L’hermeticitat, factor important a tenir en compte als edificis

L’hermeticitat, factor important a tenir en compte als edificis

Avui dia tenim la tendència de fer els edificis molt estancs i hermètics però, amb quins problemes ens trobem i quines solucions hi podem aportar?

El grau d’hermeticitat influeix de manera clara en la qualitat de l’aire interior, la salubritat i el confort.

Avui dia tenim la tendència de fer els edificis molt estancs i hermètics, que no hi hagi cap mena d’escletxa a les finestres, paraments o cobertes, per tal de no perdre energia i fer que els consums siguin els menors possibles dins els edificis, i així no perdre ni calor ni fred.

Però què passa quan hi ha tanta hermeticitat als edificis?

Ens trobem moltes vegades que al tenir un edifici molt estanc, amb bon aïllament i fusteries ben estanques, apareixen problemes de condensacions als vidres, floridura o mala qualitat d’aire interior (nivells elevats de CO2, alta humitat, augment de COV-components vola), ja que l’edifici no transpira. Això pot afectar negativament a la salut de les persones: infeccions respiratòries, asma, mal de cap, cansament. Per evitar aquesta problemàtica és important que les vivendes tinguin una bona ventilació.

Font: Novo, Xavier Jaime (sd)

És cert que quan hi han infiltracions, existeix una ventilació descontrolada (gran consum energètic) i inconfortable (corrents d’aire). Per això s’intenta millorar l’estanquitat de l’edifici, per tal de disminuir les pèrdues energètiques.

Però el fet que hi hagi una major estanqueïtat provoca una disminució de la qualitat de l’aire interior. Per això és necessari:

  • Utilitzar sistemes VMC (Ventilació Mecànica Controlada): s’aconsegueix una disminució de les pèrdues energètiques i una despesa energètica controlada.
  • Ventilar de forma continuada: obrint les finestres varies vegades al dia, tot i que aquí la despesa energètica serà més incontrolada.

Sistemes VMC: Consisteixen en la renovació de l’aire de forma constant mitjançant una instal·lació electromecànica, que incorpora filtres d’aire a l’admissió per impedir l’entrada de contaminants exteriors a l’interior de l’habitatge i que modifica la superfície de pas a l’admissió i l’extracció de l’aire de forma controlada.

Amb aquest sistemes s’aconsegueix una garantia de la Qualitat de l’aire interior.

  • Ventilació centralitzada: es sol col.locar en el falsostre. L’extracció i la insuflació treballen simultàniament. Aquests sistemes permeten reduir fins a un 90% el consum d’energia necessària per a escalfar/refrigerar de l’aire exterior.
Font: Ruiz del Portal, L. (2020). Sistemas de ventilación en viviendas ¿cuáles son las opciones? [en línia] ⁽¹⁾
  • Ventilació descentralitzada: Aparells inVERTer , col·locats a façana, on hi ha una unitat d’intercanvi de calor, on s’extreu l’aire viciat de l’interior i entra aire pre-escalfat de l’exterior.
Font: Prana recuperators (sd). Principios operativos del recuperador [en línia] ⁽²⁾

Prova del “Blower door”.

També existeixen proves que serveixen per mesurar la permeabilitat de l’edifici. Aquesta prova consisteix en tancar totes les portes i finestres de la vivenda, introduint aire des de l’interior a l’exterior (despresurització) o a la inversa, de l’exterior a l’interior (pressurització). El test detecta si les estances són estanques i no tenen fuites d’aire, ja que controla el volum del vent que necessitem per mantenir la pressió de l’edifici.

Aparells de monitoratge de la qualitat de l’aire interior.

Existeixen aparells al mercat per mesurar la qualitat de l’aire interior i per a poder comprovar la temperatura, la humitat i el CO2 de l’aire.

⁽¹⁾ Recuperat de ‘https://e-ficiencia.com/sistemas-de-ventilacion-viviendas-opciones/’
⁽²⁾ Recuperat de ‘https://es.prana-smart.com/’

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Ja pots consultar la nostra programació a la fira CONSTRUMAT

Ja pots consultar la nostra programació a la fira CONSTRUMAT

L’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica estarà present a la Fira Construmat, els dies 23, 24 i 25 de maig amb una programació estimulant. Reserva’t l’agenda!

Aquest any la rehabilitació energètica lidera amb força. Durant aquests tres dies realitzarem seminaris, conferències i exposicions relacionades amb la rehabilitació energètica. Es tracta d’un espai dinamitzador on podreu informar-vos de solucions constructives, procediments, innovació i sostenibilitat aplicada a la rehabilitació energètica.

L’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica us atendrà presencialment durant els dies 23, 24 i 25 de maig a l’estand de la fira per donar-vos el suport que necessiteu i aclarir qualsevol dubte o consulta des de les 9h fins a les 18h.

Estem organitzant per vosaltres activitats com:

  • Projecte joves activadors del Consell Comarcal del Vallès Occidental. El Consell Comarcal vindrà a presentar-nos el seu projecte social per activar els programes 3 als municipis del seu àmbit.
  • Rehabilitar energèticament amb una constructora amb garanties. El president del Gremi de Constructors ens explicarà com treballa una constructora especialitzada amb garanties. Finalment aprofitarem aquest espai com a punt de trobada entre constructors i arquitectes tècnics #NextGeneration.
  • L’administrador d’ofici. El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida ens presenta aquesta nova figura per aquelles finques que no disposen d’administrador actualment i volen acollir-se als Fons #NextGeneration.
  • Casos d’èxit #NextGeneration. Els dies 23 i 25 a la tarda us presentarem dos casos d’èxit d’edificis que han aconseguit engegar la rehabilitació energètica amb els Fons Next Generation.
    • Cas Real a Tàrrega – 23 de maig
    • Cas Real a Barcelona – 25 de maig

I amb més activitats al forn… apunta’t aquí.

Aprofita la fira més gran de la construcció per fer un punt de trobada dels tècnics rehabilitadors amb tots els agents del sector.

Document de suport a la redacció de l’Estudi de Potencial de Millores i el Pla d’Actuacions

Nova plantilla per a la redacció de l’Estudi de Potencial de Millores i el Pla d’Actuacions

Des de l’OTR us facilitem aquest recurs sobre el que podràs treballar per realitzar l’Estudi de Potencial de Millores i el Pla d’Actuacions segons el RD 853/2021

Segons la base reguladora RD 853/2021 de les convocatòries Next Generation serà necessari presentar el llibre de l’edifici de rehabilitació segons annex I del RD 853/2021, o un estudi sobre el potencial de millora de l’edifici, en relació amb els requisits bàsics definits en
la LOE, i un Pla d’actuacions en el que s’identifiqui l’actuació proposada.

Des de la Oficina Tècnica de Rehabilitació et recomanem la redacció i presentació del Llibre de l’Edifici Existent, per tal d’englobar les actuacions de manteniment i poder recollir en un mateix document tota la documentació referent a l’edifici. A més, només el Llibre de l’Edifici Existent complert podrà optar a la subvenció pel programa 5.

Ara bé, hi ha certs casos en el que el tècnic pot valorar que no es adient la redacció del Llibre de l’Edifici complert previ a l’execució de les obres, i podria decidir presentar només l’Estudi sobre el potencial de millora de l’edifici i el Pla d’actuacions.

En qualsevol cas, cal recordar que serà necessari presentar l’Informe d’Inspecció Tècnica de l’Edifici (IITE) amb el corresponent certificat d’aptitud (o sol·licitud) i el Certificat d’Eficiència Energètica (CEE). 

Pots descarregar-te la nova plantilla des de la zona privada de la web OTR.cat, apartat eines de suport.

Recordeu que també teniu disponible a la pàgina web de l’OTR la Guia per a l’elaboració del Llibre de l’Edifici Existent per a la rehabilitació desenvolupada pel CGATE i el CSCAE, per tal d’ajudar-vos amb la redacció de la documentació.

Nova guia tècnica de Gestió de Residus en obres de rehabilitació en el marc dels Fons Next Generation

Nova guia tècnica de Gestió de Residus en obres de rehabilitació en el marc dels Fons Next Generation

Aquesta guia tècnica t’ajuda a preparar, justificar i realitzar unes millors pràctiques en gestió de residus i economia circular per donar compliment al RD 853/2021

El CGATE (Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya) i el CSCAE (Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya) han presentat una Guia per a la gestió de residus de construcció i demolició a l’àmbit de la rehabilitació energètica d’habitatges, amb l’objectiu de facilitar el treball tècnic, i contribuir a promoure les millors pràctiques en gestió de residus i economia circular.

El contingut d’aquest manual, recull tota la normativa espanyola en matèria de residus i hi dedica una part important a detallar estratègies d’actuació per a donar compliment al RD 853/2021, tan en residus no perillosos, com en els perillosos com l’amiant, que poden suposar un risc per a la salut de les persones.

La trobaràs a la teva zona privada dins de l’OTR.cat, a l’apartat Eines de suport > Manuals i Guies > Projecte tècnic de rehabilitació > Guia per a la gestió de residus i demolició a l’àmbit de la rehabilitació energètica d’habitatges.

La rehabilitació energètica i la protecció passiva al foc

La rehabilitació energètica i la protecció passiva al foc

El passat dia 13 d’abril vam gaudir de la presència de ROCKWOOL a la jornada sobre la importància de la protecció passiva al foc en termes de rehabilitació energètica, celebrada al CATEB.

Els ponents van tractar qüestions com la correcta elecció, execució i control de qualitat dels sistemes de protecció passiva contra el foc.

Partint de l’exemple de l’incendi de la Torre de Grenfell, ens adonem de les horribles conseqüències que pot tenir una mala execució del sistema i elecció dels materials. Aquest és un tema important a tenir en compte en les rehabilitacions #NextGeneration per prevenir la propagació del foc, minimitzar els danys causats i proporcionar temps addicional per la correcta evacuació de les persones, en cas d’incendi.

En aquest context és clau que el pla de control inclogui les verificacions de recepció de materials, de l’execució i de l’obra acabada.

Cal destacar també el paper de les entitats de control de qualitat de l’edificació (ECCE), que verifiquen que l’obra compleix els estàndards de qualitat i seguretat establerts per les normes i regulacions del territori.

Aquesta jornada ens convida a fer una reflexió: anar més enllà del compliment “estricte” de la norma. Això vol dir preveure i analitzar bé els assaigs i no quedar-nos només amb la certificació, informar a la propietat els riscos (en cas que n’hi hagi un), ser conscients en la selecció del contractista i els materials que aquest ens ofereix, etc. Nosaltres com a tècnics hem de conèixer el projecte, buscar la solució des d’un inici i anar sempre un pas endavant.

Podeu consultar la sessió complerta fent clic al següent enllaç.

Recordem que el programa de control de qualitat és el document que, a més de donar compliment al Decret 375/88 de Control de Qualitat de l’Edificació, ens permetrà gestionar totes les accions necessàries amb els altres agents implicats en l’obra, a fi d’avaluar la conformitat de la qualitat requerida.

Per a més informació.

La Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica a CONSTRUMAT

La Oficina Tècnica de Rehabilitació de l'Arquitectura Tècnica a Construmat

Reserva a la teva agenda els dies 23, 24 i 25 de maig

Aprofitem la fira més gran de la construcció per fer un punt de trobada dels tècnics rehabilitadors amb tots els agents del sector. Veniu a informar-vos sobre solucions constructives, procediments, innovació i sostenibilitat aplicada a la rehabilitació energètica.

La Oficina Tècnica de Rehabilitació us atendrà presencialment durant els dies 23, 24 i 25 de maig al nostre stand de la fira per donar-vos el suport que necessiteu i aclarir qualsevol dubte o consulta.

Durant les properes setmanes us anirem informant del programa, amb esdeveniments d’interès per als tècnics rehabilitadors.

Us mantindrem informats!

L’Ajuntament de Barcelona arrenca una nova iniciativa informativa oberta a tothom

L’Ajuntament de Barcelona arrenca una nova iniciativa informativa oberta a tothom

Entre abril i maig, l’Ajuntament de Barcelona presentarà els ajuts a la rehabilitació d’edificis dels fons europeus Next Generation en diferents xerrades als diferents districtes de la ciutat

Amb l’objectiu d’informar i difondre les subvencions Next Generation, l’Ajuntament de Barcelona engega una sèrie de xerrades divulgatives i informatives per a la ciutadania. Informa’t de les dates i les ubicacions en aquest enllaç.

Des de la Oficina Tècnica de Rehabilitació creiem que es una gran oportunitat per als arquitectes tècnics rehabilitadors, tant per detectar comunitats que puguin estar interessades com per oferir aquestes xerrades a les comunitats amb les que ja esteu treballant i encara tenen dubtes.

Us animem a difondre-les entre els vostres clientes i a assistir amb targetes de visita per a optimitzar la captació de clients.

Tenim un gran repte per davant, i només junts el podrem fer possible.

El meu client vol reduïr consums a les factures. Quina actuació es la més òptima?

El meu client vol reduïr consums a les seves factures. Quina actuació es la més òptima?

L’objectiu més habitual dels usuaris quan es decideixen a encarar una rehabilitació energètica global de l’edifici es reduir els consums energètics de les seves factures. Però això s’aconsegueix mitjançant generadors d’energia de fonts renovables?

Ens trobem en un moment en el que algunes mesures més vistoses com la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques han agafat protagonisme respecte a altres, que pot ser son més òptimes per a la situació de l’edifici. Per aquest motiu, com a tècnics, cal que avaluem i fem la prescripció òptima de les mesures necessàries per a cada edifici.

La reducció del consum mitjançant la reducció de demanda.

L’habitatge que menys energia consumeix (i per tant que paga unes factures inferiors), es l’edifici amb menys demanda energètica. Això ens porta a la conclusió que el primer es, a la mida del possible, reduir la demanda energètica de l’edifici. Això s’aconsegueix mitjançant la priorització de mesures passives en front de les mesures actives.

Es consideren mesures passives aquelles solucions constructives que disminueixen la demanda energètica necessària per a la seva calefacció i refrigeració, mentre que les mesures actives són les instal·lacions que maximitzen l’ús d’energies renovables i/o disminueixen el consum d’energia de xarxa en comparació al mateix tipus d’instal·lació precedent.

Les mesures passives tenen una gran avantatja front de les actives, i es que sempre treballen, sense manteniment. En el moment en que s’instal·len, sempre estan treballant i optimitzant la temperatura de l’habitatge i el seu confort sense cap consum energètic, tant a l’estiu com a l’hivern. Aquestes mesures consisteixen, bàsicament, a la instal·lació d’aïllaments a l’envolupant tèrmica, prioritzant, sempre que sigui possible, l’aïllament per l’exterior.

Per tant, energèticament parlant, és molt més eficient actuar primer amb mesures passives, com podria ser la col·locació d’un sistema SATE, per tal de poder reduir la necessitat de calefacció o refrigeració de l’edifici abans que col·locar mesures actives com seria actualitzar la instal·lació de calefacció i refrigeració de l’edifici per combatre la mateixa problemàtica. Podem tindre un generador de calefacció molt eficient, però si l’envolupant del nostre edifici es deficient, tenim importants ponts tèrmics, un tancament pobre, etc. tota aquesta energia generada es perd.

Vist això, com a tècnics rehabilitadors prioritzarem les actuacions amb mesures passives enfront de la instal·lació de mesures actives. Generalment esdevindrà una rehabilitació energètica òptima la combinació dels dos conjunts de mesures.

Tècnic redactor:

Oriol Farriol

Consultor de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecte tècnic, col·legiat num. 14906

Com enfocar el repte que suposa la rehabilitació energètica des del meu despatx?

Com enfocar el repte que suposa la rehabilitació energètica des del meu despatx?

Com a tècnics rehabilitadors, ha arribat el moment d’actualitzar-nos i fer un pas endavant, pujant la qualitat dels nostres treballs i per tant, els nostres encàrrecs.

La rehabilitació energètica es la gran matèria pendent del nostre país dins del nostre sector, i així ens ho ha fet saber Europa. Els edificis públics i edificis terciaris ja comencen a tenir consciència en aquest àmbit, però, què passa amb les cases on vivim, els edificis residencials?

Et recomanem aquesta lectura, amb la que podràs contextualitzar la situació actual, i veure el motiu pel qual ara es el moment d’actualitzar la nostra professió com a tècnic rehabilitador.

Les noves directives europees son molt exigents a nivell normatiu, però els col·legis professionals de Catalunya estem treballant per apropar-les als arquitectes tècnics, que han de ser els capdavanters en aquest nou escenari que es presenta a la rehabilitació d’edificis.

I vist tot això, què puc fer com a arquitecte tècnic des del meu despatx? Doncs en primer lloc, formar-te i actualitzar-te en matèria de rehabilitació energètica. Es fonamental la formació per assessorar i orientar correctament els nostres actuals i futurs clients i assolir els nostres objectius. Aquesta formació anirà acompanyada d’un canvi a la forma de treballar, de forma natural. Cada vegada serà més difícil que nosaltres sols puguem tirar endavant una rehabilitació energètica de certa envergadura, i per tant, serà necessari formar un equip de treball, treballar en xarxa. Pot ser un equip de col·laboradors especialitzats cadascun en un àmbit concret.

Tot seguit us fem un recull dels dubtes més reiterats que ens heu fet arribar al respecte:

La formació em requereix un temps del que ara no disposo…

Certament aquest canvi de paradigma ens arriba en un moment en que el sector creix. Això ens dificulta la nostra disponibilitat, però com tots els canvis al sector ens han demostrat, els primers en estar preparats seran els que dominaran aquest mercat emergent. Ara mateix manquen tècnics preparats i això suposa una oportunitat única. Hem de pensar a llarg termini i posicionar-nos dins del sector ara.

La gestió amb les comunitats requereix molt temps i es molt complexe.

Estem d’acord. Per això us parlem d’equips multidisciplinars, on una especialització podria ser aquesta figura d’activador i gestor de comunitats amb coneixements tècnics.

Val la pena aquesta actualització i tot aquest esforç si els Fons Europeus s’acaben al 2026? I després què?

Les subvencions son un activador de la demanda, però un cop aquesta demanda estigui activada, no estarà condicionada a les subvencions. Cal tindre en compte que el marc normatiu europeu i el seu desenvolupament en Decrets ja està en marxa. Aquelles actuacions de rehabilitació energètica necessàries que no es facin dins del marc dels Fons Next Generation, s’hauran de realitzar en els propers 30 anys per requeriment normatiu. No podem oblidar els objectius 2030 i 2050 dins dels acords europeus signats per Espanya.

Fins ara he treballat sol. Trobar col·laboradors no es fàcil…

La OTR està habilitant diversos espais on volem que us trobeu els professionals interessats i els diferents agents intervinents on podeu fer xarxa per ajudar-vos mútuament i, perquè no, per col·laborar! Comenceu per entrar al nostre grup de Telegram: OTR – Arquitectura Tècnica.

Com puc optimitzar els meus recursos?

Us recomanem, en primer lloc, que definiu correctament el vostre públic objectiu. Com hem repetit en diverses ocasions, la festa no està pensada per tots, tot i que tothom es benvingut. Hi ha certes tipologies constructives, com les finques construïdes amb anterioritat a la primera normativa en matèria d’eficiència energètica (1981), les que tenen molta superfície de pell i els edificis de més de 12 habitatges els que es poden beneficiar més àmpliament de les subvencions actuals. Per aquest motiu un animem a invertir el temps i ser proactius en aquells edificis que més es poden beneficiar de la situació actual. No oblidem que en aquells edificis en els que tinguem èxit, rebrem un incentiu de 100 €/habitatge efectivament rehabilitat.

Es clar que tots tenim compromisos ineludibles però hem de tindre les idees clares i invertir el nostre temps correctament.

La rehabilitació energètica es el futur de la nostra professió. Fem-ho possible entre tots.

La importància del control d’execució dels sistemes SATE en les obres #NextGeneration

La importància del control d'execució dels sistemes SATE en les obres #NextGeneration

El conegut SATE (Sistema d’Aïllament Tèrmic per l’Exterior) s’utilitza tant en edificis d’obra nova com en rehabilitació, sent una de les opcions més demandades i recomanades a les rehabilitacions d’edificis emmarcades en els Fons #NextGeneration

Aquest sistema es pot classificar en funció del tipus de fixació, material aïllant utilitzat, aplicació i tipus d’acabat. Es subministra com a conjunt (kit) i s’utilitza per a l’aïllament tèrmic, que han de tenir com a mínim un valor de resistència tèrmica igual o superior a 1 m² K/W, com s’indica en la guia ETAG 004 i en les normes UNE-EN 13499 i 13500.

Tots els components d’un SATE han d’estar concebuts i assajats de manera conjunta per a l’ús que es donarà al sistema. Això ha de respectar-se des de la prescripció fins al servei postvenda, passant pel subministrament i aplicació.

La correcta execució i posada en obra dels sistemes SATE són de vital importància per tal d’evitar futures problemàtiques, sigui en l’àmbit estètic o funcional, és per això que s’ha de controlar tots els elements del procés constructiu o d’instal·lació del sistema.

La col·locació de les plaques d’aïllament s’haurà de realitzar seguint les següents pautes:

  • Tots els elements sortints de la façana hauran de ser col·locats abans que l’aïllament (escopidor, coronacions, etc.) per a assegurar el correcte tractament impermeable de les juntes. Si no és així, requerirà un tractament posterior que consisteix en realitzar una llaga entre els elements i l’aïllament; en l’entrega es col·locarà un material segellat i elàstic (DB HS 1 apartat 2.3.3.6 part 2)
  • Els panells d’aïllament seran col·locats desplaçant-se gradualment. Col·locar els panells aïllants de baix cap amunt, evitant les juntes entre les peces, partint de les arestes de l’edifici. Pressionar els panells sobre la paret. Retirar prèviament l’excés d’adhesiu per a evitar la formació de ponts tèrmics.
  • Es comprovarà que les juntes entre plaques d’aïllament encaixen correctament unes amb les altres, evitant també el sobrant d’adhesiu. Es controlarà l’absència de regruixos o desnivells entre les plaques d’aïllament durant la seva col·locació.
  • Generalment, es considera una correcta col·locació de morter o adhesiu en el cas que la superfície de contacte entre la peça i el parament és mínim del 40%, sent necessàries aproximadament 6 pellades de morter per peça a instal·lar i un cordó perimetral.
  • Es comprovarà que les plaques d’aïllament s’han fixat correctament al suport, bé amb adhesiu o bé amb fixació mecànica i adhesiu. Les espigues es col·locaran una vegada instal·lats els panells d’aïllament amb número i disposició segons fabricant. S’haurà de realitzar una prova d’extracció de les peces per tal de poder comprovar tots els passos de la instal·lació són correctes.
  • A les cantonades de l’edifici es col·locaran panells sencers o mitjos panells, alternativament a trencajuntes la cantonada.
Figura 1. Instalació d'aïllament
  • S’emplenaran els espais oberts entre panells amb tires del mateix material aïllant, evitant l’ús de morter per a emplenar aquesta juntes.
  • Les canonades ocultes seran marcades per a evitar que siguin perforades pel trepant en col·locar les espigues o un altre tipus de fixació en l’operació d’ancoratge posterior. Així i tot, seria tècnicament més correcte no deixar canonades ocultes a causa de la dificultat d’intervenir en cas de manteniment.
  • Després de forjar l’adhesiu, si és necessari, s’han d’escatar i netejar els panells d’aïllament (excepte en panells de llana mineral o fenòlics, que podrien deteriorar-se).

Per més informació tant per execució o el seu control ho podeu consultar en l’enllaç següent.

Tècnica redactora:

Gabriela Crincoli

Tècnica rehabilitació de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 15357

OTR.cat