CAT | ES DEMANA UN ARQUITECTE TÈCNIC REGISTRA'T INICIAR SESSIÓ TRÀMITS OTR Zona Privada Ajuda

Arxiu d'etiquetes: NextGeneration

El passat 28 de setembre va tindre lloc la primera Jornada IMPULS-AT, organitzada per la OTR i el Cateb

El passat 28 de setembre va tenir lloc la primera Jornada IMPULS-AT, organitzada per la OTR i el Cateb

La Jornada IMPULS-AT, una iniciativa conjunta de la Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR) i del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) es va celebrar amb format híbrid per arribar a tots els arquitectes tècnics de Catalunya. L’esdeveniment va atraure la participació de més de 100 assistents

Aquesta jornada va oferir una plataforma per als professionals de l’arquitectura tècnica, per connectar i conèixer més a fons tres camps nous i necessaris per assolir amb èxit els objectius de rehabilitació energètica del parc d’edificis residencials: el procediment administratiu de subvencions, la figura de l’agent rehabilitador i les possibilitats de finançament d’aquestes obres.

Diversos experts van compartir les seves visions, coneixements i experiència, destacant les oportunitats i reptes que envolten aquest camp emergent. Les presentacions pràctiques van enriquir el contingut de la jornada.

Es van tractar tres qüestions cabdals per a la rehabilitació energètica amb els Fons Next Generation:

    1. Procediment Administratiu de Subvencions: Vam abordar els diferents tipus de subvencions, les seves regulacions i el seu procediment administratiu per als projectes de rehabilitació energètica, sempre posant el focus en les subvencions Next Generation, amb l’objectiu d’orientar als participants sobre com navegar en aquesta complexa àrea.
    2. La Figura de l’Agent Rehabilitador: Iván Madrigal, de l’empresa EOSZENIT energy, va oferir una presentació exhaustiva sobre la importància i el paper de l’agent rehabilitador parlant des de les seva pròpia experiència i obrint la porta a possibles col·laboracions amb els arquitectes tècnics del territori.
    3. Solucions de Finançament: Els experts Javier Torremocha, Sandra Bautista i Simón Castillo, de la financera UCI, van oferir una visió integral sobre les opcions de finançament disponibles per a projectes de rehabilitació energètica. Van analitzar estratègies de finançament sostenible i com aconseguir els recursos necessaris per dur a terme amb èxit les iniciatives.

Agraïm sincerament la participació de tots els professionals que van assistir i van contribuir al debat constructiu. També volem expressar el nostre agraïment als qui heu prestat el vostre temps per contestar l’enquesta posterior sobre la jornada, ja que aquestes aportacions ens ajudaran a millorar les futures edicions de les jornades IMPULS-AT i assegurar que siguin el més profitoses possible.

Recordeu que la propera Jornada IMPULS-AT està programada per al dia 10 d’octubre. En aquesta ocasió, l’enfocament girarà entorn de la redacció del llibre de l’edifici existent i els projectes de rehabilitació. Convidem a tots els interessats a unir-se a nosaltres. Els detalls de la jornada i el procés d’inscripció estan disponibles aquí.

Esperem amb interès veure-us a la propera Jornada IMPULS-AT el 10 d’octubre i continuar col·laborant per a un futur més sostenible i innovador.

La instal·lació de geotèrmia com font d’energia renovable

La instal·lació de geotèrmia com font d'energia renovable

L’empresa Quali GEOTERMIA dona a conèixer l’energia geotèrmica als arquitectes tècnics intervinents en edificació

En aquests temps de transició cap a una energia més sostenible, és crucial considerar alternatives basades en energies renovables. La seva implementació permet reduir la dependència d’energies no renovables i aprofitar recursos naturals, com l’energia solar.

El passat dimarts 26 de setembre, vam tenir l’oportunitat de participar en una sessió informativa organitzada per Quali Geotermia, una empresa especialitzada en la instal·lació de sistemes geotèrmics per a l’autoconsum en edificis. És rellevant destacar que Catalunya es troba a l’avantguarda d’aquest tipus d’instal·lacions a nivell europeu.

Albert Pujades, geòleg i director tècnic de Quali Geotermia, va compartir els detalls més rellevants del funcionament d’aquests sistemes, des de la captació de calor del subsol fins a la seva distribució dins de l’edifici. De manera general, aquests sistemes es componen de tres components principals:

    1. Circuit Exterior de Captació: Aquest circuit consta de tubs que es sotarren a prop de l’edifici. A l’interior d’aquests tubs circula un fluid tèrmic que absorbeix la calor del sòl durant l’hivern i la transmet a l’edifici. Durant l’estiu, aquest procés s’inverteix, amb el fluid absorbint calor de l’edifici i alliberant-la al subsol. Això permet ajustar la temperatura interior segons les necessitats, sigui per calefacció o refrigeració.
    2. Bomba de Calor Geotèrmica: Aquesta és la màquina que mou la calor d’un lloc a un altre, ja sigui per a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS), calefacció o refrigeració. Funciona amb una temperatura constant, generalment d’uns 15ºC, i sovint s’ubica a una habitació interior tancada.
    3. Circuit Interior: Aquest component inclou els sistemes emissors dins de l’habitatge, que es distribueixen la calor o el fred extrets del subsol cap a les diferents zones de l’edifici. Un exemple comú és la col·locació de terra radiant.

Avantatges de la Geotèrmia: Aquesta font d’energia renovable és una de les més eficients disponibles al mercat. Es pot aprofitar en qualsevol lloc de la Terra i genera gairebé cap residu. No requereix combustió per a la seva producció, oferint un alt rendiment amb un consum molt baix. A més, és possible aconseguir estalvis econòmics significatius, d’aproximadament un 60-70%, amb un temps de retorn de la inversió de la instal·lació d’uns 5-7 anys. A més a més, els sistemes de geotèrmia no requereixen un manteniment intensiu, només revisions periòdiques de la instal·lació.

Per obtenir més informació, podeu consultar la sessió completa i descarregar el material disponible fent clic.

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Programa 5 – Quin és el document justificatiu de la conformitat del destinatari últim pel Llibre de l’edifici i projecte Tècnic de rehabilitació

Programa 5 - Quin és el document justificatiu de la conformitat del destinatari últim pel Llibre de l’edifici i projecte Tècnic de rehabilitació

A la OTR posem a la vostra disposició un document tipus que us ajudarà a presentar la documentació necessària pel Programa 5

Segons les bases reguladores establertes pel RD 853/2021 per a les convocatòries Next Generation, per sol·licitar una subvenció del Llibre de l’Edifici Existent i/o el Projecte Tècnic de Rehabilitació, és necessari presentar un document de conformitat del destinatari final, que anomenen ”document de conformitat de destinatari últim”. Aquest document serveix com a prova que el tècnic ha lliurat el Llibre de l’Edifici i/o el Projecte Tècnic de Rehabilitació al promotor/contractista i que aquest està d’acord amb el contingut.

Des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, posem a la vostra disposició un document genèric que podeu utilitzar per acreditar aquesta conformitat. Podeu descarregar aquest model de document des de la secció privada del lloc web OTR.cat, concretament a la secció:

“Eines de Suport” – “Manuals i Guies” – “Llibre de l’edifici existent”.

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

El 30 de setembre d’enguany finalitza el termini per realitzar la sol·licitud condicionada del programa 1 Barris a l’àmbit territorial de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

El 30 de setembre d’enguany finalitza el termini per realitzar la sol·licitud condicionada del programa 1 Barris a l’àmbit territorial de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Si estàs treballant per rehabilitar un edifici dins del programa Barris, recorda que el 30 de setembre és l’últim dia per presentar la sol·licitud condicionada amb la corresponent memòria justificativa

En primer lloc, assegura’t que l’edifici pertany a l’àmbit geogràfic corresponent, en aquest visor ERRP.

Per poder presentar aquesta sol·licitud condicionada, caldrà disposar de certificat digital i caldrà fer-ho telemàticament mitjançant aquest enllaç.

En primer lloc introdueix a la plataforma el ID Tràmit de la sol·licitud del certificat d’aptitud de la ITE de l’edifici o el Número d’expedient del Certificat d’Aptitud de l’edifici. Per tant, recordeu que es indispensable que l’edifici tingui la ITE realitzada i el certificat d’aptitud sol·licitat.

Un cop omplertes les dades que sol·liciten, et demanaran que aportis la següent documentació:

  • Memòria tècnica justificativa de l’actuació.
  • Reportatge fotogràfic a color de les zones afectades per les actuacions.
  • El pressupost de la memòria degudament desglossat, els honoraris professionals i altra despesa susceptible a ser protegible.
  • Si s’escau, Document acreditatiu del tipus de qualificació, el motiu de la protecció i l’element de protecció. (BCIL/BCIN)
  • Si s’escau, Certificat municipal que acrediti la subvenció municipal complementaria i l’import corresponent.
  • RE-1209 – Model normalitzat 
  • RE-1231 – Model normalitzat

Realitzada aquesta sol·licitud, en el termini d’un mes, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya notificarà una Resolució Condicionada, a partir de la qual disposareu de 3 mesos per realitzar la Declaració Responsable dels requisits tècnics i la idoneitat tècnica i administrativa corresponent als col·legis professionals, aportant la documentació complerta de l’expedient.

Trobaràs tota la informació a aquest enllaç de la Generalitat de Catalunya i a la RESOLUCIÓ TER/1995/2023, de 2 de juny, per la qual s’obre la convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública no competitiva, de subvencions a l’empara del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea-NextGenerationEU, per al Programa d’ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri.

Aprofitant els Fons Europeus Next Generation per a la Rehabilitació Energètica: Assolint els Objectius 2030 i 2050 

Aprofitant els Fons Europeus Next Generation per a la Rehabilitació Energètica: Assolint els Objectius 2030 i 2050

L’objectiu és clar: fer que els arquitectes tècnics apuntin cap a la rehabilitació energètica mitjançant els Fons Europeus Next Generation. Tot això amb la vista posada als objectius del 2030 i el 2050 establerts per Europa en matèria de sostenibilitat

Rumb cap al 2030 i el 2050 a Europa 

Mirem al futur: l’objectiu per al 2030 és una reducció del 55% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i a llarg termini, arribar a una reducció del 80% per al 2050. 

L’any 2021 va veure l’aprovació de la Llei Europea del Clima, establint la meta de neutralitat climàtica per a la UE el 2050. Cada Estat membre ha estat requerit a dissenyar estratègies i plans d’adaptació davant el canvi climàtic, com a part d’aquesta llei. 

Desxifrant els Objectius 2021-2030 

Els objectius per al 2030 es van traçar inicialment a les Conclusions del Consell Europeu de 2014. Però més endavant, a la reunió del desembre de 2020, es va elevar l’ambició. El “Marc de Polítiques d’Energia i Canvi Climàtic 2021-2030” busca: 

  • Reduir les emissions un 55% en comparació amb 1990. 
  • Promoure un 32% d’energies renovables en el consum energètic. 
  • Millorar l’eficiència energètica en un 32,5%. 
  • Assolir un 15% d’interconnexions elèctriques el 2030. 

Horitzó 2050: Neutralitat Climàtica 

Ja el 2011, la Comissió Europea va traçar una ruta cap a una economia de baix carboni per al 2050, amb la meta de reduir les emissions en un 80% respecte als nivells de 1990. Les comunicacions del 2018 i 2020 estableixen el marc per aconseguir aquest objectiu. 

Fons Next Generation i la OTR: Oportunitats Importants 

El Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR) forma la base dels Fons Europeus Next Generation, amb 140.000 milions d’euros, incloent 72.700 milions com a fons perdut. Això vol accelerar la transició ecològica, la digitalització, l’educació i la protecció social. Un total de 3.420 milions d’euros estan reservats per a la renovació eficient d’habitatges, edificis i barris, amb 480 milions destinats a Catalunya. 

Un Paper Fonamental: Les Oficines Tècniques de Rehabilitació 

Les Oficines Tècniques de Rehabilitació tenen un rol crucial en impulsar la rehabilitació energètica dels edificis i ajudar a assolir els objectius de la UE. 

És el Moment d’Actuar! 

És l’oportunitat per unir forces amb la rehabilitació energètica. Els Fons Next Generation ofereixen la plataforma per aconseguir aquests objectius i contribuir a un futur sostenible. Anima’t a ser part d’aquest canvi i aprofitar els Fons #NextGeneration! 

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Nous serveis exclusius per als members registrats a l’OTR.cat #NextGeneration

Nous serveis exclusius per als membres registrats a l'OTR.cat #NextGeneration

Amb la participació de diverses empreses amb solucions innovadores, l’OTR ofereix nous recursos pràctics per facilitar i potenciar l’execució dels teus projectes #NextGeneration

Per reforçar la millora energètica del nostre parc d’edificis, l’OTR de l’Arquitectura Tècnica, ha establert una col·laboració estratègica amb empreses líders en el sector de la rehabilitació. Aquesta aliança té com a objectiu fer arribar als arquitectes tècnics, registrats en l’OTR, els millors continguts que han elaborat aquestes empreses per a impulsar de manera significativa les Subvencions Europees #NextGeneration, d’aquesta forma actuar com una comunitat més integrada i professionalitzada per a accelerar la rehabilitació d’edificis i habitatges amb solucions innovadores.

D’aquesta manera, l’OTR estableix una estreta relació amb diverses empreses que comparteixen la seva mateixa visió sobre la construcció sostenible i la necessitat de millorar l’eficiència energètica de l’actual parc d’habitatges al nostre país. Una de les iniciatives rellevants en aquest nou enfocament és la introducció d’en la web d’un nou apartat que s’anomena T’AJUDEM. Una plataforma col·laborativa dissenyada específicament per generar sinergies i interconnexions entre els agents involucrats en la millora energètica i la comunitat de tècnics OTR #NextGeneration. Trobareu “T’AJUDEM” al lloc web de l’OTR, que ofereix un espai essencial on arquitectes tècnics rehabilitadors i professionals tècnics de les empreses poden col·laborar, intercanviar coneixements i reforçar el seu impacte en la millora sostenible.

Per portar a terme diverses empreses ja han decidit col·laborar, aportant una àmplia gamma de productes i serveis especialitzats per donar suport a l’OTR. Des de solucions constructives d’avantguarda fins a sistemes innovadors de finançament i gestió de projectes. Aquestes empreses estan compromeses a obrir camí cap a un futur de construcció més sostenible i eficient.

Les primeres empreses col·laboradores que han decidit col·laborar amb l’OTR són:

L’OTR i els seus col·laboradors estan units per un compromís compartit d’impulsar un canvi positiu en el sector de la rehabilitació energètica. En aquesta col·laboració, la feina ben feta, la qualitat i la màxima professionalitat sorgeixen com a pilars fonamentals. Amb T’AJUDEM com a epicentre d’aquesta sinergia, el futur de la millora energètica a Catalunya promet brillar amb força per als arquitectes tècnics.

S’ha posat en funcionament l’eina ESPREH Web amb l’objectiu de simplificar i millorar el procés de predimensionament energètic per a la rehabilitació d’edificis residencials #NextGeneration

S'ha posat en funcionament l'eina ESPREH Web amb l'objectiu de simplificar i millorar el procés de predimensionament energètic per a la rehabilitació d'edificis residencials

L’eina ESPREH Web té com a finalitat principal facilitar el predimensionament dels paràmetres clau per a la rehabilitació energètica, simplificant així l’anàlisi del compliment dels requisits energètics requerits per optar a les subvencions. Aquesta nova versió en línia substitueix la seva predecessora i té com a objectiu central ajudar en l’avaluació del compliment dels requisits energètics necessaris per accedir als fons europeus #NextGeneration

Es tracta d’una aplicació web que no requereix cap descàrrega, ja que es pot utilitzar en línia. A més, es troba interconnectada amb diverses bases de dades, com el cadastre, per proporcionar als professionals de l’arquitectura tècnica les eines necessàries per realitzar anàlisis previs i guiar els seus clients en el procés de rehabilitació energètica.

Els professionals tècnics podran dur a terme l’avaluació de diversos escenaris de rehabilitació en funció de les característiques constructives de l’edifici en qüestió. Aquesta eina proporcionarà resultats aproximats sobre la possible reducció de la demanda energètica i el consum d’energia primària no renovable. Aquests resultats són essencials per determinar la viabilitat de l’acció de rehabilitació i, en conseqüència, l’accés als fons europeus. També s’inclou una primera estimació dels costos basada en els preus del Banc Bedec, la qual permetrà als professionals avaluar tant la factibilitat tècnica com la viabilitat econòmica dels diferents escenaris.

A través d’aquesta eina, els professionals de l’arquitectura tècnica disposaran d’una ajuda valuosa per aconsellar els propietaris sobre les millors opcions des d’un punt de vista tècnic i econòmic en el procés de prendre decisions per a la rehabilitació, tot considerant els requisits del #NextGeneration.

La plataforma també ofereix recursos addicionals per facilitar-ne l’ús, com un manual d’usuari explicatiu que es pot trobar a l’enllaç següent: Manual de suport. A més, es proporciona un tutorial pràctic (disponible aquí) que guia a través d’un exemple d’ús real. Per accedir a aquests recursos, només cal registrar-se com a usuari al lloc web de l’ITeC. Cal recordar que l’ús d’aquesta eina és gratuït.

Per a accedir a més informació i començar a utilitzar l’eina ESPREH web, visita el següent enllaç.

Fons #NextGeneration per a la rehabilitació de barris de Barcelona (Programa 1)

Fons #NextGeneration per a la rehabilitació de barris de Barcelona (Programa 1)

Oberta la convocatòria per a rehabilitar els barris de Trinitat Vella, la Pau, Congrés-Indians, Canyelles, Can Peguera i Besòs-Maresme

L’objecte d’aquesta convocatòria és finançar projectes d’eficiència energètica per actuacions a nivell de barri de Barcelona ciutat, per la millora d’eficiència energètica en edificis d’ús predominant residencial i per l’elaboració del llibre de l’edifici i la redacció de projectes de rehabilitació d’aquests barris.

S’estableix una oficina de gestió centralitzada dels àmbits d’actuació de regeneració urbana: l’Oficina de Regeneració. Els àmbits d’actuació de regeneració a nivell barris són els següents:

  • Àmbit d’aplicació: Trinitat Vella, la Pau, Congrés-Indians, Canyelles, Can Peguera i Besòs-Maresme, de la ciutat de Barcelona.
  • Tipologia edificis: Tipologia residencial unifamiliar i plurifamiliar. Així com habitatges.
  • Terminis: Del 28 de juny de 2022 fins al 30 de juny de 2026 o quan s’esgoti el pressupost disponible.
  • Pressupost disponible: Consultar la convocatòria del barri
  • Requisits:
    • Actuacions iniciades a partir de l’1 de febrer del 2020.
    • Complir amb el principi DNSH: no causar perjudici significatiu al medi ambient al llarg de les fases, i utilitzar solucions constructives coherents amb els característiques arquitectòniques de l’edifici i del seu entorn.
  • Pla de barris: La ORM també gestiona de forma centralitzada els àmbits d’actuació del Pla de Barris l’enllaç, dins de la convocatòria d’Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP). Al Pla de Barris s’inclouen els següents barris:
    • Ciutat Vella: El Gòtic Sud, El Raval.
    • Sants-Montjuïc: El Poblesec, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port.
    • Horta-Guinardó: Sant Genís dels Agudells, La Teixonera, El Carmel, Can Baró.
    • Nou Barris: La Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Torre Baró, La Vallbona, Les Roquetes, El Turó de la Peira, Verdun, La Prosperitat.
    • Sant Andreu: El Bon Pastor, Baró de Viver, La Trinitat Vella (excepte l’àmbit de regeneració urbana Trinitat Vella).
    • Sant Martí: La Verneda, La Pau (excepte l’àmbit de regeneració urbana la Pau), El Besòs i el Maresme (excepte l’àmbit de regeneració urbana SO Besos).

Pots trobar més informació aquí.

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Calcular la renovació d’aire interior de l’edifici, és la clau per certificiar correctament l’Eficiència Energètica

Calcular la renovació d'aire interior de l'edifici, és la clau per certificar correctament l'Eficiència Energètica

Un dels paràmetres que es pot introduir a nivell de càlcul en els programes de certificació energètica i que te una repercussió important a la demanda i el consum energètic de l’habitatge i/o edifici és la renovació d’aire de l’habitatge

És per això que en el context que ens trobem actualment amb els Fons Next Generation, és important tindre els certificats energètics ben calculats, per valorar correctament les reduccions de consum i de demanda energètica i intentar que els certificats d’eficiència energètica siguin el més fidedignes possible.

Per fer correctament el càlcul sobre les renovacions de l’aire, ens guiarem amb la normativa que les regula, el DB-HS3 del CTE.

Aspectes a tenir en compte a l’hora de realitzar el càlcul:

Depenent del recinte on ens trobem, variarà la tipologia de ventilació i l’exigència de ventilació requerida entre altres, així es garanteix la correcta ventilació de totes les estances de l’immoble.

Els principals aspectes a valorar són:

    • Càlcul de caudal constant a l’interior dels recintes
    • Ventilació natural recintes (finestres i portes practicables a l’exterior)
    • Ventilació mecànica (campana de fums o extractors cambres humides)

Com exemple pràctic del càlcul s’agafarà de model un habitatge d’una habitació, un menjador-estar, una cuina, un safareig i un bany.

El volum de ventilació de l’habitatge vindrà donat pels diferents requisits de ventilació que tenen les diferents estances, segons la taula 2.1 del CTE-DB-HS3

Càlcul:

  • Caudal locals secs: Menjador, Sala d’estar i dormitoris
    • Dormitori principal: 8l/s x 1 dormitori = 8 l/s
    • Sala d’estar i menjador: 10 l/s x 1 = 10 l/s
    • Caudal locals secs: 18 l/s

  • Caudal locals humits:
    • Mínim en total per habitatges d’una habitació: 12 l/s
    • Mínim per local humitat per habitatge d’una habitació: 6 l/s
      • Bany: 6 l/s x 1 bany = 6 l/s
      • Safareig: 6 l/s x 1 bany = 6 l/s
      • Cuina: 6 l/s x 1 bany = 6 l/s
      • Caudal total: 18 l/s > 12 l/s

  • Caudal del sistema de ventilació general

El caudal necessari serà de 18 l/s tant per l’admissió com per l’extracció. Pel càlcul de les renovacions per hora multiplicarem pel canvi d’unitats (3600s/1000l=m³/h) i ho dividirem pel volum de l’habitatge en m³.

Per exemple, en aquest cas, l’habitatge té 60 m2 i una altura de 2,65 m = 159 m³ (60 m²x2,65m): 18 l/s x 3,6 / 159,00 = 0,407 renovacions/hora.

Aquest sistema de ventilació general de l’habitatge podrà ser híbrid o mecànic. L’aire circularà des de les estances seques a les humides a través de les obertures de pas o reixetes de ventilació.

Les estances seques hauran de disposar d’obertures d’admissió com poden ser finestres i les estances humides hauran de tenir mecanismes d’extracció.

L’objectiu del sistema de ventilació de l’habitatge és eliminar els contaminants i l’aire viciat de l’interior que es produeix pel seu propi ús.

A l’hora de traslladar l’exemple de càlcul de ventilació d’un edifici d’habitatges serà necessari seguir la mateixa guia de càlcul, fent el sumatori total de les diferents tipologies d’estances dels habitatges que composen el conjunt de l’edifici. Ja que no tots els habitatges tindran la mateixa superfície ni les mateixes peces.

Altres consideracions:

Sistemes d’extracció mecànica en cuines:  A part de la ventilació segons tipologia d’estança, a la cuina s’haurà d’instal·lar una ventilació extra, corresponent a l’equip de cocció. El caudal mínim serà de 50 l/s de ventilació mecànica i sent el conducte de ventilació independent a la resta de ventilació existent, segons l’apartat 2.4 “caracterització i quantificació de l’exigència” del CTE DB-HS3.

Tècnic redactor:

Oriol Farriol

Consultor de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecte tècnic, col·legiat num. 14906

Manifest per acelerar l’aprobació de l’actualització de la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis

Manifest per acelerar l'aprobació de l'actualització de la Directiva d'Eficiència Energètica en Edificis

Green Building Council Espanya (GBCe) i representants de la societat civil i del sector de l’edificació, com Ecodes, Conama, Provivenda, Andimat, Saint-Gobain o Rockwool, entre d’altres, redacten un manifest per una urgent i ambiciosa aprovació de la revisió de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis

Tenint en compte els futurs escenaris energètics a Catalunya, els reptes i les estratègies per la transició energètica i el compliment dels objectius 2030 i 2050, sorgeix la necessitat d’actualitzar amb urgència la Directiva d’eficiència energètica en edificis (EPBD).

A Espanya, el 51% dels edificis són anteriors a la primera normativa que introdueix uns criteris mínims d’eficiència energètica (NBE-CT-79) i estaran encara en funcionament el 2050; això implica la necessitat de rehabilitar-los energèticament.

Els passats dies 10, 11 i 12 de juliol es va celebrar a Valladolid la Jornada del Consell informal de ministres de Medi Ambient de la Unió Europa i varen discutir temes com el clima i l’energia.

Amb motiu de la reunió informal de ministres europeus d’Energia i Medi ambient, els reclamants han sol·licitat a Europa que la futura normativa “aposti per un entorn construït descarbonitzat, resilient i inclusiu, que no deixi ningú enrere”.

La Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea negocien els instruments clau de la nova EPBD, sent alguns d’aquests els edificis de zero emissions, les normes mínimes d’eficiència energètica (MEPS), el Pla nacional de rehabilitació en edificis, el passaport de la rehabilitació, la reconfiguració i harmonització dels certificats d’eficiència energètica, emissions de carboni en tot el cicle de vida de l’edifici, etc.

Aquesta actualització de la EPBD és imprescindible per donar seguretat i operativitat al desenvolupament sostenible i descarbonitzar el nostre parc immobiliari.

Podeu consultar el Manifest complert i donar suport escanejant en cada codi QR.

OTR.cat