ZENIT Grup completa amb èxit la Rehabilitació Energètica subvencionada amb Fons Europeus amb la col·laboració de l’arquitecta tècnica Sara Bueno

ZENIT Grup completa amb èxit la Rehabilitació Energètica subvencionada amb Fons Europeus amb la col·laboració de l’arquitecta tècnica Sara Bueno

Acabada amb èxit la rehabilitació d’un edifici plurifamiliar de 34 habitatges a Cervera amb una subvenció de 369.004,14 € corresponent a l’assoliment del segon tram del programa 3 dels Fons Europeus NEXT GENERATION

El passat dia 18 de març del 2023 vàrem rebre resolució favorable per l’edifici plurifamiliar de 34 habitatges de Cervera.

Es tracta d’un edifici aïllat construït a l’any 1974. Son tres plantes semisoterrànies, planta baixa, vuit plantes superiors i planta sota coberta.

Per les característiques de l’edifici i la intenció de fer una rehabilitació energètica amb fons europeus, ZENIT Reformes i Rehabilitacions va proposar a la Comunitat de Propietaris enfocar-ho com una rehabilitació energètica integral de màxims i amb el model de REHABILITA SENSE DERRAMES d’EOSZENIT energy, una col·laboració entre ZENIT Reformes i Rehabilitacions i EOS energy (ESE).

Aquest model proposava un aïllament de façanes amb uns sistema SATE, impermeabilització i aïllament de coberta i un sistema de ACS i calefacció centralitzat combinant panells solars i aerotèrmia, a més de solucionar les diferents patologies detectades per l’estat de conservació de l’edifici, i la retirada d’elements de grans dimensions de fibrociment. En quant al finançament es proposava una quota energètica mensual per veí a partir de la finalització de l’obra on eren inclosos tots els costos de la rehabilitació més l’energia per produir la ACS i climatització per a tota la Comunitat.

La Comunitat de Propietaris va descartar incloure l’energia en el projecte i va optar únicament, referent a la millora de la seva eficiència energètica, l’execució de mesures passives, es a dir, només aïllar façanes i substituir la coberta de fibrociment per una de panell Sandwich.

Finalment, s’han realitzat les feines de reparació dels cantells de forjat, de pintura dels sostres de balcons, la reparació i sanejament de les façanes, la col·locació d’un sistema “SATE” (Sistema d’Aïllament Tèrmic Exterior) a les façanes principal i posterior, la substitució dels envans pluvials de les façanes laterals i una substitució de la coberta de plaques de fibrociment per panells sandwich.

Amb aquestes accions s’ha assolit una reducció de la demanda d’energia no renovable del 56,88% assolint el segon tram del programa 3 dels fons europeus NEXT GENERATION, corresponent a una subvenció del 65% de la despesa de l’actuació global.

Ha sigut un èxit per els veïns i per totes les parts que han intervingut en la rehabilitació.

Actualment EOSZENIT energy, està implicada en molts altres projectes de rehabilitacions energètiques, un d’ells, s’acaba d’iniciar a la població de Tàrrega, també de la mà de la seva col·laboradora, l’arquitecta tècnica gironina Sara Bueno, on en aquest cas s’assoleix el 3er tram, arribant a un 80% de subvenció i on la Comunitat de Propietaris “El Pati de Tàrrega” ja disposa d’una resolució de programa 3 amb la reserva de 1.167.540,00€ de subvenció.

El model d’Agent Rehabilitador d’EOSZENIT energy inclou tots els serveis necessaris per a una gestió integral de la rehabilitació. 

Incrementa durabilitat del formigó armat

Incrementa durabilitat del formigó armat

Grupo Puma presenta els productes que asseguren un increment de la durabilitat del formigó armat i ens demostra la seva eficàcia a través d’un estudi realitzat per l’Institut Eduardo Torroja

Avui dia, la importància que la rehabilitació té en el sector de la construcció és vital, no sols per les seves connotacions sostenibles, que és un dels motius de més pes, sinó pels esforços que des d’Europa s’estan fent per a fomentar aquest tipus d’actuacions en l’edificació. Per això, tenir les eines adequades per a intervenir en uns certs tipus d’estructures, pot marcar la diferència.

Com sabem, el formigó armat és un dels materials més utilitzats per a la construcció d’estructures al nostre país i, per a comprendre com podem ajudar a incrementar la seva vida útil, sigui des de la seva construcció o en una fase de rehabilitació, hem de conèixer els agents que més l’afecten:

  • Aigua: que en combinació amb l’oxigen produeix corrosió en l’acer. Si el formigó està fissurat, penetra ràpidament. A més, els cicles de gel i desglaç suposen un risc enfront del trencament.
  • Clorurs: que són presents en sals marines, surts del desglaç i productes per a piscines i dipòsits. Es propaguen a través de la porositat del formigó, generant picades en les barres.
  • Diòxid de Carboni: que produeix carbonatació en el mateix formigó, reduint el seu PH i provocant despassivació en les armadures.

Canvis en la normativa (Codi Estructural):

Tenint en compte tota aquesta casuística que trobem en el dia a dia de les edificacions de formigó armat, també s’han dut a terme canvis en les normatives d’aplicació.

És per això que, fa més de dos anys, el nostre Codi Estructural va introduir modificacions en les exigències sobre la vida útil d’aquesta mena d’estructures, requerint construccions més duradores i fomentant la rehabilitació d’aquestes.

També va revisar les classes d’exposició, per a adaptar-se millor als agents que afecten aquests materials i adaptant els recobriments recomanats per a protegir les estructures. És en aquest punt on trobem un nou factor, en els casos on el recobriment requerit resulta excessiu: l’aplicació de barreres de protecció.

Informe IETcc realitzat per l’Instituto Eduardo Torroja:

El nou Codi Estructural ha incorporat els mètodes de protecció superficial per al formigó armat que es recullen en l’UNE-EN 1504. Trobem diverses alternatives per a aconseguir aquesta finalitat i, en aquest article, GRUPO PUMA ens parla sobre les “membranes estanques de ciment” i el potencial que tenen per a incrementar la durabilitat del formigó.

Per a això, no contents amb els resultats més que contrastats en els molts casos pràctics que ja s’han dut a terme, van voler deixar constància de la gran eficàcia que els seus productes presenten per a aquesta mena d’intervencions.

Per a aquest estudi realitzat per l’Institut Eduardo Torroja, es van preparar una sèrie de provetes de formigó armat per a dos tipus d’assajos:

  • Assaig de carbonatació accelerada al 3% de CO₂: amb provetes de formigó armat sense protegir i provetes del mateix formigó armat protegit amb els productes MORCEM DRY F i MORCEM DRY SF PLUS.
  • Assaig de penetració de clorurs mitjançant assaig accelerat integral: amb provetes de formigó sense protegir i provetes del mateix formigó armat protegit amb MORCEM DRY SF PLUS.

Els resultats de l’assaig de carbonatació van donar com a resultat que la velocitat de carbonatació per al formigó amb morter MORCEM DRY SF PLUS havia disminuït en un 35% respecte al formigó de referència. Mentre que en el cas de les provetes recobertes amb morter MORCEM DRY F no s’havia observat cap carbonatació.

Figura 1. Fotografies realitzades després de l'exposició accelerada durant 140 dies al 3% de CO₂ trencament i ruixat amb fenolftaleïna

Per a l’assaig de penetració de clorurs, l’ús del morter MORCEM DRY SF PLUS va millorar el comportament respecte a l’inici de la corrosió per presència de clorurs en un 50%.

Figura 2. Evolució de Icorr en el període d'iniciació i propagació de la corrosió per a les provetes estudiades

A més d’això, es va veure un augment molt significatiu de la resistència elèctrica del conjunt amb morters de GRUP PUMA aplicats, la qual cosa comporta un augment de la durabilitat enfront de la corrosió per entrada d’ions clorur i carbonatació en general.

 

GRUPO PUMA, com a garantia de qualitat:

Amb aquesta informació, no hi ha dubte de l’efectivitat que els productes de GRUP PUMA tenen enfront d’aquesta mena d’intervencions i posen a la nostra disposició la seva Oficina Tècnica per a qualsevol consulta que pugui sorgir:

Email: oficinatecnica@grupopuma.com
Telèfon: 607203400
Web: www.grupopuma.com

Instal·lació de panells solars fotovoltaics en edificis plurifamiliars #NextGeneration

Instal·lació de panells solars fotovoltaics en edificis plurifamiliars #NextGeneration

En el context actual, caracteritzat per una creixent preocupació per la sostenibilitat i l’eficiència energètica, la implementació de sistemes actius com els panells solars fotovoltaics per a l’autoconsum en edificis plurifamiliars emergeix com una alternativa atractiva

El passat 23 de gener, en la sessió “IMPULS-AT. Rehabilitar amb mesures actives. Instal·lacions solars”, dedicada a fomentar la sostenibilitat ambiental i reduir la dependència de l’energia no renovable, l’OTR en col·laboració amb les empreses AUDAX Renovables i Kepton Solar va centrar la jornada en la rehabilitació en eficiència energètica d’edificis d’habitatges mitjançant instal·lacions solars fotovoltaiques.

Per tal d’assolir el segon i tercer nivell de subvenció #NextGeneration (arribant fins a un 80% del cost de l’actuació), cal implantar l’ús de mesures actives, com els panells solars fotovoltaics.

Com hem parlat en altres jornades, l’ús de panells solars fotovoltaics tindrà una incidència més directa en la reducció de consum d’energia primària no renovable en edificis residencials quan ens trobem amb instal·lacions de climatització i ACS que utilitzen com a font d’energia l’electricitat.

Analitzem cadascun dels punts tractats a la jornada, coincidents amb la cronologia que el procés d’instal·lació d’aquesta mesura requereix.

Escenari previ:

Abans de dur a terme qualsevol projecte d’instal·lació de panells solars fotovoltaics, és imprescindible avaluar diversos condicionants que poden influir en el resultat final. Això inclou a més del compliment de la normativa i els permisos necessaris, revisar algunes condicions prèvies:

    • L’anàlisi de l’espai disponible. Recordem que serà necessari deixar passadissos adequats per a la realització del manteniment al llarg de la vida útil de la instal·lació.
    • La capacitat estructural de la coberta de l’edifici. Encara que els panells solars fotovoltaics no suposen una gran sobrecàrrega, segons la seva inclinació caldrà tenir en compte l’empenta del vent i el tipus de fixació a la coberta, sobretot si instal·lem els panells mitjançant estructures llastrades, marquesines fixades a elements portants, etc.
    • L’estat de conservació de la coberta. La vida útil d’una instal·lació solar fotovoltaica s’estima entre 25 i 30 anys. Òbviament l’element sobre el qual es recolza haurà d’estar en condicions de durabilitat similars.
    • Els obstacles i les ombres. A més de l’orientació, caldrà analitzar la incidència de les ombres que es poden generar sobre la instal·lació causada pels diferents obstacles existents, com badalots, xemeneies, claraboies, ampits, edificis adjacents, etc.

Pel que fa al predimensionament, trobem al mercat diverses eines de simulació, com ara:

  1. PVGIS: : Aplicació gratuïta i accessible. Disposa de base de dades de radiació solar, tractament d’ombres, que ens poden ajudar als nostres càlculs. Fàcilment utilitzable.
  2. PVSYST: Permet l’anàlisi de dades meteorològiques, disseny adaptat als equips, tractament d’ombres i càlcul de pèrdues.
  3. HelioScope: Enfocat més a edificis d’ús comercial/industrial. Es tracta d’una aplicació especialitzada en sistemes fotovoltaics. Permet la realització de dissenys 3D i disposa d’una biblioteca de més de 45.000 components.
  4. Aurora Solar AI (Versió residencial):Permet realitzar modelats 3D a partir dels quals estudia la irradiació solar, optimitza la producció i realitza l’anàlisi econòmica i l’esquema elèctric. També, a partir de dades climàtiques de les bases de dades de Meteonorm o PVGIS, avalua l’ombrejat tant d’obstacles llunyans com d’objectes propers a la ubicació de la instal·lació.

Selecció de components i estudi d’alternatives:

Un aspecte clau en la planificació d’instal·lacions solars fotovoltaiques és la selecció dels components més adequats en funció de la tipologia i l’escenari de la coberta. Considerant:

  1. Mòduls fotovoltaics: Capturen la màxima quantitat possible de llum solar i la converteixen en electricitat de manera eficient. Es poden trobar al mercat models com N-PERT (bona eficiència, millora de captació de llum i optimització de captació d’electrons), HJT-Hetero·Juntion (bona eficiència, bon rendiment en condicions d’alta temperatura i llum difusa i fàcil producció), IBC-Contacte Posterior Integritat (major eficiència, reducció d’ombres, millor resistència a la intempèrie).
    Com a tècnics, hem de verificar punts interessants com la potència, la intensitat, el voltatge i l’eficiència depenent del projecte i les necessitats dels usuaris, així com la degradació.
  2. Inversors: La seva funció és transformar el corrent continu que rep dels panells fotovoltaics en corrent altern. Es recomana la combinació amb optimitzadors, que ajudaran a reduir les possibles pèrdues que es produeixen en la instal·lació. Una altra alternativa són els microinversors, que permeten una major flexibilitat en la instal·lació de panells solars, ja que cada microinversor va connectat a un panell realitzant una connexió en bateria, a diferència de l’inversor que es connecta en sèrie.
  3. Estructura: La conformen els elements que fixen els panells solars fotovoltaics. La seva funció és orientar i inclinar adequadament per a la seva màxima producció i estabilitat. Depenent d’aquestes característiques i del suport on es preveu la instal·lació, triarem l’estructura més adequada.
  4. Quadre de proteccions: Les parts més importants d’un quadre de protecció són els magnetotèrmics, les proteccions atmosfèriques i els fusibles.
    • Els magnetotèrmics són interruptors que permeten tancar la porta a l’energia quan els seus valors energètics varien dels que té preestablert. D’aquesta manera evitem tenir electrocucions, incendis, etc.
    • Les proteccions contra descàrregues atmosfèriques protegeixen la nostra instal·lació de totes les causes que poden afectar el nostre quadre de protecció.
    • Els fusibles ens protegiran contra les pujades imprevistes de tensió, d’aquesta manera s’evita que els nostres equips siguin danys, els nostres fusibles estaran preparats per tallar i evitar mals majors.
  5. Connectors
  6. Cablejat: Sobre aquest haurem de considerar la classificació de reacció al foc, secció mínima dels cables fotovoltaics, aïllament i coberta, i la longitud del cable. Entre les alternatives que podem considerar en col·locar una instal·lació fotovoltaica es troba la col·lectiva, ja sigui per xarxa interior o a través d’una xarxa de distribució, o individual a zones d’ús privat, incloent-hi els serveis com l’ascensor, l’enllumenat, la bomba de la piscina (si és necessària), les portes d’aparcament i la climatització.

Implantació y aspectes normatius

A l’hora d’implantar un sistema solar fotovoltaic a un edifici plurifamiliar, caldrà tenir en compte les següents normatives i regulacions:

Normativa estatal

  • Reial Decret 842/2002
  • Reial Decret 1699/2011
  • Reial Decret 900/2015
  • Reial Decret 413/2014

Normativa autonòmica

  • Decret 363/2004
  • Ordre 14/05/87
  • Resolució ECF/4548/2006
  • Decret 192/2023
  • Instrucció DGI 12/2023
  • Reial Decret llei 15/2018
  • Reial Decret 244/2019

Normativa seguretat i salut

  • Llei 31/1995 Prevenció riscos laborals
  • Reial Decret 485/1997 – Reial Decret 486/1997
  • RD 314/2006 Normes UNE
  • Norma UNE 157001/2002
  • UNE-EN 61173:98
  • EUROCODI 1: UNE-ENV
    1991- 1-4

Normativa autonòmica

  • Reglamento Delegado (UE) 2016/364

També cal tenir en compte que a instal·lacions de <10kW serà necessària la realització d’una Memòria Tècnica Descriptiva que contingui una descripció detallada de la instal·lació acompanyat d’un EBSS.

En canvi, a les instal·lacions de potència >10kW serà necessari la redacció d’un projecte tècnic on, a més de la descripció detallada de la instal·lació, hi constin plànols, càlculs justificatius del cablejat, càlcul de proteccions, materials i pressupost.

A més, és necessari obtenir l’aprovació dels veïns mitjançant l’Esquema Bàsic de Subministrament Solar (EBSS) o el Permís de Subministrament Solar (PSS), segons la legislació vigent.

Tramitació Administrativa i inicio del projecte

La tramitació administrativa prèvia implica la presentació de la documentació necessària per obtenir els permisos de construcció i connectar el sistema a la xarxa elèctrica. Considerant els següents:

  1. Permisos d’accés i connexió (Sol·licitud CAU)
  2. Permís d’accés i connexió
    • Baixa Tensió – Potencia ≤ 15 kW (no cal)
    • Baixa Tensió – Potencia > 15kW (obligatori)
    • Alta Tensió (obligatori)
  3. Avals o garanties
    • Potencia ≤ 100 kW (no cal)
    • Potencia > 100 kW (obligatori)
  4. Tramitació d’accés i connexió per aquelles instal·lacions que ho requereixen
    • Baixa Tensió – RD 1183/2020 – RD 1699/2011
    • Alta Tensió – RD 1183/2020 – RD 1955/2000 – RD 1699/2011
  5. Tramitació administrativa local
    • Comunicació prèvia d’obres
    • Llicència d’obres

La instal·lació

La mateixa instal·lació requereix un esquema ben planificat que tingui en compte la disposició dels panells, la connexió elèctrica i altres aspectes tècnics. Les accions han de seguir les pautes establertes, assegurant la correcta instal·lació dels components i la connexió a la xarxa elèctrica (figura 1).

Figura 1. Esquema de la instal·lació

Hem de tenir en compte les accions com els accessos a la coberta, el pas de cablejats i la ubicació dels mitjans de seguretat col·lectiva (línies de vida, espais d’actuació, proteccions perimetrals, xarxes de protecció de lluernaris).

Prevenció de riscos laborals

Durant la instal·lació, és essencial implementar mesures de prevenció de riscos laborals per garantir la seguretat dels treballadors. Això inclou la identificació i mitigació de possibles riscos, la provisió d’equips de protecció personal i la formació adequada sobre pràctiques segures de treball.

Les pràctiques inadequades a l’obra poden ser:

  1. Selecció de la ubicació.
  2. Disseny i planificació del sistema:
    • Predicció incorrecta del rendiment energètic.
    • Diferents orientacions o inclinacions en un mateix string.
    • Strings amb mòduls de diferent potència.
    • Dimensionament dels cables.
    • Protecció incorrecta dels circuits.
    • Equips monofàsics en instal·lació trifàsica o viceversa.
  3. Instal·lació física dels components:
    • Instal·ladors que no segueixen el disseny del sistema
    • Ventilació insuficient pels equips
    • Perforació de coberta sense mètodes de segellat adequats
    • Cablejat deficient i sense etiquetar
  4. Seguretat:
    • No seguir protocols de seguretat en treballs d’alçada.
    • No seguir els protocols d’actuació en treballs elèctrics.

Control de l’obra

El control de l’obra implica supervisar el progrés de la instal·lació i garantir que es segueixin les especificacions del projecte. S’ha de controlar el nombre de components, ubicació dels optimitzadors, numeració del cablejat de strings, ubicació dels optimitzadors/microinversors, a part dels documents administratius referents a l’obertura de centre de treball, el llibre de subcontractació, els certificats CE dels EPIs i eines, etc.

Després de la instal·lació

Després de finalitzar la instal·lació, cal realitzar proves de servei per verificar el funcionament adequat del sistema i garantir el seu rendiment òptim. Això inclou els voltatges dels strings de corrent continu (recomanable de 1000V CC), el funcionament dels LEDs de l’inversor, la comprovació del cablejat d’Ethernet, la intensitat de corrent altern (amb pinça amperimètrica), la resistència d’aïllament (amb un instrument multifunció) i la continuïtat del cablejat.

Manteniment

Un pla de manteniment adequat és fonamental per allargar la vida útil del sistema i maximitzar el seu rendiment. Això implica inspeccions regulars, neteja dels panells i la reparació o substitució de components defectuosos que puguin detectar-se.

Amb una planificació curada, una execució precisa i un manteniment adequat, aquests sistemes poden proporcionar beneficis significatius tant des d’un punt de vista ambiental com econòmic en la rehabilitació de l’eficiència energètica #NextGeneration.

Una transformació exemplar: Rehabilitació d’un edifici plurifamiliar a Cornellà de Llobregat amb el suport de les subvencions Next Generation

Una transformació exemplar: rehabilitació d'un edifici plurifamiliar a Cornellà de Llobregat amb el suport de les Subvencions Next Generation

Finalitza amb èxit la rehabilitació energètica d’un edifici de 104 habitatges de la mà de l’arquitecte tècnic Ramon Robles amb una subvenció del 40%

El 17 de gener passat, va tenir lloc un esdeveniment transcendent a Cornellà de Llobregat, on la ministra de Vivienda y Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, acompanyada pel vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de la localitat, Antoni Balmón, juntament amb el director del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), Jose Antonio Artímez, van presenciar els fruits d’un esforç col·lectiu: la inspecció de la primera obra de rehabilitació subvencionada sota el marc dels fons Next Generation. Aquest projecte, un exemple de col·laboració i innovació, va ser gestionat i executat per Ramón Robles Asín, un arquitecte tècnic col·legiat al Cateb, qui va liderar aquesta iniciativa amb habilitat i determinació.

L’edifici en qüestió, erigit l’any 1961 per Construcciones Españolas, representa una part integral del teixit urbà de Cornellà de Llobregat. Situat al barri de Santildefonso, aquest immoble de protecció oficial comprenia planta baixa i 13 plantes pis, albergant un total de 104 habitatges i 7 locals comercials. No obstant això, el pas del temps havia deixat empremtes evidents en la seva estructura, amb serioses deficiències a la seva verticalitat, especialment als pilars de les façanes, així com problemes crònics d’humitat per condensació que afectaven l’habitabilitat d’alguns habitatges.

La intervenció ha representat una oportunitat no només per a la seva millora estructural, sinó també per a la implementació de solucions innovadores en matèria d’eficiència energètica i sostenibilitat. Mitjançant el suport dels fons Next Generation, es va aconseguir una millora significativa en la reducció dels consum d’energia primària no renovable (EPnR) del 35%. S’ha otorgat una subvenció Next Generation de 363.028,78 euros, equivalent al 40% del pressupost d’obra subvencionable, fixat en 907.571,96 euros. Aquesta fita es va assolir gràcies a la implementació d’un sistema d’aïllament tèrmic per l’exterior (SATE) amb llana de roca d’Isover Saint-Gobain, una solució sostenible, ignífuga i reciclable, executada per l’empresa constructora Fachadas Zaren, SL.

El resultat d’aquesta intervenció va transcendir les expectatives inicials, amb beneficis palpables per als residents de l’edifici. Amb la instal·lació del SATE, els propietaris van experimentar una notable millora en el confort tèrmic, amb temperatures interiors que no baixaven dels 18 ºC durant les nits d’hivern, així com una reducció considerable en els nivells d’humitat, eliminant problemes previs de condensació que havien afectat la qualitat de vida dels habitants.

Més enllà dels avantatges evidents en termes de confort i sostenibilitat, aquesta intervenció va representar un punt d’inflexió en la preservació del patrimoni urbà i en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans del barri. El compromís dels actors involucrats, des de les autoritats fins als professionals del sector, ha demostrat el valor de la col·laboració i la visió compartida en la construcció d’un futur més sostenible i habitable per a tothom.

Què és el vector energètic i vector per serveis? Com visualitzar aquestes dades en el Ce3X per a la posterior introducció al llibre de l’edifici? 

Què és el vector energètic i vector per serveis? Com visualitzar aquestes dades en el Ce3X per a la posterior introducció al Llibre de l’edifici?

Un dels requisits de la convocatòria alhora de fer el Llibre de l’edifici per a les subvencions Next Generation, és el Pla d’actuacions per a la renovació de l’edifici que permeti aconseguir el seu òptim nivell de millora, mitjançant una intervenció per fases prioritzada i valorada econòmicament

El Pla d’actuacions haurà d’incloure específicament mesures o conjunts de mesures que permetin aconseguir un estalvi en consum d’energia primària no renovable superior al 30% indicant estalvi estimat en cada cas. A més, es plantejaran mesures per a cadascun dels tres nivells establerts en els articles 15 i 34 del Reial decret 853/2021, de 5 d’octubre, per a la quantificació de les ajudes en els programes 1 i 3, reducció del consum d’energia primària entre el 30% i el 45%, entre el 45% i el 60%, i superior al 60%.

Per a això, cal tenir clars alguns conceptes que ens demana el propi Llibre de l’edifici, com són el vector energètic i els vector per serveis.

  • El vector energètic es refereix a totes aquelles substàncies que emmagatzemen i transporten energia, per exemple, electricitat, gas natural, hidrogen, etc.
  • El vector per serveis es refereix a l’energia destinada a calefacció, refrigeració, ACS, ventilació, control de la humitat i, si és el cas, il·luminació.

Al Certificat energètic, a l’informe complementari del Ce3X trobem valors d’indicadors de demanda i de consum d’energia representats per serveis o per vector energètic. D’aquí podem extreure dades del Consum d’energia final per serveis i del Consum d’energia final per vector energètic:

  • El consum d’energia final per serveis, és l’energia final [kwh/m2 any] que és necessari subministrar als sistemes pels serveis de calefacció, refrigeració, ventilació, ACS, control de la humitat i, en edificis d’ús diferent del residencial privat, d’il·luminació, de l’edifici, tenint en compte l’eficiència dels sistemes emprats.
  • El consum d’energia final per vector energètic, és la mateixa definició que per al consum d’energia final per serveis però expressat per tipus d’energia final [kwh/m2any]: electricitat, gas natural o gasoil-C, GLP o carbó entre d’altres.

Com podem visualitzar les dades del vector energètic en un modelatge Ce3x?

Aquesta dada la podem trobar en l’arxiu XML del Certificat d’eficiència energètica (etiqueta “EnergiaFinalVectores”), i es pot visualitzar amb el Visor XML del CTE, a la pestanya “Informe complementari” del visor en el següent enllaç.

Cliquem a “Añadir informe base de evaluación energética en formato XML o PDF+XML” (veure figura 1) i adjuntem el XML de l’arxiu de certificació energètica.

Figura 1

Un cop pujat l’arxiu, tenim 2 opcions de visualització: El Certificat d’eficiència energètica i l’ Informe complementari:

Veiem un exemple de l’ Informe complementari del certificat d’eficiència energètica (veure Figura 2)

Figura 2. Dades obtingudes a partir del visor XML del CTE

A la taula, destacat amb colors les dades de Consum d’energia final, de Consum d’Epnr, de Emissions i de Demanda, i a sota es representen els  quatre gràfics circulars per a cadascun dels indicadors associats amb els seus percentatges.

Prenent com a exemple els valors de Consum d’energia final dels requadre (fig.2), tenim:

  • Cenergia final Calefacció = 98,88 kWh/m2any
  • Cenergia final Refrigeració = 1,91 kWh/m2any
  • Cenergia final ACS = 51,84 kWh/m2any
  • Cenergia final Global = 152,63 kWh/m2any

Aquest valors representats per vector energètic també els trobem al gràfic circular a sota i a la esquerra (requadre blau de la figura 2):

  • Cenergia final Gas Natural =90,80 %
  • Cepnr Electricitat peninsular =9,20 %

Els valors representats per vector per servei també els trobem al gràfic circular a sota i a la dreta (requadre verd de la figura 2):

  • Cenergia final Calefacció = 64,80 %
  • Cenergia final Refrigeració = 1,20 %
  • Cenergia final ACS= 34,00 %

Com calcular la reducció estimada del consum d’energia final per vector energètic total i per servei?

El primer pas és realitzar el CEE de l’estat inicial i el CEE de cadascuna de les millores proposades per separat o agrupades sempre que responguin a la mateixa prestació (millora de la transmitància tèrmica de cobertes, millora de la transmitància tèrmica de façanes, etc.).

Les dades de reducció estimada del consum d’energia final per vector energètic total i per servei, s’obtenen comparant el consum d’energia final o consum d’energia primària no renovable (per vector energètic) de l’estat inicial de l’edifici amb l’estat de proposta de millores o conjunts de millores. És a dir, comparant el CEE de l’estat inicial de l’edifici amb el CEE de cadascuna de les millores o conjunt de millores proposades.

Es vol millorar la transmitància tèrmica en una façana incorporant un sistema SATE (sistema d’aïllament tèrmic per l’exterior).

Suposem que les dades obtingudes en el“Informecomplementari”Ce3x són les següents:

Figura 3. Informe complementari de l’estat inicial del CEE. Visor XML del CTE.
Figura 4. Informe complementari de la proposta de millora. Visor XML del CTE.

Calculem la diferència entre el consum d’energia final del CEE inicial i el CEE de la proposta per cadascun dels vectors per servei i energètic per obtenir el valor de reducció estimada del consum d’energia final:

Taula 1. Percentatge de reducció estimada del consum d’energia final per serveis.
Taula 2. Percentatge de reducció estimada del consum d’energia final per vector energètic.

Introducció de les dades al Llibre de l’Edifici digital:

Finalment introduïm els valors de % de reducció estimada obtinguts de consum d’energia final a les caselles corresponents del Llibre de l’Edifici digital, a l’apartat:

Potencial de millora i Pla d’Actuacions > Bloc II.2 Pla d’actuacions > II.2.1 Intervencions proposades > Reducció estimada del consum d’energia final (vector energètic i per servei) i utilització d’energies renovables:

Fonts extretes de Anna Martin, consultora energètica del Cateb.

Un altre exemple on trobar els valors del Consum d’Energia Final, per vector energètic, total i per serveis, és des del complement CMH-Next Generation del CE3X (Efinovatic), on posa la reducció del Consum d’energia final, després de l’aplicació del conjunt de mesures dels Nivells de millora:

Valors extrets de la Guia d’ús dels complements CMH-Next Generation

Has finalitzat obres d’un expedient que ja tenia resolució de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya?

Has finalitzat obres d'un expedient que ja tenia resolució de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya?

Tanca l’expedient amb els passos 6, 7 i 8 dels programes Barri i Edificis #NextGeneration

Recorda que, si has tramitat la subvenció Next Generation amb obres no iniciades o iniciades, un cop finalitzades les obres, has de realitzar la corresponent Declaració Responsable final i aportar la documentació administrativa i tècnica relativa a la finalització de les obres als col·legis professionals per tal de tramitar la corresponent idoneïtat administrativa i tècnica.

A l’hora de realitzar la Declaració Responsable final que disposis del número d’expedient (RB-000000) i l’arxiu .xml del Certificat d’Eficiència Energètica Final.

Per aconseguir la idoneïtat administrativa, caldrà que aportis en aquest enllaç la següent documentació:

En el cas de la idoneïtat tècnica, caldrà que aportis al mateix expedient que ja vas tramitar a l’Oficina Virtual la següent documentació:

  • CEE final: etiqueta de qualificació energètica (EE), diligenciada a l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) de l’estat de l’edifici final, document XML del Certificat d’Eficiència Energètica d’edifici final i Certificat d’Eficiència Energètica de l’edifici amb la obra acabada, realitzat amb el mateix programa que l’edifici existent.
  • CEE inicial: amb les modificacions necessàries, si escau.
  • CEE anteriors: amb les modificacions necessàries, si escau.
  • Comunicat de final d’obra i justificació de la despesa i annex
  • CFO i annexos:  Certificat de final d’obres i els annexos A i B; i la documentació específica que fa referència aquests. En cas de no existir projecte, Certificació final dels responsables de l’obra, amb les modificacions de projecte i els controls d’obra acabada amb la documentació associada.
  • Certificat de la seguretat estructural de la instal·lació en edifici existents, si escau.
  • Certificat de la instal·lació tèrmica registrat, si escau.
  • Certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió (CIE), si escau.
  • Fotografies de l’obra executada: reportatge fotogràfic a color de les obres realitzades.

A més, si les obres no estaven iniciades al moment de realitzar la sol·licitud de subvenció, caldrà que aportis la documentació tècnica relativa a l’inici de les obres:

  • Comunicat d’inici d’obres 
  • Acta d’inici d’obres
  • Autorització municipal i les pròrrogues corresponents, si no es va aportar a l’inici del tràmit.

Recorda visar el treball de “Tramitacions administratives i subvencions”

Recorda visar el treball de “Tramitacions administratives i subvencions”

Amb les subvencions cal assegurar una gestió integral i responsable dels encàrrecs dels arquitectes tècnics

En anteriors articles tècnics de la OTR de l’Arquitectura Tècnica ja hem remarcat la importància de les pòlisses d’assegurances per arquitectes tècnics i les seves condicions pels programes #NextGeneration, i en general per tots els treballs en que l’arquitecte tècnic realitza el tràmit administratiu de subvenció.

Pensant en facilitar la tramitació dels visats, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) ha millorat la gestió de visat dels expedients professionals en aquells casos en què els arquitectes tècnics assumeixen tasques relacionades amb “Tramitacions administratives i subvencions” per tal de que aquest treball es pugui tramitar alhora i en el mateix expedient junt amb la resta de treballs de rehabilitació.

Recordeu que cal visar de forma explicita aquest treball al teu expedient per disposar de la cobertura de les responsabilitats adquirides al tramitar les subvencions.

Pas a Pas en la Nova Funcionalitat:

Quan es dóna d’alta un expedient amb l’objectiu específic d'”Intervenció en edificació existent”, la plataforma recorda als professionals la importància de verificar si també s’han encarregat de les “Tramitacions administratives i subvencions”. En cas afirmatiu, es permet incloure aquesta informació al mateix expedient, sense necessitat de crear un de nou, simplificant així la gestió global del projecte.

Recomanacions per als Professionals:

Cal tenir en compte que aquesta millora és exclusiva del Cateb. Per a aquells professionals que tramitin els seus visats a altres col·legis professionals, es recomana posar-se en contacte amb el seu col·legi professional i corredories per assegurar-se que la l’encàrrec relatiu a “Tramitacions administratives i subvencions” s’informi i visi correctament.

Publicada la resolució on s’amplien els terminis de la convocatòria de subvencions del Programa de rehabilitació a nivell de Barris #NextGeneration de l’AHC

Publicada la resolució on s’amplien els terminis de la convocatòria de subvencions del Programa de rehabilitació a nivell de Barris #NextGeneration de l’AHC

Publicada la resolució TER/4299/2023 de 18 de desembre, mitjançant la qual es modifica la convocatòria de subvencions del Programa de rehabilitació a nivell de barris de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Aquesta resolució amplia els terminis de la convocatòria del programa 1 de l’AHC de les subvencions #NextGeneration i introdueix altres modificacions com la possibilitat de demanar bestretes, tal com també es va publicar per al programa edificis.

Les modificacions publicades són les següents:

  • Modificació de la dotació pressupostària per als programes, amb una ampliació de la partida corresponent a l’anualitat 2024.
  • Ampliació dels terminis de presentació de l’anualitat 2023 fins al 31 de desembre del 2023.
  • Incorporació dels terminis d’obertura de presentació de sol·licituds per l’anualitat 2024, iniciant-se l’1 de gener de 2024 i finalitzant el 30 de juny de 2024.
  • Dotació de bestretes per al programa 1, segons l’article 37.2 del RD 853/2021, als destinataris últims que acreditin la disponibilitat econòmica equivalent a tot el cost de l’obra no cobert per la subvenció atorgada.

Per acreditar la disponibilitat econòmica del cost de la obra no cobert per la subvenció atorgada per sol·licitar la corresponent bestreta del programa 1, s’admetrà, entre altres, pòlisses de crèdit, actes de comunitat de propietaris d’aprovació de derrames i certificats bancaris del compte corrent de la comunitat de propietaris.

Així, s’obre la possibilitat de sol·licitar per al Programa 1, relatiu a la rehabilitació d’edificis a nivell de barri:

  • Primera bestreta del 50% de la subvenció atorgada del cost de les obres, un cop s’hagin iniciat les mateixes, presentant:
    • La llicència municipal d’obres.
    • L’acta de replanteig i d’inici d’obres.
    • La documentació acreditativa de la disponibilitat econòmica del cost de la obra no cobert per la subvenció.
  • Segona bestreta equivalent a un altre 30% de la subvenció atorgada, acreditant que les obres han assolit el 80% de la seva execució. Per això, caldrà presentar:
    • Certificat emès pel tècnic/a director/a de l’obra indicant que les obres han assolit com a mínim el 80% de l’execució.
    • Justificants de pagament de com a mínim el 50% del cost total de l’obra.

Amb el desig de les millors perspectives, des de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica

Amb el desig de les millors perspectives, des de l'OTR de l'Arquitectura Tècnica

Benvolguts col·laboradors i amics de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica,
Aquest 2023, ha estat un repte, però també un augment notable en les sol·licituds de subvencions per a projectes de rehabilitació energètica.

La missió de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica és contribuir a un futur més sostenible, millorant l’eficiència energètica dels edificis. Amb aquest objectiu, us assegurem que seguirem treballant colze a colze amb tots vosaltres per aconseguir grans èxits en aquest àmbit.

I en aquesta època tan especial, us volem expressar la nostra gratitud per la confiança i suport continuat que ens heu donat, al llarg dels darrers mesos.

Continuant amb força i compromesos amb la missió de seguir proporcionant-vos el millor servei, us informem que la consultoria online no estarà disponible del 22 de desembre al 8 de gener.

Finalment, us desitgem que aquestes festes us portin molts encàrrecs, especialment aquells que donaran pas a nous projectes de rehabilitació energética.

 

– OTR de l’Arquitectura Tècnica

Ampliació dels terminis de presentació per al programa de rehabilitació Next Generation a Barcelona ciutat

Ampliació dels terminis de presentació per al programa de rehabilitació Next Generation a Barcelona ciutat

El passat 18 de desembre, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat la modificació de les convocatòries dels programes de rehabilitació Next Generation de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta modificació correspon a l’ampliació dels terminis màxims de presentació de sol·licituds, passant del 31 de desembre de 2023 al 31 de desembre de 2024 o fins esgotar la partida pressupostària destinada a aquesta iniciativa

Podeu consultar l’ampliació de la convocatòria de Barris a aquest enllaç.

Podeu consultar l’ampliació de la convocatòria d’Edificis, Habitatges i Llibres de l’Edifici i/o Projecte Tècnic a aquest enllaç.

Aquesta pròrroga busca facilitar als ciutadans més temps per preparar i presentar les seves sol·licituds, amb l’objectiu de fomentar la participació i optimitzar els recursos disponibles per a la rehabilitació d’edificis i la millora de l’eficiència energètica a la ciutat.

És important destacar que, abans de presentar les sol·licituds, es requereix tramitar les idoneïtats administrativa i tècnica amb següents entitats: la Oficina Tècnica de Rehabilitació dels Administradors de Finques i la Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica o la Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura. Aquest pas previ té com a finalitat assegurar que les propostes compleixin amb els requisits necessaris i mantingui la qualitat dels projectes de rehabilitació que es portaran a terme.

L’Ajuntament de Barcelona posa de manifest el seu compromís amb el foment de la rehabilitació energètica i la millora dels espais habitables, reafirmant la importància d’aquest programa com a palanca per a l’assoliment dels objectius europeus de reducció d’emissions i promoció de la sostenibilitat.

Amb aquesta modificació, l’Ajuntament de Barcelona espera fomentar la participació activa dels ciutadans en aquesta iniciativa, contribuint a la revitalització dels barris i a la millora de la qualitat de vida dels habitants de la ciutat.

OTR.cat