L’hermeticitat, factor important a tenir en compte als edificis

Avui dia tenim la tendència de fer els edificis molt estancs i hermètics però, amb quins problemes ens trobem i quines solucions hi podem aportar?

El grau d’hermeticitat influeix de manera clara en la qualitat de l’aire interior, la salubritat i el confort.

Avui dia tenim la tendència de fer els edificis molt estancs i hermètics, que no hi hagi cap mena d’escletxa a les finestres, paraments o cobertes, per tal de no perdre energia i fer que els consums siguin els menors possibles dins els edificis, i així no perdre ni calor ni fred.

Però què passa quan hi ha tanta hermeticitat als edificis?

Ens trobem moltes vegades que al tenir un edifici molt estanc, amb bon aïllament i fusteries ben estanques, apareixen problemes de condensacions als vidres, floridura o mala qualitat d’aire interior (nivells elevats de CO2, alta humitat, augment de COV-components vola), ja que l’edifici no transpira. Això pot afectar negativament a la salut de les persones: infeccions respiratòries, asma, mal de cap, cansament. Per evitar aquesta problemàtica és important que les vivendes tinguin una bona ventilació.

Font: Novo, Xavier Jaime (sd)

És cert que quan hi han infiltracions, existeix una ventilació descontrolada (gran consum energètic) i inconfortable (corrents d’aire). Per això s’intenta millorar l’estanquitat de l’edifici, per tal de disminuir les pèrdues energètiques.

Però el fet que hi hagi una major estanqueïtat provoca una disminució de la qualitat de l’aire interior. Per això és necessari:

  • Utilitzar sistemes VMC (Ventilació Mecànica Controlada): s’aconsegueix una disminució de les pèrdues energètiques i una despesa energètica controlada.
  • Ventilar de forma continuada: obrint les finestres varies vegades al dia, tot i que aquí la despesa energètica serà més incontrolada.

Sistemes VMC: Consisteixen en la renovació de l’aire de forma constant mitjançant una instal·lació electromecànica, que incorpora filtres d’aire a l’admissió per impedir l’entrada de contaminants exteriors a l’interior de l’habitatge i que modifica la superfície de pas a l’admissió i l’extracció de l’aire de forma controlada.

Amb aquest sistemes s’aconsegueix una garantia de la Qualitat de l’aire interior.

  • Ventilació centralitzada: es sol col.locar en el falsostre. L’extracció i la insuflació treballen simultàniament. Aquests sistemes permeten reduir fins a un 90% el consum d’energia necessària per a escalfar/refrigerar de l’aire exterior.
Font: Ruiz del Portal, L. (2020). Sistemas de ventilación en viviendas ¿cuáles son las opciones? [en línia] ⁽¹⁾
  • Ventilació descentralitzada: Aparells inVERTer , col·locats a façana, on hi ha una unitat d’intercanvi de calor, on s’extreu l’aire viciat de l’interior i entra aire pre-escalfat de l’exterior.
Font: Prana recuperators (sd). Principios operativos del recuperador [en línia] ⁽²⁾

Prova del “Blower door”.

També existeixen proves que serveixen per mesurar la permeabilitat de l’edifici. Aquesta prova consisteix en tancar totes les portes i finestres de la vivenda, introduint aire des de l’interior a l’exterior (despresurització) o a la inversa, de l’exterior a l’interior (pressurització). El test detecta si les estances són estanques i no tenen fuites d’aire, ja que controla el volum del vent que necessitem per mantenir la pressió de l’edifici.

Aparells de monitoratge de la qualitat de l’aire interior.

Existeixen aparells al mercat per mesurar la qualitat de l’aire interior i per a poder comprovar la temperatura, la humitat i el CO2 de l’aire.

⁽¹⁾ Recuperat de ‘https://e-ficiencia.com/sistemas-de-ventilacion-viviendas-opciones/’
⁽²⁾ Recuperat de ‘https://es.prana-smart.com/’

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

OTR.cat