Com simular celoberts en eines de certificació energètica per edificis existents i rehabilitacions

Els celoberts són elements ombrívols i amb buits, que poden estar coberts o no. Poden tenir condicions diferents entre les plantes inferiors i les plantes superiors. Quan afrontem una rehabilitació energètica i ens trobem amb aquests elements, què cal tenir en compte a l’hora de simular-los en les eines de certificació?

Consideracions generals

Els patis interiors en edificis existents tenen un paper fonamental en la ventilació i il·luminació dels espais adjacents. A Catalunya, aquestes necessitats es regulen segons el Decret 141/2012, que estableix les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), en el seu Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (CTE 2019 DB-HE), preveu que l’envolupant tèrmica de l’edifici pugui incloure, parcialment o totalment, espais no habitables, segons l’annex C.

Pel que fa a la certificació energètica, en termes generals, els tancaments dels patis es consideren façanes, de manera que han de complir els requisits tèrmics establerts pel CTE per a aquest tipus de tancaments.

En el cas de l’ús d’eines de certificació simplificada, es recomana orientar les façanes dels patis al nord (excepte a l’última planta) per reflectir l’impacte de la radiació solar en aquests espais.

Edificis existents i rehabilitacions

En els projectes de rehabilitació d’edificis existents, és necessari tenir en compte el comportament tèrmic dels patis. Depenent de la seva configuració, s’han de fer les següents consideracions:

  • Patis oberts: Els murs del pati es comporten tèrmicament com una façana.
  • Patis coberts amb claraboia: Es requereixen consideracions addicionals sobre ventilació i moviments d’aire. Les dimensions en planta i alçada del pati poden afectar significativament la circulació d’aire. Segons el Decret 141/2012, els patis coberts amb claraboia han de disposar d’una sortida d’aire al coronament amb una superfície mínima de 2/3 de la seva àrea en planta.

Condicions estacionals

  • Hivern: La temperatura del pati sol ser més temperada que a l’exterior, millorant les condicions tèrmiques interiors.
  • Estiu: Cal evitar el sobreescalfament mitjançant una ventilació adequada i la instal·lació de proteccions solars a la claraboia.

En el cas de patis petits i tancats amb condicions de temperatura més moderades que a l’exterior, es poden definir els seus tancaments com una partició interior en contacte amb un espai no habitable, tant en el certificat energètic de l’edifici existent com en el certificat de projecte de rehabilitació. Això permetrà no afectar negativament els resultats dels estalvis energètics previstos amb la rehabilitació.

Limitacions d’eines de certificació

Quan l’eina de certificació energètica no permet definir finestres en les particions interiors, és necessari calcular una transmitància equivalent per al conjunt de part massissa i obertures. Si el pati no compta amb protecció solar, també s’ha de considerar l’impacte potencial del sobreescalfament durant els mesos d’estiu.

Aquesta configuració garanteix una avaluació adequada dels patis en edificis existents i rehabilitats, contribuint a una certificació energètica precisa i ajustada a les condicions reals dels espais.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

OTR.cat