Arxius de NextGeneration

Com tramitar les bestretes next generation de Programa 3 a la ciutat de Barcelona

Com tramitar les bestretes next generation de Programa 3 a la ciutat de Barcelona

Si disposes de resolució del Programa 3 Next Generation de l’Ajuntament de Barcelona, aquí t’expliquem com gestionar les dues bestretes disponibles sobre l’import de la subvenció concedida

El 16 de juliol de 2024, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) una modificació puntual i text refós de la convocatòria de subvencions finançades per la Unió Europea-NextGenerationEU, dins del marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Entre les modificacions de la convocatòria, destaca, a més de la sol·licitud condicionada, la possibilitat de sol·licitar dues bestretes econòmiques sobre la subvenció cocedida abans de la finalització de les obres.

Els tràmits per sol·licitar-les es gestionen mitjançant les Oficines Tècniques de Rehabilitació (OTR) dels Col·legis Professionals corresponents.

Primera bestreta (50% de la subvenció atorgada)

Es pot sol·licitar, un cop s’han iniciat les obres. Cal presentar la següent documentació:

A la OTR Tècnica (Arquitectura Tècnica o Arquitectura segons correspongui):

- Sol·licitud de la bestreta (model normalitzat)
- Llicència municipal d’obres.
- Acta de replanteig i d’inici d’obres.

A la OTR Administrativa (Administradors de Finques)

- Sol·licitud de la bestreta (model normalitzat)
- Documentació acreditativa de la disponibilitat econòmica del cost de la obra no cobert per la subvenció.

Segona bestreta equivalent a un altre 30% de la subvenció atorgada.

Cal acreditar que les obres han assolit el 80% de la seva execució. Caldrà presentar:

A la OTR Tècnica (Arquitectura Tècnica o Arquitectura segons correspongui):

- Sol·licitud de la bestreta (model normalitzat)
- Certificat emès pel tècnic/a director/a de l’obra indicant que les obres han assolit com a mínim el 80% de l’execució.

A la OTR Administrativa (Administradors de Finques)

- Sol·licitud de la bestreta (model normalitzat)
- Justificants de pagament de com a mínim el 50% del cost total de l’obra.

REhabilita 2024

REhabilita 2024

Com a professionals del sector sabem que el futur passa per la rehabilitació, però…ho sap això la gent del carrer?

Per sort, els amics de La Cubana han vingut al rescat amb les Rehabilitades Unides, unes senyores estrambòtiques i entranyables – una mena de Teresines actualitzades- que, després d’haver experimentat els beneficis de rehabilitar els seus habitatges, s’han unit per explicar bé -elles sí- per què la rehabilitació et canvia la vida .

Mai fins ara s’ha explicat d’una manera tan clara per què cal passar la ITE, com afecten les humitats a la salut o que l’aïllament tèrmic i acústic afavoreix també les relacions conjugals.

En vols saber més?

Vine a la Trobada de la Rehabilitació, el proper dimarts 3 de desembre
a les 10h (recepció assistents a partir de les 9:30h) al Petit Palau (c/ Sant Pere Més Alt, 3, Barcelona). Hi haurà una mica de tot:

De 10h a 11h	Inauguració oficial i presentació dels gags “REhabilitades Unides, SL”, amb el director i fundador de La Cubana.
De 11:30h a 14:30h	Sessions tècniques per a professionals del sector.
De 16h a 18h	Rehabilitades Unides, digui? Un espai, conduït per Òscar Dalmau, per a que presidents i membres de les comunitats de propietaris preguntin tot el que els cal per decidir-se a rehabilitar.

Inscriu-t’hi tot el dia o en la franja horària que vulguis. I si et relaciones amb comunitats de propietaris, convida’ls a venir a la sessió de la tarda i que preguntin i exposin el seu cas.

Informació i inscripcions a rehabilita.cat

Panells Solars Híbrids (PVT) i Bomba de Calor (BdC)

Panells Solars Híbrids (PVT) i Bomba de Calor (BdC)

Al món en general i a Europa en particular, hi ha una tendència cap a l’ús de les energies renovables i l’eficiència energètica. De totes les energies renovables, l’energia solar és una de les que té més potencial per reduir les emissions de les ciutats

De totes les energies renovables, l’energia solar és una de les que té més potencial per reduir les emissions de les ciutats. Dins de les diferents tecnologies solars, els panells solars híbrids (PVT), que generen electricitat i aigua calenta, són una clara disrupció al mercat, i es preveu que juguin un paper important en la descarbonització.

D’altra banda, l’energia que demanem en els nostres edificis ha de representar el menor consum energètic possible, fet que implica treballar en l’eficiència energètica dels nostres sistemes. Cal aclarir que la demanda energètica d’un edifici és aquella energia necessària per satisfer les condicions de confort que exigim als nostres edificis (aigua calenta, calefacció, refrigeració, etc.) i el consum de l’edifici és l’energia provinent de fora de l’edifici (i normalment mesurada pels comptadors d’electricitat, gas, gasoil, etc.). Per tant, per satisfer la demanda energètica d’un edifici, necessitem sistemes el més eficients possibles amb l’objectiu de consumir la mínima energia possible de l’exterior, ja que aquest consum comporta un cost no només econòmic, sinó també en emissions d’efecte hivernacle. Una de les tecnologies que ha guanyat protagonisme en els últims anys en el camí cap a l’eficiència energètica són les bombes de calor (BdC), especialment l’aerotèrmia.

Les energies renovables, que han tingut una gran penetració en el mercat durant l’última dècada, no són suficients a curt i mitjà termini per satisfer tota la demanda energètica de les nostres ciutats i països. Per tant, és necessari que l’energia addicional que les energies renovables no poden proporcionar sigui subministrada per sistemes eficients i poc contaminants.

Quan es vol reduir el consum energètic d’un edifici, cal fer tres passos consecutius:

Primer és utilitzar mesures passives per reduir la demanda energètica (com ara aïllaments, ombrejats, etc.);

Segon pas és utilitzar energies renovables per cobrir part de l’energia que demanda l’edifici.

Tercer pas és que l’energia que demanda l’edifici i que no es pot satisfer amb energies renovables, sigui subministrada per un sistema eficient. Així, la dependència energètica de l’exterior de l’edifici (consum) serà la menor possible.

El segon i el tercer pas estan relacionats amb les instal·lacions de l’edifici, combinant energia renovable i un sistema eficient com són els panells solars híbrids (PVT) i les bombes de calor (BdC), respectivament. Hi ha nombroses combinacions possibles entre PVT i BdC, tant amb màquines aire-aigua (aw) com aigua-aigua (ww), i cadascuna té la seva aplicació més adequada. En aquest article es pretén descriure algunes d’aquestes combinacions:

PVT + BdC_aw com a preescalfament: la primera combinació entre PVT i BdC és senzilla i integrable a la majoria d’edificis. Aquesta consisteix en què l’aigua freda que prové de la xarxa és preescalfada al dipòsit solar (escalfat pels PVT) fins a certa temperatura i posteriorment s’acaba d’escalfar fins a la temperatura de consum en un altre dipòsit (escalfat per una BdC).
Aquesta BdC pot ser de qualsevol tipologia: aerotèrmia, geotèrmia o hidrotèrmia. Aquests sistemes poden treballar en paral·lel amb les calderes existents a l’edifici, de manera que es pot reemplaçar la caldera destinada a l’ACS per aquest sistema.
PVT + BdC_aw amb dipòsit multienergia: en moltes tipologies d’edificis, és necessari prevenir la legionel·la, i per això es necessiten sistemes que assoleixin alta temperatura. En particular, en les BdC s’utilitzen equips específics que utilitzen refrigerants (com el CO₂) per assolir temperatures superiors a 70 ºC. En el circuit hidràulic dels PVT, com més baixa sigui la temperatura d’impulsió als panells, major serà el seu rendiment. Per combinar ambdues tecnologies de manera eficient, s’utilitzen dipòsits multienergia amb estratificació, que permeten disposar d’aigua a baixa temperatura a la part inferior i alta temperatura a la part superior. Aquest sistema és molt eficient, ja que els seus tres components (PVT, BdC i dipòsit) treballen en condicions adequades per aconseguir bons rendiments.
PVT + BdC_aw compacte: És un sistema destinat a petits consums d’ACS (com habitatges unifamiliars) quan per al sistema de calefacció i/o refrigeració s’utilitza una instal·lació independent. Aquest sistema consta de panells PVT connectats al mateix dipòsit de la BdC d’ACS. Aquest sistema té l’avantatge de ser compacte i, en un únic dipòsit, s’hi aporten les energies tèrmiques provinents dels PVT i de la BdC. Aquest sistema pot combinar la font renovable i el sistema auxiliar en el mateix dipòsit sempre que el consum de l’habitatge sigui inferior a 100 l/dia (3 persones o menys).
PVT + BdC_aw multitarea: en aquells casos d’habitatges unifamiliars on s’integri un únic sistema per a l’ACS, calefacció i refrigeració, té sentit utilitzar PVT amb una BdC que pugui aportar aquestes tres demandes energètiques. Aquest sistema pot incloure el dipòsit a l’interior o fora de la BdC, depenent de l’espai disponible a l’interior de l’habitatge. Si el dimensionament dels PVT es realitza de manera que, en les èpoques de demanda de refrigeració (de maig a setembre), els PVT poden aportar el 100% de l’ACS, la màquina no ha de canviar el cicle de refrigeració a mode calor, cosa que allarga la seva durabilitat.
PVT + BdC_ww d’alta temperatura: les combinacions anteriors estan pensades per a circuits oberts (normalment ACS), però en circuits tancats, especialment quan es treballi a alta temperatura, la combinació de PVT amb BdC aigua-aigua és molt adequada. Els PVT treballen com a focus fred (evaporador) de la BdC, aconseguint un doble avantatge: els PVT treballen a menor temperatura millorant el seu rendiment i la temperatura del focus fred de la BdC és major, augmentant així el seu SCOP i reduint el consum elèctric.

Excepte en l’últim cas, com a regla general, el dimensionament d’aquests sistemes parteix de dimensionar els PVT per cobrir entre un 60% i un 70% de la demanda d’ACS anual. Per tant, la BdC haurà d’aportar l’energia restant. Això implica un menor consum elèctric i una vida útil més llarga del sistema.

OTR Partner redactor:

Vols contactar amb un especialista de sistemes de Panells Solars Híbrids? Clica aquí

Com llegir els consums d’energia en una certificació energètica

Com llegir els consums d’energia en una certificació energètica

Què és l’energia primària, l’energia final i com és el procediment d’obtenció en edificis

L’eficiència energètica dels edificis és clau per reduir el consum d’energia i les emissions de CO₂. Els certificats d’eficiència energètica proporcionen una manera estandarditzada d’avaluar i comunicar aquests aspectes. Per fer-ho amb claredat, és important que tinguem clars alguns conceptes.

Energia primària

L’energia primària es refereix a aquella que s’obté directament de fonts naturals, com el sol, el vent, l’aigua o els combustibles fòssils. Aquesta energia no ha patit cap procés de transformació i inclou tant fonts renovables com no renovables. Segons el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), l’energia primària és la que arriba als edificis abans de patir qualsevol conversió i inclou les pèrdues associades al transport, l’emmagatzematge i la distribució.

L’energia primària total d’un edifici es divideix en dues categories: energia primària renovable i energia primària no renovable. Així, es pot mesurar la contribució de cada tipus de font energètica al consum global de l’edifici.

Energia primària no renovable: prové de fonts que es consumeixen més ràpid del que es poden regenerar, com el petroli, el carbó o el gas natural. Aquestes fonts tenen un impacte ambiental important, ja que les seves emissions contribueixen al canvi climàtic.
Energia primària renovable: inclou fonts com l’energia solar, eòlica, geotèrmica i la biomassa. Aquestes fonts són més sostenibles i tenen un menor impacte mediambiental.

Energia final

L’energia final és aquella que arriba a l’usuari final després de les transformacions, el transport i la distribució des de la seva font original. És l’energia que utilitzem directament per alimentar els sistemes del nostre edifici, com ara la calefacció, l’enllumenat o els electrodomèstics.

En el context de la certificació energètica, l’energia final fa referència al consum real d’un edifici, tant d’energia elèctrica com de combustibles fòssils, utilitzats per diversos serveis com la climatització i l’aigua calenta sanitària. És important destacar que, en els edificis residencials, la certificació energètica només considera el consum associat a la climatització i l’aigua calenta. En canvi, en edificis del sector terciari, s’inclouen també altres consums energètics com l’enllumenat, els electrodomèstics, i altres equips.

Procediment per obtenir l’energia final a partir del certificat energètic

El procés per calcular el consum d’energia final d’un edifici parteix de les dades de les emissions de CO₂ proporcionades pel Certificat d’Eficiència Energètica. Aquest certificat inclou informació sobre les emissions de CO₂ tant per l’energia elèctrica com per altres combustibles utilitzats en l’edifici. A continuació, s’expliquen els passos principals per obtenir el consum d’energia final:

1. Identificació del tipus de combustible: l’Annex I del certificat al punt 3 (“INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES”) proporciona informació sobre les instal·lacions tèrmiques de l’edifici i els combustibles utilitzats. Això permet identificar quin tipus de combustibles contribueixen al consum energètic de l’edifici.

2. Obtenció de les emissions de CO₂: les dades inicials es troben a l’Annex II del Certificat d’Eficiència Energètica, on s’indiquen les emissions associades a cada tipus d’energia utilitzada (electricitat, gas natural, etc.) en kgCO₂/m² any.

3. Conversió de les emissions en energia final: per convertir les emissions de CO₂ a energia final, s’utilitzen els factors de conversió establerts per l’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) en els seus Documents reconeguts que podeu trobar en aquest enllaç, concretament el document “Factores de emisión de CO₂ y coeficientes de paso a energía primaria de diferentes fuentes de energía final consumidas en el sector de edificios en España. Documento reconocido vigente a partir del 14 de enero de 2016”. Dins d’aquest document, identificarem el punt 8 “Factores de paso actualizados” on trobarem l’actualització dels factors d’emissió de CO₂ per a cada font d’energia no renovable.

4. El consum d’energia final es calcula dividint les emissions de cada combustible pel seu factor de conversió específic:

En l’exemple indicat anteriorment:

Electricitat:

L’edifici emet 8.840,32 Kg de CO₂ cada any a partir de l’energia elèctrica. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,331 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per a l’electricitat és de 2.926,15 kWh l’any.

Gas Natural:

L’edifici emet 61.154,60 Kg de CO₂ cada any a partir de gas natural. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,252 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per al gas natural es de 15.410,96 kWh l’any.

En cas que hi hagin altres fonts d’energia, caldria repetir el procés per cada font d’energia.

5. Càlcul del consum total d’energia final: un cop convertides les emissions de totes les fonts d’energia en kWh, s’obté el consum total d’energia final de l’edifici sumant els valors obtinguts per cada tipus d’energia. Aquest valor representa el consum energètic total que l’edifici requereix per funcionar.

En el cas exemple, per tant, el consum d’energia final de l’edifici és de 18.337,11 kWh l’any. Cal tenir en compte que el 84% d’aquest consum, es produeix amb combustibles fòssils.

Així, l’energia primària i l’energia final són conceptes fonamentals per entendre el comportament energètic d’un edifici. El Certificat d’Eficiència Energètica proporciona les dades necessàries per calcular el consum d’energia final a partir de les emissions de CO₂. Aquest procés és clau per avaluar l’eficiència energètica dels edificis i permetre als tècnics prendre decisions informades sobre com millorar el rendiment energètic i reduir les emissions de CO₂.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Publicada al DOGC la modificació de la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis a Barcelona ciutat del Programa 3

Publicada al DOGC la modificació de la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis a Barcelona ciutat del Programa 3

La modificació facilita la tramitació de subvencions amb la possibilitat de tramitar resolucions condicionades i permet l’avançament de fins al 80% de l’import subvencionat en dues bestretes, a gestionar a través de les Oficines Tècniques de Rehabilitació dels col·legis professionals

El 16 de juliol de 2024, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) un anunci sobre la modificació puntual i del text refós de la convocatòria de subvencions finançades per la Unió Europea-NextGenerationEU, dins del marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquesta convocatòria està destinada a les actuacions de rehabilitació d’edificis residencials unifamiliars i plurifamiliars, així com a la millora de l’eficiència energètica en habitatges i l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació a la ciutat de Barcelona.

La modificació publicada introdueix novetats rellevants per als sol·licitants d’aquestes subvencions. Entre aquestes novetats, destaca la possibilitat de sol·licitar una resolució condicionada mitjançant la realització prèvia d’idoneïtats condicionades (administrativa i tècnica), amb un llistat de documentació reduït. Aquestes idoneïtats al programa 3 es poden gestionar a través de les Oficines Tècniques de Rehabilitació (OTR) dels col·legis professionals, oferint així una via més àgil per accedir a aquestes subvencions.

A més, es permet la sol·licitud d’una primera bestreta del 50% de la subvenció una vegada iniciades les obres, i una segona bestreta del 30% quan s’hagi executat el 80% de les obres. Aquestes bestretes es poden tramitar també a través de les OTRs dels col·legis professionals al programa 3, simplificant així el procés per als beneficiaris.

Per aquells interessats en gestionar aquests tràmits, poden fer-ho a través de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica, entrant a la part privada de la web en el següent enllaç.

Amb aquestes modificacions, es pretén facilitar l’accés a les subvencions i fomentar la rehabilitació d’edificis i la millora de l’eficiència energètica a la ciutat de Barcelona.

Com simular celoberts en eines de certificació energètica per edificis existents i rehabilitacions

Com simular celoberts en eines de certificació energètica per edificis existents i rehabilitacions

Els celoberts són elements ombrívols i amb buits, que poden estar coberts o no. Poden tenir condicions diferents entre les plantes inferiors i les plantes superiors. Quan afrontem una rehabilitació energètica i ens trobem amb aquests elements, què cal tenir en compte a l’hora de simular-los en les eines de certificació?

Consideracions generals

Els patis interiors en edificis existents tenen un paper fonamental en la ventilació i il·luminació dels espais adjacents. A Catalunya, aquestes necessitats es regulen segons el Decret 141/2012, que estableix les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), en el seu Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (CTE 2019 DB-HE), preveu que l’envolupant tèrmica de l’edifici pugui incloure, parcialment o totalment, espais no habitables, segons l’annex C.

Pel que fa a la certificació energètica, en termes generals, els tancaments dels patis es consideren façanes, de manera que han de complir els requisits tèrmics establerts pel CTE per a aquest tipus de tancaments.

En el cas de l’ús d’eines de certificació simplificada, es recomana orientar les façanes dels patis al nord (excepte a l’última planta) per reflectir l’impacte de la radiació solar en aquests espais.

Edificis existents i rehabilitacions

En els projectes de rehabilitació d’edificis existents, és necessari tenir en compte el comportament tèrmic dels patis. Depenent de la seva configuració, s’han de fer les següents consideracions:

Patis oberts: Els murs del pati es comporten tèrmicament com una façana.
Patis coberts amb claraboia: Es requereixen consideracions addicionals sobre ventilació i moviments d’aire. Les dimensions en planta i alçada del pati poden afectar significativament la circulació d’aire. Segons el Decret 141/2012, els patis coberts amb claraboia han de disposar d’una sortida d’aire al coronament amb una superfície mínima de 2/3 de la seva àrea en planta.

Condicions estacionals

Hivern: La temperatura del pati sol ser més temperada que a l’exterior, millorant les condicions tèrmiques interiors.
Estiu: Cal evitar el sobreescalfament mitjançant una ventilació adequada i la instal·lació de proteccions solars a la claraboia.

En el cas de patis petits i tancats amb condicions de temperatura més moderades que a l’exterior, es poden definir els seus tancaments com una partició interior en contacte amb un espai no habitable, tant en el certificat energètic de l’edifici existent com en el certificat de projecte de rehabilitació. Això permetrà no afectar negativament els resultats dels estalvis energètics previstos amb la rehabilitació.

Limitacions d’eines de certificació

Quan l’eina de certificació energètica no permet definir finestres en les particions interiors, és necessari calcular una transmitància equivalent per al conjunt de part massissa i obertures. Si el pati no compta amb protecció solar, també s’ha de considerar l’impacte potencial del sobreescalfament durant els mesos d’estiu.

Aquesta configuració garanteix una avaluació adequada dels patis en edificis existents i rehabilitats, contribuint a una certificació energètica precisa i ajustada a les condicions reals dels espais.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Nou apartat a OTR.cat per impulsar la rehabilitació d’edificis en comunitats vulnerables

Nou apartat a OTR.cat per impulsar la rehabilitació d'edificis en comunitats vulnerables

De la mà de Social House impulsem una nova via de comunicació directe per impulsar les comunitats vulnerables a rehabilitar energèticament el seu edifici

La OTR de l’Arquitectura Tècnica, llancem un nou apartat a la nostra web “Per a tots” dedicat a la rehabilitació d’edificis en comunitats vulnerables. Aquesta iniciativa reflecteix el nostre ferm compromís com a arquitectes tècnics amb la societat, posant el focus en aquells que més ho necessiten. Conscients de la importància d’una llar digna i segura, ens hem unit amb Social House, una organització sense ànim de lucre formada per experts en serveis socials, per treballar conjuntament en la millora de les condicions de vida en aquestes comunitats.

Aquest nou apartat ofereix un espai on els arquitectes tècnics que vulguin col·laborar poden trobar informació i un enllaç directe per contactar amb nosaltres. A més, les comunitats vulnerables o els seus gestors també podran accedir a aquest apartat per sol·licitar ajuda i assessorament, i així explorar les possibilitats de tirar endavant el seu projecte de rehabilitació amb el suport de la OTR i Social House.

Amb aquesta iniciativa, reafirmem el nostre compromís amb la societat, demostrant que els arquitectes tècnics no oblidem a qui més ho necessita. Us convidem a tots a unir-vos a aquesta causa i contribuir a la construcció d’un futur més just i inclusiu.

Catalunya ja ha concedit 115 MEUR dels ajuts Fons Next Generation a la rehabilitació energètica

Catalunya ja ha concedit 115 MEUR dels ajuts Fons Next Generation a la rehabilitació energètica

El Govern de la Generalitat ha adjudicat, fins al 30 de juny, 115 MEUR en ajuts Next Generation a la rehabilitació energètica d’habitatges, dels quals 6,8 MEUR s’han abonat a obres ja completades. Pel que fa a aquests 115 MEUR, caldrà sumar-ne 96,5 MEUR reservats a expedients en tràmit o pendents de resoldre en els pròxims mesos

Unes xifres assolides gràcies a la col·laboració amb els col·legis professionals per la difusió i tramitació dels ajuts Next Generation, finançats amb fons de la UE i gestionats per l’Estat espanyol a través del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. De fet, Catalunya va ser una de les primeres comunitats autònomes a posar en marxa aquest sistema de col·laboració al qual participen el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL).

Objectius i diferents programes dels ajuts a la rehabilitació

Des del 2022, i amb la finalitat d’ajudar a la reactivació dels països europeus després de la COVID-19, la UE ha finançat els ajuts Next Generation, destinats a rehabilitar habitatges amb criteris d’eficiència energètica per fomentar i afavorir la renovació energètica. Es tracta d’uns ajuts directes a la rehabilitació d’habitatges que vinculen la idoneïtat i l’import de les subvencions ala realització d’obres de rehabilitació que redueixin la demanda i la despesa energètica dels edificis, amb la mirada posada en la lluita contra el canvi climàtic.

Els ajuts a la rehabilitació estan estructurats en 5 programes:

- Programa 1, destinat a la rehabilitació d’edificis d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica, que es trobin dins els àmbits definits com a Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRPs) per part dels ajuntaments.
- Programa 2, per al finançament i creació de les Oficines de rehabilitació.
- Programa 3, per a la rehabilitació d’edificis.
- Programa 4, destinat a la rehabilitació d’habitatges i a persones propietàries que volen adoptar mesures per millorar l’eficiència energètica del seu domicili habitual.
- Programa 5, del llibre de l’edifici existent i redacció de projectes de rehabilitació. El primer és l’estudi tècnic que dona informació sobre les característiques de l’edifici i dota la propietat de les instruccions d’ús i manteniment, incloses les actuacions que cal fer per assolir les millores necessàries en eficiència energètica, el segon és el projecte tècnic de rehabilitació d’edificis.

Un canal ràpid que agilitza els tràmits administratius

Les campanyes de difusió sobre els ajuts a la rehabilitació s’han impulsat des de la Generalitat amb la col·laboració de les oficines tècniques de rehabilitació dels col·legis professionals. Aquest treball conjunt ha afavorit l’increment del nombre de sol·licituds, especialment dels programes 3, 4 i 5 en els darrers mesos, malgrat les dificultats administratives d’uns ajuts que provenen de la UE i que s’han estructurat legalment des del Ministeri d’Habitatge.

Revertir aquesta situació inicial s’ha convertit en un dels grans reptes afrontats des de Catalunya. Per aquesta raó, s’ha habilitat una sol·licitud ràpida, amb un mínim de documentació, que es complementa a posteriori. Aquest canvi ha afavorit l’entrada de sol·licituds que no haurien pogut entrar en termini per manca de documentació completa. D’aquesta manera, tenen la possibilitat de complir amb els requisits per ser perceptors de la subvenció.

3,5 MEUR concedits en bestretes

Davant les dificultats de fer front a l’avançament dels pagaments de les obres per part de les comunitats de propietaris, i la possibilitat d’incrementar el nombre de sol·licituds si s’agilitzava la part econòmica dels ajuts, des de la Generalitat s’ha promogut que els programes 1 i 3 puguin demanar bestretes. Així doncs, s’ofereix la possibilitat de cobrar un 50% de l’import de la subvenció a l’inici de l’obra, un 30% més quan l’obra estigui al 80% de l’execució i el 20% de la subvenció restant al final de l’obra. Actualment, ja s’han pagat 2,5 MEUR en bestretes, i hi ha un altre milió d’euros concedit en bestretes que es pagarà en les pròximes setmanes.

Els fons Next Generation EU són una oportunitat única per accelerar la rehabilitació sostenible dels habitatges. A més, ens permet equiparar-nos amb els països europeus més avançats, malgrat el fet que bona part del parc d’edificis de Catalunya tenen un aïllament tèrmic deficient, traduint-se en un augment del cost de la factura de llum i gas que paguen les famílies. Per tant, les intervencions en la façana, coberta i tancaments dels habitatges permeten aconseguir una millora significativa de l’eficiència energètica d’un immoble. Així mateix, l’impuls a la renovació energètica dels fons Next Generation servirà per aplicar la Directiva Europea d’eficiència energètica en els edificis, que ha estat recentment aprovada, i suposarà renovar i equipar els nostres edificis amb sistemes i instal·lacions més eficients, d’altes prestacions i consums de fons energètiques no fòssils ni contaminants.

Notícia de la Generalitat de Catalunya

L’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica, tot l’estiu al teu costat!

L'Oficina Tècnica de Rehabilitació de l'Arquitectura Tècnica, tot l'estiu al teu costat!

Durant el mes d’agost, l’OTR de l’Arquitectura Tècnica busca garantir la continuïtat de l’atenció a ciutadans i tècnics i satisfer les necessitats essencials

Aquest estiu, a partir del dijous 1 d’agost fins al 30 d’agost, el nostre horari d’atenció telefònica serà de 9.00 a 14.30 h.

Els serveis mínims estaran disponibles per oferir amb continuïtat, l’assistència en temes de gestió d’expedients i consultes, però se suprimirà la consultoria online durant el mes d’agost.

La plataforma de tramitació per a idoneïtats tècniques romandrà oberta i es revisaran expedients amb normalitat.

Esperem que vosaltres també pugueu gaudir de les vacances ben merescudes i recarregueu les piles per rehabilitar energèticament el nostre parc d’habitatges i tramitar expedients. Tenim molta feina al davant!

Signat el conveni entre col·legis professionals i Agència de l’Habitatge per a la tramitació d’idoneïtats per al programa Barris

Signat el conveni entre col·legis professionals i Agència de l’Habitatge per a la tramitació d’idoneïtats per al programa Barris

Els col·legis professionals de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, juntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya signen conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a tramitar les idoneïtats administratives i tècniques del Programa 1 (Barris) Next Generation

Tots els expedients que es vulguin tramitar de programa Barris a l’àmbit territorial de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (fora de l’àrea metropolitana de Barcelona), tramitaran la idoneïtat tècnica mitjançant les OTRs dels col·legis tècnics (arquitectura o arquitectura tècnica segons correspongui) i la idoneïtat administrativa mitjançant la OTRC dels Administradors de Finques.

D’aquesta manera s’equipara el procés de tramitació, salvant les diferències respecte els formularis, al programa 3 Edificis de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, aconseguint així una unificació dels criteris de revisió i aprofitant processos ja treballats en els anys que portem de tramitació Next Generation.

Així, la col·laboració pública-privada amb els Col·legis Professionals s’estén amb l’objectiu de dinamitzar i agilitzar els expedients de Programa Barris.

La Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica ho celebra i, com sempre, es manté a la vostra disposició per ajudar-vos i acompanyar-vos en els vostres projectes #NextGeneration.