’edifici emet 61.154,60 Kg de CO₂ cada any a partir de gas natural. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,252 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per al gas natural es de 242.676,98 kWh l’any.

En cas que hi hagin altres fonts d’energia, caldria repetir el procés per cada font d’energia.

5. Càlcul del consum total d’energia final: un cop convertides les emissions de totes les fonts d’energia en kWh, s’obté el consum total d’energia final de l’edifici sumant els valors obtinguts per cada tipus d’energia. Aquest valor representa el consum energètic total que l’edifici requereix per funcionar.

En el cas exemple, per tant, el consum d’energia final de l’edifici és de 269.384,90 kWh l’any. Cal tenir en compte que el 90% d’aquest consum, es produeix amb combustibles fòssils.

Així, l’energia primària i l’energia final són conceptes fonamentals per entendre el comportament energètic d’un edifici. El Certificat d’Eficiència Energètica proporciona les dades necessàries per calcular el consum d’energia final a partir de les emissions de CO₂. Aquest procés és clau per avaluar l’eficiència energètica dels edificis i permetre als tècnics prendre decisions informades sobre com millorar el rendiment energètic i reduir les emissions de CO₂.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Com simular celoberts en eines de certificació energètica per edificis existents i rehabilitacions

Com simular celoberts en eines de certificació energètica per edificis existents i rehabilitacions

Els celoberts són elements ombrívols i amb buits, que poden estar coberts o no. Poden tenir condicions diferents entre les plantes inferiors i les plantes superiors. Quan afrontem una rehabilitació energètica i ens trobem amb aquests elements, què cal tenir en compte a l’hora de simular-los en les eines de certificació?

Consideracions generals

Els patis interiors en edificis existents tenen un paper fonamental en la ventilació i il·luminació dels espais adjacents. A Catalunya, aquestes necessitats es regulen segons el Decret 141/2012, que estableix les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), en el seu Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (CTE 2019 DB-HE), preveu que l’envolupant tèrmica de l’edifici pugui incloure, parcialment o totalment, espais no habitables, segons l’annex C.

Pel que fa a la certificació energètica, en termes generals, els tancaments dels patis es consideren façanes, de manera que han de complir els requisits tèrmics establerts pel CTE per a aquest tipus de tancaments.

En el cas de l’ús d’eines de certificació simplificada, es recomana orientar les façanes dels patis al nord (excepte a l’última planta) per reflectir l’impacte de la radiació solar en aquests espais.

Edificis existents i rehabilitacions

En els projectes de rehabilitació d’edificis existents, és necessari tenir en compte el comportament tèrmic dels patis. Depenent de la seva configuració, s’han de fer les següents consideracions:

Patis oberts: Els murs del pati es comporten tèrmicament com una façana.
Patis coberts amb claraboia: Es requereixen consideracions addicionals sobre ventilació i moviments d’aire. Les dimensions en planta i alçada del pati poden afectar significativament la circulació d’aire. Segons el Decret 141/2012, els patis coberts amb claraboia han de disposar d’una sortida d’aire al coronament amb una superfície mínima de 2/3 de la seva àrea en planta.

Condicions estacionals

Hivern: La temperatura del pati sol ser més temperada que a l’exterior, millorant les condicions tèrmiques interiors.
Estiu: Cal evitar el sobreescalfament mitjançant una ventilació adequada i la instal·lació de proteccions solars a la claraboia.

En el cas de patis petits i tancats amb condicions de temperatura més moderades que a l’exterior, es poden definir els seus tancaments com una partició interior en contacte amb un espai no habitable, tant en el certificat energètic de l’edifici existent com en el certificat de projecte de rehabilitació. Això permetrà no afectar negativament els resultats dels estalvis energètics previstos amb la rehabilitació.

Limitacions d’eines de certificació

Quan l’eina de certificació energètica no permet definir finestres en les particions interiors, és necessari calcular una transmitància equivalent per al conjunt de part massissa i obertures. Si el pati no compta amb protecció solar, també s’ha de considerar l’impacte potencial del sobreescalfament durant els mesos d’estiu.

Aquesta configuració garanteix una avaluació adequada dels patis en edificis existents i rehabilitats, contribuint a una certificació energètica precisa i ajustada a les condicions reals dels espais.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Calcular la renovació d’aire interior de l’edifici, és la clau per certificiar correctament l’Eficiència Energètica

Calcular la renovació d'aire interior de l'edifici, és la clau per certificar correctament l'Eficiència Energètica

Un dels paràmetres que es pot introduir a nivell de càlcul en els programes de certificació energètica i que te una repercussió important a la demanda i el consum energètic de l’habitatge i/o edifici és la renovació d’aire de l’habitatge

És per això que en el context que ens trobem actualment amb els Fons Next Generation, és important tindre els certificats energètics ben calculats, per valorar correctament les reduccions de consum i de demanda energètica i intentar que els certificats d’eficiència energètica siguin el més fidedignes possible.

Per fer correctament el càlcul sobre les renovacions de l’aire, ens guiarem amb la normativa que les regula, el DB-HS3 del CTE.

Aspectes a tenir en compte a l’hora de realitzar el càlcul:

Depenent del recinte on ens trobem, variarà la tipologia de ventilació i l’exigència de ventilació requerida entre altres, així es garanteix la correcta ventilació de totes les estances de l’immoble.

Els principals aspectes a valorar són:

- Càlcul de caudal constant a l’interior dels recintes
- Ventilació natural recintes (finestres i portes practicables a l’exterior)
- Ventilació mecànica (campana de fums o extractors cambres humides)

Com exemple pràctic del càlcul s’agafarà de model un habitatge d’una habitació, un menjador-estar, una cuina, un safareig i un bany.

El volum de ventilació de l’habitatge vindrà donat pels diferents requisits de ventilació que tenen les diferents estances, segons la taula 2.1 del CTE-DB-HS3

Càlcul:

Caudal locals secs: Menjador, Sala d’estar i dormitoris
- Dormitori principal: 8l/s x 1 dormitori = 8 l/s
- Sala d’estar i menjador: 10 l/s x 1 = 10 l/s
- Caudal locals secs: 18 l/s
Caudal locals humits:
- Mínim en total per habitatges d’una habitació: 12 l/s
- Mínim per local humitat per habitatge d’una habitació: 6 l/s
  - Bany: 6 l/s x 1 bany = 6 l/s
  - Safareig: 6 l/s x 1 bany = 6 l/s
  - Cuina: 6 l/s x 1 bany = 6 l/s
  - Caudal total: 18 l/s > 12 l/s
Caudal del sistema de ventilació general

El caudal necessari serà de 18 l/s tant per l’admissió com per l’extracció. Pel càlcul de les renovacions per hora multiplicarem pel canvi d’unitats (3600s/1000l=m³/h) i ho dividirem pel volum de l’habitatge en m³.

Per exemple, en aquest cas, l’habitatge té 60 m2 i una altura de 2,65 m = 159 m³ (60 m²x2,65m): 18 l/s x 3,6 / 159,00 = 0,407 renovacions/hora.

Aquest sistema de ventilació general de l’habitatge podrà ser híbrid o mecànic. L’aire circularà des de les estances seques a les humides a través de les obertures de pas o reixetes de ventilació.

Les estances seques hauran de disposar d’obertures d’admissió com poden ser finestres i les estances humides hauran de tenir mecanismes d’extracció.

L’objectiu del sistema de ventilació de l’habitatge és eliminar els contaminants i l’aire viciat de l’interior que es produeix pel seu propi ús.

A l’hora de traslladar l’exemple de càlcul de ventilació d’un edifici d’habitatges serà necessari seguir la mateixa guia de càlcul, fent el sumatori total de les diferents tipologies d’estances dels habitatges que composen el conjunt de l’edifici. Ja que no tots els habitatges tindran la mateixa superfície ni les mateixes peces.

Altres consideracions:

Sistemes d’extracció mecànica en cuines: A part de la ventilació segons tipologia d’estança, a la cuina s’haurà d’instal·lar una ventilació extra, corresponent a l’equip de cocció. El caudal mínim serà de 50 l/s de ventilació mecànica i sent el conducte de ventilació independent a la resta de ventilació existent, segons l’apartat 2.4 “caracterització i quantificació de l’exigència” del CTE DB-HS3.

Tècnic redactor:

Oriol Farriol

Consultor de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecte tècnic, col·legiat num. 14906

Com verificar la reducció de demanda de calefacció i refrigeració i de consum d’energia primària no renovable d’un edifici en el que es realitzen ampliacions?

Com verificar la reducció de demanda de calefacció i refrigeració i de consum d’energia primària no renovable d’un edifici en el que es realitzen ampliacions?

Què és l’energia primària, l’energia final i com és el procediment d’obtenció en edificis

Per a verificar els requisits d’estalvi d’energia primària no renovable i de demanda energètica en projectes de rehabilitació amb ampliacions, ens trobem amb dos escenaris possibles:

1. Modificacions puntuals:

Les actuacions que incorporin modificacions puntuals (com a tancaments de terrasses o similars) es podran comparar directament de forma simplificada l’estat original i l’estat reformat amb l’ampliació, sempre que aquesta no superi els límits establerts en l’article 1.1 del DB-HE 0 del CTE.

2. Ampliacions substancials:

Quan la obra de rehabilitació contempli una ampliació substancial, considerant-se com a tal, quan es superen els límits establerts a l’article 1.1 del DB-HE 0 del CTE, caldrà realitzar l’anàlisi de forma separada i independent de la part de l’edifici existent a rehabilitar i de l’ampliació.

Així, en la modelització del CEE en la situació final (posterior a la intervenció), caldrà aportar el CEE tant de la part existent prèviament de l’edifici com de la part ampliada, considerant adiabàtiques les superfícies de contacte entre ambdues parts.

Així, com a resum en cas d’ampliació caldrà aportar les següents certificacions:

Ampliacions d’escassa entitat

CEE inicial: reflexant l’estat previ a les obres

CEE final: amb la superfície real habitable (climatitzada) que pot o no incloure la part ampliada.

L’estalvi de demanda i consum es verificarà a partir dels valors de kWh/m² del CEE inicial i CEE final (superfície habitable: amb o sense superfície ampliada)

Ampliacions substancials

CEE inicial: reflexant l’estat previ a les obres

CEE final: Caldrà presentar 2 CEE:

CEE final (de la part de l’edifici existent prèviament)
CEE final (corresponent a la part ampliada de l’edifici)

Als dos CEE finals la part de partició que comparteixen ha de considerar-se adiabàtica.

L’estalvi de demanda i consum es verificarà a partir dels valors de kWh/m² del CEE inicial i CEE final (part existent).

A més a més, s’hauran de tenir en compte les consideracions següents:

Per tractar-se de projectes de rehabilitació integral, tant la part rehabilitada com la part que correspongui a l’ampliació hauran de complir amb els requisits del CTE que siguin d’aplicació en cada cas.
Les ajudes es calcularan en funció del nombre de habitatges de l’edifici original a rehabilitar. Segons s’especifica a l’article 35.10.d) del Reial Decret 853/2021, la dada a justificar és el nombre d’habitatges a rehabilitar, pel que serà aquest nombre el que es prengui com a base per al càlcul de les ajudes.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363