Oberta la convocatòria 2025 per a la retirada d’amiant de l’Agència Catalana de Residus

L'Agència de Residus de Catalunya ha publicat la convocatòria d'ajuts per a la retirada de residus d’amiant a Catalunya

Regulada per la Resolució TER/4638/2024, de 19 de desembre, i les bases establertes a la Resolució TER/4547/2024, de 17 de desembre, té com a objectiu fomentar la retirada i gestió correcta d’aquest material perillós.

Aquesta línia de subvencions busca eliminar residus de materials d’aïllament i construcció que continguin amiant a l’àmbit territorial de Catalunya, contribuint així a la seguretat ambiental i sanitària.

Detalls de la subvenció

  • Pressupost disponible: 8.000.000 €
  • Destinataris: Persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i comunitats de veïns.
  • Àmbit d’aplicació: Catalunya.
  • Termini de sol·licitud: Del 15 de gener fins al 28 de novembre de 2025.

Quantia i actuacions subvencionables

Les despeses subvencionables inclouen la retirada, transport i tractament dels residus d’amiant, així com els mitjans auxiliars necessaris. No s’hi inclouen els materials de substitució utilitzats en l’immoble.

La subvenció cobreix el 100% de les despeses acreditades, amb els següents límits per superfície de coberta d’amiant:

  • Fins a 49 m²: 2.000 €
  • De 50 m² a 99 m²: 40 €/m²
  • De 100 m² a 499 m²: 30 €/m²
  • De 500 m² a 999 m²: 25 €/m²
  • A partir de 1.000 m²: 20 €/m²

Com tramitar els ajuts

El tràmit estarà disponible a partir del 15 de gener de 2025 al portal de l’Agència de Residus de Catalunya: Accés al tràmit

Per resoldre dubtes, consulteu l’apartat de preguntes freqüents:
Preguntes i respostes freqüents.

Aquesta convocatòria representa un pas important cap a l’eliminació de l’amiant del territori, promovent una gestió responsable i sostenible dels residus.

Incentius per a l’Estalvi Energètic a través del Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE)

Incentiu econòmic a través del Sistema de Certificats d'Estalvi Energètic (CAE)

Les CAE són una eina dissenyada per fomentar l’eficiència energètica en el sector de la construcció amb l’objectiu de reduir el consum d’energia i contribuir als objectius climàtics europeus plantejats per al 2050

Un Certificat d’Estalvi Energètic (CAE) és un registre electrònic que certifica la consecució d’un estalvi energètic final d’1 kWh com a resultat d’una acció d’eficiència energètica. Per exemple, una intervenció que aconsegueixi un estalvi anual de 500 kWh permetrà generar 500 CAE.

Aquest sistema ofereix l’oportunitat de transformar els estalvis d’energia en un benefici econòmic, ajudant a recuperar part de la inversió en millores d’eficiència energètica. A més, els usuaris poden obtenir una compensació mitjançant la venda dels estalvis certificats a través del Sistema de CAE.

Així, es poden beneficiar, entre altres, les comunitats de propietaris i mancomunitats, que poden aprofitar la flexibilitat del sistema per realitzar millores energètiques i obtenir els corresponents certificats d’estalvi energètic.

Quins beneficis per a les Comunitats de Propietaris i Mancomunitats poden donar les CAE?

Reducció de costos energètics: les CCPP poden aconseguir una reducció significativa dels seus costos energètics mitjançant la implementació d’actuacions d’eficiència energètica. Millores com l’aïllament tèrmic, la instal·lació de nous sistemes de calefacció i refrigeració i/o la implantació de panells solars que milloren el confort dels usuaris i també generen estalvis a llarg termini.

Incentius econòmics i sostenibilitat: les CAE faciliten l’accés a incentius econòmics per a la realització d’actuacions d’eficiència energètica, contribuint a la sostenibilitat ambiental i millorant la competitivitat de les comunitats. A més, l’edifici que obtingui el CAE podrà veure augmentat el seu valor en el mercat immobiliari gràcies a la seva millor classificació energètica.

Possibilitat de realitzar un tràmit col·lectiu: una de les grans avantatges per a les mancomunitats de propietaris és la possibilitat d’agrupació. Diverses comunitats poden unir-se per realitzar una rehabilitació energètica conjunta i tramitar un únic CAE per a totes elles. Això simplifica el procés, redueix els costos administratius i facilita la negociació amb proveïdors de serveis energètics.

Què poden fer els Arquitectes Tècnics i Administradors de Finques?

Els arquitectes tècnics i administradors de finques juguen un paper fonamental en aquest procés, ja que són els responsables de coordinar les actuacions d’eficiència energètica i facilitar la tramitació de les CAE per a les comunitats de propietaris.

Arquitectes tècnics

Els arquitectes tècnics poden assessorar les comunitats sobre les millors solucions d’eficiència energètica, des de la selecció de les millores fins a la coordinació de la seva implementació. A més, poden treballar de la mà amb els verificadors per garantir que les actuacions siguin verificables i compleixin amb els requisits de la certificació.

Administradors de finques

Els administradors de finques són els que gestionen les comunitats de propietaris i tenen un paper central en la coordinació de les accions per obtenir el CAE. Poden organitzar els tràmits per a la rehabilitació energètica, comunicar-se amb les empreses proveïdores i els verificadors, i gestionar els tràmits col·lectius per a diverses comunitats, afavorint l’eficiència administrativa i econòmica.

Com es sol·liciten i tramiten els CAE?

El procés per obtenir els CAE comença amb una auditoria energètica, on es realitza una avaluació del consum energètic de l’edifici o de la comunitat i es proposen les millores a implementar. Aquestes actuacions d’eficiència energètica han de complir els requisits establerts al catàleg d’actuacions estandaritzades o ser mesures singulars adaptades a les necessitats específiques de l’edifici.

El paper del verificador

Una de les grans avantatges del sistema és la figura del verificador.

Els verificadors d’estalvi energètic són entitats acreditades que tenen un paper clau en la simplificació del tràmit. La seva tasca consisteix a verificar que les actuacions s’han realitzat correctament i que compleixen els requisits establerts per la normativa. Aquesta figura garanteix l’autenticitat dels estalvis energètics obtinguts, proporcionant seguretat jurídica a tots els actors implicats, des de les comunitats de propietaris fins a les empreses i administradors.

Agilitat en el procés de sol·licitud

El procés de sol·licitud del CAE és àgil gràcies a la intervenció dels verificadors, que validen les accions realitzades i certifiquen els estalvis de manera ràpida i eficaç. A més, aquest sistema facilita la tramitació a través d’una plataforma electrònica que simplifica la gestió de la documentació i l’obtenció del certificat.

Procés del sistema CAE. Font: MITECO - RD 36/2023

El Gestor Autonòmic a Catalunya es l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). 

Podeu consultar més informació sobre les CAE i seguir l’estat de les CAE a Catalunya al següent enllaç.

Tècnica redactora:

Gabriela Crincoli

Tènica rehabilitació de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 15357

Control de qualitat dels productes emprats per a una rehabilitació Next Generation

CONTROL DE QUALITAT DELS PRODUCTES EMPRATS PER A UNA REHABILITACIÓ NEXT GENERATION

A l’hora de tramitar la documentació relativa a la finalització de les obres, es important recordar que cal aportar l’annex B del CFO i la documentació específica que fa referència aquest o, en cas de no disposar de projecte tècnic, es certifiquin els controls d’obra acabada i/o proves de funcionament, així com els materials, equips i sistemes instal·lats, amb el marcatge CE i fitxes tècniques corresponents

Aquests materials, equips i sistemes finalment executats hauran de ser coherents amb les característiques dels materials, productes i sistemes descrits en el Certificat d’Eficiència Energètica Final (característiques tèrmiques dels materials, gruixos, potències, rendiments, etc.).

Per tant, aportarem la documentació relativa al control de qualitat realitzat durant la obra, específicament la recepció dels materials i els certificats dels assajos que s’hagin pogut realitzar al finalitzar la obra.

Segons el CTE part I al seu annex II “Documentación del seguimiento de obra” a l’apartat II.2:

Així, tenim que el control de qualitat es divideix en tres fases:

Control i recepció dels productes: Documentació que cal aportar durant el moment del subministrament dels mateixos.

Controls d’execució: Els necessaris que es considerin per la DF segons el CTE i la divisió de lots que ens dóni cada partida.

Control d’obra acabada: Inclou totes aquelles proves de servei o verificació que es poden fer i documentar pel contractista o la DF per tal de verificar que la solució constructiva compleix les seves funcions.

Però, quina documentació cal aportar com a control i recepció dels productes?

Segons el capítol 2 del CTE Part I “Condiciones técnicas y administrativas” a l’article 5.1.3:

Si mirem l’article 5.2 de la Part I del CTE “Conformidad con el CTE de los productos, equipos y materiales”, aquest ens indica:

Així, el mateix CTE fa una distinció entre el que podem anomenar “productes tradicionals” que son solucions tècniques basades en els DB i amb el corresponent marcatge CE, i els “productes innovadors” que son aquelles solucions tècniques alternatives, que han de donar compliment documental a les exigències del CTE respecte a les seves prestacions però que, al no disposar de marcatge CE o alguna altra norma de producte nacional que permeti la certificació de les prestacions del producte segons mètodes reconeguts, cal que disposin d’una avaluació tècnica de la idoneïtat del producte realitzada per una entitat autoritzada. En el cas d’Espanya, son les entitats indicades en aquest enllaç.

Actualment correspon a:

  • Institut de Tecnología de la Construció de Catalunya, ITeC
  • Fundación Tecnalia Research & Innovation
  • Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja, IETcc

Aquesta avaluació tècnica favorable de la idoneïtat del producte per organisme autoritzat dona com a resultat un DITE (Document d’Idoneïtat Tècnica Europeu) o ETE (Evaluació Tècnica Europea).

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), en matèria de qualitat de l’edificació, és l’Òrgan competent que a través del decret DECRET 149/2017, de 17 d’octubre, de les entitats de control de qualitat de l’edificació i dels laboratoris d’assaigs per al control de qualitat de l’edificació, regula els requisits exigibles a les entitats de control de qualitat de l’edificació amb domicili social o professional en el territori de Catalunya i dels laboratoris d’assaigs per al control de qualitat de l’edificació amb establiment físic en el territori de Catalunya, per a l’exercici de la seva activitat de serveis en tot el territori de l’Estat, i vetlla pel compliment d’ aquestes exigències, mitjançant inspeccions, control i verificació de les declaracions responsables dels laboratoris d’assaigs i entitats de control de qualitat, per donar resposta els requisits regulats per la normativa vigent. Però no té competències per homologar aquests nous materials.

Per tant, de qualsevol producte tradicional, caldrà aportar el marcatge CE i la DdP (declaració de prestacions) o fitxa de característiques on s’indicaran les característiques tècniques del producte.

En canvi, els productes innovadors com els aïllaments no tradicionals, no tenen l’obligació de tenir el Marcatge CE, segons Reglament (UE) nº 305/2011 per productes de construcció, però al ser un producte innovador entren en el supòsit de l’article 5.2 de la part I del CTE exposat, i per tant, els hi correspon a una avaluació tècnica d’idoneïtat per a l’ús previst d’aïllament i hauran de disposar d’un DITE o ETE.

I com reflectim les característiques dels productes innovadors al certificat energètic?

Si l’aïllament és innovador i no es troba a la biblioteca del programa informàtic del software de certificació, es pot crear el material, amb les dades tècniques conegudes del producte que proporciona el fabricant, mitjançant l’opció del programa informàtic de crear nous materials, sempre que existeixi un document d’idoneïtat Tècnica (DITE) o l’ Avaluació Tècnica Europea (ETE), que és l’avaluació documentada de les prestacions d’un producte de construcció, quant a les seves característiques essencials, conforme al corresponent Document d’Avaluació Europeu (DEE).

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Panells Solars Híbrids (PVT) i Bomba de Calor (BdC)

Panells Solars Híbrids (PVT) i Bomba de Calor (BdC)

Al món en general i a Europa en particular, hi ha una tendència cap a l’ús de les energies renovables i l’eficiència energètica. De totes les energies renovables, l’energia solar és una de les que té més potencial per reduir les emissions de les ciutats

De totes les energies renovables, l’energia solar és una de les que té més potencial per reduir les emissions de les ciutats. Dins de les diferents tecnologies solars, els panells solars híbrids (PVT), que generen electricitat i aigua calenta, són una clara disrupció al mercat, i es preveu que juguin un paper important en la descarbonització. 

D’altra banda, l’energia que demanem en els nostres edificis ha de representar el menor consum energètic possible, fet que implica treballar en l’eficiència energètica dels nostres sistemes. Cal aclarir que la demanda energètica d’un edifici és aquella energia necessària per satisfer les condicions de confort que exigim als nostres edificis (aigua calenta, calefacció, refrigeració, etc.) i el consum de l’edifici és l’energia provinent de fora de l’edifici (i normalment mesurada pels comptadors d’electricitat, gas, gasoil, etc.). Per tant, per satisfer la demanda energètica d’un edifici, necessitem sistemes el més eficients possibles amb l’objectiu de consumir la mínima energia possible de l’exterior, ja que aquest consum comporta un cost no només econòmic, sinó també en emissions d’efecte hivernacle. Una de les tecnologies que ha guanyat protagonisme en els últims anys en el camí cap a l’eficiència energètica són les bombes de calor (BdC), especialment l’aerotèrmia.

Les energies renovables, que han tingut una gran penetració en el mercat durant l’última dècada, no són suficients a curt i mitjà termini per satisfer tota la demanda energètica de les nostres ciutats i països. Per tant, és necessari que l’energia addicional que les energies renovables no poden proporcionar sigui subministrada per sistemes eficients i poc contaminants. 

Quan es vol reduir el consum energètic d’un edifici, cal fer tres passos consecutius:

Primer és utilitzar mesures passives per reduir la demanda energètica (com ara aïllaments, ombrejats, etc.);

Segon pas és utilitzar energies renovables per cobrir part de l’energia que demanda l’edifici.

Tercer pas és que l’energia que demanda l’edifici i que no es pot satisfer amb energies renovables, sigui subministrada per un sistema eficient. Així, la dependència energètica de l’exterior de l’edifici (consum) serà la menor possible. 

El segon i el tercer pas estan relacionats amb les instal·lacions de l’edifici, combinant energia renovable i un sistema eficient com són els panells solars híbrids (PVT) i les bombes de calor (BdC), respectivament. Hi ha nombroses combinacions possibles entre PVT i BdC, tant amb màquines aire-aigua (aw) com aigua-aigua (ww), i cadascuna té la seva aplicació més adequada. En aquest article es pretén descriure algunes d’aquestes combinacions:

PVT + BdC_aw com a precalfament
PVT + BdC_aw amb dipòsit multienergia
PVT + BdC_aw compacte
PVT + BdC_aw multitasca
PVT + BdC_ww d'alta temperatura
  • PVT + BdC_aw com a preescalfament: la primera combinació entre PVT i BdC és senzilla i integrable a la majoria d’edificis. Aquesta consisteix en què l’aigua freda que prové de la xarxa és preescalfada al dipòsit solar (escalfat pels PVT) fins a certa temperatura i posteriorment s’acaba d’escalfar fins a la temperatura de consum en un altre dipòsit (escalfat per una BdC).
    Aquesta BdC pot ser de qualsevol tipologia: aerotèrmia, geotèrmia o hidrotèrmia. Aquests sistemes poden treballar en paral·lel amb les calderes existents a l’edifici, de manera que es pot reemplaçar la caldera destinada a l’ACS per aquest sistema.
  • PVT + BdC_aw amb dipòsit multienergia: en moltes tipologies d’edificis, és necessari prevenir la legionel·la, i per això es necessiten sistemes que assoleixin alta temperatura. En particular, en les BdC s’utilitzen equips específics que utilitzen refrigerants (com el CO2) per assolir temperatures superiors a 70 ºC. En el circuit hidràulic dels PVT, com més baixa sigui la temperatura d’impulsió als panells, major serà el seu rendiment. Per combinar ambdues tecnologies de manera eficient, s’utilitzen dipòsits multienergia amb estratificació, que permeten disposar d’aigua a baixa temperatura a la part inferior i alta temperatura a la part superior. Aquest sistema és molt eficient, ja que els seus tres components (PVT, BdC i dipòsit) treballen en condicions adequades per aconseguir bons rendiments.
  • PVT + BdC_aw compacte: És un sistema destinat a petits consums d’ACS (com habitatges unifamiliars) quan per al sistema de calefacció i/o refrigeració s’utilitza una instal·lació independent. Aquest sistema consta de panells PVT connectats al mateix dipòsit de la BdC d’ACS. Aquest sistema té l’avantatge de ser compacte i, en un únic dipòsit, s’hi aporten les energies tèrmiques provinents dels PVT i de la BdC. Aquest sistema pot combinar la font renovable i el sistema auxiliar en el mateix dipòsit sempre que el consum de l’habitatge sigui inferior a 100 l/dia (3 persones o menys).
  • PVT + BdC_aw multitarea: en aquells casos d’habitatges unifamiliars on s’integri un únic sistema per a l’ACS, calefacció i refrigeració, té sentit utilitzar PVT amb una BdC que pugui aportar aquestes tres demandes energètiques. Aquest sistema pot incloure el dipòsit a l’interior o fora de la BdC, depenent de l’espai disponible a l’interior de l’habitatge. Si el dimensionament dels PVT es realitza de manera que, en les èpoques de demanda de refrigeració (de maig a setembre), els PVT poden aportar el 100% de l’ACS, la màquina no ha de canviar el cicle de refrigeració a mode calor, cosa que allarga la seva durabilitat.
  • PVT + BdC_ww d’alta temperatura: les combinacions anteriors estan pensades per a circuits oberts (normalment ACS), però en circuits tancats, especialment quan es treballi a alta temperatura, la combinació de PVT amb BdC aigua-aigua és molt adequada. Els PVT treballen com a focus fred (evaporador) de la BdC, aconseguint un doble avantatge: els PVT treballen a menor temperatura millorant el seu rendiment i la temperatura del focus fred de la BdC és major, augmentant així el seu SCOP i reduint el consum elèctric.

Excepte en l’últim cas, com a regla general, el dimensionament d’aquests sistemes parteix de dimensionar els PVT per cobrir entre un 60% i un 70% de la demanda d’ACS anual. Per tant, la BdC haurà d’aportar l’energia restant. Això implica un menor consum elèctric i una vida útil més llarga del sistema.

OTR Partner redactor:

Vols contactar amb un especialista de sistemes de Panells Solars Híbrids? Clica aquí

Com llegir els consums d’energia en una certificació energètica

Com llegir els consums d’energia en una certificació energètica

Què és l’energia primària, l’energia final i com és el procediment d’obtenció en edificis

L’eficiència energètica dels edificis és clau per reduir el consum d’energia i les emissions de CO₂. Els certificats d’eficiència energètica proporcionen una manera estandarditzada d’avaluar i comunicar aquests aspectes. Per fer-ho amb claredat, és important que tinguem clars alguns conceptes.

Energia primària

L’energia primària es refereix a aquella que s’obté directament de fonts naturals, com el sol, el vent, l’aigua o els combustibles fòssils. Aquesta energia no ha patit cap procés de transformació i inclou tant fonts renovables com no renovables. Segons el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), l’energia primària és la que arriba als edificis abans de patir qualsevol conversió i inclou les pèrdues associades al transport, l’emmagatzematge i la distribució.

L’energia primària total d’un edifici es divideix en dues categories: energia primària renovable i energia primària no renovable. Així, es pot mesurar la contribució de cada tipus de font energètica al consum global de l’edifici.

  • Energia primària no renovable: prové de fonts que es consumeixen més ràpid del que es poden regenerar, com el petroli, el carbó o el gas natural. Aquestes fonts tenen un impacte ambiental important, ja que les seves emissions contribueixen al canvi climàtic.
  • Energia primària renovable: inclou fonts com l’energia solar, eòlica, geotèrmica i la biomassa. Aquestes fonts són més sostenibles i tenen un menor impacte mediambiental.

Energia final

L’energia final és aquella que arriba a l’usuari final després de les transformacions, el transport i la distribució des de la seva font original. És l’energia que utilitzem directament per alimentar els sistemes del nostre edifici, com ara la calefacció, l’enllumenat o els electrodomèstics.

En el context de la certificació energètica, l’energia final fa referència al consum real d’un edifici, tant d’energia elèctrica com de combustibles fòssils, utilitzats per diversos serveis com la climatització i l’aigua calenta sanitària. És important destacar que, en els edificis residencials, la certificació energètica només considera el consum associat a la climatització i l’aigua calenta. En canvi, en edificis del sector terciari, s’inclouen també altres consums energètics com l’enllumenat, els electrodomèstics, i altres equips.

Procediment per obtenir l’energia final a partir del certificat energètic

El procés per calcular el consum d’energia final d’un edifici parteix de les dades de les emissions de CO₂ proporcionades pel Certificat d’Eficiència Energètica. Aquest certificat inclou informació sobre les emissions de CO₂ tant per l’energia elèctrica com per altres combustibles utilitzats en l’edifici. A continuació, s’expliquen els passos principals per obtenir el consum d’energia final:

1. Identificació del tipus de combustible: l’Annex I del certificat al punt 3 (“INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES”) proporciona informació sobre les instal·lacions tèrmiques de l’edifici i els combustibles utilitzats. Això permet identificar quin tipus de combustibles contribueixen al consum energètic de l’edifici.

Imatge 1. En el cas exemple, observem que bàsicament l’edifici consumeix energia elèctrica i gas natural, sent aquest segon un combustible fòssil.

2. Obtenció de les emissions de CO₂: les dades inicials es troben a l’Annex II del Certificat d’Eficiència Energètica, on s’indiquen les emissions associades a cada tipus d’energia utilitzada (electricitat, gas natural, etc.) en kgCO₂/m² any.

Imatge 2. A l’annex II punt 1 trobem un primer quadre que ens indica les emissions de CO2 per tipus de generador (calefacció, refrigeració, ACS i enllumenat) i un segon quadre, el que es veu a la figura, que ens indica les emissions de CO2 per tipus de combustible.

3. Conversió de les emissions en energia final: per convertir les emissions de CO₂ a energia final, s’utilitzen els factors de conversió establerts per l’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) en els seus Documents reconeguts que podeu trobar en aquest enllaç, concretament el document “Factores de emisión de CO2 y coeficientes de paso a energía primaria de diferentes fuentes de energía final consumidas en el sector de edificios en España. Documento reconocido vigente a partir del 14 de enero de 2016”. Dins d’aquest document, identificarem el punt 8 “Factores de paso actualizados” on trobarem l’actualització dels factors d’emissió de CO2 per a cada font d’energia no renovable.

4. El consum d’energia final es calcula dividint les emissions de cada combustible pel seu factor de conversió específic:

241015_art_tec_cap3

En l’exemple indicat anteriorment:

Electricitat:

L’edifici emet 8.840,32 Kg de CO₂ cada any a partir de l’energia elèctrica. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,331 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per a l’electricitat és de 26.707,92 kWh l’any.

Gas Natural:

L’edifici emet 61.154,60 Kg de CO₂ cada any a partir de gas natural. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,252 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per al gas natural es de 242.676,98 kWh l’any.

En cas que hi hagin altres fonts d’energia, caldria repetir el procés per cada font d’energia.

5. Càlcul del consum total d’energia final: un cop convertides les emissions de totes les fonts d’energia en kWh, s’obté el consum total d’energia final de l’edifici sumant els valors obtinguts per cada tipus d’energia. Aquest valor representa el consum energètic total que l’edifici requereix per funcionar.

En el cas exemple, per tant, el consum d’energia final de l’edifici és de 269.384,90 kWh l’any. Cal tenir en compte que el 90% d’aquest consum, es produeix amb combustibles fòssils.

Així, l’energia primària i l’energia final són conceptes fonamentals per entendre el comportament energètic d’un edifici. El Certificat d’Eficiència Energètica proporciona les dades necessàries per calcular el consum d’energia final a partir de les emissions de CO₂. Aquest procés és clau per avaluar l’eficiència energètica dels edificis i permetre als tècnics prendre decisions informades sobre com millorar el rendiment energètic i reduir les emissions de CO₂.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Com simular celoberts en eines de certificació energètica per edificis existents i rehabilitacions

Com simular celoberts en eines de certificació energètica per edificis existents i rehabilitacions

Els celoberts són elements ombrívols i amb buits, que poden estar coberts o no. Poden tenir condicions diferents entre les plantes inferiors i les plantes superiors. Quan afrontem una rehabilitació energètica i ens trobem amb aquests elements, què cal tenir en compte a l’hora de simular-los en les eines de certificació?

Consideracions generals

Els patis interiors en edificis existents tenen un paper fonamental en la ventilació i il·luminació dels espais adjacents. A Catalunya, aquestes necessitats es regulen segons el Decret 141/2012, que estableix les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), en el seu Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (CTE 2019 DB-HE), preveu que l’envolupant tèrmica de l’edifici pugui incloure, parcialment o totalment, espais no habitables, segons l’annex C.

Pel que fa a la certificació energètica, en termes generals, els tancaments dels patis es consideren façanes, de manera que han de complir els requisits tèrmics establerts pel CTE per a aquest tipus de tancaments.

En el cas de l’ús d’eines de certificació simplificada, es recomana orientar les façanes dels patis al nord (excepte a l’última planta) per reflectir l’impacte de la radiació solar en aquests espais.

Edificis existents i rehabilitacions

En els projectes de rehabilitació d’edificis existents, és necessari tenir en compte el comportament tèrmic dels patis. Depenent de la seva configuració, s’han de fer les següents consideracions:

  • Patis oberts: Els murs del pati es comporten tèrmicament com una façana.
  • Patis coberts amb claraboia: Es requereixen consideracions addicionals sobre ventilació i moviments d’aire. Les dimensions en planta i alçada del pati poden afectar significativament la circulació d’aire. Segons el Decret 141/2012, els patis coberts amb claraboia han de disposar d’una sortida d’aire al coronament amb una superfície mínima de 2/3 de la seva àrea en planta.

Condicions estacionals

  • Hivern: La temperatura del pati sol ser més temperada que a l’exterior, millorant les condicions tèrmiques interiors.
  • Estiu: Cal evitar el sobreescalfament mitjançant una ventilació adequada i la instal·lació de proteccions solars a la claraboia.

En el cas de patis petits i tancats amb condicions de temperatura més moderades que a l’exterior, es poden definir els seus tancaments com una partició interior en contacte amb un espai no habitable, tant en el certificat energètic de l’edifici existent com en el certificat de projecte de rehabilitació. Això permetrà no afectar negativament els resultats dels estalvis energètics previstos amb la rehabilitació.

Limitacions d’eines de certificació

Quan l’eina de certificació energètica no permet definir finestres en les particions interiors, és necessari calcular una transmitància equivalent per al conjunt de part massissa i obertures. Si el pati no compta amb protecció solar, també s’ha de considerar l’impacte potencial del sobreescalfament durant els mesos d’estiu.

Aquesta configuració garanteix una avaluació adequada dels patis en edificis existents i rehabilitats, contribuint a una certificació energètica precisa i ajustada a les condicions reals dels espais.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

La càmera termogràfica. Una gran eina per a diagnosticar l’estat de l’edifici abans de la seva rehabilitació

La càmera termogràfica. Una gran eina per a diagnosticar l'estat de l'edifici abans de la seva rehabilitació

L’enginyeria de camp, com a complement als treballs en l’oficina tècnica, ajuda a tenir una visió global dels projectes i garanteix la correcta instal·lació d’aquests

S’utilitzen diverses eines per al treball de camp, entre elles les càmeres termogràfiques, que poden transformar l’energia radiada en informació sobre la temperatura d’aquests elements. De fet s’han posat de d’actualitat per la seva capacitat per a mesurar la temperatura corporal en accessos a infraestructures com a aeroports o estacions de tren.

La termografia és un procediment que s’empra per a obtenir informació sobre la temperatura d’un objecte a distància sense emprar el contacte físic amb aquest, mitjançant la captació de la radiació infraroja de l’espectre electromagnètic. Aplicada a l’arquitectura i en la construcció té moltes utilitats ja que és capaç de donar una informació gràfica de gran valor en detectar problemes en el comportament tèrmic dels sistemes constructius en els elements de l’envolupant tèrmica i també en els components de les instal·lacions.

Aquesta eina ofereix informació del correcte aïllament de l’envolupant de l’edifici i l’eliminació de tots els ponts tèrmics. D’aquesta manera permet als tècnics avaluar l’estalvi energètic que es produeix entre l’abans i el després d’una rehabilitació amb aïllament tèrmic d’un edifici.

La càmera termogràfica té l’avantatge que és un procediment no destructiu que aporta dades (patrons, comportaments i anomalies tèrmiques) que se sumen a una altra informació obtinguda en el treball de camp aglutinant dades sobre l’edifici i les possibles patologies. El procediment a més permet una avaluació en temps real el que aporta dades en qualsevol moment i amb diferents condicions climatològiques.

La detecció precoç de problemes en el comportament tèrmic de l’envolupant permetrà dissenyar un projecte a mesura de les necessitats i actuar en conseqüència dels problemes localitzats (fugides d’aire, estat dels ponts tèrmics, humitats, pèrdues de calor excessives…).
Tècnics acreditats i cambres professionals; la millor garantia per a un diagnòstic adequat.

Perquè l’eina sigui fiable i llanci dades correctes, ha de ser utilitzada per un professional que manegi adequadament tant la càmera com el programari. Si no s’utilitza correctament pot arribar a oferir un diagnòstic incorrecte o parcial.

El coneixement i l’experiència en l’ús de la termografia en l’estudi d’edificis per a la seva posterior rehabilitació és indispensable i oferirà un diagnòstic objectiu i realment vàlid. Per a la lectura de les dades és també ineludible tenir coneixements tècnics de termodinàmica. És per això, que els projectistes deuen sempre secundar-se en professionals acreditats que comptin amb cambres professionals i l’experiència necessària.

Altres eines per a realitzar un correcte i complet diagnòstic de l’edifici abans de la rehabilitació i poder oferir la millor solució, les càmeres termogràfiques són una gran eina, però existeixen unes altres que oferiran al projectista una visió integral. Per exemple, Louvelia utilitza, a més de la termografia, mesuraments amb escàner 3D capaç de realitzar un mesurament mil·limètric de la façana, facilitant d’aquesta manera el treball dels arquitectes en les fases inicials de la definició del projecte, estalviant temps, evitant imprecisions i reduint cost de bastimentada. A més d’aquestes eines, es poden realitzar assajos pull out o d’extracció o altres proves són la millor garantia perquè l’arquitecte pugui desenvolupar el millor projecte.

OTR Partner redactor: 

Vols contactar amb un especialista de façanes ventilades? Clica aquí

Façanes ventilades. Execució i control d’obres

Façanes ventilades. Execució i control d'obres

El passat 9 d’abril, el Cateb i la OTR van celebrar una Masterclass sobre l’execució i control de les façanes ventilades. Per parlar del tema, vam tenir a Juan Miguel Abril Escolar, enginyer de camins amb dilatada experiència, que actualment, forma part de l’empresa FCV Aislamientos envolventes, empresa especialitzada en el muntatge i instal·lació de façanes ventilades

La fase d’execució és indispensable en el bon funcionament de la façana ventilada, per això cal un control d’execució exhaustiu per assegurar-nos que s’instal·la dins dels paràmetres prescrits. Per aquest motiu sempre és recomanable contractar una empresa qualificada, especialitzada en la matèria. No és recomanable, en cap cas, comprar el material i que un contractista no especialitzat executi la solució. Normalment, això no dona bons resultats i cal un control molt més exhaustiu de l’obra, per la manca de consciència del comportament global de la solució constructiva.

Si l’empresa que executa l’obra disposa d’un DAU (Document d’Adequació a l’Ús) o un DIT (Document d’Idoneïtat Tècnica), es facilita molt la feina a l’hora de realitzar el control, ja que el sistema té un procediment contrastat, i només cal verificar que s’està executant el procediment tal com marca el DAU o el DIT.

En cas de no disposar de DAU o DIT específic, el CTE és el que ens marca paràmetres bàsics de com ha de funcionar la façana ventilada. El CTE ens indica que per tal que la façana es consideri ventilada, aquesta ha de disposar de, com a mínim, 3 cm de càmera d’aire. A partir dels 50 m d’alçada de façana, la càmera ventilada haurà de ser de 4cm. És indispensable, com a directors d’execució, confirmar el compliment d’aquests paràmetres.

Així mateix, el CTE ens indica que per cada 10 m d’alçada de façana, cal una ventilació de 120 cm2 repartits entre tots els buits o forats. Cal tenir en compte que no es consideren les juntes entre peces, ja que aquestes normalment estan segellades per la part posterior. Per tant, el que es considera per assolir aquesta ventilació és el buit que es produeix a la coronació entre les peces i el cobremur i el buit que tindrem a l’arrancada, a la part inferior de la façana. Per fer-ho, a l’arrancada podem utilitzar una xapa perforada, per exemple. També es disposa de l’acabat amb el trencaaigües dels ampits dels buits per deixar una petita ventilació i permetre els moviments, però es recomana que els càlculs es facin per ventilar suficientment entre l’arrancada i la coronació.

Control de recepció dels materials i arreplegament

Tots els materials que s’utilitzen a Espanya han de tenir marcatge CE, a excepció de materials naturals sense procés d’elaboració, com la pedra, que es podria utilitzar com a acabat.

Així mateix, és important verificar que, segons el seu marcatge CE, es dona compliment a les exigències del CTE, com pot ser la seva reacció al foc. Específicament, a nivell d’aïllament per façanes ventilades, el que us recomanen des de FCVAE, són les llanes minerals per a les relació entre les seves prestacions i el preu.

També és important habilitar una zona protegida a les obres per realitzar l’apilament de materials. No només de les peces d’acabat i els perfils, sinó dels cargols i altres fixacions específiques del sistema. Cal tenir en compte que la recepció del material es realitza e el magatzem/taller on es prepara, no a peu d’obra. Les peces, majoritàriament i tal com és més correcte, ja venen tallades específicament segons especejament projectat, tot i que és cert que, algunes vegades, i per punts singulars no del tot previstos, pot ser necessari tallar alguna peça a la obra, és poc recomanable.

Muntatge

Existeixen les instruccions de muntatge dels fabricants, però cal tenir en compte que molts sistemes venen amb el seu DAU (ETA en anglès) o DIT. Cal recordar que les garanties dels fabricants venen sempre condicionades al correcte muntatge segons les seves instruccions, tot i que ells no realitzen el muntatge. Per tant, com a directors d’execució cal ser molt insistents en la mà d’obra qualificada.

Peces fixades amb reblons vistos:

Quan es fixen les peces de revestiment mecànicament amb reblons, cal tenir en compte que, respecte l’aresta superior, la distància ha de ser entre 8 cm i 12 cm, i respecte l’aresta lateral la distància ha de ser entre 3 cm i 5 cm. Garantir i revisar i això serà responsabilitat del director d’execució de l’obra.

Cal tenir en compte que, per exemple, en una peça d’acabat petita amb 4 reblons, dos han de ser punts fixos i els altres dos han de ser mòbils per tal de garantir la llibertat de moviment de les peces vers dilatacions i contraccions, sense que les peces s’esquerdin o es trenquin. Així mateix, els dos punts fixos de la peça no han d’estar fixats sobre el mateix perfil, ja que els moviments dels perfils metàl·lics per dilatacions i contraccions seran diferents als moviments de les peces, i això ens portarà a trencaments de les peces.

Per diferenciar els punts fixos dels mòbils, veurem que els fixos porten un casquet addicional que coincideix amb el forat del cargol. Els punts mòbils tenen un rebló amb més folgança, uns 2 mm aproximadament, que permet aquestes dilatacions i contraccions.

Peces fixades amb fixacions ocultes:

Es tracta d’un sistema complex, que es realitza majoritàriament per acabats ceràmics. Porta unes fixacions per dintre de la peça d’acabat, la qual es debilita. Es tracta d’una estructura doble, que una part ve unida a la peca d’acabat mitjançant unes incisions en “cola de milano” i per garantir que funciona bé i no es desprèn, s’aplica un tipus de cola entre la peça d’acabat i la subestructura.

El gran inconvenient d’aquest sistema és que és molt més car, motiu pel qual on més s’instal·la és en façanes petites (unifamiliars, petit terciari, etc.).

Dintre dels que podem considerar com a sistema amb fixacions ocultes, existeix un sistema més habitual que es coneix com el sistema amb doble estructura.

En aquest segon cas, les peces van ranurades pel cantell superior i inferior i va col·locat entre uns perfils intermedis i perfils d’arrancada. Aquest sistema no es pot aplicar a tots els materials, ja que necessitem que la placa d’acabat sigui d’un gruix mínim i d’alta consistència per tal que el material no es trenqui amb el ranurat.

Si aquesta doble estructura està aplicada en canal enlloc de fixacions puntuals, o sigui al llarg de tota la peça, encara que ens trobem amb un impacte que produeixi una esquerda per tallant, la peça no cau. Amb les fixacions puntuals, en cas d’un impacte a una de les quatre fixacions de les peces, es pot produir la caiguda de la peça.

Peces fixades amb sistema químic:

La fixació química és molt efectiva sempre i quan s’executi correctament. Està formada per 4 components.

Normalment es recolza la peça sobre un perfil en L que va collat al perfil estructural, invisible, que permet alinear correctament les plaques.

Cal tenir en compte que les coles utilitzades són flexibles, per tal motiu aquest sistema permetrà sense problemes les dilatacions i contraccions de les peces.

Per executar correctament aquesta solució, cal tenir molt clar els següents passos:

Pas 1 – Col·locar el promotor, normalment transparent, sobre el perfil metàl·lic i sobre la zona de la peça que anirà encolada. Aquest promotor es pot col·locar amb brotxa.

Pas 2 – Aproximadament 15 minuts després (ja que cal deixar assecar mínimament el promotor) s’aplica la imprimació tant en el material de suport de l’estructura com a la zona posterior del panell que es fixarà.

Pas 3 – Posteriorment s’aplica una cinta de doble cara amb l’objectiu que, quan s’apliqui el cordó de poliuretà o cola específica ens subjecti la peça fins que la cola fraguï i entri en càrrega.

Pas 4 – Aplicació del cordó de poliuretà o cola específica. La peça es pressionarà sobre el rail fins a assolir el gruix de la cinta de doble cara. D’aquesta manera, la cinta de doble cara ens ajuda amb l’assoliment de la correcta plenitud.

Pas 5 (aconsellat) – Per assegurar-nos aquesta planimetria entre peces, es recomana fixar un tac amb cargol al perfil doble (pintat de negre) entre dues peces i, d’aquesta manera, també ens realitza la subjecció juntament amb la cinta de doble cara mentre el poliuretà o cola fragua. Un dia després aquest tac ja es pot treure.

En plaques de més de 60 cm d’amplada, es realitzen 3 cordons verticals d’adhesiu.

Errors habituals:

  • Deixar les peces pintades amb el promotor i no executar la solució completa en el mateix moment que toca. El promotor, si es deixa en excés sense aplicar la imprimació, fa una pel·lícula superficial i té l’efecte contrari: impedeix que l’adhesiu s’adhereixi correctament. Així, si la situació és que ja està aplicat el promotor de fa molta estona, caldrà polir les peces i tornar a aplicar el promotor.
  • Disposar d’un material d’acabat que no tingui gens de porositat per la cara on s’aplica l’encolat. Això pot passar, per exemple, quan es demana un acabat específic per les dues cares. Si aquest acabat o tractament consisteix en realitzar una capa o pel·lícula (per exemple pintura antigrafiti), ens pot impedir el correcte encolat de la peça a la cara posterior.

Per donar seguretat al prescriptor, en plaques de gran format es poden col·locar dos reblons a la part superior del mateix color de la peça.

Planimetria i alineat:

És un tema molt important i a controlar durant l’execució, ja que la manca de planimetria produeix ombres que fa que es ressaltin més els errors que moltes vegades poden ser mil·limètrics.

Al buits de façana cal alinear les peces quan la façana està completament acabada, mitjançant plomada o làser des de la part superior de la façana.

Així mateix, disposem d’esquadres per corregir la planitud.

Col·locació d’esquadres, punts de càrrega i muntants:

Es defineix la seva col·locació quan es replanteja la façana segons l’especejament planificat. Es recomana separar-les màxim 1,20 m en la seva verticalitat i fixar una a cada front de forjat. Entre els fonts de forjat, normalment sortiran dos esquadres més a fixar si pensem en aquest 1,20 m de separació.

Per a façanes lleugeres, s’utilitzen habitualment perfils d’alumini de màxim 6 m de llargada i per cada perfil es tracta de fixar un punt de càrrega o fixe i la resta són simplement de retenció. Aquests punt de càrrega han de coincidir amb una de les esquadres de cantells de forjat, la que estigui a la zona de mitja alçada a superior del perfil i és la que es calcula per suportar la càrrega total del perfil. La resta de punts de retenció seran punts mòbils.

Si el pes de la façana, pel tipus de peça d’acabat te un pes molt elevat, es pot considerar posar un punt de càrrega cada 3 metres, o sigui, a cada forjat.

La fixació entre perfils en la vertical també permet certa mobilitat, amb l’ajuda de perforacions esquinçades (colís) que permeten aquest moviment vertical.

La separació entre muntants vindrà determinada pel fabricant.

Punts singulars de les façanes ventilades:

La majoria dels problemes de les façanes ventilades no són estructurals, són sobretot per a entrada d’aigua i aire. Els punts singulars i vulnerables seran els perímetres dels buits, la coronació de la façana i l’arrancada.

Coronació:

Moltes vegades, un cop executada la façana, s’encarrega a un paleta que instal·li el cobremurs (possiblement ceràmic), fixat amb morter. Cal vigilar que en aquell moment no ens tapin la ventilació necessària a aquesta zona, la qual cosa ens pot portar a l’aparició d’humitat i floridures.

Normalment en cas de mala execució d’aquesta coronació, l’entrada d’aigua per aquesta ventilació es mínima, i no té incidència gràcies a l’efecte xemeneia de la pròpia càmera ventilada, que ajudarà a evaporar aquesta aigua.

Buits de façana:

El problema principal el podem tenir als buits de la façana. Cal assegurar-se que l’empresa que instal·la les fusteries no segelli el brancal amb l’acabat de la nostra façana, ja que aquesta façana és un element mòbil. Per tant, en uns anys el segellat s’haurà

perdut, i per aquella junta darrera del brancal i que va collat fins al premarc, ens pot entrar aigua. Per evitar-ho, es recomana que l’empresa de la mateixa façana solucioni els punts singulars amb la solució adequada per permetre el moviment de la façana. Aquesta solució, normalment, enlloc d’anar segellada a l’acabat de la placa, anirà fixada a l’estructura de la façana i impedirà l’entrada de l’aigua.

Per evitar l’entrada de l’aire a l’interior de l’edifici es recomana l’ús de làmines autoadhesives per darrera de la peça de brancal, que a més ens ajudarà a evitar el contacte directe entre el brancal metàl·lic i el premarc metàl·lic, reduint aquest pont tèrmic.

També, per evitar l’entrada, sobretot d’aire, és possible fer un acabat de morter dins de la cambra ventilada, per sobre l’aïllament. Molt recomanable quan la base no garanteix aquesta entrada d’aire per mala execució.

Protecció passiva al foc

Actualment, es demanen els tallafocs cada 10 m d’alçada segons CTE.

Aquests, s’instal·len als fronts de forjat, i es tracta d’un element del mateix gruix de l’aïllament, fet també de llana de roca, amb un element intumescent que quan s’exposa al foc s’infla, tapant la circulació d’aire a la cambra ventilada. Així s’evita la transmissió del foc, però sobretot, la transmissió del fum que podria entrar a l’interior si tenim les finestres obertes a les plantes superiors.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Barreres de sectorització. Un element ignífug imprescindible en les façanes ventilades

Barreres de sectorització. Un element ignífug imprescindible en les façanes ventilades

La normativa ignífuga dels edificis cada vegada són més exigents, El Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (CTE DB_SI)

Amb modificacions de 2022 està vigent i incorpora respecte a la normativa anterior de noves exigències. A l’hora de plantejar un projecte arquitectònic i per descomptat en obres tant de rehabilitació com d’obra nova, és obligatori adequar-se a aquestes normes. En el cas de les façanes ventilades les barreres de sectorització són un element imprescindible. Gràcies a aquestes barreres no sols es compleix l’estipulat pel CTE, sinó que es contribueix a comptar amb un parc edificat més segur.

La nova normativa incideix en el disseny i construcció d’edificis que sàpiguen comportar-se de manera adequada davant un incendi i estableix que és indispensable que els revestiments de façanes ventilades estiguin preparats per a combatre la propagació del foc. És destacable indicar la baixa incidència de propagació del foc a través de façana que es dona entre l’1,3 i 3% dels edificis que sofreixen un incendi. No obstant això, quan es produeixen solen ocasionar grans pèrdues econòmiques.

  • Barreres de sectorització intumescents i certificades:

Les barreres de sectorització han d’estar certificades i aportar una garantia de compliment de normativa. Existeixen dos tipus de barreres de sectorització: Les barreres no intumescents que interrompen el tir de la càmera (acer de 0,5 mm de gruix, fusta de mínim 38 mm de gruix, llana de roca compactada, planxes de silicat o ciment o arribo de mínim 12 mm de gruix i les barreres intumescents que són les més idònies per al correcte funcionament de la façana ventilada, ja que no interrompen el tir de la càmera ventilada i s’activen amb la temperatura.

Louvelia incorpora solucions de sectorització Siderise, líder en europeu en solucions de sectorització d’incendis, oferint un ampli rang de barreres de sectorització de cambres ventilades d’entre 25 mm i de 50 mm que poden cobrir distàncies, des del mur portant a la cara interna del revestiment de la façana ventilada, d’entre 50 i 450 mm.

Les barreres de sectorització horitzontal RH per a façanes ventilades de Siderise incorporen una banda de material intumescent que en cas d’exposició al foc, el material intumescent s’expandeix ràpidament i segella per complet la cambra ventilada formada entre la barrera de sectorització i el revestiment.

Louvelia disposa de barreres que s’adapten a cambres d’aire de fins a 25 mm, denominat RH25, o cambres d’aire de fins a 50 mm, denominat RH50. Per a poder identificar el producte, les vores superiors de la pel·lícula que s’utilitza en les barreres RH25 i RH50 estan codificats per colors i etiquetatges perquè es pugui comprovar la classificació ignífuga del producte. Les mènsules de fixació d’acer galvanitzat (G) o d’acer inoxidable (S) s’inclouen en el sistema.
Les barreres de sectorització de Louvelia Siderise se subministren tallades a mesura per a cada projecte, per al que cal mesurar la distància real entre el mur i el revestiment.

  • Solucions amb les màximes garanties:

Les solucions de sectorització de Louvelia compten amb una homologació permanent certificada pel laboratori extern Warrigton Fire Certificació (ewcl5 núm. de certificat EM 5101). Addicionalment, els productes tenen una garantia de 25 anys, que s’estendrà fins als 60 anys després del procés d’homologació que s’està duent a terme.
El departament tècnic de Louvelia i Siderise ofereix als arquitectes un servei de consulta tècnica integral des de l’inici fins a la realització del projecte, així com formació precisa en la instal·lació de les façanes ventilades per a garantir les prestacions tècniques dels sistemes en l’obra.

OTR Partner redactor: 

Vols contactar amb un especialista de façanes ventilades? Clica aquí

Protecció passiva al foc i recomanacions per a una intervenció en Rehabilitació Energètica amb SATE

Protecció passiva al foc i recomanacions per a una intervenció en Rehabilitació Energètica amb SATE

Des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, estem compromesos amb la qualitat en les intervencions de rehabilitació energètica que es duen a terme per part dels arquitectes tècnics. Per això considerem important que tingueu en compte els paràmetres següents

En primer lloc, és fonamental comprendre la classificació indicada pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) referent a la reacció al foc dels materials utilitzats. Com es detalla en el CTE-DB-SI 2:

Figura 1. Font: Pàgina 18 CTE-DB-SI
Figura 2. Font: ISLA (Asociación de instaladores de Aislamiento)

Aquesta classificació està en consonància amb les Euroclases definides per la norma UNE-EN 13501 que classifica els materials segons els següents paràmetres:

  • Combustibilitat: Es refereix a la capacitat dels materials de suportar la combustió.
  • Emissió de fums: Fa referència a la quantitat i la toxicitat dels fums emesos durant una combustió.
  • Caiguda de gotes inflamables: : Indica la presència de gotes o partícules que poden inflamar-se i propagar el foc.

Per a una millor comprensió, volem subratllar els conceptes clau que defineixen aquesta classificació:

SímbolDefinició
∆TIncrement de temperatura.
∆mPèrdua de massa.
tfTemps de durada de la flama.
PCSPotencia calorífica superior.
FIGRAVelocitat de propagació del foc.

 

SímbolDefinició
THR600SEmissió total de calor en 600 seg.
LFSPropagació lateral de les flames.
SMOGRAVelocitat de propagació del fum.
TSP600SProducció total de fun en 600 seg.
FsPropagació de la flama.

Respecte de la combustió, els materials de construcció es poden classificar en:

Figura 3. Font: Web Mercor Tecresa: Empresa especialitzada en la protecció passiva contra incendis.

Quant a l’emissió de fum, la classificació té en compte la velocitat de propagació del fum (SMOGRA) i la producció total de fum en 10 minuts (TSP600s):

Figura 4. Font: Web Mercor Tecresa: Empresa especialitzada en la protecció passiva contra incendis.

Per últim, es defineix la caiguda de gotes inflamades, el mesurament de la qual es realitza en funció del temps en el qual les gotes cauen en un termini de 10 minuts.

És essencial comprendre que la qualificació global de reacció al foc s’aplica a la solució d’aïllament en el seu conjunt, no únicament al material aïllant individualment i s’ha realitzat a partir de mostres executades pel fabricant amb un control d’execució exhaustiu.

En el cas específic del poliestirè (sigui extruït o bé expandit), cal tenir present que, sense tractaments retardants, té una reacció al foc Euroclasse F, mentre que amb tractaments autoextingibles pot arribar a l’Euroclasse E.

Així, des de la Oficina Tècnica de Rehabilitació, us recomanem prendre les següents mesures addicionals:

  1. Instal·lació de tallafocs amb bandes de llana de roca.
  2. Ús de materials aïllants no combustibles en zones crítiques com ara llindes de finestres.
  3. Realitzar un control d’execució meticulós, incloent-hi els següents punts:
    • Preparació adequada de la base amb morter de regularització si és necessari i evitant cavitats.
    • Col·locació correcta dels panells aïllants, utilitzant el morter adequat segons el material base i col·locant suficient material de fixació química segons fabricant (cordó perimetral i 3 morterades o, a ser possible, tota la superfície del panell).
    • Instal·lació de les fixacions mecàniques adequades segons la base de suport, el gruix del material i el fabricant, tant en tipologia de fixacions com el número i millor distribució de les mateixes.
    • Aplicació precisa de les capes de morter segons fabricant (gruix de cada capa, tipus de morter, etc.)
    • Col·locació correcta de la malla segons fabricant amb els reforços i superposicions necessàries, instal·lant aquesta malla entre capa i capa del morter adequat.
    • Fer especial èmfasi als punts crítics com possibles canvis de material a la base o combinació de diferents aïllants (en cas de tallafocs)

Per a més detalls sobre prescripció i control d’execució del sistema SATE, t’adjuntem l’enllaç a la sessió corresponent realitzada per l’Oficina Tècnica de Rehabilitació.

La ponència específica del SATE comença al minut 6:40 i acaba al minut 1:24:30.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

OTR.cat