RECORDATORI! S’acosta la finalització del termini de presentació de sol·licituds #NextGeneration

RECORDATORI! S'acosta la finalització del termini de presentació de sol·licituds #NextGeneration

Si esteu treballant en encàrrecs fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, és el moment d’afanyar-se!

El termini per presentar les sol·licituds de la convocatòria d’enguany de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) acaba el 30 de juny.

Aquesta convocatòria és aplicable a tota Catalunya, excloent la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que es regeixen per les seves pròpies convocatòries.

Per poder formalitzar la sol·licitud d’ajuts (Pas 4) al Programa 1 (Barris) o Programa 3 (Edificis), cal haver completat tota la tramitació prèvia:

    • Pas 1: Tramitació inicial
    • Pas 2: Segona fase de tramitació
    • Pas 3: Obtenció d’informes d’avaluació

La sol·licitud d’ajuts (Pas 4) s’ha de presentar telemàticament a través dels formularis en línia disponibles al Portal de tràmits de la Generalitat de Catalunya.

Sinó, et recordem que en cas que consideris que no comptes amb el temps necessari per a presentar tota la documentació abans del termini, enguany tens la possibilitat de presentar el teu edifici únicament amb la memòria justificativa pel Programa 1 (Barris) condicionat o Programa 3 (Edificis) condicionat.

L’Agència de l’Habitatge ha informat que està treballant en la continuïtat del programa per al segon semestre del 2024. Us mantindrem informats tan aviat com es publiqui la nova convocatòria #NextGeneration o la pròrroga de l’actual per al pròxim any.

La data s’apropa!

Cartells durant l’execució de les obres de rehabilitació per a la comunicació i publicitat dels Fons Next Generation

Cartells durant l'execució de les obres de rehabilitació per a la comunicació i publicitat dels Fons Next Generation

Tots els beneficiaris dels fons de la Unió Europea tenen el deure de reconèixer l’origen del finançament i garantir-ne la visibilitat

Les subvencions dels programes de rehabilitació residencial recollits en el Reial decret 853/2021 requereixen la seva publicitat a les obres de rehabilitació dels edificis. Així, els beneficiaris dels ajuts dels Fons Next Generation han de complir amb els principis de visibilitat, ús de l’emblema, transparència i publicitat de la Unió Europea.

Això implica col·locar cartells durant l’execució de les obres. Aquesta mesura afecta els projectes que reben ajuts dels programes 1 (Barri), 3 (Edifici) i 4 (Habitatge).

En el següent document trobareu tota la informació sobre com han de ser aquests cartells segons el tipus de beneficiari i programa de finançament:

Accions de comunicació per a les obres de rehabilitació residencial del programes de subvenció del Reial Decret 853/2021, del pla de recuperació, transformació i resiliència

Gràcies per fer de Construmat un espai de trobada únic!

Gràcies per fer de Construmat un espai de trobada únic!

Més de 1.300 persones van passar per l’estand del Cateb i OTR a Construmat per a veure les sessions i jornades #NextGeneration amb els nostres tècnics de la comunitat OTR i conèixer noves eines com el Llibre de l’Edifici Digital, Ecatècnia, ConstruDOC o el Test Radó; per descobrir les solucions innovadores de referents com Sodeca, Daikin, Rockwool, Technal, Kerakoll, Camprubí, Banc Sabadell, Louvelia i Eoszenit energy. I també per trobar-se amb companys i companyes.

La cambra termogràfica. Una gran eina per a diagnosticar l’estat de l’edifici abans de la seva rehabilitació

La càmera termogràfica. Una gran eina per a diagnosticar l'estat de l'edifici abans de la seva rehabilitació

L’enginyeria de camp, com a complement als treballs en l’oficina tècnica, ajuda a tenir una visió global dels projectes i garanteix la correcta instal·lació d’aquests

S’utilitzen diverses eines per al treball de camp, entre elles les cambres termogràfiques, que poden transformar l’energia radiada en informació sobre la temperatura d’aquests elements. De fet s’han posat de d’actualitat per la seva capacitat per a mesurar la temperatura corporal en accessos a infraestructures com a aeroports o estacions de tren.

La termografia és un procediment que s’empra per a obtenir informació sobre la temperatura d’un objecte a distància sense emprar el contacte físic amb aquest, mitjançant la captació de la radiació infraroja de l’espectre electromagnètic. Aplicada a l’arquitectura i en la construcció té moltes utilitats ja que és capaç de donar una informació gràfica de gran valor en detectar problemes en el comportament tèrmic dels sistemes constructius en els elements de l’envolupant tèrmica i també en els components de les instal·lacions.

Aquesta eina ofereix informació del correcte aïllament de l’envolupant de l’edifici i l’eliminació de tots els ponts tèrmics. D’aquesta manera permet als tècnics avaluar l’estalvi energètic que es produeix entre l’abans i el després d’una rehabilitació amb aïllament tèrmic d’un edifici.

La cambra termogràfica té l’avantatge que és un procediment no destructiu que aporta dades (patrons, comportaments i anomalies tèrmiques) que se sumen a una altra informació obtinguda en el treball de camp aglutinant dades sobre l’edifici i les possibles patologies. El procediment a més permet una avaluació en temps real el que aporta dades en qualsevol moment i amb diferents condicions climatològiques.

La detecció precoç de problemes en el comportament tèrmic de l’envolupant permetrà dissenyar un projecte a mesura de les necessitats i actuar en conseqüència dels problemes localitzats (fugides d’aire, estat dels ponts tèrmics, humitats, pèrdues de calor excessives…).
Tècnics acreditats i cambres professionals; la millor garantia per a un diagnòstic adequat.

Perquè l’eina sigui fiable i llanci dades correctes, ha de ser utilitzada per un professional que manegi adequadament tant la cambra com el programari. Si no s’utilitza correctament pot arribar a oferir un diagnòstic incorrecte o parcial.

El coneixement i l’experiència en l’ús de la termografia en l’estudi d’edificis per a la seva posterior rehabilitació és indispensable i oferirà un diagnòstic objectiu i realment vàlid. Per a la lectura de les dades és també ineludible tenir coneixements tècnics de termodinàmica. És per això, que els projectistes deuen sempre secundar-se en professionals acreditats que comptin amb cambres professionals i l’experiència necessària.

Altres eines per a realitzar un correcte i complet diagnòstic de l’edifici abans de la rehabilitació i poder oferir la millor solució, les càmeres termogràfiques són una gran eina, però existeixen unes altres que oferiran al projectista una visió integral. Per exemple, Louvelia utilitza, a més de la termografia, mesuraments amb escàner 3D capaç de realitzar un mesurament mil·limètric de la façana, facilitant d’aquesta manera el treball dels arquitectes en les fases inicials de la definició del projecte, estalviant temps, evitant imprecisions i reduint cost de bastimentada. A més d’aquestes eines, es poden realitzar assajos pull out o d’extracció o altres proves són la millor garantia perquè l’arquitecte pugui desenvolupar el millor projecte.

Ja pots consultar la nostra programació a la fira Construmat 2024

Ja pots consultar la nostra programació a la fira CONSTRUMAT 2024

L’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica estarà present a la Fira Construmat, els dies 21, 22 i 23 de maig. Reserva’t l’agenda!

Aquest any, la rehabilitació energètica és el tema principal. Durant tres dies, es duran a terme conferències i exposicions centrades en aquest àmbit. Aquest espai ofereix l’oportunitat de conèixer solucions constructives, procediments innovadors i aplicacions de sostenibilitat en la rehabilitació energètica.

L’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica estarà disponible en persona del 21 al 23 de maig a l’estand de l’Arquitectura Tècnica de la fira per oferir assistència i respondre qualsevol pregunta de les 9.30h a les 18.00h.

Els esperem en les següents activitats enfocades en la rehabilitació energètica #NextGeneration:

Aprofitem la fira més gran de la construcció per fer un punt de trobada dels tècnics rehabilitadors amb tots els agents del sector.

Construmat 2024 #NextGeneration

Construmat 2024 #NextGeneration

La OTR i el Cateb estem preparant la propera edició de Construmat 2024, que tindrà lloc al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona del 21 al 23 de maig

Com a participats habituals en aquest esdeveniment destacat del sector de la construcció, ens complau confirmar la nostra presència, amb un estand central situat al bell mig del Pavelló 2, Palau P1, Nivell 0, Carrer E, estand 133. Durant aquests tres intensos dies, oferirem una plataforma per a l’intercanvi de coneixements i experiències amb els professionals del sector. Amb un programa de ponències, abordarem temes d’actualitat i proporcionarem informació valuosa per a tots vosaltres.

Properament publicarem les detalls del nostre programa de conferències. Assegureu-vos d’obtenir la vostra entrada gratuïta amb el codi promocional i mitjançant aquest enllaç per a no perdre-us aquest esdeveniment.

Esperem tenir l’oportunitat de connectar amb tu i compartir coneixements i expertesa durant aquesta edició de Construmat. No dubteu a unir-vos a nosaltres per a tres dies emocionants i enriquidors que prometen inspiració i innovació en el sector de la construcció i sobretot en el repte de la rehabilitació.

Façanes ventilades. Execució i control d’obres

Façanes ventilades. Execució i control d'obres

El passat 9 d’abril, el Cateb i la OTR van celebrar una Masterclass sobre l’execució i control de les façanes ventilades. Per parlar del tema, vam tenir a Juan Miguel Abril Escolar, enginyer de camins amb dilatada experiència, que actualment, forma part de l’empresa FCV Aislamientos envolventes, empresa especialitzada en el muntatge i instal·lació de façanes ventilades

La fase d’execució és indispensable en el bon funcionament de la façana ventilada, per això cal un control d’execució exhaustiu per assegurar-nos que s’instal·la dins dels paràmetres prescrits. Per aquest motiu sempre és recomanable contractar una empresa qualificada, especialitzada en la matèria. No és recomanable, en cap cas, comprar el material i que un contractista no especialitzat executi la solució. Normalment, això no dona bons resultats i cal un control molt més exhaustiu de l’obra, per la manca de consciència del comportament global de la solució constructiva.

Si l’empresa que executa l’obra disposa d’un DAU (Document d’Adequació a l’Ús) o un DIT (Document d’Idoneïtat Tècnica), es facilita molt la feina a l’hora de realitzar el control, ja que el sistema té un procediment contrastat, i només cal verificar que s’està executant el procediment tal com marca el DAU o el DIT.

En cas de no disposar de DAU o DIT específic, el CTE és el que ens marca paràmetres bàsics de com ha de funcionar la façana ventilada. El CTE ens indica que per tal que la façana es consideri ventilada, aquesta ha de disposar de, com a mínim, 3 cm de càmera d’aire. A partir dels 50 m d’alçada de façana, la càmera ventilada haurà de ser de 4cm. És indispensable, com a directors d’execució, confirmar el compliment d’aquests paràmetres.

Així mateix, el CTE ens indica que per cada 10 m d’alçada de façana, cal una ventilació de 120 cm2 repartits entre tots els buits o forats. Cal tenir en compte que no es consideren les juntes entre peces, ja que aquestes normalment estan segellades per la part posterior. Per tant, el que es considera per assolir aquesta ventilació és el buit que es produeix a la coronació entre les peces i el cobremur i el buit que tindrem a l’arrancada, a la part inferior de la façana. Per fer-ho, a l’arrancada podem utilitzar una xapa perforada, per exemple. També es disposa de l’acabat amb el trencaaigües dels ampits dels buits per deixar una petita ventilació i permetre els moviments, però es recomana que els càlculs es facin per ventilar suficientment entre l’arrancada i la coronació.

Control de recepció dels materials i arreplegament

Tots els materials que s’utilitzen a Espanya han de tenir marcatge CE, a excepció de materials naturals sense procés d’elaboració, com la pedra, que es podria utilitzar com a acabat.

Així mateix, és important verificar que, segons el seu marcatge CE, es dona compliment a les exigències del CTE, com pot ser la seva reacció al foc. Específicament, a nivell d’aïllament per façanes ventilades, el que us recomanen des de FCVAE, són les llanes minerals per a les relació entre les seves prestacions i el preu.

També és important habilitar una zona protegida a les obres per realitzar l’apilament de materials. No només de les peces d’acabat i els perfils, sinó dels cargols i altres fixacions específiques del sistema. Cal tenir en compte que la recepció del material es realitza e el magatzem/taller on es prepara, no a peu d’obra. Les peces, majoritàriament i tal com és més correcte, ja venen tallades específicament segons especejament projectat, tot i que és cert que, algunes vegades, i per punts singulars no del tot previstos, pot ser necessari tallar alguna peça a la obra, és poc recomanable.

Muntatge

Existeixen les instruccions de muntatge dels fabricants, però cal tenir en compte que molts sistemes venen amb el seu DAU (ETA en anglès) o DIT. Cal recordar que les garanties dels fabricants venen sempre condicionades al correcte muntatge segons les seves instruccions, tot i que ells no realitzen el muntatge. Per tant, com a directors d’execució cal ser molt insistents en la mà d’obra qualificada.

Peces fixades amb reblons vistos:

Quan es fixen les peces de revestiment mecànicament amb reblons, cal tenir en compte que, respecte l’aresta superior, la distància ha de ser entre 8 cm i 12 cm, i respecte l’aresta lateral la distància ha de ser entre 3 cm i 5 cm. Garantir i revisar i això serà responsabilitat del director d’execució de l’obra.

Cal tenir en compte que, per exemple, en una peça d’acabat petita amb 4 reblons, dos han de ser punts fixos i els altres dos han de ser mòbils per tal de garantir la llibertat de moviment de les peces vers dilatacions i contraccions, sense que les peces s’esquerdin o es trenquin. Així mateix, els dos punts fixos de la peça no han d’estar fixats sobre el mateix perfil, ja que els moviments dels perfils metàl·lics per dilatacions i contraccions seran diferents als moviments de les peces, i això ens portarà a trencaments de les peces.

Per diferenciar els punts fixos dels mòbils, veurem que els fixos porten un casquet addicional que coincideix amb el forat del cargol. Els punts mòbils tenen un rebló amb més folgança, uns 2 mm aproximadament, que permet aquestes dilatacions i contraccions.

Peces fixades amb fixacions ocultes:

Es tracta d’un sistema complex, que es realitza majoritàriament per acabats ceràmics. Porta unes fixacions per dintre de la peça d’acabat, la qual es debilita. Es tracta d’una estructura doble, que una part ve unida a la peca d’acabat mitjançant unes incisions en “cola de milano” i per garantir que funciona bé i no es desprèn, s’aplica un tipus de cola entre la peça d’acabat i la subestructura.

El gran inconvenient d’aquest sistema és que és molt més car, motiu pel qual on més s’instal·la és en façanes petites (unifamiliars, petit terciari, etc.).

Dintre dels que podem considerar com a sistema amb fixacions ocultes, existeix un sistema més habitual que es coneix com el sistema amb doble estructura.

En aquest segon cas, les peces van ranurades pel cantell superior i inferior i va col·locat entre uns perfils intermedis i perfils d’arrancada. Aquest sistema no es pot aplicar a tots els materials, ja que necessitem que la placa d’acabat sigui d’un gruix mínim i d’alta consistència per tal que el material no es trenqui amb el ranurat.

Si aquesta doble estructura està aplicada en canal enlloc de fixacions puntuals, o sigui al llarg de tota la peça, encara que ens trobem amb un impacte que produeixi una esquerda per tallant, la peça no cau. Amb les fixacions puntuals, en cas d’un impacte a una de les quatre fixacions de les peces, es pot produir la caiguda de la peça.

Peces fixades amb sistema químic:

La fixació química és molt efectiva sempre i quan s’executi correctament. Està formada per 4 components.

Normalment es recolza la peça sobre un perfil en L que va collat al perfil estructural, invisible, que permet alinear correctament les plaques.

Cal tenir en compte que les coles utilitzades són flexibles, per tal motiu aquest sistema permetrà sense problemes les dilatacions i contraccions de les peces.

Per executar correctament aquesta solució, cal tenir molt clar els següents passos:

Pas 1 – Col·locar el promotor, normalment transparent, sobre el perfil metàl·lic i sobre la zona de la peça que anirà encolada. Aquest promotor es pot col·locar amb brotxa.

Pas 2 – Aproximadament 15 minuts després (ja que cal deixar assecar mínimament el promotor) s’aplica la imprimació tant en el material de suport de l’estructura com a la zona posterior del panell que es fixarà.

Pas 3 – Posteriorment s’aplica una cinta de doble cara amb l’objectiu que, quan s’apliqui el cordó de poliuretà o cola específica ens subjecti la peça fins que la cola fraguï i entri en càrrega.

Pas 4 – Aplicació del cordó de poliuretà o cola específica. La peça es pressionarà sobre el rail fins a assolir el gruix de la cinta de doble cara. D’aquesta manera, la cinta de doble cara ens ajuda amb l’assoliment de la correcta plenitud.

Pas 5 (aconsellat) – Per assegurar-nos aquesta planimetria entre peces, es recomana fixar un tac amb cargol al perfil doble (pintat de negre) entre dues peces i, d’aquesta manera, també ens realitza la subjecció juntament amb la cinta de doble cara mentre el poliuretà o cola fragua. Un dia després aquest tac ja es pot treure.

En plaques de més de 60 cm d’amplada, es realitzen 3 cordons verticals d’adhesiu.

Errors habituals:

  • Deixar les peces pintades amb el promotor i no executar la solució completa en el mateix moment que toca. El promotor, si es deixa en excés sense aplicar la imprimació, fa una pel·lícula superficial i té l’efecte contrari: impedeix que l’adhesiu s’adhereixi correctament. Així, si la situació és que ja està aplicat el promotor de fa molta estona, caldrà polir les peces i tornar a aplicar el promotor.
  • Disposar d’un material d’acabat que no tingui gens de porositat per la cara on s’aplica l’encolat. Això pot passar, per exemple, quan es demana un acabat específic per les dues cares. Si aquest acabat o tractament consisteix en realitzar una capa o pel·lícula (per exemple pintura antigrafiti), ens pot impedir el correcte encolat de la peça a la cara posterior.

Per donar seguretat al prescriptor, en plaques de gran format es poden col·locar dos reblons a la part superior del mateix color de la peça.

Planimetria i alineat:

És un tema molt important i a controlar durant l’execució, ja que la manca de planimetria produeix ombres que fa que es ressaltin més els errors que moltes vegades poden ser mil·limètrics.

Al buits de façana cal alinear les peces quan la façana està completament acabada, mitjançant plomada o làser des de la part superior de la façana.

Així mateix, disposem d’esquadres per corregir la planitud.

Col·locació d’esquadres, punts de càrrega i muntants:

Es defineix la seva col·locació quan es replanteja la façana segons l’especejament planificat. Es recomana separar-les màxim 1,20 m en la seva verticalitat i fixar una a cada front de forjat. Entre els fonts de forjat, normalment sortiran dos esquadres més a fixar si pensem en aquest 1,20 m de separació.

Per a façanes lleugeres, s’utilitzen habitualment perfils d’alumini de màxim 6 m de llargada i per cada perfil es tracta de fixar un punt de càrrega o fixe i la resta són simplement de retenció. Aquests punt de càrrega han de coincidir amb una de les esquadres de cantells de forjat, la que estigui a la zona de mitja alçada a superior del perfil i és la que es calcula per suportar la càrrega total del perfil. La resta de punts de retenció seran punts mòbils.

Si el pes de la façana, pel tipus de peça d’acabat te un pes molt elevat, es pot considerar posar un punt de càrrega cada 3 metres, o sigui, a cada forjat.

La fixació entre perfils en la vertical també permet certa mobilitat, amb l’ajuda de perforacions esquinçades (colís) que permeten aquest moviment vertical.

La separació entre muntants vindrà determinada pel fabricant.

Punts singulars de les façanes ventilades:

La majoria dels problemes de les façanes ventilades no són estructurals, són sobretot per a entrada d’aigua i aire. Els punts singulars i vulnerables seran els perímetres dels buits, la coronació de la façana i l’arrancada.

Coronació:

Moltes vegades, un cop executada la façana, s’encarrega a un paleta que instal·li el cobremurs (possiblement ceràmic), fixat amb morter. Cal vigilar que en aquell moment no ens tapin la ventilació necessària a aquesta zona, la qual cosa ens pot portar a l’aparició d’humitat i floridures.

Normalment en cas de mala execució d’aquesta coronació, l’entrada d’aigua per aquesta ventilació es mínima, i no té incidència gràcies a l’efecte xemeneia de la pròpia càmera ventilada, que ajudarà a evaporar aquesta aigua.

Buits de façana:

El problema principal el podem tenir als buits de la façana. Cal assegurar-se que l’empresa que instal·la les fusteries no segelli el brancal amb l’acabat de la nostra façana, ja que aquesta façana és un element mòbil. Per tant, en uns anys el segellat s’haurà

perdut, i per aquella junta darrera del brancal i que va collat fins al premarc, ens pot entrar aigua. Per evitar-ho, es recomana que l’empresa de la mateixa façana solucioni els punts singulars amb la solució adequada per permetre el moviment de la façana. Aquesta solució, normalment, enlloc d’anar segellada a l’acabat de la placa, anirà fixada a l’estructura de la façana i impedirà l’entrada de l’aigua.

Per evitar l’entrada de l’aire a l’interior de l’edifici es recomana l’ús de làmines autoadhesives per darrera de la peça de brancal, que a més ens ajudarà a evitar el contacte directe entre el brancal metàl·lic i el premarc metàl·lic, reduint aquest pont tèrmic.

També, per evitar l’entrada, sobretot d’aire, és possible fer un acabat de morter dins de la cambra ventilada, per sobre l’aïllament. Molt recomanable quan la base no garanteix aquesta entrada d’aire per mala execució.

Protecció passiva al foc

Actualment, es demanen els tallafocs cada 10 m d’alçada segons CTE.

Aquests, s’instal·len als fronts de forjat, i es tracta d’un element del mateix gruix de l’aïllament, fet també de llana de roca, amb un element intumescent que quan s’exposa al foc s’infla, tapant la circulació d’aire a la cambra ventilada. Així s’evita la transmissió del foc, però sobretot, la transmissió del fum que podria entrar a l’interior si tenim les finestres obertes a les plantes superiors.

Barreres de sectorització. Un element ignífug imprescindible en les façanes ventilades

Barreres de sectorització. Un element ignífug imprescindible en les façanes ventilades

La normativa ignífuga dels edificis cada vegada són més exigents, El Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (CTE DB_SI)

Amb modificacions de 2022 està vigent i incorpora respecte a la normativa anterior de noves exigències. A l’hora de plantejar un projecte arquitectònic i per descomptat en obres tant de rehabilitació com d’obra nova, és obligatori adequar-se a aquestes normes. En el cas de les façanes ventilades les barreres de sectorització són un element imprescindible. Gràcies a aquestes barreres no sols es compleix l’estipulat pel CTE, sinó que es contribueix a comptar amb un parc edificat més segur.

La nova normativa incideix en el disseny i construcció d’edificis que sàpiguen comportar-se de manera adequada davant un incendi i estableix que és indispensable que els revestiments de façanes ventilades estiguin preparats per a combatre la propagació del foc. És destacable indicar la baixa incidència de propagació del foc a través de façana que es dona entre l’1,3 i 3% dels edificis que sofreixen un incendi. No obstant això, quan es produeixen solen ocasionar grans pèrdues econòmiques.

  • Barreres de sectorització intumescents i certificades:

Les barreres de sectorització han d’estar certificades i aportar una garantia de compliment de normativa. Existeixen dos tipus de barreres de sectorització: Les barreres no intumescents que interrompen el tir de la càmera (acer de 0,5 mm de gruix, fusta de mínim 38 mm de gruix, llana de roca compactada, planxes de silicat o ciment o arribo de mínim 12 mm de gruix i les barreres intumescents que són les més idònies per al correcte funcionament de la façana ventilada, ja que no interrompen el tir de la càmera ventilada i s’activen amb la temperatura.

Louvelia incorpora solucions de sectorització Siderise, líder en europeu en solucions de sectorització d’incendis, oferint un ampli rang de barreres de sectorització de cambres ventilades d’entre 25 mm i de 50 mm que poden cobrir distàncies, des del mur portant a la cara interna del revestiment de la façana ventilada, d’entre 50 i 450 mm.

Les barreres de sectorització horitzontal RH per a façanes ventilades de Siderise incorporen una banda de material intumescent que en cas d’exposició al foc, el material intumescent s’expandeix ràpidament i segella per complet la cambra ventilada formada entre la barrera de sectorització i el revestiment.

Louvelia disposa de barreres que s’adapten a cambres d’aire de fins a 25 mm, denominat RH25, o cambres d’aire de fins a 50 mm, denominat RH50. Per a poder identificar el producte, les vores superiors de la pel·lícula que s’utilitza en les barreres RH25 i RH50 estan codificats per colors i etiquetatges perquè es pugui comprovar la classificació ignífuga del producte. Les mènsules de fixació d’acer galvanitzat (G) o d’acer inoxidable (S) s’inclouen en el sistema.
Les barreres de sectorització de Louvelia Siderise se subministren tallades a mesura per a cada projecte, per al que cal mesurar la distància real entre el mur i el revestiment.

  • Solucions amb les màximes garanties:

Les solucions de sectorització de Louvelia compten amb una homologació permanent certificada pel laboratori extern Warrigton Fire Certificació (ewcl5 núm. de certificat EM 5101). Addicionalment, els productes tenen una garantia de 25 anys, que s’estendrà fins als 60 anys després del procés d’homologació que s’està duent a terme.
El departament tècnic de Louvelia i Siderise ofereix als arquitectes un servei de consulta tècnica integral des de l’inici fins a la realització del projecte, així com formació precisa en la instal·lació de les façanes ventilades per a garantir les prestacions tècniques dels sistemes en l’obra.

Habilitat el tràmit per sol·licitar bestreta pels programes de Barris i Edificis fora de l’àrea metropolitana de Barcelona

Habilitat el tràmit per sol·licitar bestreta pels programes de Barris i Edificis fora de l'àrea metropolitana de Barcelona

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha posat a disposició l’enllaç per fer el tràmit per sol·licitar bestreta per als programes 1 (Barris) i 3 (Edificis) fora de l’àrea metropolitana de Barcelona

Aquesta mesura respon a l’última modificació de la convocatòria, oferint als beneficiaris la possibilitat d’aconseguir un avançament del finançament per a les seves obres.

Tal com es va publicar a les respectives convocatòries, aquestes bestretes es realitzen amb les següents condicions:

  • La primera bestreta consisteix en un 50% de la subvenció atorgada pel cost de les obres, una vegada aquestes hagin iniciat, presentant la llicència municipal d’obres, l’acta de replanteig i d’inici d’obres, i la documentació que acrediti la disponibilitat econòmica per cobrir el cost de l’obra no subvencionat.
  • La segona bestreta equival al 30% restant de la subvenció atorgada, acreditant que les obres han assolit el 80% de la seva execució. Per aconseguir-la, es requerirà un certificat emès pel tècnic/a director/a de l’obra indicant l’assoliment d’aquest percentatge d’execució i justificants de pagament d’almenys el 50% del cost total de l’obra.

Cal tenir en compte que per a sol·licitar les bestretes és imprescindible disposar d’una resolució favorable no condicionada de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Els interessats en iniciar aquest tràmit el trobaran a la web de gencat.cat corresponent als programes com a Pas 10 Bestretes o poden accedir-hi directament a través dels següents enllaços:

A més, també s’ha habilitat el Pas 9, referent a l’Ajut addicional a persones amb situació de vulnerabilitat. Per sol·licitar aquest ajut, caldrà completar aquest tràmit simultàniament amb les idoneïtats tècniques i administratives, abans de presentar la sol·licitud (Pas 4).

Protecció passiva al foc i recomanacions per a una intervenció en Rehabilitació Energètica amb SATE

Protecció passiva al foc i recomanacions per a una intervenció en Rehabilitació Energètica amb SATE

Des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, estem compromesos amb la qualitat en les intervencions de rehabilitació energètica que es duen a terme per part dels arquitectes tècnics. Per això considerem important que tingueu en compte els paràmetres següents

En primer lloc, és fonamental comprendre la classificació indicada pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) referent a la reacció al foc dels materials utilitzats. Com es detalla en el CTE-DB-SI 2:

Figura 1. Font: Pàgina 18 CTE-DB-SI
Figura 2. Font: ISLA (Asociación de instaladores de Aislamiento)

Aquesta classificació està en consonància amb les Euroclases definides per la norma UNE-EN 13501 que classifica els materials segons els següents paràmetres:

  • Combustibilitat: Es refereix a la capacitat dels materials de suportar la combustió.
  • Emissió de fums: Fa referència a la quantitat i la toxicitat dels fums emesos durant una combustió.
  • Caiguda de gotes inflamables: : Indica la presència de gotes o partícules que poden inflamar-se i propagar el foc.

Per a una millor comprensió, volem subratllar els conceptes clau que defineixen aquesta classificació:

SímbolDefinició
∆TIncrement de temperatura.
∆mPèrdua de massa.
tfTemps de durada de la flama.
PCSPotencia calorífica superior.
FIGRAVelocitat de propagació del foc.

 

SímbolDefinició
THR600SEmissió total de calor en 600 seg.
LFSPropagació lateral de les flames.
SMOGRAVelocitat de propagació del fum.
TSP600SProducció total de fun en 600 seg.
FsPropagació de la flama.

Respecte de la combustió, els materials de construcció es poden classificar en:

Figura 3. Font: Web Mercor Tecresa: Empresa especialitzada en la protecció passiva contra incendis.

Quant a l’emissió de fum, la classificació té en compte la velocitat de propagació del fum (SMOGRA) i la producció total de fum en 10 minuts (TSP600s):

Figura 4. Font: Web Mercor Tecresa: Empresa especialitzada en la protecció passiva contra incendis.

Per últim, es defineix la caiguda de gotes inflamades, el mesurament de la qual es realitza en funció del temps en el qual les gotes cauen en un termini de 10 minuts.

És essencial comprendre que la qualificació global de reacció al foc s’aplica a la solució d’aïllament en el seu conjunt, no únicament al material aïllant individualment i s’ha realitzat a partir de mostres executades pel fabricant amb un control d’execució exhaustiu.

En el cas específic del poliestirè (sigui extruït o bé expandit), cal tenir present que, sense tractaments retardants, té una reacció al foc Euroclasse F, mentre que amb tractaments autoextingibles pot arribar a l’Euroclasse E.

Així, des de la Oficina Tècnica de Rehabilitació, us recomanem prendre les següents mesures addicionals:

  1. Instal·lació de tallafocs amb bandes de llana de roca.
  2. Ús de materials aïllants no combustibles en zones crítiques com ara llindes de finestres.
  3. Realitzar un control d’execució meticulós, incloent-hi els següents punts:
    • Preparació adequada de la base amb morter de regularització si és necessari i evitant cavitats.
    • Col·locació correcta dels panells aïllants, utilitzant el morter adequat segons el material base i col·locant suficient material de fixació química segons fabricant (cordó perimetral i 3 morterades o, a ser possible, tota la superfície del panell).
    • Instal·lació de les fixacions mecàniques adequades segons la base de suport, el gruix del material i el fabricant, tant en tipologia de fixacions com el número i millor distribució de les mateixes.
    • Aplicació precisa de les capes de morter segons fabricant (gruix de cada capa, tipus de morter, etc.)
    • Col·locació correcta de la malla segons fabricant amb els reforços i superposicions necessàries, instal·lant aquesta malla entre capa i capa del morter adequat.
    • Fer especial èmfasi als punts crítics com possibles canvis de material a la base o combinació de diferents aïllants (en cas de tallafocs)

Per a més detalls sobre prescripció i control d’execució del sistema SATE, t’adjuntem l’enllaç a la sessió corresponent realitzada per l’Oficina Tècnica de Rehabilitació.

La ponència específica del SATE comença al minut 6:40 i acaba al minut 1:24:30.

OTR.cat