Façanes ventilades. Execució i control d'obres

El passat 9 d’abril, el Cateb i la OTR van celebrar una Masterclass sobre l’execució i control de les façanes ventilades. Per parlar del tema, vam tenir a Juan Miguel Abril Escolar, enginyer de camins amb dilatada experiència, que actualment, forma part de l’empresa FCV Aislamientos envolventes, empresa especialitzada en el muntatge i instal·lació de façanes ventilades

La fase d’execució és indispensable en el bon funcionament de la façana ventilada, per això cal un control d’execució exhaustiu per assegurar-nos que s’instal·la dins dels paràmetres prescrits. Per aquest motiu sempre és recomanable contractar una empresa qualificada, especialitzada en la matèria. No és recomanable, en cap cas, comprar el material i que un contractista no especialitzat executi la solució. Normalment, això no dona bons resultats i cal un control molt més exhaustiu de l’obra, per la manca de consciència del comportament global de la solució constructiva.

Si l’empresa que executa l’obra disposa d’un DAU (Document d’Adequació a l’Ús) o un DIT (Document d’Idoneïtat Tècnica), es facilita molt la feina a l’hora de realitzar el control, ja que el sistema té un procediment contrastat, i només cal verificar que s’està executant el procediment tal com marca el DAU o el DIT.

En cas de no disposar de DAU o DIT específic, el CTE és el que ens marca paràmetres bàsics de com ha de funcionar la façana ventilada. El CTE ens indica que per tal que la façana es consideri ventilada, aquesta ha de disposar de, com a mínim, 3 cm de càmera d’aire. A partir dels 50 m d’alçada de façana, la càmera ventilada haurà de ser de 4cm. És indispensable, com a directors d’execució, confirmar el compliment d’aquests paràmetres.

Així mateix, el CTE ens indica que per cada 10 m d’alçada de façana, cal una ventilació de 120 cm2 repartits entre tots els buits o forats. Cal tenir en compte que no es consideren les juntes entre peces, ja que aquestes normalment estan segellades per la part posterior. Per tant, el que es considera per assolir aquesta ventilació és el buit que es produeix a la coronació entre les peces i el cobremur i el buit que tindrem a l’arrancada, a la part inferior de la façana. Per fer-ho, a l’arrancada podem utilitzar una xapa perforada, per exemple. També es disposa de l’acabat amb el trencaaigües dels ampits dels buits per deixar una petita ventilació i permetre els moviments, però es recomana que els càlculs es facin per ventilar suficientment entre l’arrancada i la coronació.

Control de recepció dels materials i arreplegament

Tots els materials que s’utilitzen a Espanya han de tenir marcatge CE, a excepció de materials naturals sense procés d’elaboració, com la pedra, que es podria utilitzar com a acabat.

Així mateix, és important verificar que, segons el seu marcatge CE, es dona compliment a les exigències del CTE, com pot ser la seva reacció al foc. Específicament, a nivell d’aïllament per façanes ventilades, el que us recomanen des de FCVAE, són les llanes minerals per a les relació entre les seves prestacions i el preu.

També és important habilitar una zona protegida a les obres per realitzar l’apilament de materials. No només de les peces d’acabat i els perfils, sinó dels cargols i altres fixacions específiques del sistema. Cal tenir en compte que la recepció del material es realitza e el magatzem/taller on es prepara, no a peu d’obra. Les peces, majoritàriament i tal com és més correcte, ja venen tallades específicament segons especejament projectat, tot i que és cert que, algunes vegades, i per punts singulars no del tot previstos, pot ser necessari tallar alguna peça a la obra, és poc recomanable.

Muntatge

Existeixen les instruccions de muntatge dels fabricants, però cal tenir en compte que molts sistemes venen amb el seu DAU (ETA en anglès) o DIT. Cal recordar que les garanties dels fabricants venen sempre condicionades al correcte muntatge segons les seves instruccions, tot i que ells no realitzen el muntatge. Per tant, com a directors d’execució cal ser molt insistents en la mà d’obra qualificada.

Peces fixades amb reblons vistos:

Quan es fixen les peces de revestiment mecànicament amb reblons, cal tenir en compte que, respecte l’aresta superior, la distància ha de ser entre 8 cm i 12 cm, i respecte l’aresta lateral la distància ha de ser entre 3 cm i 5 cm. Garantir i revisar i això serà responsabilitat del director d’execució de l’obra.

Cal tenir en compte que, per exemple, en una peça d’acabat petita amb 4 reblons, dos han de ser punts fixos i els altres dos han de ser mòbils per tal de garantir la llibertat de moviment de les peces vers dilatacions i contraccions, sense que les peces s’esquerdin o es trenquin. Així mateix, els dos punts fixos de la peça no han d’estar fixats sobre el mateix perfil, ja que els moviments dels perfils metàl·lics per dilatacions i contraccions seran diferents als moviments de les peces, i això ens portarà a trencaments de les peces.

Per diferenciar els punts fixos dels mòbils, veurem que els fixos porten un casquet addicional que coincideix amb el forat del cargol. Els punts mòbils tenen un rebló amb més folgança, uns 2 mm aproximadament, que permet aquestes dilatacions i contraccions.

Peces fixades amb fixacions ocultes:

Es tracta d’un sistema complex, que es realitza majoritàriament per acabats ceràmics. Porta unes fixacions per dintre de la peça d’acabat, la qual es debilita. Es tracta d’una estructura doble, que una part ve unida a la peca d’acabat mitjançant unes incisions en “cola de milano” i per garantir que funciona bé i no es desprèn, s’aplica un tipus de cola entre la peça d’acabat i la subestructura.

El gran inconvenient d’aquest sistema és que és molt més car, motiu pel qual on més s’instal·la és en façanes petites (unifamiliars, petit terciari, etc.).

Dintre dels que podem considerar com a sistema amb fixacions ocultes, existeix un sistema més habitual que es coneix com el sistema amb doble estructura.

En aquest segon cas, les peces van ranurades pel cantell superior i inferior i va col·locat entre uns perfils intermedis i perfils d’arrancada. Aquest sistema no es pot aplicar a tots els materials, ja que necessitem que la placa d’acabat sigui d’un gruix mínim i d’alta consistència per tal que el material no es trenqui amb el ranurat.

Si aquesta doble estructura està aplicada en canal enlloc de fixacions puntuals, o sigui al llarg de tota la peça, encara que ens trobem amb un impacte que produeixi una esquerda per tallant, la peça no cau. Amb les fixacions puntuals, en cas d’un impacte a una de les quatre fixacions de les peces, es pot produir la caiguda de la peça.

Peces fixades amb sistema químic:

La fixació química és molt efectiva sempre i quan s’executi correctament. Està formada per 4 components.

Normalment es recolza la peça sobre un perfil en L que va collat al perfil estructural, invisible, que permet alinear correctament les plaques.

Cal tenir en compte que les coles utilitzades són flexibles, per tal motiu aquest sistema permetrà sense problemes les dilatacions i contraccions de les peces.

Per executar correctament aquesta solució, cal tenir molt clar els següents passos:

Pas 1 – Col·locar el promotor, normalment transparent, sobre el perfil metàl·lic i sobre la zona de la peça que anirà encolada. Aquest promotor es pot col·locar amb brotxa.

Pas 2 – Aproximadament 15 minuts després (ja que cal deixar assecar mínimament el promotor) s’aplica la imprimació tant en el material de suport de l’estructura com a la zona posterior del panell que es fixarà.

Pas 3 – Posteriorment s’aplica una cinta de doble cara amb l’objectiu que, quan s’apliqui el cordó de poliuretà o cola específica ens subjecti la peça fins que la cola fraguï i entri en càrrega.

Pas 4 – Aplicació del cordó de poliuretà o cola específica. La peça es pressionarà sobre el rail fins a assolir el gruix de la cinta de doble cara. D’aquesta manera, la cinta de doble cara ens ajuda amb l’assoliment de la correcta plenitud.

Pas 5 (aconsellat) – Per assegurar-nos aquesta planimetria entre peces, es recomana fixar un tac amb cargol al perfil doble (pintat de negre) entre dues peces i, d’aquesta manera, també ens realitza la subjecció juntament amb la cinta de doble cara mentre el poliuretà o cola fragua. Un dia després aquest tac ja es pot treure.

En plaques de més de 60 cm d’amplada, es realitzen 3 cordons verticals d’adhesiu.

Errors habituals:

  • Deixar les peces pintades amb el promotor i no executar la solució completa en el mateix moment que toca. El promotor, si es deixa en excés sense aplicar la imprimació, fa una pel·lícula superficial i té l’efecte contrari: impedeix que l’adhesiu s’adhereixi correctament. Així, si la situació és que ja està aplicat el promotor de fa molta estona, caldrà polir les peces i tornar a aplicar el promotor.
  • Disposar d’un material d’acabat que no tingui gens de porositat per la cara on s’aplica l’encolat. Això pot passar, per exemple, quan es demana un acabat específic per les dues cares. Si aquest acabat o tractament consisteix en realitzar una capa o pel·lícula (per exemple pintura antigrafiti), ens pot impedir el correcte encolat de la peça a la cara posterior.

Per donar seguretat al prescriptor, en plaques de gran format es poden col·locar dos reblons a la part superior del mateix color de la peça.

Planimetria i alineat:

És un tema molt important i a controlar durant l’execució, ja que la manca de planimetria produeix ombres que fa que es ressaltin més els errors que moltes vegades poden ser mil·limètrics.

Al buits de façana cal alinear les peces quan la façana està completament acabada, mitjançant plomada o làser des de la part superior de la façana.

Així mateix, disposem d’esquadres per corregir la planitud.

Col·locació d’esquadres, punts de càrrega i muntants:

Es defineix la seva col·locació quan es replanteja la façana segons l’especejament planificat. Es recomana separar-les màxim 1,20 m en la seva verticalitat i fixar una a cada front de forjat. Entre els fonts de forjat, normalment sortiran dos esquadres més a fixar si pensem en aquest 1,20 m de separació.

Per a façanes lleugeres, s’utilitzen habitualment perfils d’alumini de màxim 6 m de llargada i per cada perfil es tracta de fixar un punt de càrrega o fixe i la resta són simplement de retenció. Aquests punt de càrrega han de coincidir amb una de les esquadres de cantells de forjat, la que estigui a la zona de mitja alçada a superior del perfil i és la que es calcula per suportar la càrrega total del perfil. La resta de punts de retenció seran punts mòbils.

Si el pes de la façana, pel tipus de peça d’acabat te un pes molt elevat, es pot considerar posar un punt de càrrega cada 3 metres, o sigui, a cada forjat.

La fixació entre perfils en la vertical també permet certa mobilitat, amb l’ajuda de perforacions esquinçades (colís) que permeten aquest moviment vertical.

La separació entre muntants vindrà determinada pel fabricant.

Punts singulars de les façanes ventilades:

La majoria dels problemes de les façanes ventilades no són estructurals, són sobretot per a entrada d’aigua i aire. Els punts singulars i vulnerables seran els perímetres dels buits, la coronació de la façana i l’arrancada.

Coronació:

Moltes vegades, un cop executada la façana, s’encarrega a un paleta que instal·li el cobremurs (possiblement ceràmic), fixat amb morter. Cal vigilar que en aquell moment no ens tapin la ventilació necessària a aquesta zona, la qual cosa ens pot portar a l’aparició d’humitat i floridures.

Normalment en cas de mala execució d’aquesta coronació, l’entrada d’aigua per aquesta ventilació es mínima, i no té incidència gràcies a l’efecte xemeneia de la pròpia càmera ventilada, que ajudarà a evaporar aquesta aigua.

Buits de façana:

El problema principal el podem tenir als buits de la façana. Cal assegurar-se que l’empresa que instal·la les fusteries no segelli el brancal amb l’acabat de la nostra façana, ja que aquesta façana és un element mòbil. Per tant, en uns anys el segellat s’haurà

perdut, i per aquella junta darrera del brancal i que va collat fins al premarc, ens pot entrar aigua. Per evitar-ho, es recomana que l’empresa de la mateixa façana solucioni els punts singulars amb la solució adequada per permetre el moviment de la façana. Aquesta solució, normalment, enlloc d’anar segellada a l’acabat de la placa, anirà fixada a l’estructura de la façana i impedirà l’entrada de l’aigua.

Per evitar l’entrada de l’aire a l’interior de l’edifici es recomana l’ús de làmines autoadhesives per darrera de la peça de brancal, que a més ens ajudarà a evitar el contacte directe entre el brancal metàl·lic i el premarc metàl·lic, reduint aquest pont tèrmic.

També, per evitar l’entrada, sobretot d’aire, és possible fer un acabat de morter dins de la cambra ventilada, per sobre l’aïllament. Molt recomanable quan la base no garanteix aquesta entrada d’aire per mala execució.

Protecció passiva al foc

Actualment, es demanen els tallafocs cada 10 m d’alçada segons CTE.

Aquests, s’instal·len als fronts de forjat, i es tracta d’un element del mateix gruix de l’aïllament, fet també de llana de roca, amb un element intumescent que quan s’exposa al foc s’infla, tapant la circulació d’aire a la cambra ventilada. Així s’evita la transmissió del foc, però sobretot, la transmissió del fum que podria entrar a l’interior si tenim les finestres obertes a les plantes superiors.

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

OTR.cat