Com llegir els consums d’energia en una certificació energètica

Com llegir els consums d’energia en una certificació energètica

Què és l’energia primària, l’energia final i com és el procediment d’obtenció en edificis

L’eficiència energètica dels edificis és clau per reduir el consum d’energia i les emissions de CO₂. Els certificats d’eficiència energètica proporcionen una manera estandarditzada d’avaluar i comunicar aquests aspectes. Per fer-ho amb claredat, és important que tinguem clars alguns conceptes.

Energia primària

L’energia primària es refereix a aquella que s’obté directament de fonts naturals, com el sol, el vent, l’aigua o els combustibles fòssils. Aquesta energia no ha patit cap procés de transformació i inclou tant fonts renovables com no renovables. Segons el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), l’energia primària és la que arriba als edificis abans de patir qualsevol conversió i inclou les pèrdues associades al transport, l’emmagatzematge i la distribució.

L’energia primària total d’un edifici es divideix en dues categories: energia primària renovable i energia primària no renovable. Així, es pot mesurar la contribució de cada tipus de font energètica al consum global de l’edifici.

  • Energia primària no renovable: prové de fonts que es consumeixen més ràpid del que es poden regenerar, com el petroli, el carbó o el gas natural. Aquestes fonts tenen un impacte ambiental important, ja que les seves emissions contribueixen al canvi climàtic.
  • Energia primària renovable: inclou fonts com l’energia solar, eòlica, geotèrmica i la biomassa. Aquestes fonts són més sostenibles i tenen un menor impacte mediambiental.

Energia final

L’energia final és aquella que arriba a l’usuari final després de les transformacions, el transport i la distribució des de la seva font original. És l’energia que utilitzem directament per alimentar els sistemes del nostre edifici, com ara la calefacció, l’enllumenat o els electrodomèstics.

En el context de la certificació energètica, l’energia final fa referència al consum real d’un edifici, tant d’energia elèctrica com de combustibles fòssils, utilitzats per diversos serveis com la climatització i l’aigua calenta sanitària. És important destacar que, en els edificis residencials, la certificació energètica només considera el consum associat a la climatització i l’aigua calenta. En canvi, en edificis del sector terciari, s’inclouen també altres consums energètics com l’enllumenat, els electrodomèstics, i altres equips.

Procediment per obtenir l’energia final a partir del certificat energètic

El procés per calcular el consum d’energia final d’un edifici parteix de les dades de les emissions de CO₂ proporcionades pel Certificat d’Eficiència Energètica. Aquest certificat inclou informació sobre les emissions de CO₂ tant per l’energia elèctrica com per altres combustibles utilitzats en l’edifici. A continuació, s’expliquen els passos principals per obtenir el consum d’energia final:

1. Identificació del tipus de combustible: l’Annex I del certificat al punt 3 (“INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES”) proporciona informació sobre les instal·lacions tèrmiques de l’edifici i els combustibles utilitzats. Això permet identificar quin tipus de combustibles contribueixen al consum energètic de l’edifici.

Imatge 1. En el cas exemple, observem que bàsicament l’edifici consumeix energia elèctrica i gas natural, sent aquest segon un combustible fòssil.

2. Obtenció de les emissions de CO₂: les dades inicials es troben a l’Annex II del Certificat d’Eficiència Energètica, on s’indiquen les emissions associades a cada tipus d’energia utilitzada (electricitat, gas natural, etc.) en kgCO₂/m² any.

Imatge 2. A l’annex II punt 1 trobem un primer quadre que ens indica les emissions de CO2 per tipus de generador (calefacció, refrigeració, ACS i enllumenat) i un segon quadre, el que es veu a la figura, que ens indica les emissions de CO2 per tipus de combustible.

3. Conversió de les emissions en energia final: per convertir les emissions de CO₂ a energia final, s’utilitzen els factors de conversió establerts per l’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) en els seus Documents reconeguts que podeu trobar en aquest enllaç, concretament el document “Factores de emisión de CO2 y coeficientes de paso a energía primaria de diferentes fuentes de energía final consumidas en el sector de edificios en España. Documento reconocido vigente a partir del 14 de enero de 2016”. Dins d’aquest document, identificarem el punt 8 “Factores de paso actualizados” on trobarem l’actualització dels factors d’emissió de CO2 per a cada font d’energia no renovable.

4. El consum d’energia final es calcula dividint les emissions de cada combustible pel seu factor de conversió específic:

241015_art_tec_cap3

En l’exemple indicat anteriorment:

Electricitat:

L’edifici emet 8.840,32 Kg de CO₂ cada any a partir de l’energia elèctrica. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,331 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per a l’electricitat és de 26.707,92 kWh l’any.

Gas Natural:

L’edifici emet 61.154,60 Kg de CO₂ cada any a partir de gas natural. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,252 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per al gas natural es de 242.676,98 kWh l’any.

En cas que hi hagin altres fonts d’energia, caldria repetir el procés per cada font d’energia.

5. Càlcul del consum total d’energia final: un cop convertides les emissions de totes les fonts d’energia en kWh, s’obté el consum total d’energia final de l’edifici sumant els valors obtinguts per cada tipus d’energia. Aquest valor representa el consum energètic total que l’edifici requereix per funcionar.

En el cas exemple, per tant, el consum d’energia final de l’edifici és de 269.384,90 kWh l’any. Cal tenir en compte que el 90% d’aquest consum, es produeix amb combustibles fòssils.

Així, l’energia primària i l’energia final són conceptes fonamentals per entendre el comportament energètic d’un edifici. El Certificat d’Eficiència Energètica proporciona les dades necessàries per calcular el consum d’energia final a partir de les emissions de CO₂. Aquest procés és clau per avaluar l’eficiència energètica dels edificis i permetre als tècnics prendre decisions informades sobre com millorar el rendiment energètic i reduir les emissions de CO₂.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

Publicada al DOGC la modificació de la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis a Barcelona ciutat del Programa 3

Publicada al DOGC la modificació de la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis a Barcelona ciutat del Programa 3

La modificació facilita la tramitació de subvencions amb la possibilitat de tramitar resolucions condicionades i permet l’avançament de fins al 80% de l’import subvencionat en dues bestretes, a gestionar a través de les Oficines Tècniques de Rehabilitació dels col·legis professionals

El 16 de juliol de 2024, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) un anunci sobre la modificació puntual i del text refós de la convocatòria de subvencions finançades per la Unió Europea-NextGenerationEU, dins del marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquesta convocatòria està destinada a les actuacions de rehabilitació d’edificis residencials unifamiliars i plurifamiliars, així com a la millora de l’eficiència energètica en habitatges i l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació a la ciutat de Barcelona.

La modificació publicada introdueix novetats rellevants per als sol·licitants d’aquestes subvencions. Entre aquestes novetats, destaca la possibilitat de sol·licitar una resolució condicionada mitjançant la realització prèvia d’idoneïtats condicionades (administrativa i tècnica), amb un llistat de documentació reduït. Aquestes idoneïtats al programa 3 es poden gestionar a través de les Oficines Tècniques de Rehabilitació (OTR) dels col·legis professionals, oferint així una via més àgil per accedir a aquestes subvencions.

A més, es permet la sol·licitud d’una primera bestreta del 50% de la subvenció una vegada iniciades les obres, i una segona bestreta del 30% quan s’hagi executat el 80% de les obres. Aquestes bestretes es poden tramitar també a través de les OTRs dels col·legis professionals al programa 3, simplificant així el procés per als beneficiaris.

Per aquells interessats en gestionar aquests tràmits, poden fer-ho a través de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica, entrant a la part privada de la web en el següent enllaç.

Amb aquestes modificacions, es pretén facilitar l’accés a les subvencions i fomentar la rehabilitació d’edificis i la millora de l’eficiència energètica a la ciutat de Barcelona.

Nou apartat a OTR.cat per impulsar la rehabilitació d’edificis en comunitats vulnerables

Nou apartat a OTR.cat per impulsar la rehabilitació d'edificis en comunitats vulnerables

De la mà de Social House impulsem una nova via de comunicació directe per impulsar les comunitats vulnerables a rehabilitar energèticament el seu edifici

La OTR de l’Arquitectura Tècnica, llancem un nou apartat a la nostra web “Per a tots” dedicat a la rehabilitació d’edificis en comunitats vulnerables. Aquesta iniciativa reflecteix el nostre ferm compromís com a arquitectes tècnics amb la societat, posant el focus en aquells que més ho necessiten. Conscients de la importància d’una llar digna i segura, ens hem unit amb Social House, una organització sense ànim de lucre formada per experts en serveis socials, per treballar conjuntament en la millora de les condicions de vida en aquestes comunitats.

Aquest nou apartat ofereix un espai on els arquitectes tècnics que vulguin col·laborar poden trobar informació i un enllaç directe per contactar amb nosaltres. A més, les comunitats vulnerables o els seus gestors també podran accedir a aquest apartat per sol·licitar ajuda i assessorament, i així explorar les possibilitats de tirar endavant el seu projecte de rehabilitació amb el suport de la OTR i Social House.

Amb aquesta iniciativa, reafirmem el nostre compromís amb la societat, demostrant que els arquitectes tècnics no oblidem a qui més ho necessita. Us convidem a tots a unir-vos a aquesta causa i contribuir a la construcció d’un futur més just i inclusiu.

Catalunya ja ha concedit 115 MEUR dels ajuts Fons Next Generation a la rehabilitació energètica

Catalunya ja ha concedit 115 MEUR dels ajuts Fons Next Generation a la rehabilitació energètica

El Govern de la Generalitat ha adjudicat, fins al 30 de juny, 115 MEUR en ajuts Next Generation a la rehabilitació energètica d’habitatges, dels quals 6,8 MEUR s’han abonat a obres ja completades. Pel que fa a aquests 115 MEUR, caldrà sumar-ne 96,5 MEUR reservats a expedients en tràmit o pendents de resoldre en els pròxims mesos

Unes xifres assolides gràcies a la col·laboració amb els col·legis professionals per la difusió i tramitació dels ajuts Next Generation, finançats amb fons de la UE i gestionats per l’Estat espanyol a través del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. De fet, Catalunya va ser una de les primeres comunitats autònomes a posar en marxa aquest sistema de col·laboració al qual participen el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL).

Objectius i diferents programes dels ajuts a la rehabilitació

Des del 2022, i amb la finalitat d’ajudar a la reactivació dels països europeus després de la COVID-19, la UE ha finançat els ajuts Next Generation, destinats a rehabilitar habitatges amb criteris d’eficiència energètica per fomentar i afavorir la renovació energètica. Es tracta d’uns ajuts directes a la rehabilitació d’habitatges que vinculen la idoneïtat i l’import de les subvencions ala realització d’obres de rehabilitació que redueixin la demanda i la despesa energètica dels edificis, amb la mirada posada en la lluita contra el canvi climàtic.

Els ajuts a la rehabilitació estan estructurats en 5 programes:

    • Programa 1, destinat a la rehabilitació d’edificis d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica, que es trobin dins els àmbits definits com a Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRPs) per part dels ajuntaments.
    • Programa 2, per al finançament i creació de les Oficines de rehabilitació.
    • Programa 3, per a la rehabilitació d’edificis.
    • Programa 4, destinat a la rehabilitació d’habitatges i a persones propietàries que volen adoptar mesures per millorar l’eficiència energètica del seu domicili habitual.
    • Programa 5, del llibre de l’edifici existent i redacció de projectes de rehabilitació. El primer és l’estudi tècnic que dona informació sobre les característiques de l’edifici i dota la propietat de les instruccions d’ús i manteniment, incloses les actuacions que cal fer per assolir les millores necessàries en eficiència energètica, el segon és el projecte tècnic de rehabilitació d’edificis.

Un canal ràpid que agilitza els tràmits administratius

Les campanyes de difusió sobre els ajuts a la rehabilitació s’han impulsat des de la Generalitat amb la col·laboració de les oficines tècniques de rehabilitació dels col·legis professionals. Aquest treball conjunt ha afavorit l’increment del nombre de sol·licituds, especialment dels programes 3, 4 i 5 en els darrers mesos, malgrat les dificultats administratives d’uns ajuts que provenen de la UE i que s’han estructurat legalment des del Ministeri d’Habitatge.

Revertir aquesta situació inicial s’ha convertit en un dels grans reptes afrontats des de Catalunya. Per aquesta raó, s’ha habilitat una sol·licitud ràpida, amb un mínim de documentació, que es complementa a posteriori. Aquest canvi ha afavorit l’entrada de sol·licituds que no haurien pogut entrar en termini per manca de documentació completa. D’aquesta manera, tenen la possibilitat de complir amb els requisits per ser perceptors de la subvenció.

3,5 MEUR concedits en bestretes

Davant les dificultats de fer front a l’avançament dels pagaments de les obres per part de les comunitats de propietaris, i la possibilitat d’incrementar el nombre de sol·licituds si s’agilitzava la part econòmica dels ajuts, des de la Generalitat s’ha promogut que els programes 1 i 3 puguin demanar bestretes. Així doncs, s’ofereix la possibilitat de cobrar un 50% de l’import de la subvenció a l’inici de l’obra, un 30% més quan l’obra estigui al 80% de l’execució i el 20% de la subvenció restant al final de l’obra. Actualment, ja s’han pagat 2,5 MEUR en bestretes, i hi ha un altre milió d’euros concedit en bestretes que es pagarà en les pròximes setmanes.

Els fons Next Generation EU són una oportunitat única per accelerar la rehabilitació sostenible dels habitatges. A més, ens permet equiparar-nos amb els països europeus més avançats, malgrat el fet que bona part del parc d’edificis de Catalunya tenen un aïllament tèrmic deficient, traduint-se en un augment del cost de la factura de llum i gas que paguen les famílies. Per tant, les intervencions en la façana, coberta i tancaments dels habitatges permeten aconseguir una millora significativa de l’eficiència energètica d’un immoble. Així mateix, l’impuls a la renovació energètica dels fons Next Generation servirà per aplicar la Directiva Europea d’eficiència energètica en els edificis, que ha estat recentment aprovada, i suposarà renovar i equipar els nostres edificis amb sistemes i instal·lacions més eficients, d’altes prestacions i consums de fons energètiques no fòssils ni contaminants.

Notícia de la Generalitat de Catalunya

Signat el conveni entre col·legis professionals i Agència de l’Habitatge per a la tramitació d’idoneïtats per al programa Barris

Signat el conveni entre col·legis professionals i Agència de l’Habitatge per a la tramitació d’idoneïtats per al programa Barris

Els col·legis professionals de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, juntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya signen conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a tramitar les idoneïtats administratives i tècniques del Programa 1 (Barris) Next Generation

Tots els expedients que es vulguin tramitar de programa Barris a l’àmbit territorial de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (fora de l’àrea metropolitana de Barcelona), tramitaran la idoneïtat tècnica mitjançant les OTRs dels col·legis tècnics (arquitectura o arquitectura tècnica segons correspongui) i la idoneïtat administrativa mitjançant la OTRC dels Administradors de Finques.

D’aquesta manera s’equipara el procés de tramitació, salvant les diferències respecte els formularis, al programa 3 Edificis de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, aconseguint així una unificació dels criteris de revisió i aprofitant processos ja treballats en els anys que portem de tramitació Next Generation.

Així, la col·laboració pública-privada amb els Col·legis Professionals s’estén amb l’objectiu de dinamitzar i agilitzar els expedients de Programa Barris.

La Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica ho celebra i, com sempre, es manté a la vostra disposició per ajudar-vos i acompanyar-vos en els vostres projectes #NextGeneration.

Construmat 2024 #NextGeneration

Construmat 2024 #NextGeneration

La OTR i el Cateb estem preparant la propera edició de Construmat 2024, que tindrà lloc al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona del 21 al 23 de maig

Com a participats habituals en aquest esdeveniment destacat del sector de la construcció, ens complau confirmar la nostra presència, amb un estand central situat al bell mig del Pavelló 2, Palau P1, Nivell 0, Carrer E, estand 133. Durant aquests tres intensos dies, oferirem una plataforma per a l’intercanvi de coneixements i experiències amb els professionals del sector. Amb un programa de ponències, abordarem temes d’actualitat i proporcionarem informació valuosa per a tots vosaltres.

Properament publicarem les detalls del nostre programa de conferències. Assegureu-vos d’obtenir la vostra entrada gratuïta amb el codi promocional i mitjançant aquest enllaç per a no perdre-us aquest esdeveniment.

Esperem tenir l’oportunitat de connectar amb tu i compartir coneixements i expertesa durant aquesta edició de Construmat. No dubteu a unir-vos a nosaltres per a tres dies emocionants i enriquidors que prometen inspiració i innovació en el sector de la construcció i sobretot en el repte de la rehabilitació.

Línia d’ajuts per projectes d’eficiència energètica i economia circular d’empreses turístiques

Línia d’ajuts per projectes d’eficiència energètica i economia circular d’empreses turístiques #NextGeneration

La Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat té oberta una línia d’ajuts de 26,3 milions d’euros dels Fons Next Generation per a què els establiments turístics (hotels, cases de turisme rural, càmpings i apartaments turístics) millorin l’eficiència energètica dels seus edificis amb principis d’economia circular

L’objectiu d’aquestes subvencions és promoure projectes en edificis destinats a allotjament turístic que permetin adoptar mesures per reduir el consum d’energia, per introduir sistemes de gestió energètica i tecnologies més eficients, així com per fomentar l’ús d’energies renovables en les seves instal·lacions.

Les bases reguladores d’aquesta convocatòria són les que estableix l’Ordre EMT/254/2022, publicada al DOCG el 28 de novembre de 2022.

Terminis: El termini per sol·licitar l’ajut finalitzarà un cop exhaurit el pressupost disponible o, com a màxim, el dia 31 de desembre de 2024.

Actuacions subvencionables: Les actuacions subvencionables estaran incloses en les següents tipologies.

    • Millora de l’eficiència energètica de l’envoltant tèrmic.
    • Millora de l’eficiència energètica i d’energies renovables a les instal·lacions tèrmiques de calefacció, climatització, ventilació i aigua calenta sanitària:
      • Substitució d’energia convencional per energia solar tèrmica.
      • Substitució d’energia convencional per energia geotèrmica.
      • Substitució d’energia convencional per biomassa a les instal·lacions tèrmiques.
      • Millora de l’eficiència energètica dels sistemes de generació no inclosos a les subtipologies anteriors.
      • Millora de l’eficiència energètica dels subsistemes de distribució, regulació, control i emissió de les instal·lacions tèrmiques.
    • Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions de llum.

Requisitis dels edificis: L’edifici on es porti a terme el projecte ha d’estar destinat a l’activitat d’allotjament turístic, dins de les tipologies següents:

    • Establiments hotelers: Hotels, hotels apartaments, hostals i pensions.
    • Càmpings.
    • Establiments de turisme rural: cases de pagès i allotjaments rurals.
    • Apartaments turístics.

Els projectes s’han de dur a terme en edificis construïts amb anterioritat a l’1 de gener de 2007. A més, l’edifici ha d’estar destinat completament a l’ús d’allotjament turístic en la seva totalitat, i l’ajut haurà de destinar-se a actuacions que s’executin exclusivament a l’espai dedicat a allotjament turístic.

Requisits dels projectes: Entre els requisits establerts a les bases reguladores, destaquen els següents.

    • Les actuacions hauran d’aconseguir una reducció del consum d’energia primària no renovable del 30% respecte de la situació́ de partida.
    • Les actuacions han de millorar la qualificació energètica total de l’edifici en, almenys, una lletra mesurada a l’escala d’emissions de diòxid de carboni pel que fa a la qualificació energètica inicial de l’edifici.
    • Almenys el 70% dels residus de construcció i demolició no perillosos generats a el lloc de construcció es prepararà per a la seva reutilització, reciclatge i valorització.

Veure l’infografia que explica simplificadament com elaborar un projecte d’eficiència energètica per establiments turístics d’acord amb el programa Next Generation de la UE.

Per sol·licitar l’ajut, podeu accedir al web de la Generalitat de Catalunya.

Modificacions a la convocatòria de subvencions Next Generation de l’Agència de l’Habitatge

Modificacions a la convocatòria de subvencions Next Generation de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha publicat al DOGC de l’11 d’octubre la RESOLUCIÓ TER/3404/2023, referent a la quarta revisió de la convocatòria de subvencions dels Fons Next Generation destinades a la millora de les actuacions del Programa de rehabilitació a nivell d’edifici de tipologia residencial unifamiliar i plurifamiliar

Aquesta revisió introdueix una important novetat que simplifica el procés per a tramitar els programes 3 (Edificis), i 5 (Llibres de l’Edifici i Projecte) per aconseguir una primera resolució amb la conseqüent reserva econòmica.

Ara és possible presentar sol·licituds sense disposar de tota la documentació necessària en el moment de la sol·licitud. Això implica que es pot obtenir una preassignació de subvenció i una reserva de fons, subjecta a la posterior presentació de la documentació necessària.

Conseqüentment, s’han realitzat modificacions en el punt 5 de la convocatòria. Ara és possible presentar la sol·licitud seguint el procediment i la documentació detallada a l’apartat B de l’annex 1 (Programa 3) i a l’apartat B de l’annex 3 (Programa 5). Això permetrà obtenir una resolució provisional, subjecta a la presentació de la documentació completa.

És fonamental destacar que la documentació completa ha de ser presentada en un termini màxim de 3 mesos a partir de la notificació de la resolució provisional. Si no es compleix aquest termini, la resolució provisional serà anul·lada.

A més d’aquestes modificacions, s’ha realitzat un canvi en el punt 12, que estableix un termini màxim d’1 mes per emetre i notificar la resolució provisional a partir de la presentació de la sol·licitud. Si no es rep una resposta en aquest termini, la sol·licitud es considerarà com a desestimada.

També s’ha afegit el punt 16 bis, afectant el programa 3 (Edificis), programa 4 (Habitatges) i programa 5 (Redacció de Llibres de l’Edifici Existent i Projectes de Rehabilitació) que requereix que els sol·licitants presentin una declaració d’absència de conflicte d’interessos (DACI) degudament omplerta i signada en la fase de sol·licitud. 

Fons #NextGeneration per a la rehabilitació de barris de Barcelona (Programa 1)

Fons #NextGeneration per a la rehabilitació de barris de Barcelona (Programa 1)

Oberta la convocatòria per a rehabilitar els barris de Trinitat Vella, la Pau, Congrés-Indians, Canyelles, Can Peguera i Besòs-Maresme

L’objecte d’aquesta convocatòria és finançar projectes d’eficiència energètica per actuacions a nivell de barri de Barcelona ciutat, per la millora d’eficiència energètica en edificis d’ús predominant residencial i per l’elaboració del llibre de l’edifici i la redacció de projectes de rehabilitació d’aquests barris.

S’estableix una oficina de gestió centralitzada dels àmbits d’actuació de regeneració urbana: l’Oficina de Regeneració. Els àmbits d’actuació de regeneració a nivell barris són els següents:

  • Àmbit d’aplicació: Trinitat Vella, la Pau, Congrés-Indians, Canyelles, Can Peguera i Besòs-Maresme, de la ciutat de Barcelona.
  • Tipologia edificis: Tipologia residencial unifamiliar i plurifamiliar. Així com habitatges.
  • Terminis: Del 28 de juny de 2022 fins al 30 de juny de 2026 o quan s’esgoti el pressupost disponible.
  • Pressupost disponible: Consultar la convocatòria del barri
  • Requisits:
    • Actuacions iniciades a partir de l’1 de febrer del 2020.
    • Complir amb el principi DNSH: no causar perjudici significatiu al medi ambient al llarg de les fases, i utilitzar solucions constructives coherents amb els característiques arquitectòniques de l’edifici i del seu entorn.
  • Pla de barris: La ORM també gestiona de forma centralitzada els àmbits d’actuació del Pla de Barris l’enllaç, dins de la convocatòria d’Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP). Al Pla de Barris s’inclouen els següents barris:
    • Ciutat Vella: El Gòtic Sud, El Raval.
    • Sants-Montjuïc: El Poblesec, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port.
    • Horta-Guinardó: Sant Genís dels Agudells, La Teixonera, El Carmel, Can Baró.
    • Nou Barris: La Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Torre Baró, La Vallbona, Les Roquetes, El Turó de la Peira, Verdun, La Prosperitat.
    • Sant Andreu: El Bon Pastor, Baró de Viver, La Trinitat Vella (excepte l’àmbit de regeneració urbana Trinitat Vella).
    • Sant Martí: La Verneda, La Pau (excepte l’àmbit de regeneració urbana la Pau), El Besòs i el Maresme (excepte l’àmbit de regeneració urbana SO Besos).

Pots trobar més informació aquí.

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Manifest per acelerar l’aprobació de l’actualització de la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis

Manifest per acelerar l'aprobació de l'actualització de la Directiva d'Eficiència Energètica en Edificis

Green Building Council Espanya (GBCe) i representants de la societat civil i del sector de l’edificació, com Ecodes, Conama, Provivenda, Andimat, Saint-Gobain o Rockwool, entre d’altres, redacten un manifest per una urgent i ambiciosa aprovació de la revisió de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis

Tenint en compte els futurs escenaris energètics a Catalunya, els reptes i les estratègies per la transició energètica i el compliment dels objectius 2030 i 2050, sorgeix la necessitat d’actualitzar amb urgència la Directiva d’eficiència energètica en edificis (EPBD).

A Espanya, el 51% dels edificis són anteriors a la primera normativa que introdueix uns criteris mínims d’eficiència energètica (NBE-CT-79) i estaran encara en funcionament el 2050; això implica la necessitat de rehabilitar-los energèticament.

Els passats dies 10, 11 i 12 de juliol es va celebrar a Valladolid la Jornada del Consell informal de ministres de Medi Ambient de la Unió Europa i varen discutir temes com el clima i l’energia.

Amb motiu de la reunió informal de ministres europeus d’Energia i Medi ambient, els reclamants han sol·licitat a Europa que la futura normativa “aposti per un entorn construït descarbonitzat, resilient i inclusiu, que no deixi ningú enrere”.

La Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea negocien els instruments clau de la nova EPBD, sent alguns d’aquests els edificis de zero emissions, les normes mínimes d’eficiència energètica (MEPS), el Pla nacional de rehabilitació en edificis, el passaport de la rehabilitació, la reconfiguració i harmonització dels certificats d’eficiència energètica, emissions de carboni en tot el cicle de vida de l’edifici, etc.

Aquesta actualització de la EPBD és imprescindible per donar seguretat i operativitat al desenvolupament sostenible i descarbonitzar el nostre parc immobiliari.

Podeu consultar el Manifest complert i donar suport escanejant en cada codi QR.

OTR.cat