CAT | ES DEMANA UN ARQUITECTE TÈCNIC REGISTRA'T INICIAR SESSIÓ Tràmit Idoneïtat Tècnica Zona Privada Ajuda

La importància d’una bona hermeticitat a l’aire en els edificis

En l’actualitat hi ha la tendència de rehabilitar cada vegada de forma més estanca i hermètica, però amb quins problemes ens trobem i quines solucions hi podem aportar?

El grau d’hermeticitat incideix sobre els paràmetres de la qualitat de l’aire interior, la salubritat i el confort tèrmic i acústic.

El nostre parc edificat evoluciona cap a la rehabilitació d’edificis amb un grau d’hermeticitat cada vegada més elevat i més estancs a l’aire, que no hi hagi cap mena d’infiltració d’aire a les trobades de finestres amb paraments o punts constructius singulars en cobertes, que evitin les pèrdues tèrmiques i reduint en la mesura possible el cost energètic dins els edificis.

Però què passa quan els edificis tenen un alt grau d’hermeticitat a l’aire?

Ens trobem moltes vegades que en tenir un edifici molt estanc, amb bon aïllament i fusteries amb valors de permeabilitat a l’aire baixos (més estanquitat), apareixen problemes de condensacions als vidres, floridura o baixa qualitat d’aire interior (nivells elevats de CO2, alt grau d’humitat relativa, augment de Components Orgànics Volàtils (COV), etc.), ja que l’edifici no transpira (figures 1 i 2). Això pot afectar negativament a la salut de les persones: infeccions respiratòries, asma, mal de cap, cansament, etc. Per evitar aquesta problemàtica és important dotar als habitatges d’un bon sistema de ventilació que garanteixi una renovació d’aire que permeti el reemplaçament de l’aire viciat interior de manera gradual i contínua, diluint els contaminants que es produeixen de forma habitual per l’ús de l’habitatge, com són la humitat i el CO2 generats pel metabolisme de les persones en la realització de les seves tasques diàries.

Figura 1. Condensacions a vidres.
Figura 2. Floridura als parament interiors.

Font: Gabinet tècnic CATGI

És cert que quan hi han infiltracions es produeix una entrada incontrolada d’aire (que incideix en el cost energètic de l’edifici) i pèrdua de confort tèrmic (degut a les corrents d’aire). Per aquesta raó es treballa per millorar l’estanquitat de l’edifici, per tal de disminuir les pèrdues energètiques.

Però un edifici amb un cert grau d’estanquitat ha d’anar acompanyat d’un sistema de ventilació mecànic que asseguri una bona qualitat de l’aire interior i que garanteixi les renovacions d’aire i higrotèrmiques per a assolir el confort tèrmic desitjat i les condicions higièniques i de salubritat.

Sistemes de ventil·lació:

  • Ventilació centralitzada: Els sistemes de ventilació mecànics són la millor manera de renovar lʻaire en interiors i de gaudir dʻuna alta qualitat dʻallò que respirem. A més, poden aconseguir millorar l’eficiència energètica de casa nostra i també insuflar aire calent a l’estiu i refrigerat a l’hivern.
Figura 3. Ventil·lació mecànica doble flux. Font: Siber
  • Ventilació descentralitzada: Dins dels sistemes mecànics, la ventilació descentralitzada de doble flux és una bona opció per a aquells habitatges o edificis on no és possible comptar amb una instal·lació centralitzada, com ara aquells habitatges que es vulguin rehabilitar. Aparells Inverter, col·locats a façana, on hi ha una unitat d’intercanvi de calor; s’extreu l’aire viciat de l’interior i entra l’aire preescalfat de l’exterior.
Font: Passivhaus Spain

Sistemes VMC (Ventilació Mecànica Controlada): s’aconsegueix una disminució de les pèrdues energètiques i una despesa energètica controlada. La VMC planteja la ventilació de l’habitatge en conjunt, considerant cada estança en funció del seu ús i amb l’objectiu de garantir la qualitat d’aire de cadascuna.

La ventilació mecànica controlada pot realitzar-se principalment de dues maneres: per extracció mecànica i admissió natural (sistema de simple flux) o per extracció i admissió mecànica, conegut també com a sistema de doble flux.

Ambdós sistemes provoquen moviment d’aire cap als punts humits des de les zones seques per depressió als banys i cuina. D’aquesta manera, els contaminants generats a les zones humides no s’estenen per la resta de l’habitatge.

  • Tipus de sistemes de ventilació VMC :
    • Ventilació mecànica controlada (VMC) de simple flux autoregulable.
    • Ventilació mecànica controlada (VMC) de simple flux hidroregulable.
    • Ventilació mecànica controlada (VMC) de doble flux.
    • Ventilació mecànica controlada (VMC) de doble flux amb recuperador de calor.

Consisteixen en la renovació de l’aire de forma constant mitjançant una instal·lació electromecànica, que incorpora filtres d’aire a l’admissió per evitar l’entrada de contaminants exteriors a l’interior de l’habitatge (purificar l’aire) i que modifica la superfície de pas a l’admissió i l’extracció de l’aire de forma controlada.

Amb aquests sistemes garantim una bona Qualitat de l’Aire Interior.

  • Ventilar de forma continuada: en aquest cas depèn de la pròpia gestió de l’usuari. Com ara obrir les finestres varies vegades al dia, tot i que aquí la despesa energètica serà més incontrolada.
    Existeixen al mercat aparells de monitoratge de la qualitat de l’aire interior, per mesurar la qualitat de l’aire interior, el control de la temperatura, la humitat i el CO2 de l’aire.

L’Assaig “Blower door”. UNE-EN ISO 9972:2019.

També existeixen mètodes disponibles per al control de les infiltracions d’aire no desitjades en edificació. L’assaig Blower Door es realitza in situ. És un mètode de pressurització per mitjà d’un ventilador que introdueix aire des de l’interior a l’exterior (despresurització), o a la inversa, de l’exterior a l’interior (pressurització). Consisteix en una lona estanca que es col·loca generalment a la porta d’entrada de l’edifici. A la porta es fixa el ventilador que generarà una diferència de pressió de 50 Pascals entre l’interior i l’exterior. Els valors mesurats s’envien a un software i es poden visualitzar simultàniament des d’un ordinador portàtil. L’assaig ens permet obtenir dades quantitatives de renovació/hora, coeficients de permeabilitat i volum d’infiltracions d’aire i determinar el grau d’hermeticitat. Amb el suport d’altres tècniques com la càmera termogràfica, l’anemòmetre i el generador de fum podrem localitzar les infiltracions no desitjades i detectar problemàtiques directes de la falta d’estanquitat com poden ser les humitats, condensacions intersticials o superficials, floridures, etc.

Recordeu que podeu consultar els recursos disponibles al web del Cateb i l’agenda de la construcció sostenible (ACS). En relació amb aquesta temàtica us recomanem els següents enllaços:

OTR.cat