Com llegir els consums d’energia en una certificació energètica
Què és l’energia primària, l’energia final i com és el procediment d’obtenció en edificis
L’eficiència energètica dels edificis és clau per reduir el consum d’energia i les emissions de CO₂. Els certificats d’eficiència energètica proporcionen una manera estandarditzada d’avaluar i comunicar aquests aspectes. Per fer-ho amb claredat, és important que tinguem clars alguns conceptes.
Energia primària
L’energia primària es refereix a aquella que s’obté directament de fonts naturals, com el sol, el vent, l’aigua o els combustibles fòssils. Aquesta energia no ha patit cap procés de transformació i inclou tant fonts renovables com no renovables. Segons el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), l’energia primària és la que arriba als edificis abans de patir qualsevol conversió i inclou les pèrdues associades al transport, l’emmagatzematge i la distribució.
L’energia primària total d’un edifici es divideix en dues categories: energia primària renovable i energia primària no renovable. Així, es pot mesurar la contribució de cada tipus de font energètica al consum global de l’edifici.
- Energia primària no renovable: prové de fonts que es consumeixen més ràpid del que es poden regenerar, com el petroli, el carbó o el gas natural. Aquestes fonts tenen un impacte ambiental important, ja que les seves emissions contribueixen al canvi climàtic.
- Energia primària renovable: inclou fonts com l’energia solar, eòlica, geotèrmica i la biomassa. Aquestes fonts són més sostenibles i tenen un menor impacte mediambiental.
Energia final
L’energia final és aquella que arriba a l’usuari final després de les transformacions, el transport i la distribució des de la seva font original. És l’energia que utilitzem directament per alimentar els sistemes del nostre edifici, com ara la calefacció, l’enllumenat o els electrodomèstics.
En el context de la certificació energètica, l’energia final fa referència al consum real d’un edifici, tant d’energia elèctrica com de combustibles fòssils, utilitzats per diversos serveis com la climatització i l’aigua calenta sanitària. És important destacar que, en els edificis residencials, la certificació energètica només considera el consum associat a la climatització i l’aigua calenta. En canvi, en edificis del sector terciari, s’inclouen també altres consums energètics com l’enllumenat, els electrodomèstics, i altres equips.
Procediment per obtenir l’energia final a partir del certificat energètic
El procés per calcular el consum d’energia final d’un edifici parteix de les dades de les emissions de CO₂ proporcionades pel Certificat d’Eficiència Energètica. Aquest certificat inclou informació sobre les emissions de CO₂ tant per l’energia elèctrica com per altres combustibles utilitzats en l’edifici. A continuació, s’expliquen els passos principals per obtenir el consum d’energia final:
1. Identificació del tipus de combustible: l’Annex I del certificat al punt 3 (“INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES”) proporciona informació sobre les instal·lacions tèrmiques de l’edifici i els combustibles utilitzats. Això permet identificar quin tipus de combustibles contribueixen al consum energètic de l’edifici.
2. Obtenció de les emissions de CO₂: les dades inicials es troben a l’Annex II del Certificat d’Eficiència Energètica, on s’indiquen les emissions associades a cada tipus d’energia utilitzada (electricitat, gas natural, etc.) en kgCO₂/m² any.
3. Conversió de les emissions en energia final: per convertir les emissions de CO₂ a energia final, s’utilitzen els factors de conversió establerts per l’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) en els seus Documents reconeguts que podeu trobar en aquest enllaç, concretament el document “Factores de emisión de CO2 y coeficientes de paso a energía primaria de diferentes fuentes de energía final consumidas en el sector de edificios en España. Documento reconocido vigente a partir del 14 de enero de 2016”. Dins d’aquest document, identificarem el punt 8 “Factores de paso actualizados” on trobarem l’actualització dels factors d’emissió de CO2 per a cada font d’energia no renovable.
4. El consum d’energia final es calcula dividint les emissions de cada combustible pel seu factor de conversió específic:
En l’exemple indicat anteriorment:
Electricitat:
L’edifici emet 8.840,32 Kg de CO₂ cada any a partir de l’energia elèctrica. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,331 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per a l’electricitat és de 26.707,92 kWh l’any.
Gas Natural:
L’edifici emet 61.154,60 Kg de CO₂ cada any a partir de gas natural. Segons document reconegut per l’IDAE, podem aplicar un factor de conversió de 0,252 kg CO₂/kWh. Així, el consum d’energia final per al gas natural es de 242.676,98 kWh l’any.
En cas que hi hagin altres fonts d’energia, caldria repetir el procés per cada font d’energia.
5. Càlcul del consum total d’energia final: un cop convertides les emissions de totes les fonts d’energia en kWh, s’obté el consum total d’energia final de l’edifici sumant els valors obtinguts per cada tipus d’energia. Aquest valor representa el consum energètic total que l’edifici requereix per funcionar.
En el cas exemple, per tant, el consum d’energia final de l’edifici és de 269.384,90 kWh l’any. Cal tenir en compte que el 90% d’aquest consum, es produeix amb combustibles fòssils.
Així, l’energia primària i l’energia final són conceptes fonamentals per entendre el comportament energètic d’un edifici. El Certificat d’Eficiència Energètica proporciona les dades necessàries per calcular el consum d’energia final a partir de les emissions de CO₂. Aquest procés és clau per avaluar l’eficiència energètica dels edificis i permetre als tècnics prendre decisions informades sobre com millorar el rendiment energètic i reduir les emissions de CO₂.
Tècnica redactora:
Eva Bonet
Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363
