El grau d’hermeticitat influeix de manera clara en la qualitat de l’aire interior, la salubritat i el confort.

Avui dia tenim la tendència de fer els edificis molt estancs i hermètics, que no hi hagi cap mena d’escletxa a les finestres, paraments o cobertes, per tal de no perdre energia i fer que els consums siguin els menors possibles dins els edificis, i així no perdre ni calor ni fred.

Però què passa quan hi ha tanta hermeticitat als edificis?

Ens trobem moltes vegades que al tenir un edifici molt estanc, amb bon aïllament i fusteries ben estanques, apareixen problemes de condensacions als vidres, floridura o mala qualitat d’aire interior (nivells elevats de CO2, alta humitat, augment de COV-components vola), ja que l’edifici no transpira. Això pot afectar negativament a la salut de les persones: infeccions respiratòries, asma, mal de cap, cansament. Per evitar aquesta problemàtica és important que les vivendes tinguin una bona ventilació.

Partint de l’exemple de l’incendi de la Torre de Grenfell, ens adonem de les horribles conseqüències que pot tenir una mala execució del sistema i elecció dels materials. Aquest és un tema important a tenir en compte en les rehabilitacions #NextGeneration per prevenir la propagació del foc, minimitzar els danys causats i proporcionar temps addicional per la correcta evacuació de les persones, en cas d’incendi.

En aquest context és clau que el pla de control inclogui les verificacions de recepció de materials, de l’execució i de l’obra acabada.

Cal destacar també el paper de les entitats de control de qualitat de l’edificació (ECCE), que verifiquen que l’obra compleix els estàndards de qualitat i seguretat establerts per les normes i regulacions del territori.

Aquesta jornada ens convida a fer una reflexió: anar més enllà del compliment “estricte” de la norma. Això vol dir preveure i analitzar bé els assaigs i no quedar-nos només amb la certificació, informar a la propietat els riscos (en cas que n’hi hagi un), ser conscients en la selecció del contractista i els materials que aquest ens ofereix, etc. Nosaltres com a tècnics hem de conèixer el projecte, buscar la solució des d’un inici i anar sempre un pas endavant.

Podeu consultar la sessió complerta fent clic al següent enllaç.

Recordem que el programa de control de qualitat és el document que, a més de donar compliment al Decret 375/88 de Control de Qualitat de l’Edificació, ens permetrà gestionar totes les accions necessàries amb els altres agents implicats en l’obra, a fi d’avaluar la conformitat de la qualitat requerida.

Per a més informació.

Ens trobem en un moment en el que algunes mesures més vistoses com la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques han agafat protagonisme respecte a altres, que pot ser son més òptimes per a la situació de l’edifici. Per aquest motiu, com a tècnics, cal que avaluem i fem la prescripció òptima de les mesures necessàries per a cada edifici.

La reducció del consum mitjançant la reducció de demanda.

L’habitatge que menys energia consumeix (i per tant que paga unes factures inferiors), es l’edifici amb menys demanda energètica. Això ens porta a la conclusió que el primer es, a la mida del possible, reduir la demanda energètica de l’edifici. Això s’aconsegueix mitjançant la priorització de mesures passives en front de les mesures actives.

Es consideren mesures passives aquelles solucions constructives que disminueixen la demanda energètica necessària per a la seva calefacció i refrigeració, mentre que les mesures actives són les instal·lacions que maximitzen l’ús d’energies renovables i/o disminueixen el consum d’energia de xarxa en comparació al mateix tipus d’instal·lació precedent.

Les mesures passives tenen una gran avantatja front de les actives, i es que sempre treballen, sense manteniment. En el moment en que s’instal·len, sempre estan treballant i optimitzant la temperatura de l’habitatge i el seu confort sense cap consum energètic, tant a l’estiu com a l’hivern. Aquestes mesures consisteixen, bàsicament, a la instal·lació d’aïllaments a l’envolupant tèrmica, prioritzant, sempre que sigui possible, l’aïllament per l’exterior.

Per tant, energèticament parlant, és molt més eficient actuar primer amb mesures passives, com podria ser la col·locació d’un sistema SATE, per tal de poder reduir la necessitat de calefacció o refrigeració de l’edifici abans que col·locar mesures actives com seria actualitzar la instal·lació de calefacció i refrigeració de l’edifici per combatre la mateixa problemàtica. Podem tindre un generador de calefacció molt eficient, però si l’envolupant del nostre edifici es deficient, tenim importants ponts tèrmics, un tancament pobre, etc. tota aquesta energia generada es perd.

Vist això, com a tècnics rehabilitadors prioritzarem les actuacions amb mesures passives enfront de la instal·lació de mesures actives. Generalment esdevindrà una rehabilitació energètica òptima la combinació dels dos conjunts de mesures.