Construmat 2024 #NextGeneration

Construmat 2024 #NextGeneration

La OTR i el Cateb estem preparant la propera edició de Construmat 2024, que tindrà lloc al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona del 21 al 23 de maig

Com a participats habituals en aquest esdeveniment destacat del sector de la construcció, ens complau confirmar la nostra presència, amb un estand central situat al bell mig del Pavelló 2, Palau P1, Nivell 0, Carrer E, estand 133. Durant aquests tres intensos dies, oferirem una plataforma per a l’intercanvi de coneixements i experiències amb els professionals del sector. Amb un programa de ponències, abordarem temes d’actualitat i proporcionarem informació valuosa per a tots vosaltres.

Properament publicarem les detalls del nostre programa de conferències. Assegureu-vos d’obtenir la vostra entrada gratuïta amb el codi promocional i mitjançant aquest enllaç per a no perdre-us aquest esdeveniment.

Esperem tenir l’oportunitat de connectar amb tu i compartir coneixements i expertesa durant aquesta edició de Construmat. No dubteu a unir-vos a nosaltres per a tres dies emocionants i enriquidors que prometen inspiració i innovació en el sector de la construcció i sobretot en el repte de la rehabilitació.

Façanes ventilades. Execució i control d’obres

Façanes ventilades. Execució i control d'obres

El passat 9 d’abril, el Cateb i la OTR van celebrar una Masterclass sobre l’execució i control de les façanes ventilades. Per parlar del tema, vam tenir a Juan Miguel Abril Escolar, enginyer de camins amb dilatada experiència, que actualment, forma part de l’empresa FCV Aislamientos envolventes, empresa especialitzada en el muntatge i instal·lació de façanes ventilades

La fase d’execució és indispensable en el bon funcionament de la façana ventilada, per això cal un control d’execució exhaustiu per assegurar-nos que s’instal·la dins dels paràmetres prescrits. Per aquest motiu sempre és recomanable contractar una empresa qualificada, especialitzada en la matèria. No és recomanable, en cap cas, comprar el material i que un contractista no especialitzat executi la solució. Normalment, això no dona bons resultats i cal un control molt més exhaustiu de l’obra, per la manca de consciència del comportament global de la solució constructiva.

Si l’empresa que executa l’obra disposa d’un DAU (Document d’Adequació a l’Ús) o un DIT (Document d’Idoneïtat Tècnica), es facilita molt la feina a l’hora de realitzar el control, ja que el sistema té un procediment contrastat, i només cal verificar que s’està executant el procediment tal com marca el DAU o el DIT.

En cas de no disposar de DAU o DIT específic, el CTE és el que ens marca paràmetres bàsics de com ha de funcionar la façana ventilada. El CTE ens indica que per tal que la façana es consideri ventilada, aquesta ha de disposar de, com a mínim, 3 cm de càmera d’aire. A partir dels 50 m d’alçada de façana, la càmera ventilada haurà de ser de 4cm. És indispensable, com a directors d’execució, confirmar el compliment d’aquests paràmetres.

Així mateix, el CTE ens indica que per cada 10 m d’alçada de façana, cal una ventilació de 120 cm2 repartits entre tots els buits o forats. Cal tenir en compte que no es consideren les juntes entre peces, ja que aquestes normalment estan segellades per la part posterior. Per tant, el que es considera per assolir aquesta ventilació és el buit que es produeix a la coronació entre les peces i el cobremur i el buit que tindrem a l’arrancada, a la part inferior de la façana. Per fer-ho, a l’arrancada podem utilitzar una xapa perforada, per exemple. També es disposa de l’acabat amb el trencaaigües dels ampits dels buits per deixar una petita ventilació i permetre els moviments, però es recomana que els càlculs es facin per ventilar suficientment entre l’arrancada i la coronació.

Control de recepció dels materials i arreplegament

Tots els materials que s’utilitzen a Espanya han de tenir marcatge CE, a excepció de materials naturals sense procés d’elaboració, com la pedra, que es podria utilitzar com a acabat.

Així mateix, és important verificar que, segons el seu marcatge CE, es dona compliment a les exigències del CTE, com pot ser la seva reacció al foc. Específicament, a nivell d’aïllament per façanes ventilades, el que us recomanen des de FCVAE, són les llanes minerals per a les relació entre les seves prestacions i el preu.

També és important habilitar una zona protegida a les obres per realitzar l’apilament de materials. No només de les peces d’acabat i els perfils, sinó dels cargols i altres fixacions específiques del sistema. Cal tenir en compte que la recepció del material es realitza e el magatzem/taller on es prepara, no a peu d’obra. Les peces, majoritàriament i tal com és més correcte, ja venen tallades específicament segons especejament projectat, tot i que és cert que, algunes vegades, i per punts singulars no del tot previstos, pot ser necessari tallar alguna peça a la obra, és poc recomanable.

Muntatge

Existeixen les instruccions de muntatge dels fabricants, però cal tenir en compte que molts sistemes venen amb el seu DAU (ETA en anglès) o DIT. Cal recordar que les garanties dels fabricants venen sempre condicionades al correcte muntatge segons les seves instruccions, tot i que ells no realitzen el muntatge. Per tant, com a directors d’execució cal ser molt insistents en la mà d’obra qualificada.

Peces fixades amb reblons vistos:

Quan es fixen les peces de revestiment mecànicament amb reblons, cal tenir en compte que, respecte l’aresta superior, la distància ha de ser entre 8 cm i 12 cm, i respecte l’aresta lateral la distància ha de ser entre 3 cm i 5 cm. Garantir i revisar i això serà responsabilitat del director d’execució de l’obra.

Cal tenir en compte que, per exemple, en una peça d’acabat petita amb 4 reblons, dos han de ser punts fixos i els altres dos han de ser mòbils per tal de garantir la llibertat de moviment de les peces vers dilatacions i contraccions, sense que les peces s’esquerdin o es trenquin. Així mateix, els dos punts fixos de la peça no han d’estar fixats sobre el mateix perfil, ja que els moviments dels perfils metàl·lics per dilatacions i contraccions seran diferents als moviments de les peces, i això ens portarà a trencaments de les peces.

Per diferenciar els punts fixos dels mòbils, veurem que els fixos porten un casquet addicional que coincideix amb el forat del cargol. Els punts mòbils tenen un rebló amb més folgança, uns 2 mm aproximadament, que permet aquestes dilatacions i contraccions.

Peces fixades amb fixacions ocultes:

Es tracta d’un sistema complex, que es realitza majoritàriament per acabats ceràmics. Porta unes fixacions per dintre de la peça d’acabat, la qual es debilita. Es tracta d’una estructura doble, que una part ve unida a la peca d’acabat mitjançant unes incisions en “cola de milano” i per garantir que funciona bé i no es desprèn, s’aplica un tipus de cola entre la peça d’acabat i la subestructura.

El gran inconvenient d’aquest sistema és que és molt més car, motiu pel qual on més s’instal·la és en façanes petites (unifamiliars, petit terciari, etc.).

Dintre dels que podem considerar com a sistema amb fixacions ocultes, existeix un sistema més habitual que es coneix com el sistema amb doble estructura.

En aquest segon cas, les peces van ranurades pel cantell superior i inferior i va col·locat entre uns perfils intermedis i perfils d’arrancada. Aquest sistema no es pot aplicar a tots els materials, ja que necessitem que la placa d’acabat sigui d’un gruix mínim i d’alta consistència per tal que el material no es trenqui amb el ranurat.

Si aquesta doble estructura està aplicada en canal enlloc de fixacions puntuals, o sigui al llarg de tota la peça, encara que ens trobem amb un impacte que produeixi una esquerda per tallant, la peça no cau. Amb les fixacions puntuals, en cas d’un impacte a una de les quatre fixacions de les peces, es pot produir la caiguda de la peça.

Peces fixades amb sistema químic:

La fixació química és molt efectiva sempre i quan s’executi correctament. Està formada per 4 components.

Normalment es recolza la peça sobre un perfil en L que va collat al perfil estructural, invisible, que permet alinear correctament les plaques.

Cal tenir en compte que les coles utilitzades són flexibles, per tal motiu aquest sistema permetrà sense problemes les dilatacions i contraccions de les peces.

Per executar correctament aquesta solució, cal tenir molt clar els següents passos:

Pas 1 – Col·locar el promotor, normalment transparent, sobre el perfil metàl·lic i sobre la zona de la peça que anirà encolada. Aquest promotor es pot col·locar amb brotxa.

Pas 2 – Aproximadament 15 minuts després (ja que cal deixar assecar mínimament el promotor) s’aplica la imprimació tant en el material de suport de l’estructura com a la zona posterior del panell que es fixarà.

Pas 3 – Posteriorment s’aplica una cinta de doble cara amb l’objectiu que, quan s’apliqui el cordó de poliuretà o cola específica ens subjecti la peça fins que la cola fraguï i entri en càrrega.

Pas 4 – Aplicació del cordó de poliuretà o cola específica. La peça es pressionarà sobre el rail fins a assolir el gruix de la cinta de doble cara. D’aquesta manera, la cinta de doble cara ens ajuda amb l’assoliment de la correcta plenitud.

Pas 5 (aconsellat) – Per assegurar-nos aquesta planimetria entre peces, es recomana fixar un tac amb cargol al perfil doble (pintat de negre) entre dues peces i, d’aquesta manera, també ens realitza la subjecció juntament amb la cinta de doble cara mentre el poliuretà o cola fragua. Un dia després aquest tac ja es pot treure.

En plaques de més de 60 cm d’amplada, es realitzen 3 cordons verticals d’adhesiu.

Errors habituals:

  • Deixar les peces pintades amb el promotor i no executar la solució completa en el mateix moment que toca. El promotor, si es deixa en excés sense aplicar la imprimació, fa una pel·lícula superficial i té l’efecte contrari: impedeix que l’adhesiu s’adhereixi correctament. Així, si la situació és que ja està aplicat el promotor de fa molta estona, caldrà polir les peces i tornar a aplicar el promotor.
  • Disposar d’un material d’acabat que no tingui gens de porositat per la cara on s’aplica l’encolat. Això pot passar, per exemple, quan es demana un acabat específic per les dues cares. Si aquest acabat o tractament consisteix en realitzar una capa o pel·lícula (per exemple pintura antigrafiti), ens pot impedir el correcte encolat de la peça a la cara posterior.

Per donar seguretat al prescriptor, en plaques de gran format es poden col·locar dos reblons a la part superior del mateix color de la peça.

Planimetria i alineat:

És un tema molt important i a controlar durant l’execució, ja que la manca de planimetria produeix ombres que fa que es ressaltin més els errors que moltes vegades poden ser mil·limètrics.

Al buits de façana cal alinear les peces quan la façana està completament acabada, mitjançant plomada o làser des de la part superior de la façana.

Així mateix, disposem d’esquadres per corregir la planitud.

Col·locació d’esquadres, punts de càrrega i muntants:

Es defineix la seva col·locació quan es replanteja la façana segons l’especejament planificat. Es recomana separar-les màxim 1,20 m en la seva verticalitat i fixar una a cada front de forjat. Entre els fonts de forjat, normalment sortiran dos esquadres més a fixar si pensem en aquest 1,20 m de separació.

Per a façanes lleugeres, s’utilitzen habitualment perfils d’alumini de màxim 6 m de llargada i per cada perfil es tracta de fixar un punt de càrrega o fixe i la resta són simplement de retenció. Aquests punt de càrrega han de coincidir amb una de les esquadres de cantells de forjat, la que estigui a la zona de mitja alçada a superior del perfil i és la que es calcula per suportar la càrrega total del perfil. La resta de punts de retenció seran punts mòbils.

Si el pes de la façana, pel tipus de peça d’acabat te un pes molt elevat, es pot considerar posar un punt de càrrega cada 3 metres, o sigui, a cada forjat.

La fixació entre perfils en la vertical també permet certa mobilitat, amb l’ajuda de perforacions esquinçades (colís) que permeten aquest moviment vertical.

La separació entre muntants vindrà determinada pel fabricant.

Punts singulars de les façanes ventilades:

La majoria dels problemes de les façanes ventilades no són estructurals, són sobretot per a entrada d’aigua i aire. Els punts singulars i vulnerables seran els perímetres dels buits, la coronació de la façana i l’arrancada.

Coronació:

Moltes vegades, un cop executada la façana, s’encarrega a un paleta que instal·li el cobremurs (possiblement ceràmic), fixat amb morter. Cal vigilar que en aquell moment no ens tapin la ventilació necessària a aquesta zona, la qual cosa ens pot portar a l’aparició d’humitat i floridures.

Normalment en cas de mala execució d’aquesta coronació, l’entrada d’aigua per aquesta ventilació es mínima, i no té incidència gràcies a l’efecte xemeneia de la pròpia càmera ventilada, que ajudarà a evaporar aquesta aigua.

Buits de façana:

El problema principal el podem tenir als buits de la façana. Cal assegurar-se que l’empresa que instal·la les fusteries no segelli el brancal amb l’acabat de la nostra façana, ja que aquesta façana és un element mòbil. Per tant, en uns anys el segellat s’haurà

perdut, i per aquella junta darrera del brancal i que va collat fins al premarc, ens pot entrar aigua. Per evitar-ho, es recomana que l’empresa de la mateixa façana solucioni els punts singulars amb la solució adequada per permetre el moviment de la façana. Aquesta solució, normalment, enlloc d’anar segellada a l’acabat de la placa, anirà fixada a l’estructura de la façana i impedirà l’entrada de l’aigua.

Per evitar l’entrada de l’aire a l’interior de l’edifici es recomana l’ús de làmines autoadhesives per darrera de la peça de brancal, que a més ens ajudarà a evitar el contacte directe entre el brancal metàl·lic i el premarc metàl·lic, reduint aquest pont tèrmic.

També, per evitar l’entrada, sobretot d’aire, és possible fer un acabat de morter dins de la cambra ventilada, per sobre l’aïllament. Molt recomanable quan la base no garanteix aquesta entrada d’aire per mala execució.

Protecció passiva al foc

Actualment, es demanen els tallafocs cada 10 m d’alçada segons CTE.

Aquests, s’instal·len als fronts de forjat, i es tracta d’un element del mateix gruix de l’aïllament, fet també de llana de roca, amb un element intumescent que quan s’exposa al foc s’infla, tapant la circulació d’aire a la cambra ventilada. Així s’evita la transmissió del foc, però sobretot, la transmissió del fum que podria entrar a l’interior si tenim les finestres obertes a les plantes superiors.

Barreres de sectorització. Un element ignífug imprescindible en les façanes ventilades

Barreres de sectorització. Un element ignífug imprescindible en les façanes ventilades

La normativa ignífuga dels edificis cada vegada són més exigents, El Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (CTE DB_SI)

Amb modificacions de 2022 està vigent i incorpora respecte a la normativa anterior de noves exigències. A l’hora de plantejar un projecte arquitectònic i per descomptat en obres tant de rehabilitació com d’obra nova, és obligatori adequar-se a aquestes normes. En el cas de les façanes ventilades les barreres de sectorització són un element imprescindible. Gràcies a aquestes barreres no sols es compleix l’estipulat pel CTE, sinó que es contribueix a comptar amb un parc edificat més segur.

La nova normativa incideix en el disseny i construcció d’edificis que sàpiguen comportar-se de manera adequada davant un incendi i estableix que és indispensable que els revestiments de façanes ventilades estiguin preparats per a combatre la propagació del foc. És destacable indicar la baixa incidència de propagació del foc a través de façana que es dona entre l’1,3 i 3% dels edificis que sofreixen un incendi. No obstant això, quan es produeixen solen ocasionar grans pèrdues econòmiques.

  • Barreres de sectorització intumescents i certificades:

Les barreres de sectorització han d’estar certificades i aportar una garantia de compliment de normativa. Existeixen dos tipus de barreres de sectorització: Les barreres no intumescents que interrompen el tir de la càmera (acer de 0,5 mm de gruix, fusta de mínim 38 mm de gruix, llana de roca compactada, planxes de silicat o ciment o arribo de mínim 12 mm de gruix i les barreres intumescents que són les més idònies per al correcte funcionament de la façana ventilada, ja que no interrompen el tir de la càmera ventilada i s’activen amb la temperatura.

Louvelia incorpora solucions de sectorització Siderise, líder en europeu en solucions de sectorització d’incendis, oferint un ampli rang de barreres de sectorització de cambres ventilades d’entre 25 mm i de 50 mm que poden cobrir distàncies, des del mur portant a la cara interna del revestiment de la façana ventilada, d’entre 50 i 450 mm.

Les barreres de sectorització horitzontal RH per a façanes ventilades de Siderise incorporen una banda de material intumescent que en cas d’exposició al foc, el material intumescent s’expandeix ràpidament i segella per complet la cambra ventilada formada entre la barrera de sectorització i el revestiment.

Louvelia disposa de barreres que s’adapten a cambres d’aire de fins a 25 mm, denominat RH25, o cambres d’aire de fins a 50 mm, denominat RH50. Per a poder identificar el producte, les vores superiors de la pel·lícula que s’utilitza en les barreres RH25 i RH50 estan codificats per colors i etiquetatges perquè es pugui comprovar la classificació ignífuga del producte. Les mènsules de fixació d’acer galvanitzat (G) o d’acer inoxidable (S) s’inclouen en el sistema.
Les barreres de sectorització de Louvelia Siderise se subministren tallades a mesura per a cada projecte, per al que cal mesurar la distància real entre el mur i el revestiment.

  • Solucions amb les màximes garanties:

Les solucions de sectorització de Louvelia compten amb una homologació permanent certificada pel laboratori extern Warrigton Fire Certificació (ewcl5 núm. de certificat EM 5101). Addicionalment, els productes tenen una garantia de 25 anys, que s’estendrà fins als 60 anys després del procés d’homologació que s’està duent a terme.
El departament tècnic de Louvelia i Siderise ofereix als arquitectes un servei de consulta tècnica integral des de l’inici fins a la realització del projecte, així com formació precisa en la instal·lació de les façanes ventilades per a garantir les prestacions tècniques dels sistemes en l’obra.

Habilitat el tràmit per sol·licitar bestreta pels programes de Barris i Edificis fora de l’àrea metropolitana de Barcelona

Habilitat el tràmit per sol·licitar bestreta pels programes de Barris i Edificis fora de l'àrea metropolitana de Barcelona

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha posat a disposició l’enllaç per fer el tràmit per sol·licitar bestreta per als programes 1 (Barris) i 3 (Edificis) fora de l’àrea metropolitana de Barcelona

Aquesta mesura respon a l’última modificació de la convocatòria, oferint als beneficiaris la possibilitat d’aconseguir un avançament del finançament per a les seves obres.

Tal com es va publicar a les respectives convocatòries, aquestes bestretes es realitzen amb les següents condicions:

  • La primera bestreta consisteix en un 50% de la subvenció atorgada pel cost de les obres, una vegada aquestes hagin iniciat, presentant la llicència municipal d’obres, l’acta de replanteig i d’inici d’obres, i la documentació que acrediti la disponibilitat econòmica per cobrir el cost de l’obra no subvencionat.
  • La segona bestreta equival al 30% restant de la subvenció atorgada, acreditant que les obres han assolit el 80% de la seva execució. Per aconseguir-la, es requerirà un certificat emès pel tècnic/a director/a de l’obra indicant l’assoliment d’aquest percentatge d’execució i justificants de pagament d’almenys el 50% del cost total de l’obra.

Cal tenir en compte que per a sol·licitar les bestretes és imprescindible disposar d’una resolució favorable no condicionada de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Els interessats en iniciar aquest tràmit el trobaran a la web de gencat.cat corresponent als programes com a Pas 10 Bestretes o poden accedir-hi directament a través dels següents enllaços:

A més, també s’ha habilitat el Pas 9, referent a l’Ajut addicional a persones amb situació de vulnerabilitat. Per sol·licitar aquest ajut, caldrà completar aquest tràmit simultàniament amb les idoneïtats tècniques i administratives, abans de presentar la sol·licitud (Pas 4).

Protecció passiva al foc i recomanacions per a una intervenció en Rehabilitació Energètica amb SATE

Protecció passiva al foc i recomanacions per a una intervenció en Rehabilitació Energètica amb SATE

Des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, estem compromesos amb la qualitat en les intervencions de rehabilitació energètica que es duen a terme per part dels arquitectes tècnics. Per això considerem important que tingueu en compte els paràmetres següents.

En primer lloc, és fonamental comprendre la classificació indicada pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) referent a la reacció al foc dels materials utilitzats. Com es detalla en el CTE-DB-SI 2:

Figura 1. Font: Pagina 18 CTE-DB-SI
Figura 2. Font:ISLA (Asociación de instaladores de Aislamiento)

Aquesta classificació està en consonància amb les Euroclases definides per la norma UNE-EN 13501 que classifica els materials segons els següents paràmetres:

  • Combustibilitat: Es refereix a la capacitat dels materials de suportar la combustió.
  • Emissió de fums: Fa referència a la quantitat i la toxicitat dels fums emesos durant una combustió.
  • Caiguda de gotes inflamables: Indica la presència de gotes o partícules que poden inflamar-se i propagar el foc.

Per a una millor comprensió, volem subratllar els conceptes clau que defineixen aquesta classificació:

Símbol Definició
∆T Increment de temperatura
∆m Pèrdua de massa
tf Temps de durada de la flama
PCS Potencia calorífica superior
FIGRA Velocitat de propagació del foc
SímbolDefinició
THR600SEmissió total de calor en 600 seg.
LFSPropagació lateral de les flames
SMOGRAVelocitat de propagació del fum
TSP600SProducció total de fun en 600 seg.
FsPropagació de la flama

Respecte a la combustió, els materials de construcció es poden classificar en:

Figura 3. Font: Web Mercor Tecresa: Empresa especialitzada en la protecció passiva contra incendis.

En quant a la emissió de fum, la classificació te en compte la velocitat de propagació del fum (SMOGRA) i la producció total de fum en 10 minuts (TSP600s):

Figura 4. Font: Web Mercor Tecresa: Empresa especialitzada en la protecció passiva contra incendis.

Per últim, es defineix la caiguda de gotes inflamades, la medició de la qual es realitza en funció del temps en el que les gotes cauen en un termini de 10 minuts.

És essencial comprendre que la qualificació global de reacció al foc s’aplica a la solució d’aïllament en el seu conjunt, no únicament al material aïllant individualment i s’ha realitzat en base a mostres executades pel fabricant amb un control d’execució exhaustiu.

En el cas específic del poliestirè (ja sigui extruït o expandit), cal tenir present que, sense tractaments retardants, té una reacció al foc Euroclasse F, mentre que amb tractaments auto-extingibles pot arribar a la Euroclasse E.

Així, des de la Oficina Tècnica de Rehabilitació, us recomanem prendre les següents mesures addicionals:

  1. Instal·lació de tallafocs amb bandes de llana de roca.
  2. Ús de materials aïllants no combustibles en zones crítiques com ara dintells de finestres.
  3. Realitzar un control d’execució meticulós, incloent els següents punts:
    • Preparació adequada de la base amb morter de regularització si és necessari i evitant cavitats.
    • Col·locació correcta dels panells aïllants, utilitzant el morter adequat segons el material base i col·locant suficient material de fixació química segons fabricant (cordó perimetral i 3 morterades o, a ser possible, tota la superfície del panell).
    • Instal·lació de les fixacions mecàniques adequades segons la base de suport, el gruix del material i el fabricant, tant en tipologia de fixacions com el número i millor distribució de les mateixes.
    • Aplicació precisa de les capes de morter segons fabricant (gruix de cada capa, tipus de morter, etc.)
    • Col·locació correcta de la malla segons fabricant amb els reforços i solapaments necessaris, instal·lant aquesta malla entre capa i capa del morter adequat.
    • Fer especial èmfasi als punts crítics com possibles canvis de material a la base o combinació de diferents aïllants (en cas de tallafocs)

Per a més detalls sobre prescripció i control d’execució del sistema SATE, t’adjuntem l’enllaç a la sessió corresponent realitzada per la Oficina Tècnica de Rehabilitació.

La ponència específica del SATE comença al minut 6:40 i acaba al minut 1:24:30.

Conseqüències d’una instal·lació deficient de façanes ventilades. Per què és indispensable un estudi previ a la instal·lació?

Conseqüències d'una instal·lació deficient de façanes ventilades. Per què és indispensable un estudi previ a la instal·lació?

Les façanes ventilades són un sistema constructiu que permet augmentar la durabilitat i eficiència energètica dels edificis aportant acabats duradors, de gran qualitat amb unes excel·lents prestacions tèrmiques i acústiques

Lògicament requereix d’un projecte arquitectònic, un estudi previ i una anàlisi de l’edifici previ realitzat per tècnics experts a més d’utilitzar uns materials de qualitat i d’una execució realitzada per empreses acreditades. Tots aquests elements són indispensables per a aconseguir un resultat perfecte. En cas contrari poden aparèixer problemes o patologies que no han d’atribuir-se al sistema constructiu en si mateix sinó a una execució o a una planificació i concepció del projecte deficients.

Analitzar l’edifici, definir el projecte arquitectònic. Claus de l’èxit:

Louvelia com a empresa especialitzada en façanes ventilades considera que un resultat perfecte comença en la pròpia concepció i estudi de l’edifici a rehabilitar amb façana ventilada. Un projecte amb una bona memòria, detalls i càlculs, facilita enormement el desenvolupament posterior de l’obra i eleva la qualitat dels resultats.

Com s’ha indicat és vital seleccionar adequadament els materials perquè en funció del tipus d’edifici, tipus d’estructura, requisits estètics, funcionals de muntatge i de manteniment entre altres paràmetres. Però abans d’això s’ha de fer un treball previ d’estudi i anàlisi tant de l’edifici com de la solució a executar.

Figura 1. Assaig pull-out
  • Estudi de l’edifici. L’enginyeria de camp, com a complement als treballs en l’oficina tècnica, garanteix la correcta instal·lació. Ha de ser realitzada per tècnics amb experiència i qualificació i inclourà per exemple mesuraments amb escàner 3d (núvol de punts), assajos pull out o d’extracció, fotografies termogràfiques, estudis d’eficiència etc. que oferiran totes les dades d’estat de l’edifici.
  • Estudi de la solució. Amb aquestes dades es definirà el projecte tècnic seguint els criteris estètics definits per l’arquitectura mitjançant plans de façana, memòries constructives, unitats i descripcions detallades dels diferents elements. El projecte tècnic engloba el desenvolupament complet de les solucions constructives, plans de detall, càlcul dels diferents elements, a més de les especificacions dels materials, gruixos, fixacions, etc. En aquest sentit també es realitzaran;
    • Els càlculs estàtics necessaris per a la justificació dels diferents elements.
    • El disseny dels sistemes de fixació.
    • Els plans de fabricació i muntatge que definiran tant el sistema a utilitzar com el muntatge en obra.
    • La documentació tècnica necessària per al posterior llibre de l’edifici o l’obtenció dels segells, visats o certificats necessaris.

Problemes o patologies que poden aparèixer per una deficient concepció o execució:

Les façanes ventilades són una excel·lent solució constructiva. No s’ha d’atribuir errors de càlcul o execució al propi sistema sinó a la falta d’experiència, coneixement o intents d’estalviar costos dels encarregats d’executar un projecte. Si això succeeix és possible que apareguin problemes com per exemple:

  • La perfilería auxiliar es desprèn. Això pot ocórrer per diverses causes però normalment està motivat per un sistema de fixació inadequat o insuficient és a dir que està dimensionat erròniament en mesures, número de ánclajes o profunditat. Això és comú que succeeixi per la necessitat d’estalviar costos en l’execució del projecte.
  • La perfilería auxiliar es deforma. Això ocorre perquè no s’han estimat de forma adequada les dilatacions dels perfils d’alumini que formen la subestructura de suport.
  • Despreniments de plaques. Normalment solen ocórrer perquè no s’ha estimat de forma adequada la capacitat portant dels paraments o elements sobre els quals es realitzaran les fixacions. Si s’han realitzat assajos pull out o proves d’extracció i tracció prèvies aquest extrem no hauria de succeir.
  • Les peces tensionan, no estan correctament alineades o fins i tot es trenquen. Això pot succeir perquè la perfilería dilata en sentits oposats i és degut a un incorrecte disseny dels suports dels perfils sobre les mènsules.

Per a evitar aquests problemes i no haver de realitzar correccions a l’execució que augmenten els costos i les molèsties és vital acudir a l’enginyeria i l’assessorament tècnic. Louvelia ofereix a tots els agents (promotors, arquitectes, constructors, propietat, comunitats…) totes les eines per a l’èxit del projecte abans, durant i després de l’execució aconsegueix-nos el millor resultat del projecte de façana ventilada.

La rehabilitació energètica, els fons europeus Next Generation i arquitectes tècnics a ‘Els Matins’ de TV3

La rehabilitació energètica, els fons europeus Next Generation i arquitectes tècnics a 'Els Matins' de TV3

‘Els Matins’ de TV3 entrevista al president executiu del Consell Català de l’Arquitectura Tècnica, Celestí Ventura, i emet el reportatge d’obres de rehabilitació executades per l’arquitecta tècnica Sara Bueno

El passat 12 de març, Celestí Ventura, president executiu del Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, va ser convidat a ‘Els Matins’ de TV3 per fer un diagnòstic de la situació dels Fons Next Generation i mostrar una de les primeres obres executades amb ajuda dels FNG per la nostra companya Sara Bueno.

Per a veure la notícia completa clica el següent enllaç.

ZENIT Grup completa amb èxit la Rehabilitació Energètica subvencionada amb Fons Europeus amb la col·laboració de l’arquitecta tècnica Sara Bueno

ZENIT Grup completa amb èxit la Rehabilitació Energètica subvencionada amb Fons Europeus amb la col·laboració de l’arquitecta tècnica Sara Bueno

Acabada amb èxit la rehabilitació d’un edifici plurifamiliar de 34 habitatges a Cervera amb una subvenció de 369.004,14 € corresponent a l’assoliment del segon tram del programa 3 dels Fons Europeus NEXT GENERATION

El passat dia 18 de març del 2023 vàrem rebre resolució favorable per l’edifici plurifamiliar de 34 habitatges de Cervera.

Es tracta d’un edifici aïllat construït a l’any 1974. Son tres plantes semisoterrànies, planta baixa, vuit plantes superiors i planta sota coberta.

Per les característiques de l’edifici i la intenció de fer una rehabilitació energètica amb fons europeus, ZENIT Reformes i Rehabilitacions va proposar a la Comunitat de Propietaris enfocar-ho com una rehabilitació energètica integral de màxims i amb el model de REHABILITA SENSE DERRAMES d’EOSZENIT energy, una col·laboració entre ZENIT Reformes i Rehabilitacions i EOS energy (ESE).

Aquest model proposava un aïllament de façanes amb uns sistema SATE, impermeabilització i aïllament de coberta i un sistema de ACS i calefacció centralitzat combinant panells solars i aerotèrmia, a més de solucionar les diferents patologies detectades per l’estat de conservació de l’edifici, i la retirada d’elements de grans dimensions de fibrociment. En quant al finançament es proposava una quota energètica mensual per veí a partir de la finalització de l’obra on eren inclosos tots els costos de la rehabilitació més l’energia per produir la ACS i climatització per a tota la Comunitat.

La Comunitat de Propietaris va descartar incloure l’energia en el projecte i va optar únicament, referent a la millora de la seva eficiència energètica, l’execució de mesures passives, es a dir, només aïllar façanes i substituir la coberta de fibrociment per una de panell Sandwich.

Finalment, s’han realitzat les feines de reparació dels cantells de forjat, de pintura dels sostres de balcons, la reparació i sanejament de les façanes, la col·locació d’un sistema “SATE” (Sistema d’Aïllament Tèrmic Exterior) a les façanes principal i posterior, la substitució dels envans pluvials de les façanes laterals i una substitució de la coberta de plaques de fibrociment per panells sandwich.

Amb aquestes accions s’ha assolit una reducció de la demanda d’energia no renovable del 56,88% assolint el segon tram del programa 3 dels fons europeus NEXT GENERATION, corresponent a una subvenció del 65% de la despesa de l’actuació global.

Ha sigut un èxit per els veïns i per totes les parts que han intervingut en la rehabilitació.

Actualment EOSZENIT energy, està implicada en molts altres projectes de rehabilitacions energètiques, un d’ells, s’acaba d’iniciar a la població de Tàrrega, també de la mà de la seva col·laboradora, l’arquitecta tècnica gironina Sara Bueno, on en aquest cas s’assoleix el 3er tram, arribant a un 80% de subvenció i on la Comunitat de Propietaris “El Pati de Tàrrega” ja disposa d’una resolució de programa 3 amb la reserva de 1.167.540,00€ de subvenció.

El model d’Agent Rehabilitador d’EOSZENIT energy inclou tots els serveis necessaris per a una gestió integral de la rehabilitació. 

Incrementa durabilitat del formigó armat

Incrementa durabilitat del formigó armat

Grupo Puma presenta els productes que asseguren un increment de la durabilitat del formigó armat i ens demostra la seva eficàcia a través d’un estudi realitzat per l’Institut Eduardo Torroja

Avui dia, la importància que la rehabilitació té en el sector de la construcció és vital, no sols per les seves connotacions sostenibles, que és un dels motius de més pes, sinó pels esforços que des d’Europa s’estan fent per a fomentar aquest tipus d’actuacions en l’edificació. Per això, tenir les eines adequades per a intervenir en uns certs tipus d’estructures, pot marcar la diferència.

Com sabem, el formigó armat és un dels materials més utilitzats per a la construcció d’estructures al nostre país i, per a comprendre com podem ajudar a incrementar la seva vida útil, sigui des de la seva construcció o en una fase de rehabilitació, hem de conèixer els agents que més l’afecten:

  • Aigua: que en combinació amb l’oxigen produeix corrosió en l’acer. Si el formigó està fissurat, penetra ràpidament. A més, els cicles de gel i desglaç suposen un risc enfront del trencament.
  • Clorurs: que són presents en sals marines, surts del desglaç i productes per a piscines i dipòsits. Es propaguen a través de la porositat del formigó, generant picades en les barres.
  • Diòxid de Carboni: que produeix carbonatació en el mateix formigó, reduint el seu PH i provocant despassivació en les armadures.

Canvis en la normativa (Codi Estructural):

Tenint en compte tota aquesta casuística que trobem en el dia a dia de les edificacions de formigó armat, també s’han dut a terme canvis en les normatives d’aplicació.

És per això que, fa més de dos anys, el nostre Codi Estructural va introduir modificacions en les exigències sobre la vida útil d’aquesta mena d’estructures, requerint construccions més duradores i fomentant la rehabilitació d’aquestes.

També va revisar les classes d’exposició, per a adaptar-se millor als agents que afecten aquests materials i adaptant els recobriments recomanats per a protegir les estructures. És en aquest punt on trobem un nou factor, en els casos on el recobriment requerit resulta excessiu: l’aplicació de barreres de protecció.

Informe IETcc realitzat per l’Instituto Eduardo Torroja:

El nou Codi Estructural ha incorporat els mètodes de protecció superficial per al formigó armat que es recullen en l’UNE-EN 1504. Trobem diverses alternatives per a aconseguir aquesta finalitat i, en aquest article, GRUPO PUMA ens parla sobre les “membranes estanques de ciment” i el potencial que tenen per a incrementar la durabilitat del formigó.

Per a això, no contents amb els resultats més que contrastats en els molts casos pràctics que ja s’han dut a terme, van voler deixar constància de la gran eficàcia que els seus productes presenten per a aquesta mena d’intervencions.

Per a aquest estudi realitzat per l’Institut Eduardo Torroja, es van preparar una sèrie de provetes de formigó armat per a dos tipus d’assajos:

  • Assaig de carbonatació accelerada al 3% de CO₂: amb provetes de formigó armat sense protegir i provetes del mateix formigó armat protegit amb els productes MORCEM DRY F i MORCEM DRY SF PLUS.
  • Assaig de penetració de clorurs mitjançant assaig accelerat integral: amb provetes de formigó sense protegir i provetes del mateix formigó armat protegit amb MORCEM DRY SF PLUS.

Els resultats de l’assaig de carbonatació van donar com a resultat que la velocitat de carbonatació per al formigó amb morter MORCEM DRY SF PLUS havia disminuït en un 35% respecte al formigó de referència. Mentre que en el cas de les provetes recobertes amb morter MORCEM DRY F no s’havia observat cap carbonatació.

Figura 1. Fotografies realitzades després de l'exposició accelerada durant 140 dies al 3% de CO₂ trencament i ruixat amb fenolftaleïna

Per a l’assaig de penetració de clorurs, l’ús del morter MORCEM DRY SF PLUS va millorar el comportament respecte a l’inici de la corrosió per presència de clorurs en un 50%.

Figura 2. Evolució de Icorr en el període d'iniciació i propagació de la corrosió per a les provetes estudiades

A més d’això, es va veure un augment molt significatiu de la resistència elèctrica del conjunt amb morters de GRUP PUMA aplicats, la qual cosa comporta un augment de la durabilitat enfront de la corrosió per entrada d’ions clorur i carbonatació en general.

 

GRUPO PUMA, com a garantia de qualitat:

Amb aquesta informació, no hi ha dubte de l’efectivitat que els productes de GRUP PUMA tenen enfront d’aquesta mena d’intervencions i posen a la nostra disposició la seva Oficina Tècnica per a qualsevol consulta que pugui sorgir:

Email: oficinatecnica@grupopuma.com
Telèfon: 607203400
Web: www.grupopuma.com

Instal·lació de panells solars fotovoltaics en edificis plurifamiliars #NextGeneration

Instal·lació de panells solars fotovoltaics en edificis plurifamiliars #NextGeneration

En el context actual, caracteritzat per una creixent preocupació per la sostenibilitat i l’eficiència energètica, la implementació de sistemes actius com els panells solars fotovoltaics per a l’autoconsum en edificis plurifamiliars emergeix com una alternativa atractiva

El passat 23 de gener, en la sessió “IMPULS-AT. Rehabilitar amb mesures actives. Instal·lacions solars”, dedicada a fomentar la sostenibilitat ambiental i reduir la dependència de l’energia no renovable, l’OTR en col·laboració amb les empreses AUDAX Renovables i Kepton Solar va centrar la jornada en la rehabilitació en eficiència energètica d’edificis d’habitatges mitjançant instal·lacions solars fotovoltaiques.

Per tal d’assolir el segon i tercer nivell de subvenció #NextGeneration (arribant fins a un 80% del cost de l’actuació), cal implantar l’ús de mesures actives, com els panells solars fotovoltaics.

Com hem parlat en altres jornades, l’ús de panells solars fotovoltaics tindrà una incidència més directa en la reducció de consum d’energia primària no renovable en edificis residencials quan ens trobem amb instal·lacions de climatització i ACS que utilitzen com a font d’energia l’electricitat.

Analitzem cadascun dels punts tractats a la jornada, coincidents amb la cronologia que el procés d’instal·lació d’aquesta mesura requereix.

Escenari previ:

Abans de dur a terme qualsevol projecte d’instal·lació de panells solars fotovoltaics, és imprescindible avaluar diversos condicionants que poden influir en el resultat final. Això inclou a més del compliment de la normativa i els permisos necessaris, revisar algunes condicions prèvies:

    • L’anàlisi de l’espai disponible. Recordem que serà necessari deixar passadissos adequats per a la realització del manteniment al llarg de la vida útil de la instal·lació.
    • La capacitat estructural de la coberta de l’edifici. Encara que els panells solars fotovoltaics no suposen una gran sobrecàrrega, segons la seva inclinació caldrà tenir en compte l’empenta del vent i el tipus de fixació a la coberta, sobretot si instal·lem els panells mitjançant estructures llastrades, marquesines fixades a elements portants, etc.
    • L’estat de conservació de la coberta. La vida útil d’una instal·lació solar fotovoltaica s’estima entre 25 i 30 anys. Òbviament l’element sobre el qual es recolza haurà d’estar en condicions de durabilitat similars.
    • Els obstacles i les ombres. A més de l’orientació, caldrà analitzar la incidència de les ombres que es poden generar sobre la instal·lació causada pels diferents obstacles existents, com badalots, xemeneies, claraboies, ampits, edificis adjacents, etc.

Pel que fa al predimensionament, trobem al mercat diverses eines de simulació, com ara:

  1. PVGIS: : Aplicació gratuïta i accessible. Disposa de base de dades de radiació solar, tractament d’ombres, que ens poden ajudar als nostres càlculs. Fàcilment utilitzable.
  2. PVSYST: Permet l’anàlisi de dades meteorològiques, disseny adaptat als equips, tractament d’ombres i càlcul de pèrdues.
  3. HelioScope: Enfocat més a edificis d’ús comercial/industrial. Es tracta d’una aplicació especialitzada en sistemes fotovoltaics. Permet la realització de dissenys 3D i disposa d’una biblioteca de més de 45.000 components.
  4. Aurora Solar AI (Versió residencial):Permet realitzar modelats 3D a partir dels quals estudia la irradiació solar, optimitza la producció i realitza l’anàlisi econòmica i l’esquema elèctric. També, a partir de dades climàtiques de les bases de dades de Meteonorm o PVGIS, avalua l’ombrejat tant d’obstacles llunyans com d’objectes propers a la ubicació de la instal·lació.

Selecció de components i estudi d’alternatives:

Un aspecte clau en la planificació d’instal·lacions solars fotovoltaiques és la selecció dels components més adequats en funció de la tipologia i l’escenari de la coberta. Considerant:

  1. Mòduls fotovoltaics: Capturen la màxima quantitat possible de llum solar i la converteixen en electricitat de manera eficient. Es poden trobar al mercat models com N-PERT (bona eficiència, millora de captació de llum i optimització de captació d’electrons), HJT-Hetero·Juntion (bona eficiència, bon rendiment en condicions d’alta temperatura i llum difusa i fàcil producció), IBC-Contacte Posterior Integritat (major eficiència, reducció d’ombres, millor resistència a la intempèrie).
    Com a tècnics, hem de verificar punts interessants com la potència, la intensitat, el voltatge i l’eficiència depenent del projecte i les necessitats dels usuaris, així com la degradació.
  2. Inversors: La seva funció és transformar el corrent continu que rep dels panells fotovoltaics en corrent altern. Es recomana la combinació amb optimitzadors, que ajudaran a reduir les possibles pèrdues que es produeixen en la instal·lació. Una altra alternativa són els microinversors, que permeten una major flexibilitat en la instal·lació de panells solars, ja que cada microinversor va connectat a un panell realitzant una connexió en bateria, a diferència de l’inversor que es connecta en sèrie.
  3. Estructura: La conformen els elements que fixen els panells solars fotovoltaics. La seva funció és orientar i inclinar adequadament per a la seva màxima producció i estabilitat. Depenent d’aquestes característiques i del suport on es preveu la instal·lació, triarem l’estructura més adequada.
  4. Quadre de proteccions: Les parts més importants d’un quadre de protecció són els magnetotèrmics, les proteccions atmosfèriques i els fusibles.
    • Els magnetotèrmics són interruptors que permeten tancar la porta a l’energia quan els seus valors energètics varien dels que té preestablert. D’aquesta manera evitem tenir electrocucions, incendis, etc.
    • Les proteccions contra descàrregues atmosfèriques protegeixen la nostra instal·lació de totes les causes que poden afectar el nostre quadre de protecció.
    • Els fusibles ens protegiran contra les pujades imprevistes de tensió, d’aquesta manera s’evita que els nostres equips siguin danys, els nostres fusibles estaran preparats per tallar i evitar mals majors.
  5. Connectors
  6. Cablejat: Sobre aquest haurem de considerar la classificació de reacció al foc, secció mínima dels cables fotovoltaics, aïllament i coberta, i la longitud del cable. Entre les alternatives que podem considerar en col·locar una instal·lació fotovoltaica es troba la col·lectiva, ja sigui per xarxa interior o a través d’una xarxa de distribució, o individual a zones d’ús privat, incloent-hi els serveis com l’ascensor, l’enllumenat, la bomba de la piscina (si és necessària), les portes d’aparcament i la climatització.

Implantació y aspectes normatius

A l’hora d’implantar un sistema solar fotovoltaic a un edifici plurifamiliar, caldrà tenir en compte les següents normatives i regulacions:

Normativa estatal

  • Reial Decret 842/2002
  • Reial Decret 1699/2011
  • Reial Decret 900/2015
  • Reial Decret 413/2014

Normativa autonòmica

  • Decret 363/2004
  • Ordre 14/05/87
  • Resolució ECF/4548/2006
  • Decret 192/2023
  • Instrucció DGI 12/2023
  • Reial Decret llei 15/2018
  • Reial Decret 244/2019

Normativa seguretat i salut

  • Llei 31/1995 Prevenció riscos laborals
  • Reial Decret 485/1997 – Reial Decret 486/1997
  • RD 314/2006 Normes UNE
  • Norma UNE 157001/2002
  • UNE-EN 61173:98
  • EUROCODI 1: UNE-ENV
    1991- 1-4

Normativa autonòmica

  • Reglamento Delegado (UE) 2016/364

També cal tenir en compte que a instal·lacions de <10kW serà necessària la realització d’una Memòria Tècnica Descriptiva que contingui una descripció detallada de la instal·lació acompanyat d’un EBSS.

En canvi, a les instal·lacions de potència >10kW serà necessari la redacció d’un projecte tècnic on, a més de la descripció detallada de la instal·lació, hi constin plànols, càlculs justificatius del cablejat, càlcul de proteccions, materials i pressupost.

A més, és necessari obtenir l’aprovació dels veïns mitjançant l’Esquema Bàsic de Subministrament Solar (EBSS) o el Permís de Subministrament Solar (PSS), segons la legislació vigent.

Tramitació Administrativa i inicio del projecte

La tramitació administrativa prèvia implica la presentació de la documentació necessària per obtenir els permisos de construcció i connectar el sistema a la xarxa elèctrica. Considerant els següents:

  1. Permisos d’accés i connexió (Sol·licitud CAU)
  2. Permís d’accés i connexió
    • Baixa Tensió – Potencia ≤ 15 kW (no cal)
    • Baixa Tensió – Potencia > 15kW (obligatori)
    • Alta Tensió (obligatori)
  3. Avals o garanties
    • Potencia ≤ 100 kW (no cal)
    • Potencia > 100 kW (obligatori)
  4. Tramitació d’accés i connexió per aquelles instal·lacions que ho requereixen
    • Baixa Tensió – RD 1183/2020 – RD 1699/2011
    • Alta Tensió – RD 1183/2020 – RD 1955/2000 – RD 1699/2011
  5. Tramitació administrativa local
    • Comunicació prèvia d’obres
    • Llicència d’obres

La instal·lació

La mateixa instal·lació requereix un esquema ben planificat que tingui en compte la disposició dels panells, la connexió elèctrica i altres aspectes tècnics. Les accions han de seguir les pautes establertes, assegurant la correcta instal·lació dels components i la connexió a la xarxa elèctrica (figura 1).

Figura 1. Esquema de la instal·lació

Hem de tenir en compte les accions com els accessos a la coberta, el pas de cablejats i la ubicació dels mitjans de seguretat col·lectiva (línies de vida, espais d’actuació, proteccions perimetrals, xarxes de protecció de lluernaris).

Prevenció de riscos laborals

Durant la instal·lació, és essencial implementar mesures de prevenció de riscos laborals per garantir la seguretat dels treballadors. Això inclou la identificació i mitigació de possibles riscos, la provisió d’equips de protecció personal i la formació adequada sobre pràctiques segures de treball.

Les pràctiques inadequades a l’obra poden ser:

  1. Selecció de la ubicació.
  2. Disseny i planificació del sistema:
    • Predicció incorrecta del rendiment energètic.
    • Diferents orientacions o inclinacions en un mateix string.
    • Strings amb mòduls de diferent potència.
    • Dimensionament dels cables.
    • Protecció incorrecta dels circuits.
    • Equips monofàsics en instal·lació trifàsica o viceversa.
  3. Instal·lació física dels components:
    • Instal·ladors que no segueixen el disseny del sistema
    • Ventilació insuficient pels equips
    • Perforació de coberta sense mètodes de segellat adequats
    • Cablejat deficient i sense etiquetar
  4. Seguretat:
    • No seguir protocols de seguretat en treballs d’alçada.
    • No seguir els protocols d’actuació en treballs elèctrics.

Control de l’obra

El control de l’obra implica supervisar el progrés de la instal·lació i garantir que es segueixin les especificacions del projecte. S’ha de controlar el nombre de components, ubicació dels optimitzadors, numeració del cablejat de strings, ubicació dels optimitzadors/microinversors, a part dels documents administratius referents a l’obertura de centre de treball, el llibre de subcontractació, els certificats CE dels EPIs i eines, etc.

Després de la instal·lació

Després de finalitzar la instal·lació, cal realitzar proves de servei per verificar el funcionament adequat del sistema i garantir el seu rendiment òptim. Això inclou els voltatges dels strings de corrent continu (recomanable de 1000V CC), el funcionament dels LEDs de l’inversor, la comprovació del cablejat d’Ethernet, la intensitat de corrent altern (amb pinça amperimètrica), la resistència d’aïllament (amb un instrument multifunció) i la continuïtat del cablejat.

Manteniment

Un pla de manteniment adequat és fonamental per allargar la vida útil del sistema i maximitzar el seu rendiment. Això implica inspeccions regulars, neteja dels panells i la reparació o substitució de components defectuosos que puguin detectar-se.

Amb una planificació curada, una execució precisa i un manteniment adequat, aquests sistemes poden proporcionar beneficis significatius tant des d’un punt de vista ambiental com econòmic en la rehabilitació de l’eficiència energètica #NextGeneration.

OTR.cat