Avui dia, la importància que la rehabilitació té en el sector de la construcció és vital, no sols per les seves connotacions sostenibles, que és un dels motius de més pes, sinó pels esforços que des d’Europa s’estan fent per a fomentar aquest tipus d’actuacions en l’edificació. Per això, tenir les eines adequades per a intervenir en uns certs tipus d’estructures, pot marcar la diferència.

Com sabem, el formigó armat és un dels materials més utilitzats per a la construcció d’estructures al nostre país i, per a comprendre com podem ajudar a incrementar la seva vida útil, sigui des de la seva construcció o en una fase de rehabilitació, hem de conèixer els agents que més l’afecten:

• Aigua: que en combinació amb l’oxigen produeix corrosió en l’acer. Si el formigó està fissurat, penetra ràpidament. A més, els cicles de gel i desglaç suposen un risc enfront del trencament.
• Clorurs: que són presents en sals marines, surts del desglaç i productes per a piscines i dipòsits. Es propaguen a través de la porositat del formigó, generant picades en les barres.
• Diòxid de Carboni: que produeix carbonatació en el mateix formigó, reduint el seu PH i provocant despassivació en les armadures.

Canvis en la normativa (Codi Estructural):

Tenint en compte tota aquesta casuística que trobem en el dia a dia de les edificacions de formigó armat, també s’han dut a terme canvis en les normatives d’aplicació.

És per això que, fa més de dos anys, el nostre Codi Estructural va introduir modificacions en les exigències sobre la vida útil d’aquesta mena d’estructures, requerint construccions més duradores i fomentant la rehabilitació d’aquestes.

També va revisar les classes d’exposició, per a adaptar-se millor als agents que afecten aquests materials i adaptant els recobriments recomanats per a protegir les estructures. És en aquest punt on trobem un nou factor, en els casos on el recobriment requerit resulta excessiu: l’aplicació de barreres de protecció.

Informe IETcc realitzat per l’Instituto Eduardo Torroja:

El nou Codi Estructural ha incorporat els mètodes de protecció superficial per al formigó armat que es recullen en l’UNE-EN 1504. Trobem diverses alternatives per a aconseguir aquesta finalitat i, en aquest article, GRUPO PUMA ens parla sobre les “membranes estanques de ciment” i el potencial que tenen per a incrementar la durabilitat del formigó.

Per a això, no contents amb els resultats més que contrastats en els molts casos pràctics que ja s’han dut a terme, van voler deixar constància de la gran eficàcia que els seus productes presenten per a aquesta mena d’intervencions.

Per a aquest estudi realitzat per l’Institut Eduardo Torroja, es van preparar una sèrie de provetes de formigó armat per a dos tipus d’assajos:

• Assaig de carbonatació accelerada al 3% de CO₂: amb provetes de formigó armat sense protegir i provetes del mateix formigó armat protegit amb els productes MORCEM DRY F i MORCEM DRY SF PLUS.
• Assaig de penetració de clorurs mitjançant assaig accelerat integral: amb provetes de formigó sense protegir i provetes del mateix formigó armat protegit amb MORCEM DRY SF PLUS.

Els resultats de l’assaig de carbonatació van donar com a resultat que la velocitat de carbonatació per al formigó amb morter MORCEM DRY SF PLUS havia disminuït en un 35% respecte al formigó de referència. Mentre que en el cas de les provetes recobertes amb morter MORCEM DRY F no s’havia observat cap carbonatació.