CAT | ES DEMANA UN ARQUITECTE TÈCNIC REGISTRA'T INICIAR SESSIÓ TRÀMITS OTR Zona Privada Ajuda

Arxiu de categoria:Articles tecnics

L’envolupant tèrmica de l’edifici

L'envolupant tèrmica de l'edifici

Per realitzar la tramitació de qualsevol programa de les convocatòries dels Fons #NextGeneration s’haurà de presentar els certificats energètics de l’habitatge o edifici corresponent. És per això que serà d’importància descriure l’envolupant tèrmica i instal·lacions de l’edifici correctament. Ara bé, que s’entén per envolupant tèrmica?

S’entén com a envolupant tèrmica d’un edifici tots aquells tancaments i particions interiors de l’edifici que separen els espais habitables de l’ambient exterior o d’altres no habitables.

L’envolupant tèrmica ha de complir la regla de la continuïtat, tant en planta com en secció, de manera que tanqui el volum objecte d’anàlisi. Un mateix edifici pot, per tant, tenir diferents definicions de la seva envolupant tèrmica. La definició concreta quedarà al criteri del/la projectista, però sempre ha de complir, excepte per les excepcions estipulades, la condició d’incloure tots els espais habitables de l’edifici.

 

Figura 1. Guia d’aplicació CTE-DB-HE: Possibles definicions de l’envolupant tèrmica dibuixada mitjançant línia discontínua

Per tant, el/la projectista podrà decidir, sota el seu criteri:

  • Incorporar espais no habitables.
  • Excloure espais habitables que:
    • No es condicionaran durant tota la vida de l’edifici (escales, passadissos, etc.)
    • Estiguin molt ventilats, amb una ventilació d’almenys 10 l/s per m2 d’àrea útil de dit espai.
    • Espais amb grans apertures permanents a l’exterior, de com a mínim, 0.003m2 per m2 d’àrea útil de dit espai (possibles escales, etc.)

Cal tindre en compte que, tot i que el tècnic projectista considera la inclusió d’espais no habitables dins a l’envolupant, no suposa la comptabilització a la superfície de referència.

Així, a edificis de tipologia principalment col·lectiva residencial, caldrà valorar detalladament a l’hora de considerar l’envolupant:

  • Caixes d’escala.
  • Locals comercials, altres usos o altres espais no habitables.
  • Sotacoberts.
  • Zones d’aparcament, per exemple, dins de l’habitatge unifamiliar.

La millora de l’envolupant tèrmica de l’edifici té una incidència directa en la reducció de la demanda energètica dels edificis, o sigui, en la quantitat d’energia necessària per mantenir l’interior de l’edifici en condicions tèrmiques de confort. Recordem que un dels requisits de les convocatòries Next Generation es assolir una reducció mínima de la demanda energètica segons la taula següent:

Reducció demanda energètica segons zones climàtiques
Zona B

0% *

Zona C

≥ 25%

Zona D i E

≥ 35%

* En zona climàtica B no és necessari el compliment del paràmetre de reducció de la demanda energètica.

Per millorar l’envolupant tèrmica cal que les actuacions que preveiem repercuteixin en els factors següents de la pròpia envolupant:

  • La transmitància tèrmica.
  • Inèrcia tèrmica.
  • Estanquitat a l’aire.
  • Factor solar.

Per calcular el grau d’incidència de les mesures de millora proposades vinculades tant a l’envolupant tèrmica com a les instal·lacions de l’edifici, caldrà realitzar, com a mínim, dos certificats d’eficiència energètica que reflecteixin l’estat de l’edifici previ a la realització de les obres i l’estat de l’edifici un cop realitzades les actuacions previstes. Aquests dos certificats d’eficiència energètica ens donaran dos fotografies de l’edifici que compararem entre elles i que ens indicaran els % de reducció de demanda i consum assolits.

Respecte a la correcta realització dels Certificats d’Eficiència Energètica que justifiquen les millores front als Fons Next Generation, i per tal que els % assolits siguin el més pròxim a la realitat possible, cal tindre en compte els següents paràmetres:

  • Tots els certificats d’eficiència energètica que realitzem respecte un edifici hauran d’estar realitzats amb el mateix procediment i versió de certificació homologat.
  • A l’hora de realitzar els certificats energètics de l’edifici recomanem informar les característiques de l’envolupant i de les instal·lacions amb valors estimats o coneguts (depenent del nostre grau de coneixement de l’element).
  • El certificat inicial només es diferenciarà del certificat de projecte o final pels elements que es substitueixen o es modifiquen amb les actuacions proposades al projecte, per tal de poder valorar la incidència real de les accions plantejades.

S’ha de tenir en compte que en el cas que es tramitin diversos programes de subvenció, cada programa haurà de tenir els seus certificats energètics amb les modificacions que vulguin subvencionar, sense barrejar elements que es vulgui subvencionar d’un programa a l’altre.

Tècnic redactor:

Oriol Farriol

Consultor de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecte tècnic, col·legiat num. 14906

Com interpretar els ponts tèrmics?

Com interpretar els ponts tèrmics? El "punt dèbil" de l'edifici

Saber com s’originen és clau per resoldre el problema i coneixer que hi ha diversos  tipus que es poden detectar i solucionar de diferents formes

Els ponts tèrmics són un punt clau d’estudi per a evitar pèrdues energètiques en l’edifici i obtenir una continuïtat en els paraments que ens permeti un bon comportament tèrmic i una temperatura estable.

Segons el CTE DB HE3, podem definir els ponts tèrmics com “aquella zona de l’envolupant tèrmica de l’edifici en la que s’evidencia una variació de la uniformitat de la construcció, ja sigui per canvi de gruix, del tancament o dels materials emprats, per la penetració completa o parcial d’elements constructius amb diferent conductivitat, per la diferència entre l’àrea externa i interna de l’element, etc. que comporten una minoració de la resistència tèrmica respecte a la resta de tancament”. Zones on la resistència tèrmica canvia significativament, on es produeixen pèrdues/guanys de calor significatius.

Per tant saber com s’originen és clau per solucionar el problema. Hi ha diferents tipus que es poden detectar i solucionar de diferents formes.

Els ponts tèrmics poden ser constructius, geomètrics o per canvi de gruix o composició de material, i es detecten en les trobades entre els paraments verticals i marcs de les finestres, caixes de persiana, fornícules per a elements terminals d’instal·lacions com poden ser els radiadors, trobades de pilars amb paraments horitzontals i verticals, i unions d’envans, entre d’altres.

Problemes que poden causar els ponts tèrmics:

  • Transferència de temperatura. Traslladen la calor i el fred de dins cap a fora i viceversa. Entre un 5% i un 10% de la calor es perd per aquests punts.
  • Xoc o col·lapse tèrmic. Quan falta aïllament, quan un material fa fallida en sotmetre’s a un augment o descens de la temperatura. Per exemple, el vidre o la ceràmica són vulnerables a aquest efecte a causa del baix nivell de tenacitat, la baixa conductivitat tèrmica i el baix coeficient d’expansió tèrmica, que pot fer que es trenqui el material.
  • Condensació. Quan hi ha diferència de temperatura entre l’aire i la superfície pot fer que el vapor d’aigua s’acumuli provocant condensació. Això es detecta fàcilment si els vidres de les finestres s’entelen.
  • Aparició de floridura. Apareix a causa d’acumulació d’humitat, amb conseqüències per a la salubritat de les persones.

Com detectar ponts tèrmics?

  • Per inspecció visual. Contacte tèrmic. N’hi haurà prou amb col·locar la mà a sobre per detectar el canvi brusc de temperatura. Aquest mètode només és fiable als casos més extrems (valors de transmitància tèrmica lineal més alts) i per a diferències importants de temperatura.
  • Termografies. El mètode professional consisteix a utilitzar càmeres termogràfiques per les variacions de temperatura, discontinuïtats i possibles patologies tèrmiques. Per a obtenir resultats de comportament termogràfic no cal fer cates.
  • Càlculs numèrics. Per complementar les termografies i aconseguir un edifici passiu, cal fer càlculs amb programes específics (Therm, Flixo, TRISCO…), però cal conèixer en detall la composició dels materials, característiques tècniques, com són els valors lambda, de conductivitat tèrmica, el seu gruix , etc.

Com solucionar el problema dels ponts tèrmics?

Una de les millores més favorables per reduir els valors de transmitància tèrmica lineals dels ponts tèrmics, és l’aplicació d’aïllament tèrmic exterior (SATE), que permet una continuïtat d’aïllament des de la façana, uniformitat tèrmica.

Col·locant finestres amb trencament de ponts tèrmics, aconseguim evitar la transmissió de calor entre el vidre i la fusteria. Així eliminem qualsevol contacte entre la part interior i exterior col·locant un material mal conductor i reduïm les pèrdues de calor.

Una altra forma d’evitar ponts tèrmics per a protegir les estances de la llum i la calor serà col.locant persianes amb bons sistemes d’aïllament continu dins la pròpia caixa de persiana. Altres sistemes poden ser col.locar porticons (portes interiors o exteriors) mitjançant frontisses.

PONTS TÈRMICS AL CE3X:

El valor dels ponts tèrmics varia en funció de les característiques de cadascun dels tancaments introduïts prèviament. El valor per defecte que ens dona el CE3X, és força conservador (valors que estableix el CTE). El programa també permet modificar o crear nous ponts tèrmics que no estiguin definits per defecte. Per fer-ho, anirem a la pestanya de Llibreria la barra de menú principal.

Definirem un nou pont tèrmic o en modificarem un de existent quan disposem d’informació suficient sobre la solució constructiva emprada en algun tancament del nostre edifici. Per fer-ho, haurem de tenir el valor de transmitància tèrmica lineal (en W/mk) i la longitud del mateix. Cal tenir en compte que, si no introduïm cap pont tèrmic al nostre model, el programa no ens facilitarà la qualificació energètica del nostre edifici.

Al nostre arbre d’objectes (a la pestanya «envolupant tèrmica»), els ponts tèrmics estaran reflectits en dos colors diferents.

  • Taronja. Són els ponts tèrmics generats per defecte pel programa (on no s’ha modificat el valor de transmitància tèrmica).
  • Marró. Són els ponts tèrmics que han estat definits per l’usuari i els generats pel programa per defecte, però que hagin estat modificats.
Figura 1. Captura del programa Ce3X

PROGRAMA THERM:

El programa Therm és un programa informàtic gratuït per l’Anàlisis de la Transmissió de Calor Bidimensional a través d’elements constructius.

Aquest programa permet importar fitxers .dxf, que permet una definició de la geometria del pont tèrmic senzilla i ràpida. Un cop definits els elements, es pot visualitzar perfectament els fluxos de calor i això permet entendre on trobem diferències significatives de temperatura i com actuar per tal de reduir-les.

Figura 2. Fluxos de calor

El mapa de temperatura del pont tèrmic et permetrà observar els punts més dèbils de la trobada dels diferents elements.

Figura 3. Temperatures

Pots descarregar-te el programa Therm gratuïtament aquí.

Altres programes de càlcul tèrmic:

Altres recursos a l’abast:

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Com introduir l’energia elèctrica generada per una instal·lació solar fotovoltaica en el Programa Ce3X?

Com introduir l’energia elèctrica generada per una instal·lació solar fotovoltaica en el Programa CE3x?

Un dels dubtes més comuns que trobem en el marc de les subvencions dels Fons Next Generation a l’hora d’introduir, calcular i estimar millores energètiques al programa Ce3X és com introduir correctament l’energia elèctrica que serà consumida en l’habitatge o edifici i que ha estat generada per una instal·lació d’energia solar fotovoltaica. A continuació us expliquem com fer-ho.

Per introduir la instal·lació de planells solars fotovoltaics cal recordar que primer s’haurà de tenir totes les característiques de l’edifici correctament introduïdes en els apartats: “dades generals”, “envolupant tèrmica” i “Instal·lacions”. Un cop introduïdes, podrem saber quina qualificació energètica té l’edifici abans d’introduir l’energia elèctrica generada per una instal·lació d’energia solar fotovoltaica (Figura 1).

Figura 1. Exemple de resultats obtinguts de qualificació energètica, un cop introduïdes totes les dades de l’edifici.

És important que les característiques de l’edifici estiguin introduïdes correctament, ja que sinó els resultats poden diferir de la realitat.

Si es tracta d’un edifici en el qual es projecta una reducció de la demanda, caldrà que els càlculs de la potència màxima aprofitable per l’autoconsum es facin en base al Certificat d’Eficiència Energètica (CEE) del projecte o final, tenint en compte la rehabilitació prevista.

Un cop qualificat l’edifici sense tenir en compte com ha estat generada l’energia que serà consumida, caldrà saber quins són els diferents consums de l’edifici o habitatge que seran coberts per la instal·lació d’energia renovable o de cogeneració i aleshores podrem introduir les dades al programa. 

Per això, caldrà generar l’arxiu XML del certificat energètic i consultar en aquest arxiu (pot ser amb el “Bloc de Notes” de l’ordinador) el sumatori dels valors indicats a l’apartat “Energia final per Vectors”.

Caldrà sumar els consums de Calefacció, ACS i Refrigeració de “Electricidad Peninsular”, i aquest valor total multiplicar-lo per la superfície útil de l’edifici.
Exemple de dades en un arxiu XML editat (Figura 2):

Figura 2. Exemple de valors indicats a l’apartat “Energia Final per Vectors”.

De forma general, les instal·lacions d’energia renovables estan dissenyades per a cobrir la demanda. Si es així podem obtenir aquests valors del visor XML del CTE.

En aquest cas, si tenim en compte que hem indicat una superfície útil de 875 m2, el valor màxim que podrem introduir serà:

23,02Kwh/any * 875 m2 = 20.142,50 Kwh/any.

En el cas de sobrepassar aquest valor, en el moment de generar la qualificació energètica de l’edifici ens apareixerà el missatge següent:

Figura 3. Missatge generat pel programa Ce3X.

Cal tenir en compte que aquest és el valor màxim d’energia generada. Si introduïm aquest valor o un d’inferior, dependrà de la superfície disponible a l’edifici per a captació solar, del rendiment de les plaques solars i dels vats (W) generats per aquestes. Per a això, haurem de fer un càlcul previ de generació fotovoltaica anual. Per a petites instal·lacions és possible utilitzar el portal web de la Comissió Europea PVGIS o BIM Solar d’entre altres.

El procediment de certificació simplificat Ce3x, sol·licita la dada de la contribució de la instal·lació d’energia renovable o de cogeneració, desglossant la demanda d’energia elèctrica, l’energia de calor per a cobrir el consum d’aigua calenta sanitària ACS, l’energia de calor per a cobrir el consum de calefacció i l’energia per a cobrir la demanda de fred d’una instal·lació de climatització. Per a introduir aquestes dades cal accedir a l’apartat “Instal·lacions” on trobarem el subapartat “Instal·lacions de l’edifici” i aquí seleccionarem l’opció “Contribucions energètiques”. En el cas de la instal·lació d’energia fotovoltaica escollirem “Generació electricitat mitjançant renovables/Cogeneració”.

La Figura 4 mostra la finestra del programa Ce3X amb la introducció del consum energètic de l’habitatge o edifici que és coberta per la instal·lació d’energia fotovoltaica.

Figura 4. Finestra del programa Ce3X per a introduir les contribucions energètiques.

En relació a com introduir les dades numèriques en aquest apartat, l’Institut Català d’Energia (ICAEN), a les preguntes-freqüents publicades en el seu web, informa el següent:

“EINES 01. Com es considera l’energia generada i autoconsumida en les eines de certificació?”
“En el camp on es demana l’energia elèctrica generada per autoconsum, cal introduir només aquella energia que consumeixen els equips elèctrics definits al certificat. En el cas de que no hi hagin equips elèctrics dels serveis inclosos a la certificació, aquest valor serà “0” tot i disposar de fotovoltaica”.
“Aquest valor de consum d’energia final elèctrica, es pot obtenir de l’arxiu de resultat XML.
Cal consultar a l’XML el valor de:
La unitat d’aquest valor és kWh/any·m², i cal multiplicar-lo per la superfície habitable indicada al certificat energètic”.
“A l’eina de certificació, caldrà indicar el valor mínim entre el consum d’energia final elèctrica i la producció fotovoltaica”.
“No s’han d’omplir els camps de percentatge de demandes d’ACS, calefacció o refrigeració, coberts amb energia renovable”.
“Una vegada introduït aquest valor, s’haurà de regenerar l’arxiu XML de nou, per la tramitació”.

En el cas de que l’edifici o habitatge cobreixi la demanda de calor d’ACS i/o calefacció amb una instal·lació d’energia solar tèrmica, cal anar a l’apartat “fonts d’energia renovable” on permet definir la contribució solar tèrmica per als sistemes d’ACS, calefacció i refrigeració (Figura 5).

Figura 5. Finestra del programa CE3X. Apartat per a introduir dades de contribucions energètiques en instal·lació solar tèrmica.

Cal recordar que aquest és el valor d’energia elèctrica generada per la instal·lació d’energia solar fotovoltaica dedicada a l’autoconsum en l’habitatge o edifici, i només serveix per a la introducció de dades de la instal·lació d’energia fotovoltaica.

Figura 6. Qualificació energètica final un cop introduïdes les dades de contribució energètica generada amb panells solars fotovoltaics.

 

¹ Panells solars fotovoltaics. Transformen els raigs de sol en energia elèctrica en corrent continu. Generen energía elèctrica.

² Panells solars tèrmics. Reben energia procedent del sol i la transfereixen en forma de calor al fluid termòfor que circula al seu interior. Generen energia tèrmica.

 

Tècnic redactor:

Oriol Farriol

Consultor de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecte tècnic, col·legiat num. 14906

Com introduir la instal·lació d’energia aerotèrmica en el Programa CE3X?

Com introduir la instal·lació d’energia aerotèrmica en el programa CE3X?

La correcta definició de l’aerotèrmia per aconseguir els valors adequats al CE3X

Anomenem energia aerotèrmica a tots aquells sistemes tèrmics que utilitzen l’aire ambient per fer un intercanvi d’energia, cedint-la o prenent-la i que fan servir una font natural i completament renovable com és l’aire (tret del mínim d’energia elèctrica que utilitzen per fer funcionar la bomba de calor amb la qual operen). Podem definir en el Ce3X la bomba de calor aerotèrmica com a “equip mixt de calefacció, refrigeració i ACS”.

La introducció d’aquest tipus d’instal·lació en el programa CE3X.

  • Cal anar a l’apartat d’instal·lacions, on s’ha de selecciona “Bomba de Calor – Caudal ref. Variable” com a “generador” (figura 1).
Figura 1. Finestra del CE3X. Exemple d’introducció de bomba aerotèrmica.

Un dels errors més comuns és introduir-la com a una Contribució Energètica. Segons l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) , la energia aerotèrmica no es considera renovable al no arribar als coeficients de prestació (COP) mínim (4,5).

Per a introduir els valors de “Rendiment estacional”, s’haurà de posar com a “Estimat segons instal·lació”, col·locant els valors obtinguts de les característiques de l’aparell que s’instal·larà (figura 2). Aquests valors són la mitja que el que programa obté durant tot l’any. En cas de prendre com a valor els “rendiment mitjà estacional” per “sistema conegut”, no s’acceptarà el SEER com a “rendiment mitjà estacional” i s’haurà de justificar el valor definit.

Figura 2. Finestra del Ce3X. Escollir opció “Rendimiento estacional”, “Estimado según instalación”.

Si la instal·lació disposa d’un acumulador cal introduir les dades com a valor conegut o valor estimat. Les temperatures per defecte són de 80º (tª alta) i 60º (tª baixa). Si les introduïm com a conegut haurem d’introduir les dades del fabricant i obtindrem uns resultats més propers a la realitat de l’objecte edifici d’estudi en termes de qualificació i consums energètics (figura 3).

Figura 3. Finestra del Ce3X. Introducció d’acumulador.

Si voleu més informació sobre aquest tema, teniu a la vostra disposició el llibre: Manual d’energia aerotèrmica, ja sigui en format paper al col·legi o format digital.

Si ets col·legiat, també te’l pots descarregar en PDF de forma gratuïta aquí.

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Com definir correctament la zona climàtica?

Com definir correctament la zona climàtica on es troba l'edifici o habitatge?

La correcta definició de la zona climàtica es bàsica per determinar els requisits de reducció de demanda energètica que hem d’assolir per accedir als Fons #NextGeneration

A l’hora de justificar la reducció de la demanda de calefacció i refrigeració dels edificis per tal de poder optar a les subvencions dels diferents programes és clau definir correctament la zona climàtica, ja que d’aquesta dependrà el percentatge mínim que cal assolir.

La justificació de la zona climàtica de l’edifici ve determinada per la taula de l’annex B “Zones climàtiques” del CTE-DB-HE, tenint en compte l’alçada respecte al nivell del mar de la capital de cada província i l’alçada respecte al nivell del mar de la parcel·la de l’edifici. És a dir, partint de l’annex B “Zones climàtiques”, sabrem en quines zones climàtiques es classifica la capital de província on es troba ubicat l’edifici, i segons l’alçada que es troba la parcel·la de l’edifici respecte al mar sabrem quina zona climàtica exacte cal que determinem.

Per saber l’alçada respecte al nivell del mar del nostre edifici podem utilitzar aplicacions informàtiques en línia com les que disposa l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), com podria ser http://www.icc.cat/vissir3/

Les zones climàtiques de Catalunya, depenent de la zona geogràfica seran B,C,D o E.

Segons el RD 853/2021 i les respectives convocatòries s’ha de justificar una reducció de la demanda de calefacció i refrigeració, segons el següent quadre:

Zona climàtica

% de reducció de demanda de calefacció i refrigeració a assolir

B

No requereix reducció

C

25%

D i E

35%

Ara bé en totes les casuístiques serà necessari justificar la reducció del consum d’EPNR com a mínim en un 30% per tal de poder optar a les subvencions.

Tècnic redactor:

Oriol Farriol

Consultor de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecte tècnic, col·legiat num. 14906

Responsabilitat i assegurança dels tècnics/ques en els treballs #NextGeneration

Responsabilitat i assegurança dels tècnics/ques en els treballs #NextGeneration

La importància de les pòlisses d’assegurances per arquitectes tècnics i les seves condicions pels programes #NextGeneration

Amb els Fons #NextGeneration s’obre un ampli camp de treball en rehabilitacions pel col·lectiu de l’arquitectura tècnica, dotant-nos de funcions com: realitzacions d’ ITEs, certificacions d’eficiència energètica, redacció de projectes tècnics, direcció facultativa… i la tramitació dels ajuts!

En aquest context és important disposar i mantenir una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil adequada amb una cobertura suficient. És a dir, que l’import i el producte contractat sigui suficient per atendre possibles reclamacions i que aquest es mantingui durant els terminis on puguem rebre reclamacions.

Hem de complir totes les condicions de la pòlissa i això inclou haver visat i declarat prèviament a la companyia d’assegurances totes les funcions i els treballs que realitzem, incorporant les gestions realitzades per a la tramitació de les subvencions i així no trobar-nos en la situació que ens reclamin una cosa que no havíem declarat.

MUSAAT, així com altres companyies asseguradores del sector, treballa en productes i cobertures que donen resposta a les responsabilitats que podem incórrer en la gestió d’intervencions professionals amb les obres i actuacions #NextGeneration.

Hem de revisar les funcions addicionals assumides, sobretot la responsabilitat contractual que ens exigeix el client i les reclamacions que es poden derivar, ja pot ser de la tramitació deficient de les ajudes, com del no compliment dels requisits tècnics o la no obtenció de la reducció d’energia exigida i, per tant, no aconseguir l’ajuda/subvenció o obtenir un ajut d’import menor.

Per això, des de la OTR de l’Arquitectura Tècnica et volem recordar la importància de contractar el producte específic que ofereixi la teva asseguradora per a estar cobert com a tramitador de les subvencions Next Generation.

Si vols més informació, pots veure AQUÍ la sessió informativa realitzada.

Nou complement del CE3X per calcular diferents propostes de millora energètica d’un edifici existent.

Nou complement del CE3X per calcular diferents propostes de millora energètica d’un edifici existent

Amb l’objectiu d’estudiar les possibilitats de millora d’un edifici existent, i donar compliment als tres escenaris definits al RD 853/2021, el Consorci Metropolità de l’Habitatge ha desenvolupat un complement del programa CE3X que et permetrà, a partir d’un certificat energètic realitzat (arxiu .cex), estudiar les possibilitats i definir la priorització d’actuacions i justificar l’assoliment de:

  • Escenari 1: actuacions de rehabilitació per aconseguir una reducció mínima del 30% del consum d’energia primària no renovable.
  • Escenari 2: actuacions de rehabilitació per aconseguir una reducció mínima del 45% del consum d’energia primària no renovable.
  • Escenari 3: actuacions de rehabilitació per aconseguir una reducció mínima del 60% del consum d’energia primària no renovable.

Aquest nou complement et permet obtenir un informe de millora en pdf i un arxiu CE3X amb les modificacions realitzades i els tres conjunts de millora introduïts sobre el cas base, definint així el Pla d’Actuacions per a la Renovació de l’Edifici que t’exigeix el nou Llibre de l’Edifici Existent i, per tant, un predimensionat de rehabilitació energètica de l’edifici que ens ajudarà a explicar al nostre client els possibles escenaris per encarar amb èxit la rehabilitació energètica de l’edifici.

Cada informe disposa d’un pressupost aproximat de les actuacions.

Descarrega-te’l al següent enllaç

Manual d’usuari

La generació solar fotovoltaica i les comunitats energètiques troben una oportunitat amb els Fons #NextGeneration

La generació solar fotovoltaica i les comunitats energètiques troben una oportunitat amb els Fons #NextGeneration

El passat 8 de novembre vam gaudir d’una sessió amb el Sr. Capdevila, subdirector de ERF (Estudi Ramon Folch), qui ens va fer una xerrada relativa a la generació d’energia solar fotovoltaica, l’autoconsum, i l’oportunitat que se’ns presenta amb les subvencions dintre del marc PRTR – Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia

Amb la pujada de preus produïda per la inflació, l’encariment del gas i l’electricitat, l’alta demanda energètica i les emissions de CO2, la nostra societat té la necessitat de trobar alternatives que ens facin dependre menys de les elèctriques i posar el nostre gra de sorra a la lluita contra el canvi climàtic.

El Sr. Capdevila ens planteja el següent: produir nosaltres mateixos l’energia (amb fonts d’energia renovables) i participar en un canvi de paradigma on passem d’un sistema individual a un sistema col·lectiu, les comunitats solars.

Parlem del paper de l’arquitecte tècnic, figura essencial, ja que aporta la visió global de l’edifici, tècnic de capçalera i preceptor, sent qui està més en contacte amb les comunitats. També tractem el tema de la simplicitat de la instal·lació de les plaques solars, el seu manteniment, els beneficis que ens porten i les subvencions.

Actualment, les comunitats autònomes estan esgotant els pressupostos inicials i sol·licitant ampliacions, de manera que es confirma l’interès i el potencial de l’autoconsum al nostre país.

Podeu consultar la sessió completa al següent enllaç.

Com encarar la reunió amb la comunitat de propietaris

Com encarar la reunió amb la comunitat de propietaris per acordar les obres de rehabilitació energètica

El passat 19 d’octubre vam poder gaudir, de la mà de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del Col·legi d’Administradors de Finques, d’una sessió sobre la presa de decisions a una comunitat de propietaris que suposen les actuacions i subvencions #NextGeneration

T’oferim alguns conceptes i elements clau que, com a tècnics, cal que tinguem en compte a l’hora d’encarar una reunió per prendre decisions sobre rehabilitació energètica i encàrrecs #NextGeneration.

A Catalunya, la norma que regulen la convivència a la comunitat es el Codi Civil Català.

El Codi Civil Català contempla tres possibles majories per prendre decisions, segons la tipologia de les decisions:

  • Majoria Simple – 50%+1 ha d’estar d’acord.
  • Majoria Qualificada – Mínim 4/5 parts ha d’estar d’acord.
  • Majoria Absoluta – 100% ha d’estat d’acord. Per exemple: Modificar els % dels coeficients de participació de cada entitat que conforme l’edifici.

En qualsevol cas dels esmentats, es requereix una doble majoria, tant de propietaris con de coeficients de participació.

El 21 de desembre de 2021 es va publicar al BOE una modificació del Codi Civil Català que ens facilitarà la presa de decisions #NextGeneration. Quines son les idees principals d’aquesta modificació?

Ara, els acords de les comunitats de propietaris respecte a l’execució d’obres per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici, així com la instal·lació d’energies renovables s’assoleixen amb una doble majoria simple.

Així, es pretén equiparar les obres d’eficiència energètica a les obres que asseguren l’habitabilitat, l’accessibilitat o la seguretat.

I si als estatuts de la comunitat s’especifica que l’acord respecte al canvi de composició o estètic general de l’edifici s’ha d’adoptar per majoria qualificada?

La nova modificació del Codi Civil català preval per sobre del que s’indiqui als estatuts de la comunitat.

I aquelles persones que voten “silenci”?

Els propietaris presents a la reunió de la comunitat que s’abstinguin de votar han de tindre en compte que, a efectes pràctics, el seu vot serà favorable a la majoria. També han de saber que en cap cas es podrà votar dues vegades sobre el mateix en una mateixa reunió, i per tant, el que indiquin respecte al seu sentit de vot en aquella reunió es important.

I els propietaris que no assisteixen a la reunió, quines possibilitats tenen?

Si son previsors, poden, prèviament a la reunió, delegar el seu vot en un tercer. Aquest tercer pot ser una altra persona de la comunitat o una tercera persona aliena a la comunitat de la seva confiança. El propietari pot donar instruccions al seu representant del sentit del seu vot, i aquest només fa de transmissor.

I què passa amb el préstec que pot demanar una comunitat per realitzar les obres?

També es pot prendre l’acord de sol·licitar un préstec per finançar les actuacions de millora energètica per majoria simple sempre i quan el període de devolució prèstec sigui inferior als 15 anys.

No oblidem que la comunitat respon d’aquest préstec de manera solidaria, o sigui que tots els veïns responen davant l’entitat financera de la totalitat del préstec. Això pot portar un conflicte amb els veïns que prefereixin pagar la seva derrama complerta, els quals no volen respondre solidàriament del préstec. Per salvar aquestes situacions, la comunitat pot acordar eximir a aquest propietari de la responsabilitat sobre el préstec sol·licitat.

Un últim consell que ens van deixar els nostres ponents, es realitzar reunions prèvies amb les persones claus de la comunitat (advocats, arquitectes o veïns que per diferents motius tenen un pes específic moral a la presa de decisions), de manera que la reunió de la comunitat es prenguin les decisions oportunes i sigui un èxit.

No us perdeu la sessió complerta, que ja està disponible a aquest enllaç.

OTR.cat