Fons #NextGeneration per a la rehabilitació de barris de Barcelona (Programa 1)

Fons #NextGeneration per a la rehabilitació de barris de Barcelona (Programa 1)

Oberta la convocatòria per a rehabilitar els barris de Trinitat Vella, la Pau, Congrés-Indians, Canyelles, Can Peguera i Besòs-Maresme

L’objecte d’aquesta convocatòria és finançar projectes d’eficiència energètica per actuacions a nivell de barri de Barcelona ciutat, per la millora d’eficiència energètica en edificis d’ús predominant residencial i per l’elaboració del llibre de l’edifici i la redacció de projectes de rehabilitació d’aquests barris.

S’estableix una oficina de gestió centralitzada dels àmbits d’actuació de regeneració urbana: l’Oficina de Regeneració. Els àmbits d’actuació de regeneració a nivell barris són els següents:

  • Àmbit d’aplicació: Trinitat Vella, la Pau, Congrés-Indians, Canyelles, Can Peguera i Besòs-Maresme, de la ciutat de Barcelona.
  • Tipologia edificis: Tipologia residencial unifamiliar i plurifamiliar. Així com habitatges.
  • Terminis: Del 28 de juny de 2022 fins al 30 de juny de 2026 o quan s’esgoti el pressupost disponible.
  • Pressupost disponible: Consultar la convocatòria del barri
  • Requisits:
    • Actuacions iniciades a partir de l’1 de febrer del 2020.
    • Complir amb el principi DNSH: no causar perjudici significatiu al medi ambient al llarg de les fases, i utilitzar solucions constructives coherents amb els característiques arquitectòniques de l’edifici i del seu entorn.
  • Pla de barris: La ORM també gestiona de forma centralitzada els àmbits d’actuació del Pla de Barris l’enllaç, dins de la convocatòria d’Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP). Al Pla de Barris s’inclouen els següents barris:
    • Ciutat Vella: El Gòtic Sud, El Raval.
    • Sants-Montjuïc: El Poblesec, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port.
    • Horta-Guinardó: Sant Genís dels Agudells, La Teixonera, El Carmel, Can Baró.
    • Nou Barris: La Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Torre Baró, La Vallbona, Les Roquetes, El Turó de la Peira, Verdun, La Prosperitat.
    • Sant Andreu: El Bon Pastor, Baró de Viver, La Trinitat Vella (excepte l’àmbit de regeneració urbana Trinitat Vella).
    • Sant Martí: La Verneda, La Pau (excepte l’àmbit de regeneració urbana la Pau), El Besòs i el Maresme (excepte l’àmbit de regeneració urbana SO Besos).

Pots trobar més informació aquí.

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Calcular la renovació d’aire interior de l’edifici, és la clau per certificiar correctament l’Eficiència Energètica

Calcular la renovació d'aire interior de l'edifici, és la clau per certificar correctament l'Eficiència Energètica

Un dels paràmetres que es pot introduir a nivell de càlcul en els programes de certificació energètica i que te una repercussió important a la demanda i el consum energètic de l’habitatge i/o edifici és la renovació d’aire de l’habitatge

És per això que en el context que ens trobem actualment amb els Fons Next Generation, és important tindre els certificats energètics ben calculats, per valorar correctament les reduccions de consum i de demanda energètica i intentar que els certificats d’eficiència energètica siguin el més fidedignes possible.

Per fer correctament el càlcul sobre les renovacions de l’aire, ens guiarem amb la normativa que les regula, el DB-HS3 del CTE.

Aspectes a tenir en compte a l’hora de realitzar el càlcul:

Depenent del recinte on ens trobem, variarà la tipologia de ventilació i l’exigència de ventilació requerida entre altres, així es garanteix la correcta ventilació de totes les estances de l’immoble.

Els principals aspectes a valorar són:

    • Càlcul de caudal constant a l’interior dels recintes
    • Ventilació natural recintes (finestres i portes practicables a l’exterior)
    • Ventilació mecànica (campana de fums o extractors cambres humides)

Com exemple pràctic del càlcul s’agafarà de model un habitatge d’una habitació, un menjador-estar, una cuina, un safareig i un bany.

El volum de ventilació de l’habitatge vindrà donat pels diferents requisits de ventilació que tenen les diferents estances, segons la taula 2.1 del CTE-DB-HS3

Càlcul:

  • Caudal locals secs: Menjador, Sala d’estar i dormitoris
    • Dormitori principal: 8l/s x 1 dormitori = 8 l/s
    • Sala d’estar i menjador: 10 l/s x 1 = 10 l/s
    • Caudal locals secs: 18 l/s

  • Caudal locals humits:
    • Mínim en total per habitatges d’una habitació: 12 l/s
    • Mínim per local humitat per habitatge d’una habitació: 6 l/s
      • Bany: 6 l/s x 1 bany = 6 l/s
      • Safareig: 6 l/s x 1 bany = 6 l/s
      • Cuina: 6 l/s x 1 bany = 6 l/s
      • Caudal total: 18 l/s > 12 l/s

  • Caudal del sistema de ventilació general

El caudal necessari serà de 18 l/s tant per l’admissió com per l’extracció. Pel càlcul de les renovacions per hora multiplicarem pel canvi d’unitats (3600s/1000l=m³/h) i ho dividirem pel volum de l’habitatge en m³.

Per exemple, en aquest cas, l’habitatge té 60 m2 i una altura de 2,65 m = 159 m³ (60 m²x2,65m): 18 l/s x 3,6 / 159,00 = 0,407 renovacions/hora.

Aquest sistema de ventilació general de l’habitatge podrà ser híbrid o mecànic. L’aire circularà des de les estances seques a les humides a través de les obertures de pas o reixetes de ventilació.

Les estances seques hauran de disposar d’obertures d’admissió com poden ser finestres i les estances humides hauran de tenir mecanismes d’extracció.

L’objectiu del sistema de ventilació de l’habitatge és eliminar els contaminants i l’aire viciat de l’interior que es produeix pel seu propi ús.

A l’hora de traslladar l’exemple de càlcul de ventilació d’un edifici d’habitatges serà necessari seguir la mateixa guia de càlcul, fent el sumatori total de les diferents tipologies d’estances dels habitatges que composen el conjunt de l’edifici. Ja que no tots els habitatges tindran la mateixa superfície ni les mateixes peces.

Altres consideracions:

Sistemes d’extracció mecànica en cuines:  A part de la ventilació segons tipologia d’estança, a la cuina s’haurà d’instal·lar una ventilació extra, corresponent a l’equip de cocció. El caudal mínim serà de 50 l/s de ventilació mecànica i sent el conducte de ventilació independent a la resta de ventilació existent, segons l’apartat 2.4 “caracterització i quantificació de l’exigència” del CTE DB-HS3.

Tècnic redactor:

Oriol Farriol

Consultor de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecte tècnic, col·legiat num. 14906

Manifest per acelerar l’aprobació de l’actualització de la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis

Manifest per acelerar l'aprobació de l'actualització de la Directiva d'Eficiència Energètica en Edificis

Green Building Council Espanya (GBCe) i representants de la societat civil i del sector de l’edificació, com Ecodes, Conama, Provivenda, Andimat, Saint-Gobain o Rockwool, entre d’altres, redacten un manifest per una urgent i ambiciosa aprovació de la revisió de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis

Tenint en compte els futurs escenaris energètics a Catalunya, els reptes i les estratègies per la transició energètica i el compliment dels objectius 2030 i 2050, sorgeix la necessitat d’actualitzar amb urgència la Directiva d’eficiència energètica en edificis (EPBD).

A Espanya, el 51% dels edificis són anteriors a la primera normativa que introdueix uns criteris mínims d’eficiència energètica (NBE-CT-79) i estaran encara en funcionament el 2050; això implica la necessitat de rehabilitar-los energèticament.

Els passats dies 10, 11 i 12 de juliol es va celebrar a Valladolid la Jornada del Consell informal de ministres de Medi Ambient de la Unió Europa i varen discutir temes com el clima i l’energia.

Amb motiu de la reunió informal de ministres europeus d’Energia i Medi ambient, els reclamants han sol·licitat a Europa que la futura normativa “aposti per un entorn construït descarbonitzat, resilient i inclusiu, que no deixi ningú enrere”.

La Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea negocien els instruments clau de la nova EPBD, sent alguns d’aquests els edificis de zero emissions, les normes mínimes d’eficiència energètica (MEPS), el Pla nacional de rehabilitació en edificis, el passaport de la rehabilitació, la reconfiguració i harmonització dels certificats d’eficiència energètica, emissions de carboni en tot el cicle de vida de l’edifici, etc.

Aquesta actualització de la EPBD és imprescindible per donar seguretat i operativitat al desenvolupament sostenible i descarbonitzar el nostre parc immobiliari.

Podeu consultar el Manifest complert i donar suport escanejant en cada codi QR.

Una empenta comercial per a les comunitats de propietaris: vídeo informatiu per engrescar a rehabilitar energèticament amb els fons #NextGeneration

Una empenta comercial per a les comunitats de propietaris: vídeo informatiu per engrescar a rehabilitar energèticament amb els fons #NextGeneration

“Què és rehabilitar energèticament? Quines actuacions puc fer a casa meva? D’on venen aquestes subvencions? Però realment arriben les subvencions?” Aquestes són algunes de les qüestions que ens plantegen regularment les comunitats

El MINISTERIO DE TRANSPORTES, MOVILIDAD Y AGENDA URBANA (MITMA) posa a disposició un vídeo per informar a les comunitats sobre la rehabilitació energètica i els Fons #NextGeneration. Amb això, podem contextualitzar als nostres clients ensenyant-los aquest vídeo informatiu que ens serveix per aclarir punts clau i trencar amb molts dels prejudicis actuals.

El teniu a disposició a la part pública de la main page de la nostra pàgina web www.otr.cat. Podeu compartir l’enllaç directament de Youtube, passar-lo als grups de difusió de les comunitats i animar-los a rehabilitar!

A més, el MITMA també ens comparteix un simulador d’ajudes desenvolupat per l’Instituto Valenciano de la Edificación (IVE). Aquesta eina permet calcular de forma aproximada el consum energètic de l’edifici, oferint diferents opcions de millora per a l’estalvi energètic, complint amb els requisits necessaris per a l’obtenció de les ajudes Next Generation.

La teniu publicada a la part privada de la nostra web > Eines de suport > Aplicacions > Simuladors energètics > Simulador d’ajudes MITMA.

L’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica tot l’estiu al teu costat

L'Oficina Tècnica de Rehabilitació de l'Arquitectura Tècnica tot l'estiu al teu costat

Durant el mes d’agost, l’OTR de l’Arquitectura Tècnica busca garantir la continuïtat d’atenció a ciutadans i tècnics i satisfer les necessitats essencials

Aquest estiu, a partir del dilluns 31 de juliol fins al 31 d’agost, el nostre horari d’atenció telefònica serà de 9.00 a 14.30 h.

Els serveis mínims estaran disponibles per oferir amb continuïtat assistència en temes de gestió d’expedients i consultes, però es suprimirà la consultoria online dels dimecres fins setembre.

La plataforma de tramitació per idoneïtats tècniques romandrà oberta i es revisaran expedients amb normalitat.

Esperem que vosaltres també pugueu gaudir de les vacances ben merescudes i recarregueu les piles per rehabilitar energèticament el nostre parc d’habitatges i tramitar expedients. Tenim molta feina per davant!

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya comença a emetre les primeres resolucions del Programa 3 – Per la Rehabilitació energètica d’Edificis, i realitza els primers pagaments a càrrec del Programa 5 – Llibre d’Edifici i/o Projecte

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya comença a emetre les primeres resolucions del Programa 3 - Per la Rehabilitació energètica d'Edificis, i realitza els primers pagaments a càrrec del Programa 5 - Llibre d'Edifici i/o Projecte

Els Fons #NextGeneration són una realitat i ja estan arribant als primers edificis amb resolucions favorables per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Dels 480 milions d’euros per la rehabilitació energètica, 246 milions estan destinats pel programa edificis. Això significa rehabilitar 30.000 habitatges, repartits per tota Catalunya.

Gràcies a aquesta inversió, els veïns gaudiran d’un millor confort i qualitat de vida, a més de posar el seu gra de sorra per minimitzar el canvi climàtic.

Així mateix, els primers pagaments relatius al programa 5 del llibre de l’edifici i/o projecte destinats al pagament d’honoraris tècnics obre l’aixeta d’aquests 246 milions per a actuacions globals a nivell d’edifici.

Amb aquesta notícia tenim un argument més per motivar a les comunitats i remar en la mateixa direcció per arribar a aquests 30.000 habitatges.

L’ITeC i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha presentat l’ESPREH web, eina pel predimensionat de la rehabilitació energètica d’edificis

L'ITeC i L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha presentat l'ESPREH web, eina pel predimensionat de la rehabilitació energètica d'edificis

Dintre del marc de les subvencions Next Generation, s’ha desenvolupat una eina que ens facilita el predimensionat de les actuacions de rehabilitació energètica, estudiant diferents escenaris segons les acha tuacions a realitzar en un edifici

És un instrument de gran utilitat tècnica que ens ajuda a comprendre i explicar la magnitud i els beneficis de la rehabilitació energètica, analitzant en temps real com repercuteixen els canvis introduïts i permetent-nos fer un estudi econòmic basat en preus de l’ITeC.

Amb aquesta recollida de dades, podem veure quines capacitats té un edifici per acollir-se a les subvencions, obtenir els estalvis que es poden aconseguir i un ordre de magnitud sobre el cost de la obra necessària. L’eina es pot convertir en un punt clau per la presa de decisions: amb les dades obtingudes una propietat ja pot decidir acollir-se als reptes de la rehabilitació energètica.

En els pròxims dies podreu gaudir d’aquesta eina gratuïta, sense cap limitació, registrant-vos a la pàgina web de l’ITeC.

Podeu consultar la presentació de l’eina i el seu funcionament consultant el següent enllaç.

La instal·lació de panells solars fotovoltaics per l’autoconsum en edificis plurifamiliars

La instal·lació de panells solars fotovoltaics per l'autoconsum en edificis plurifamiliars

Estem vivint una revolució energètica sense precedents, i l’autoconsum i els panells solars fotovoltaics agafen protagonisme. Amb la seva instal·lació reduïm el consum d’energia primària no renovable i aprofitem recursos naturals disponibles com és l’energia solar

De la mà de TERSA i ERF Energia & Sostenibilitat, especialitzats en la gestió de serveis ambientals relacionats amb l’economia circular, el passat dimarts 20 de juny vam gaudir d’una sessió sobre la instal·lació de panells solars fotovoltaics per l’autoconsum per edificis plurifamiliars.

Ivan Capdevila, soci i director d’ERF Energia & Sostenibilitat, i Llorenç Pérez Escudero, Responsable Departament Instal·lacions Fotovoltaiques de l’empresa TERSA, van tractar punts tan interessants com aspectes necessaris i tràmits a dur a terme per a la legalització de les Instal·lacions d’Energia Solar Fotovoltaica (IESFV) i aspectes tècnics i de qualitat a tenir en compte per l’accés i connexió de les instal·lacions segons la normativa vigent.

Consulta la sessió complerta i descarrega el material disponible fent clic.

La responsabilitat civil vers la tramitació de les subvencions #NextGeneration

La responsabilitat civil vers la tramitació de les subvencions #NextGeneration

Per la tramitació de les diferents subvencions serà necessari la intervenció d’un tècnic, sigui arquitecte tècnic o arquitecte, fent una part o tota la tramitació, això fa que com totes les actuacions o feines assumim certes responsabilitats

El risc a no optar a la subvenció per causes imputables al tècnic fa que sigui important estar cobert davant de qualsevol situació.

En qualsevol cas heu de tenir present que serà convenient posar-vos en contacte amb el vostre col·legi professional i amb la vostra corredoria o companyia asseguradora per tal que us puguin assessorar i donar informació individualitzada en el vostre cas.

Les preguntes que es generen arran d’això podrien ser les següents:

  • Estic assumint treballs de rehabilitació subvencionables pels fons europeus Next Generation, com afecta aquest treball a la meva pòlissa de RC?

Si et contracten per a una rehabilitació que pot accedir a una subvenció, et recordem que la gestió administrativa vers als estaments que les concedeixen dependria en primer moment del mateix interessat. Per això és MOLT IMPORTANT que si la tramitació administrativa la tens encarregada tu com a tècnic/a, també la tinguis DECLARADA com a treball específic, ja que NO queden incorporades a l’expedient-visat del projecte i/o direcció.

En el cas que sigueu col·legiats del Cateb, la tramitació la podeu fer de la manera següent:

Recomanem en aquest cas, la necessitat de fer un segon tràmit de visat amb el treball de Tarifa D (altres treballs) i Tipus Intervenció Musaat= 87 )” Tramitació administrativa de subvencions”. És condició “sine qua non” en cas de rebre una reclamació del teu client.

  • Quan es necessària una pòlissa de Segona capa per a subvencions Next Generation?

En funció del PEM del treball i l’import subvencionable, és possible que no sempre et sigui necessari contractar una pòlissa addicional de segon tram o d’excés per a gestions derivades del tràmit de subvencions, perquè amb la teva suma assegurada de la R.C. General ja seria suficient en cas de reclamació.

Però, és molt important i IMPRESCINDIBLE tenir declarada la intervenció especifica per “Tramitació administrativa de subvencions”.

  • Com podem contracta una pòlissa de Segona Capa per fer tràmits de subvencions?

És molt senzill, si ja tens fet l’estudi de la subvenció (% a la que pot accedir el teu client) i a més ja tens el PEM dels treballs a executar, pots informar-te directament a la Corredoria d’assegurances/Agència de Mediació del teu Col·legi.

Si estàs interessat/da es podrà gestionar amb la companyia immediatament i sense cap altra gestió.

En el cas que siguis de la companyia MUSAAT, serà imprescindible declarar cada una de les tasques en les quals intervinguis abans que arribi la reclamació, per tant, recorda declarar específicament la “Tramitació administrativa de subvencions” amb el Tipus d’intervenció 8.7″.

En el cas que sigueu col·legiats del Cateb el pas de tramitació d’aquesta RC de segona capa serà el següent:

Pantalla “Objecte de l’encàrrec”: Cal triar l’objecte de l’encàrrec “Tramitacions administratives i subvencions”

Pantalla “Treballs”: En tots els “Altres treballs” hi ha treballs associats per defecte, en aquest, és el propi treball de “Tramitacions administratives i subvencions”, per tant, ja no cal marcar cap altre treball:

Això implica que, si assumiu a més treballs d’obra, de moment, cal que donin d’alta dos expedients: un amb els treballs d’obra i un altre amb aquest treball de tramitació administrativa i subvenció.

Tècnic redactor: 

Oriol Farriol

Consultor de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecte tècnic, col·legiat num. 14906

Com verificar la reducció de demanda de calefacció i refrigeració i de consum d’energia primària no renovable d’un edifici en el que es realitzen ampliacions?

Com verificar la reducció de demanda de calefacció i refrigeració i de consum d’energia primària no renovable d’un edifici en el que es realitzen ampliacions?

Què és l’energia primària, l’energia final i com és el procediment d’obtenció en edificis

Per a verificar els requisits d’estalvi d’energia primària no renovable i de demanda energètica en projectes de rehabilitació amb ampliacions, ens trobem amb dos escenaris possibles:

1. Modificacions puntuals:

Les actuacions que incorporin modificacions puntuals (com a tancaments de terrasses o similars) es podran comparar directament de forma simplificada l’estat original i l’estat reformat amb l’ampliació, sempre que aquesta no superi els límits establerts en l’article 1.1 del DB-HE 0 del CTE.

2. Ampliacions substancials:

Quan la obra de rehabilitació contempli una ampliació substancial, considerant-se com a tal, quan es superen els límits establerts a l’article 1.1 del DB-HE 0 del CTE, caldrà realitzar l’anàlisi de forma separada i independent de la part de l’edifici existent a rehabilitar i de l’ampliació.

Així, en la modelització del CEE en la situació final (posterior a la intervenció), caldrà aportar el CEE tant de la part existent prèviament de l’edifici com de la part ampliada, considerant adiabàtiques les superfícies de contacte entre ambdues parts.

Així, com a resum en cas d’ampliació caldrà aportar les següents certificacions:

Ampliacions d’escassa entitat


CEE inicial: reflexant l’estat previ a les obres

CEE final: amb la superfície real habitable (climatitzada) que pot o no incloure la part ampliada.

L’estalvi de demanda i consum es verificarà a partir dels valors de kWh/m² del CEE inicial i CEE final (superfície habitable: amb o sense superfície ampliada)

Ampliacions substancials


CEE inicial: reflexant l’estat previ a les obres

CEE final: Caldrà presentar 2 CEE:

  • CEE final (de la part de l’edifici existent prèviament)
  • CEE final (corresponent a la part ampliada de l’edifici)

Als dos CEE finals la part de partició que comparteixen ha de considerar-se adiabàtica.

L’estalvi de demanda i consum es verificarà a partir dels valors de kWh/m² del CEE inicial i CEE final (part existent).

A més a més, s’hauran de tenir en compte les consideracions següents:

  • Per tractar-se de projectes de rehabilitació integral, tant la part rehabilitada com la part que correspongui a l’ampliació hauran de complir amb els requisits del CTE que siguin d’aplicació en cada cas.
  • Les ajudes es calcularan en funció del nombre de habitatges de l’edifici original a rehabilitar. Segons s’especifica a l’article 35.10.d) del Reial Decret 853/2021, la dada a justificar és el nombre d’habitatges a rehabilitar, pel que serà aquest nombre el que es prengui com a base per al càlcul de les ajudes.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

OTR.cat