Arxius de Façanes ventilades

La cambra termogràfica. Una gran eina per a diagnosticar l’estat de l’edifici abans de la seva rehabilitació

La càmera termogràfica. Una gran eina per a diagnosticar l'estat de l'edifici abans de la seva rehabilitació

L’enginyeria de camp, com a complement als treballs en l’oficina tècnica, ajuda a tenir una visió global dels projectes i garanteix la correcta instal·lació d’aquests

S’utilitzen diverses eines per al treball de camp, entre elles les cambres termogràfiques, que poden transformar l’energia radiada en informació sobre la temperatura d’aquests elements. De fet s’han posat de d’actualitat per la seva capacitat per a mesurar la temperatura corporal en accessos a infraestructures com a aeroports o estacions de tren.

La termografia és un procediment que s’empra per a obtenir informació sobre la temperatura d’un objecte a distància sense emprar el contacte físic amb aquest, mitjançant la captació de la radiació infraroja de l’espectre electromagnètic. Aplicada a l’arquitectura i en la construcció té moltes utilitats ja que és capaç de donar una informació gràfica de gran valor en detectar problemes en el comportament tèrmic dels sistemes constructius en els elements de l’envolupant tèrmica i també en els components de les instal·lacions.

Aquesta eina ofereix informació del correcte aïllament de l’envolupant de l’edifici i l’eliminació de tots els ponts tèrmics. D’aquesta manera permet als tècnics avaluar l’estalvi energètic que es produeix entre l’abans i el després d’una rehabilitació amb aïllament tèrmic d’un edifici.

La cambra termogràfica té l’avantatge que és un procediment no destructiu que aporta dades (patrons, comportaments i anomalies tèrmiques) que se sumen a una altra informació obtinguda en el treball de camp aglutinant dades sobre l’edifici i les possibles patologies. El procediment a més permet una avaluació en temps real el que aporta dades en qualsevol moment i amb diferents condicions climatològiques.

La detecció precoç de problemes en el comportament tèrmic de l’envolupant permetrà dissenyar un projecte a mesura de les necessitats i actuar en conseqüència dels problemes localitzats (fugides d’aire, estat dels ponts tèrmics, humitats, pèrdues de calor excessives…).
Tècnics acreditats i cambres professionals; la millor garantia per a un diagnòstic adequat.

Perquè l’eina sigui fiable i llanci dades correctes, ha de ser utilitzada per un professional que manegi adequadament tant la cambra com el programari. Si no s’utilitza correctament pot arribar a oferir un diagnòstic incorrecte o parcial.

El coneixement i l’experiència en l’ús de la termografia en l’estudi d’edificis per a la seva posterior rehabilitació és indispensable i oferirà un diagnòstic objectiu i realment vàlid. Per a la lectura de les dades és també ineludible tenir coneixements tècnics de termodinàmica. És per això, que els projectistes deuen sempre secundar-se en professionals acreditats que comptin amb cambres professionals i l’experiència necessària.

Altres eines per a realitzar un correcte i complet diagnòstic de l’edifici abans de la rehabilitació i poder oferir la millor solució, les càmeres termogràfiques són una gran eina, però existeixen unes altres que oferiran al projectista una visió integral. Per exemple, Louvelia utilitza, a més de la termografia, mesuraments amb escàner 3D capaç de realitzar un mesurament mil·limètric de la façana, facilitant d’aquesta manera el treball dels arquitectes en les fases inicials de la definició del projecte, estalviant temps, evitant imprecisions i reduint cost de bastimentada. A més d’aquestes eines, es poden realitzar assajos pull out o d’extracció o altres proves són la millor garantia perquè l’arquitecte pugui desenvolupar el millor projecte.

Façanes ventilades. Execució i control d’obres

Façanes ventilades. Execució i control d'obres

El passat 9 d’abril, el Cateb i la OTR van celebrar una Masterclass sobre l’execució i control de les façanes ventilades. Per parlar del tema, vam tenir a Juan Miguel Abril Escolar, enginyer de camins amb dilatada experiència, que actualment, forma part de l’empresa FCV Aislamientos envolventes, empresa especialitzada en el muntatge i instal·lació de façanes ventilades

La fase d’execució és indispensable en el bon funcionament de la façana ventilada, per això cal un control d’execució exhaustiu per assegurar-nos que s’instal·la dins dels paràmetres prescrits. Per aquest motiu sempre és recomanable contractar una empresa qualificada, especialitzada en la matèria. No és recomanable, en cap cas, comprar el material i que un contractista no especialitzat executi la solució. Normalment, això no dona bons resultats i cal un control molt més exhaustiu de l’obra, per la manca de consciència del comportament global de la solució constructiva.

Si l’empresa que executa l’obra disposa d’un DAU (Document d’Adequació a l’Ús) o un DIT (Document d’Idoneïtat Tècnica), es facilita molt la feina a l’hora de realitzar el control, ja que el sistema té un procediment contrastat, i només cal verificar que s’està executant el procediment tal com marca el DAU o el DIT.

En cas de no disposar de DAU o DIT específic, el CTE és el que ens marca paràmetres bàsics de com ha de funcionar la façana ventilada. El CTE ens indica que per tal que la façana es consideri ventilada, aquesta ha de disposar de, com a mínim, 3 cm de càmera d’aire. A partir dels 50 m d’alçada de façana, la càmera ventilada haurà de ser de 4cm. És indispensable, com a directors d’execució, confirmar el compliment d’aquests paràmetres.

Així mateix, el CTE ens indica que per cada 10 m d’alçada de façana, cal una ventilació de 120 cm² repartits entre tots els buits o forats. Cal tenir en compte que no es consideren les juntes entre peces, ja que aquestes normalment estan segellades per la part posterior. Per tant, el que es considera per assolir aquesta ventilació és el buit que es produeix a la coronació entre les peces i el cobremur i el buit que tindrem a l’arrancada, a la part inferior de la façana. Per fer-ho, a l’arrancada podem utilitzar una xapa perforada, per exemple. També es disposa de l’acabat amb el trencaaigües dels ampits dels buits per deixar una petita ventilació i permetre els moviments, però es recomana que els càlculs es facin per ventilar suficientment entre l’arrancada i la coronació.

Control de recepció dels materials i arreplegament

Tots els materials que s’utilitzen a Espanya han de tenir marcatge CE, a excepció de materials naturals sense procés d’elaboració, com la pedra, que es podria utilitzar com a acabat.

Així mateix, és important verificar que, segons el seu marcatge CE, es dona compliment a les exigències del CTE, com pot ser la seva reacció al foc. Específicament, a nivell d’aïllament per façanes ventilades, el que us recomanen des de FCVAE, són les llanes minerals per a les relació entre les seves prestacions i el preu.

També és important habilitar una zona protegida a les obres per realitzar l’apilament de materials. No només de les peces d’acabat i els perfils, sinó dels cargols i altres fixacions específiques del sistema. Cal tenir en compte que la recepció del material es realitza e el magatzem/taller on es prepara, no a peu d’obra. Les peces, majoritàriament i tal com és més correcte, ja venen tallades específicament segons especejament projectat, tot i que és cert que, algunes vegades, i per punts singulars no del tot previstos, pot ser necessari tallar alguna peça a la obra, és poc recomanable.

Muntatge

Existeixen les instruccions de muntatge dels fabricants, però cal tenir en compte que molts sistemes venen amb el seu DAU (ETA en anglès) o DIT. Cal recordar que les garanties dels fabricants venen sempre condicionades al correcte muntatge segons les seves instruccions, tot i que ells no realitzen el muntatge. Per tant, com a directors d’execució cal ser molt insistents en la mà d’obra qualificada.

Peces fixades amb reblons vistos:

Quan es fixen les peces de revestiment mecànicament amb reblons, cal tenir en compte que, respecte l’aresta superior, la distància ha de ser entre 8 cm i 12 cm, i respecte l’aresta lateral la distància ha de ser entre 3 cm i 5 cm. Garantir i revisar i això serà responsabilitat del director d’execució de l’obra.

Cal tenir en compte que, per exemple, en una peça d’acabat petita amb 4 reblons, dos han de ser punts fixos i els altres dos han de ser mòbils per tal de garantir la llibertat de moviment de les peces vers dilatacions i contraccions, sense que les peces s’esquerdin o es trenquin. Així mateix, els dos punts fixos de la peça no han d’estar fixats sobre el mateix perfil, ja que els moviments dels perfils metàl·lics per dilatacions i contraccions seran diferents als moviments de les peces, i això ens portarà a trencaments de les peces.

Per diferenciar els punts fixos dels mòbils, veurem que els fixos porten un casquet addicional que coincideix amb el forat del cargol. Els punts mòbils tenen un rebló amb més folgança, uns 2 mm aproximadament, que permet aquestes dilatacions i contraccions.

Peces fixades amb fixacions ocultes:

Es tracta d’un sistema complex, que es realitza majoritàriament per acabats ceràmics. Porta unes fixacions per dintre de la peça d’acabat, la qual es debilita. Es tracta d’una estructura doble, que una part ve unida a la peca d’acabat mitjançant unes incisions en “cola de milano” i per garantir que funciona bé i no es desprèn, s’aplica un tipus de cola entre la peça d’acabat i la subestructura.

El gran inconvenient d’aquest sistema és que és molt més car, motiu pel qual on més s’instal·la és en façanes petites (unifamiliars, petit terciari, etc.).

Dintre dels que podem considerar com a sistema amb fixacions ocultes, existeix un sistema més habitual que es coneix com el sistema amb doble estructura.

En aquest segon cas, les peces van ranurades pel cantell superior i inferior i va col·locat entre uns perfils intermedis i perfils d’arrancada. Aquest sistema no es pot aplicar a tots els materials, ja que necessitem que la placa d’acabat sigui d’un gruix mínim i d’alta consistència per tal que el material no es trenqui amb el ranurat.

Si aquesta doble estructura està aplicada en canal enlloc de fixacions puntuals, o sigui al llarg de tota la peça, encara que ens trobem amb un impacte que produeixi una esquerda per tallant, la peça no cau. Amb les fixacions puntuals, en cas d’un impacte a una de les quatre fixacions de les peces, es pot produir la caiguda de la peça.

Peces fixades amb sistema químic:

La fixació química és molt efectiva sempre i quan s’executi correctament. Està formada per 4 components.

Normalment es recolza la peça sobre un perfil en L que va collat al perfil estructural, invisible, que permet alinear correctament les plaques.

Cal tenir en compte que les coles utilitzades són flexibles, per tal motiu aquest sistema permetrà sense problemes les dilatacions i contraccions de les peces.

Per executar correctament aquesta solució, cal tenir molt clar els següents passos:

Pas 1 – Col·locar el promotor, normalment transparent, sobre el perfil metàl·lic i sobre la zona de la peça que anirà encolada. Aquest promotor es pot col·locar amb brotxa.

Pas 2 – Aproximadament 15 minuts després (ja que cal deixar assecar mínimament el promotor) s’aplica la imprimació tant en el material de suport de l’estructura com a la zona posterior del panell que es fixarà.

Pas 3 – Posteriorment s’aplica una cinta de doble cara amb l’objectiu que, quan s’apliqui el cordó de poliuretà o cola específica ens subjecti la peça fins que la cola fraguï i entri en càrrega.

Pas 4 – Aplicació del cordó de poliuretà o cola específica. La peça es pressionarà sobre el rail fins a assolir el gruix de la cinta de doble cara. D’aquesta manera, la cinta de doble cara ens ajuda amb l’assoliment de la correcta plenitud.

Pas 5 (aconsellat) – Per assegurar-nos aquesta planimetria entre peces, es recomana fixar un tac amb cargol al perfil doble (pintat de negre) entre dues peces i, d’aquesta manera, també ens realitza la subjecció juntament amb la cinta de doble cara mentre el poliuretà o cola fragua. Un dia després aquest tac ja es pot treure.

En plaques de més de 60 cm d’amplada, es realitzen 3 cordons verticals d’adhesiu.

Errors habituals:

Deixar les peces pintades amb el promotor i no executar la solució completa en el mateix moment que toca. El promotor, si es deixa en excés sense aplicar la imprimació, fa una pel·lícula superficial i té l’efecte contrari: impedeix que l’adhesiu s’adhereixi correctament. Així, si la situació és que ja està aplicat el promotor de fa molta estona, caldrà polir les peces i tornar a aplicar el promotor.
Disposar d’un material d’acabat que no tingui gens de porositat per la cara on s’aplica l’encolat. Això pot passar, per exemple, quan es demana un acabat específic per les dues cares. Si aquest acabat o tractament consisteix en realitzar una capa o pel·lícula (per exemple pintura antigrafiti), ens pot impedir el correcte encolat de la peça a la cara posterior.

Per donar seguretat al prescriptor, en plaques de gran format es poden col·locar dos reblons a la part superior del mateix color de la peça.

Planimetria i alineat:

És un tema molt important i a controlar durant l’execució, ja que la manca de planimetria produeix ombres que fa que es ressaltin més els errors que moltes vegades poden ser mil·limètrics.

Al buits de façana cal alinear les peces quan la façana està completament acabada, mitjançant plomada o làser des de la part superior de la façana.

Així mateix, disposem d’esquadres per corregir la planitud.

Col·locació d’esquadres, punts de càrrega i muntants:

Es defineix la seva col·locació quan es replanteja la façana segons l’especejament planificat. Es recomana separar-les màxim 1,20 m en la seva verticalitat i fixar una a cada front de forjat. Entre els fonts de forjat, normalment sortiran dos esquadres més a fixar si pensem en aquest 1,20 m de separació.

Per a façanes lleugeres, s’utilitzen habitualment perfils d’alumini de màxim 6 m de llargada i per cada perfil es tracta de fixar un punt de càrrega o fixe i la resta són simplement de retenció. Aquests punt de càrrega han de coincidir amb una de les esquadres de cantells de forjat, la que estigui a la zona de mitja alçada a superior del perfil i és la que es calcula per suportar la càrrega total del perfil. La resta de punts de retenció seran punts mòbils.

Si el pes de la façana, pel tipus de peça d’acabat te un pes molt elevat, es pot considerar posar un punt de càrrega cada 3 metres, o sigui, a cada forjat.

La fixació entre perfils en la vertical també permet certa mobilitat, amb l’ajuda de perforacions esquinçades (colís) que permeten aquest moviment vertical.

La separació entre muntants vindrà determinada pel fabricant.

Punts singulars de les façanes ventilades:

La majoria dels problemes de les façanes ventilades no són estructurals, són sobretot per a entrada d’aigua i aire. Els punts singulars i vulnerables seran els perímetres dels buits, la coronació de la façana i l’arrancada.

Coronació:

Moltes vegades, un cop executada la façana, s’encarrega a un paleta que instal·li el cobremurs (possiblement ceràmic), fixat amb morter. Cal vigilar que en aquell moment no ens tapin la ventilació necessària a aquesta zona, la qual cosa ens pot portar a l’aparició d’humitat i floridures.

Normalment en cas de mala execució d’aquesta coronació, l’entrada d’aigua per aquesta ventilació es mínima, i no té incidència gràcies a l’efecte xemeneia de la pròpia càmera ventilada, que ajudarà a evaporar aquesta aigua.

Buits de façana:

El problema principal el podem tenir als buits de la façana. Cal assegurar-se que l’empresa que instal·la les fusteries no segelli el brancal amb l’acabat de la nostra façana, ja que aquesta façana és un element mòbil. Per tant, en uns anys el segellat s’haurà

perdut, i per aquella junta darrera del brancal i que va collat fins al premarc, ens pot entrar aigua. Per evitar-ho, es recomana que l’empresa de la mateixa façana solucioni els punts singulars amb la solució adequada per permetre el moviment de la façana. Aquesta solució, normalment, enlloc d’anar segellada a l’acabat de la placa, anirà fixada a l’estructura de la façana i impedirà l’entrada de l’aigua.

Per evitar l’entrada de l’aire a l’interior de l’edifici es recomana l’ús de làmines autoadhesives per darrera de la peça de brancal, que a més ens ajudarà a evitar el contacte directe entre el brancal metàl·lic i el premarc metàl·lic, reduint aquest pont tèrmic.

També, per evitar l’entrada, sobretot d’aire, és possible fer un acabat de morter dins de la cambra ventilada, per sobre l’aïllament. Molt recomanable quan la base no garanteix aquesta entrada d’aire per mala execució.

Protecció passiva al foc

Actualment, es demanen els tallafocs cada 10 m d’alçada segons CTE.

Aquests, s’instal·len als fronts de forjat, i es tracta d’un element del mateix gruix de l’aïllament, fet també de llana de roca, amb un element intumescent que quan s’exposa al foc s’infla, tapant la circulació d’aire a la cambra ventilada. Així s’evita la transmissió del foc, però sobretot, la transmissió del fum que podria entrar a l’interior si tenim les finestres obertes a les plantes superiors.

Barreres de sectorització. Un element ignífug imprescindible en les façanes ventilades

Barreres de sectorització. Un element ignífug imprescindible en les façanes ventilades

La normativa ignífuga dels edificis cada vegada són més exigents, El Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (CTE DB_SI)

Amb modificacions de 2022 està vigent i incorpora respecte a la normativa anterior de noves exigències. A l’hora de plantejar un projecte arquitectònic i per descomptat en obres tant de rehabilitació com d’obra nova, és obligatori adequar-se a aquestes normes. En el cas de les façanes ventilades les barreres de sectorització són un element imprescindible. Gràcies a aquestes barreres no sols es compleix l’estipulat pel CTE, sinó que es contribueix a comptar amb un parc edificat més segur.

La nova normativa incideix en el disseny i construcció d’edificis que sàpiguen comportar-se de manera adequada davant un incendi i estableix que és indispensable que els revestiments de façanes ventilades estiguin preparats per a combatre la propagació del foc. És destacable indicar la baixa incidència de propagació del foc a través de façana que es dona entre l’1,3 i 3% dels edificis que sofreixen un incendi. No obstant això, quan es produeixen solen ocasionar grans pèrdues econòmiques.

Barreres de sectorització intumescents i certificades:

Les barreres de sectorització han d’estar certificades i aportar una garantia de compliment de normativa. Existeixen dos tipus de barreres de sectorització: Les barreres no intumescents que interrompen el tir de la càmera (acer de 0,5 mm de gruix, fusta de mínim 38 mm de gruix, llana de roca compactada, planxes de silicat o ciment o arribo de mínim 12 mm de gruix i les barreres intumescents que són les més idònies per al correcte funcionament de la façana ventilada, ja que no interrompen el tir de la càmera ventilada i s’activen amb la temperatura.

Louvelia incorpora solucions de sectorització Siderise, líder en europeu en solucions de sectorització d’incendis, oferint un ampli rang de barreres de sectorització de cambres ventilades d’entre 25 mm i de 50 mm que poden cobrir distàncies, des del mur portant a la cara interna del revestiment de la façana ventilada, d’entre 50 i 450 mm.

Les barreres de sectorització horitzontal RH per a façanes ventilades de Siderise incorporen una banda de material intumescent que en cas d’exposició al foc, el material intumescent s’expandeix ràpidament i segella per complet la cambra ventilada formada entre la barrera de sectorització i el revestiment.

Louvelia disposa de barreres que s’adapten a cambres d’aire de fins a 25 mm, denominat RH25, o cambres d’aire de fins a 50 mm, denominat RH50. Per a poder identificar el producte, les vores superiors de la pel·lícula que s’utilitza en les barreres RH25 i RH50 estan codificats per colors i etiquetatges perquè es pugui comprovar la classificació ignífuga del producte. Les mènsules de fixació d’acer galvanitzat (G) o d’acer inoxidable (S) s’inclouen en el sistema.
Les barreres de sectorització de Louvelia Siderise se subministren tallades a mesura per a cada projecte, per al que cal mesurar la distància real entre el mur i el revestiment.

Solucions amb les màximes garanties:

Les solucions de sectorització de Louvelia compten amb una homologació permanent certificada pel laboratori extern Warrigton Fire Certificació (ewcl5 núm. de certificat EM 5101). Addicionalment, els productes tenen una garantia de 25 anys, que s’estendrà fins als 60 anys després del procés d’homologació que s’està duent a terme.
El departament tècnic de Louvelia i Siderise ofereix als arquitectes un servei de consulta tècnica integral des de l’inici fins a la realització del projecte, així com formació precisa en la instal·lació de les façanes ventilades per a garantir les prestacions tècniques dels sistemes en l’obra.

Conseqüències d’una instal·lació deficient de façanes ventilades. Per què és indispensable un estudi previ a la instal·lació?

Conseqüències d'una instal·lació deficient de façanes ventilades Per què és indispensable un estudi previ a la instal·lació?

Les façanes ventilades són un sistema constructiu que permet augmentar la durabilitat i eficiència energètica dels edificis aportant acabats duradors, de gran qualitat amb unes excel·lents prestacions tèrmiques i acústiques

Lògicament requereix d’un projecte arquitectònic, un estudi previ i una anàlisi de l’edifici previ realitzat per tècnics experts a més d’utilitzar uns materials de qualitat i d’una execució realitzada per empreses acreditades. Tots aquests elements són indispensables per a aconseguir un resultat perfecte. En cas contrari poden aparèixer problemes o patologies que no han d’atribuir-se al sistema constructiu en si mateix, sinó a una execució o a una planificació i concepció del projecte deficients.

Analitzar l’edifici, definir el projecte arquitectònic; claus de l’èxit:

Louvelia com a empresa especialitzada en façanes ventilades considera que un resultat perfecte comença en la mateixa concepció i estudi de l’edifici a rehabilitar amb façana ventilada. Un projecte amb una bona memòria, detalls i càlculs, facilita enormement el desenvolupament posterior de l’obra i eleva la qualitat dels resultats.

Com s’ha indicat és vital seleccionar adequadament els materials perquè en funció del tipus d’edifici, tipus d’estructura, requisits estètics, funcionals de muntatge i de manteniment entre altres paràmetres. Però abans d’això s’ha de fer un treball previ d’estudi i anàlisi tant de l’edifici com de la solució a executar.

Estudi de l’edifici. L’enginyeria de camp, com a complement als treballs en l’oficina tècnica, garanteix la correcta instal·lació. Ha de ser realitzada per tècnics amb experiència i qualificació i inclourà per exemple mesuraments amb escàner 3d (núvol de punts), assajos pull out o d’extracció, fotografies termogràfiques, estudis d’eficiència etc. que oferiran totes les dades d’estat de l’edifici.
Estudi de la solució. Amb aquestes dades es definirà el projecte tècnic seguint els criteris estètics definits per l’arquitectura mitjançant plans de façana, memòries constructives, unitats i descripcions detallades dels diferents elements. El projecte tècnic engloba el desenvolupament complet de les solucions constructives, plans de detall, càlcul dels diferents elements, a més de les especificacions dels materials, gruixos, fixacions, etc. En aquest sentit també es realitzaran;
- Els càlculs estàtics necessaris per a la justificació dels diferents elements.
- El disseny dels sistemes de fixació.
- Els plans de fabricació i muntatge que definiran tant el sistema a utilitzar com el muntatge en obra.
- La documentació tècnica necessària per al posterior llibre de l’edifici o l’obtenció dels segells, visats o certificats necessaris.

Problemes o patologies que poden aparèixer per una deficient concepció o execució:

Les façanes ventilades són una excel·lent solució constructiva. No s’ha d’atribuir errors de càlcul o execució al mateix sistema, sinó a la falta d’experiència, coneixement o intents d’estalviar costos dels encarregats d’executar un projecte. Si això succeeix, és possible que apareguin problemes com per exemple:

La fusteria auxiliar es desprèn. Això pot ocórrer per diverses causes però normalment està motivat per un sistema de fixació inadequat o insuficient és a dir que està dimensionat erròniament en mesures, nombre d’ancoratges o profunditat. Això és comú que succeeixi, per la necessitat d’estalviar costos en l’execució del projecte.
La fusteria auxiliar es deforma. Això ocorre perquè no s’han estimat de forma adequada les dilatacions dels perfils d’alumini que formen la subestructura de suport.
Despreniments de plaques. Normalment solen ocórrer perquè no s’ha estimat de manera adequada la capacitat portant dels paraments o elements sobre els quals es realitzaran les fixacions. Si s’han realitzat assajos pull out o proves d’extracció i tracció prèvies aquest extrem no hauria de succeir.
Les peces es tensen, no estan correctament alineades o fins i tot es trenquen. Això pot succeir perquè la fusteria es dilata en sentits oposats i és degut a un incorrecte disseny dels suports dels perfils sobre les mènsules.

Per a evitar aquests problemes i no haver de realitzar correccions a l’execució que augmenten els costos i les molèsties és vital acudir a l’enginyeria i l’assessorament tècnic. Louvelia ofereix a tots els agents (promotors, arquitectes, constructors, propietat, comunitats…) totes les eines per a l’èxit del projecte abans, durant i després de l’execució aconsegueix-nos el millor resultat del projecte de façana ventilada.

Vols contactar amb un especialista de façanes ventilades de l’empresa Louvelia? Clica aquí