ZENIT Grup completa amb èxit la Rehabilitació Energètica subvencionada amb Fons Europeus amb la col·laboració de l’arquitecta tècnica Sara Bueno

ZENIT Grup completa amb èxit la Rehabilitació Energètica subvencionada amb Fons Europeus amb la col·laboració de l’arquitecta tècnica Sara Bueno

Acabada amb èxit la rehabilitació d’un edifici plurifamiliar de 34 habitatges a Cervera amb una subvenció de 369.004,14 € corresponent a l’assoliment del segon tram del programa 3 dels Fons Europeus NEXT GENERATION

El passat dia 18 de març del 2023 vàrem rebre resolució favorable per l’edifici plurifamiliar de 34 habitatges de Cervera.

Es tracta d’un edifici aïllat construït a l’any 1974. Son tres plantes semisoterrànies, planta baixa, vuit plantes superiors i planta sota coberta.

Per les característiques de l’edifici i la intenció de fer una rehabilitació energètica amb fons europeus, ZENIT Reformes i Rehabilitacions va proposar a la Comunitat de Propietaris enfocar-ho com una rehabilitació energètica integral de màxims i amb el model de REHABILITA SENSE DERRAMES d’EOSZENIT energy, una col·laboració entre ZENIT Reformes i Rehabilitacions i EOS energy (ESE).

Aquest model proposava un aïllament de façanes amb uns sistema SATE, impermeabilització i aïllament de coberta i un sistema de ACS i calefacció centralitzat combinant panells solars i aerotèrmia, a més de solucionar les diferents patologies detectades per l’estat de conservació de l’edifici, i la retirada d’elements de grans dimensions de fibrociment. En quant al finançament es proposava una quota energètica mensual per veí a partir de la finalització de l’obra on eren inclosos tots els costos de la rehabilitació més l’energia per produir la ACS i climatització per a tota la Comunitat.

La Comunitat de Propietaris va descartar incloure l’energia en el projecte i va optar únicament, referent a la millora de la seva eficiència energètica, l’execució de mesures passives, es a dir, només aïllar façanes i substituir la coberta de fibrociment per una de panell Sandwich.

Finalment, s’han realitzat les feines de reparació dels cantells de forjat, de pintura dels sostres de balcons, la reparació i sanejament de les façanes, la col·locació d’un sistema “SATE” (Sistema d’Aïllament Tèrmic Exterior) a les façanes principal i posterior, la substitució dels envans pluvials de les façanes laterals i una substitució de la coberta de plaques de fibrociment per panells sandwich.

Amb aquestes accions s’ha assolit una reducció de la demanda d’energia no renovable del 56,88% assolint el segon tram del programa 3 dels fons europeus NEXT GENERATION, corresponent a una subvenció del 65% de la despesa de l’actuació global.

Ha sigut un èxit per els veïns i per totes les parts que han intervingut en la rehabilitació.

Actualment EOSZENIT energy, està implicada en molts altres projectes de rehabilitacions energètiques, un d’ells, s’acaba d’iniciar a la població de Tàrrega, també de la mà de la seva col·laboradora, l’arquitecta tècnica gironina Sara Bueno, on en aquest cas s’assoleix el 3er tram, arribant a un 80% de subvenció i on la Comunitat de Propietaris “El Pati de Tàrrega” ja disposa d’una resolució de programa 3 amb la reserva de 1.167.540,00€ de subvenció.

El model d’Agent Rehabilitador d’EOSZENIT energy inclou tots els serveis necessaris per a una gestió integral de la rehabilitació. Vols contactar amb ells? Clica aquí.

Incrementa durabilitat del formigó armat

Incrementa durabilitat del formigó armat

Grupo Puma presenta els productes que asseguren un increment de la durabilitat del formigó armat i ens demostra la seva eficàcia a través d’un estudi realitzat per l’Institut Eduardo Torroja

Avui dia, la importància que la rehabilitació té en el sector de la construcció és vital, no sols per les seves connotacions sostenibles, que és un dels motius de més pes, sinó pels esforços que des d’Europa s’estan fent per a fomentar aquest tipus d’actuacions en l’edificació. Per això, tenir les eines adequades per a intervenir en uns certs tipus d’estructures, pot marcar la diferència.

Com sabem, el formigó armat és un dels materials més utilitzats per a la construcció d’estructures al nostre país i, per a comprendre com podem ajudar a incrementar la seva vida útil, sigui des de la seva construcció o en una fase de rehabilitació, hem de conèixer els agents que més l’afecten:

  • Aigua: que en combinació amb l’oxigen produeix corrosió en l’acer. Si el formigó està fissurat, penetra ràpidament. A més, els cicles de gel i desglaç suposen un risc enfront del trencament.
  • Clorurs: que són presents en sals marines, surts del desglaç i productes per a piscines i dipòsits. Es propaguen a través de la porositat del formigó, generant picades en les barres.
  • Diòxid de Carboni: que produeix carbonatació en el mateix formigó, reduint el seu PH i provocant despassivació en les armadures.

Canvis en la normativa (Codi Estructural):

Tenint en compte tota aquesta casuística que trobem en el dia a dia de les edificacions de formigó armat, també s’han dut a terme canvis en les normatives d’aplicació.

És per això que, fa més de dos anys, el nostre Codi Estructural va introduir modificacions en les exigències sobre la vida útil d’aquesta mena d’estructures, requerint construccions més duradores i fomentant la rehabilitació d’aquestes.

També va revisar les classes d’exposició, per a adaptar-se millor als agents que afecten aquests materials i adaptant els recobriments recomanats per a protegir les estructures. És en aquest punt on trobem un nou factor, en els casos on el recobriment requerit resulta excessiu: l’aplicació de barreres de protecció.

Informe IETcc realitzat per l’Instituto Eduardo Torroja:

El nou Codi Estructural ha incorporat els mètodes de protecció superficial per al formigó armat que es recullen en l’UNE-EN 1504. Trobem diverses alternatives per a aconseguir aquesta finalitat i, en aquest article, GRUPO PUMA ens parla sobre les “membranes estanques de ciment” i el potencial que tenen per a incrementar la durabilitat del formigó.

Per a això, no contents amb els resultats més que contrastats en els molts casos pràctics que ja s’han dut a terme, van voler deixar constància de la gran eficàcia que els seus productes presenten per a aquesta mena d’intervencions.

Per a aquest estudi realitzat per l’Institut Eduardo Torroja, es van preparar una sèrie de provetes de formigó armat per a dos tipus d’assajos:

  • Assaig de carbonatació accelerada al 3% de CO₂: amb provetes de formigó armat sense protegir i provetes del mateix formigó armat protegit amb els productes MORCEM DRY F i MORCEM DRY SF PLUS.
  • Assaig de penetració de clorurs mitjançant assaig accelerat integral: amb provetes de formigó sense protegir i provetes del mateix formigó armat protegit amb MORCEM DRY SF PLUS.

Els resultats de l’assaig de carbonatació van donar com a resultat que la velocitat de carbonatació per al formigó amb morter MORCEM DRY SF PLUS havia disminuït en un 35% respecte al formigó de referència. Mentre que en el cas de les provetes recobertes amb morter MORCEM DRY F no s’havia observat cap carbonatació.

Figura 1. Fotografies realitzades després de l'exposició accelerada durant 140 dies al 3% de CO₂ trencament i ruixat amb fenolftaleïna

Per a l’assaig de penetració de clorurs, l’ús del morter MORCEM DRY SF PLUS va millorar el comportament respecte a l’inici de la corrosió per presència de clorurs en un 50%.

Figura 2. Evolució de Icorr en el període d'iniciació i propagació de la corrosió per a les provetes estudiades

A més d’això, es va veure un augment molt significatiu de la resistència elèctrica del conjunt amb morters de GRUP PUMA aplicats, la qual cosa comporta un augment de la durabilitat enfront de la corrosió per entrada d’ions clorur i carbonatació en general.

 

GRUPO PUMA, com a garantia de qualitat:

Amb aquesta informació, no hi ha dubte de l’efectivitat que els productes de GRUP PUMA tenen enfront d’aquesta mena d’intervencions i posen a la nostra disposició la seva Oficina Tècnica per a qualsevol consulta que pugui sorgir:

OTR Partner redactor: 

Vols contactar amb un especialista de morters i sistemes d’aïllament tèrmic per l’exterior? Clica aquí

Què és el vector energètic i vector per serveis? Com visualitzar aquestes dades en el Ce3X per a la posterior introducció al llibre de l’edifici? 

Què és el vector energètic i vector per serveis? Com visualitzar aquestes dades en el Ce3X per a la posterior introducció al Llibre de l’edifici?

Un dels requisits de la convocatòria alhora de fer el Llibre de l’edifici per a les subvencions Next Generation, és el Pla d’actuacions per a la renovació de l’edifici que permeti aconseguir el seu òptim nivell de millora, mitjançant una intervenció per fases prioritzada i valorada econòmicament

El Pla d’actuacions haurà d’incloure específicament mesures o conjunts de mesures que permetin aconseguir un estalvi en consum d’energia primària no renovable superior al 30% indicant estalvi estimat en cada cas. A més, es plantejaran mesures per a cadascun dels tres nivells establerts en els articles 15 i 34 del Reial decret 853/2021, de 5 d’octubre, per a la quantificació de les ajudes en els programes 1 i 3, reducció del consum d’energia primària entre el 30% i el 45%, entre el 45% i el 60%, i superior al 60%.

Per a això, cal tenir clars alguns conceptes que ens demana el propi Llibre de l’edifici, com són el vector energètic i els vector per serveis.

  • El vector energètic es refereix a totes aquelles substàncies que emmagatzemen i transporten energia, per exemple, electricitat, gas natural, hidrogen, etc.
  • El vector per serveis es refereix a l’energia destinada a calefacció, refrigeració, ACS, ventilació, control de la humitat i, si és el cas, il·luminació.

Al Certificat energètic, a l’informe complementari del Ce3X trobem valors d’indicadors de demanda i de consum d’energia representats per serveis o per vector energètic. D’aquí podem extreure dades del Consum d’energia final per serveis i del Consum d’energia final per vector energètic:

  • El consum d’energia final per serveis, és l’energia final [kwh/m2 any] que és necessari subministrar als sistemes pels serveis de calefacció, refrigeració, ventilació, ACS, control de la humitat i, en edificis d’ús diferent del residencial privat, d’il·luminació, de l’edifici, tenint en compte l’eficiència dels sistemes emprats.
  • El consum d’energia final per vector energètic, és la mateixa definició que per al consum d’energia final per serveis però expressat per tipus d’energia final [kwh/m2any]: electricitat, gas natural o gasoil-C, GLP o carbó entre d’altres.

Com podem visualitzar les dades del vector energètic en un modelatge Ce3x?

Aquesta dada la podem trobar en l’arxiu XML del Certificat d’eficiència energètica (etiqueta “EnergiaFinalVectores”), i es pot visualitzar amb el Visor XML del CTE, a la pestanya “Informe complementari” del visor en el següent enllaç.

Cliquem a “Añadir informe base de evaluación energética en formato XML o PDF+XML” (veure figura 1) i adjuntem el XML de l’arxiu de certificació energètica.

Figura 1

Un cop pujat l’arxiu, tenim 2 opcions de visualització: El Certificat d’eficiència energètica i l’ Informe complementari:

Veiem un exemple de l’ Informe complementari del certificat d’eficiència energètica (veure Figura 2)

Figura 2. Dades obtingudes a partir del visor XML del CTE

A la taula, destacat amb colors les dades de Consum d’energia final, de Consum d’Epnr, de Emissions i de Demanda, i a sota es representen els  quatre gràfics circulars per a cadascun dels indicadors associats amb els seus percentatges.

Prenent com a exemple els valors de Consum d’energia final dels requadre (fig.2), tenim:

  • Cenergia final Calefacció = 98,88 kWh/m2any
  • Cenergia final Refrigeració = 1,91 kWh/m2any
  • Cenergia final ACS = 51,84 kWh/m2any
  • Cenergia final Global = 152,63 kWh/m2any

Aquest valors representats per vector energètic també els trobem al gràfic circular a sota i a la esquerra (requadre blau de la figura 2):

  • Cenergia final Gas Natural =90,80 %
  • Cepnr Electricitat peninsular =9,20 %

Els valors representats per vector per servei també els trobem al gràfic circular a sota i a la dreta (requadre verd de la figura 2):

  • Cenergia final Calefacció = 64,80 %
  • Cenergia final Refrigeració = 1,20 %
  • Cenergia final ACS= 34,00 %

Com calcular la reducció estimada del consum d’energia final per vector energètic total i per servei?

El primer pas és realitzar el CEE de l’estat inicial i el CEE de cadascuna de les millores proposades per separat o agrupades sempre que responguin a la mateixa prestació (millora de la transmitància tèrmica de cobertes, millora de la transmitància tèrmica de façanes, etc.).

Les dades de reducció estimada del consum d’energia final per vector energètic total i per servei, s’obtenen comparant el consum d’energia final o consum d’energia primària no renovable (per vector energètic) de l’estat inicial de l’edifici amb l’estat de proposta de millores o conjunts de millores. És a dir, comparant el CEE de l’estat inicial de l’edifici amb el CEE de cadascuna de les millores o conjunt de millores proposades.

Es vol millorar la transmitància tèrmica en una façana incorporant un sistema SATE (sistema d’aïllament tèrmic per l’exterior).

Suposem que les dades obtingudes en el“Informecomplementari”Ce3x són les següents:

Figura 3. Informe complementari de l’estat inicial del CEE. Visor XML del CTE.
Figura 4. Informe complementari de la proposta de millora. Visor XML del CTE.

Calculem la diferència entre el consum d’energia final del CEE inicial i el CEE de la proposta per cadascun dels vectors per servei i energètic per obtenir el valor de reducció estimada del consum d’energia final:

Taula 1. Percentatge de reducció estimada del consum d’energia final per serveis.
Taula 2. Percentatge de reducció estimada del consum d’energia final per vector energètic.

Introducció de les dades al Llibre de l’Edifici digital:

Finalment introduïm els valors de % de reducció estimada obtinguts de consum d’energia final a les caselles corresponents del Llibre de l’Edifici digital, a l’apartat:

Potencial de millora i Pla d’Actuacions > Bloc II.2 Pla d’actuacions > II.2.1 Intervencions proposades > Reducció estimada del consum d’energia final (vector energètic i per servei) i utilització d’energies renovables:

Fonts extretes de Anna Martin, consultora energètica del Cateb.

Un altre exemple on trobar els valors del Consum d’Energia Final, per vector energètic, total i per serveis, és des del complement CMH-Next Generation del CE3X (Efinovatic), on posa la reducció del Consum d’energia final, després de l’aplicació del conjunt de mesures dels Nivells de millora:

Valors extrets de la Guia d’ús dels complements CMH-Next Generation

Tècnica redactora:

Anna Giribets

Consultora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 13782

Has finalitzat obres d’un expedient que ja tenia resolució de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya?

Has finalitzat obres d'un expedient que ja tenia resolució de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya?

Tanca l’expedient amb els passos 6, 7 i 8 dels programes Barri i Edificis #NextGeneration

Recorda que, si has tramitat la subvenció Next Generation amb obres no iniciades o iniciades, un cop finalitzades les obres, has de realitzar la corresponent Declaració Responsable final i aportar la documentació administrativa i tècnica relativa a la finalització de les obres als col·legis professionals per tal de tramitar la corresponent idoneïtat administrativa i tècnica.

A l’hora de realitzar la Declaració Responsable final cal que disposis del número d’expedient (RB-000000) i l’arxiu .xml del Certificat d’Eficiència Energètica Final.

Per aconseguir la idoneïtat administrativa, caldrà que aportis en aquest enllaç la següent documentació:

En el cas de la idoneïtat tècnica, caldrà que aportis al mateix expedient que ja vas tramitar a l’Oficina Virtual la següent documentació:

  • CEE final: etiqueta de qualificació energètica (EE), diligenciada a l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) de l’estat de l’edifici final, document XML del Certificat d’Eficiència Energètica d’edifici final i Certificat d’Eficiència Energètica de l’edifici amb la obra acabada, realitzat amb el mateix programa que l’edifici existent.
  • CEE inicial: amb les modificacions necessàries, si escau.
  • CEE anteriors: amb les modificacions necessàries, si escau.
  • Comunicat de final d’obra i justificació de la despesa i annex
  • CFO i annexos:  Certificat de final d’obres i els annexos A i B; i la documentació específica que fa referència aquests. En cas de no existir projecte, Certificació final dels responsables de l’obra, amb les modificacions de projecte i els controls d’obra acabada amb la documentació associada.
  • Certificat de la seguretat estructural de la instal·lació en edifici existents, si escau.
  • Certificat de la instal·lació tèrmica registrat, si escau.
  • Certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió (CIE), si escau.
  • Fotografies de l’obra executada: reportatge fotogràfic a color de les obres realitzades.

A més, si les obres no estaven iniciades al moment de realitzar la sol·licitud de subvenció, caldrà que aportis la documentació tècnica relativa a l’inici de les obres:

  • Comunicat d’inici d’obres 
  • Acta d’inici d’obres
  • Autorització municipal i les pròrrogues corresponents, si no es va aportar a l’inici del tràmit.

Recorda visar el treball de “Tramitacions administratives i subvencions”

Recorda visar el treball de “Tramitacions administratives i subvencions”

Amb les subvencions cal assegurar una gestió integral i responsable dels encàrrecs dels arquitectes tècnics

En anteriors articles tècnics de la OTR de l’Arquitectura Tècnica ja hem remarcat la importància de les pòlisses d’assegurances per arquitectes tècnics i les seves condicions pels programes #NextGeneration, i en general per tots els treballs en que l’arquitecte tècnic realitza el tràmit administratiu de subvenció.

Pensant en facilitar la tramitació dels visats, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) ha millorat la gestió de visat dels expedients professionals en aquells casos en què els arquitectes tècnics assumeixen tasques relacionades amb “Tramitacions administratives i subvencions” per tal de que aquest treball es pugui tramitar alhora i en el mateix expedient junt amb la resta de treballs de rehabilitació.

Recordeu que cal visar de forma explicita aquest treball al teu expedient per disposar de la cobertura de les responsabilitats adquirides al tramitar les subvencions.

Pas a Pas en la Nova Funcionalitat:

Quan es dóna d’alta un expedient amb l’objectiu específic d'”Intervenció en edificació existent”, la plataforma recorda als professionals la importància de verificar si també s’han encarregat de les “Tramitacions administratives i subvencions”. En cas afirmatiu, es permet incloure aquesta informació al mateix expedient, sense necessitat de crear un de nou, simplificant així la gestió global del projecte.

Recomanacions per als Professionals:

Cal tenir en compte que aquesta millora és exclusiva del Cateb. Per a aquells professionals que tramitin els seus visats a altres col·legis professionals, es recomana posar-se en contacte amb el seu col·legi professional i corredories per assegurar-se que la l’encàrrec relatiu a “Tramitacions administratives i subvencions” s’informi i visi correctament.

La importància de la instal·lació correcta de finestres en la rehabilitació energètica d’edificis

instal·lació correcta de finestres en la rehabilitació energètica d'edificis

La importància de la instal·lació correcta de finestres en la rehabilitació energètica d’edificis

La OTR et recomana la Guía de Instalación de Ventanas Asefave, actualitzada al 2023, per al correcte desenvolupament de les nostres funcions com arquitectes tècnics

Els buits en els tancaments es revelen com el punt més feble des del punt de vista tèrmic, destacant la seva discontinuïtat i les diverses interaccions entre els elements que els configuren.

La normativa vigent, com el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i les normes UNE, estableixen exigències específiques que han de ser abordades a l’hora de plantejar una rehabilitació energètica. Entre aquestes exigències es destaquen aspectes com la resistència, il·luminació, hermeticitat, ventilació, estanquitat, aïllament acústic i tèrmic, així com altres requeriments continguts als Documents Bàsics del CTE.

La instal·lació de finestres emergeix com una operació clau en la rehabilitació energètica d’un edifici. La correcta instal·lació és crucial per mantenir les prestacions amb les quals les finestres han estat fabricades, assegurant-ne la durabilitat durant tota la vida útil.

Per guiar a professionals i interessats en aquesta matèria, des de la OTR de l’Arquitectura Tècnica et volem recomar la Guía de Instalación de Ventanas, editada per l’Asociación Española de Fabricantes de Fachadas Ligeras y Ventanas (Asefave). Aquesta guia, amb la seva última actualització, incorpora les novetats de la nova norma UNE 85219:2023 i altres reglamentacions tècniques sobre finestres.

A més de cobrir el marc normatiu i reglamentari, la guia proporciona informació detallada sobre el procés d’instal·lació de les finestres, des de les actuacions prèvies fins a l’entrega de la obra executada. Inclou criteris rellevants per la fase prèvia a la instal·lació i detalls sobre el muntatge. A més, aborda temes com el control de recepció del material, la documentació d’acompanyament i els assajos pertinents a l’obra.

La guia, disponible de manera digital i gratuïta, ofereix tres annexos que detallen les prestacions de les finestres, la documentació necessària per a l’entrada en obra i la fitxa de comprovació. També inclou una bibliografia complementària sobre el tema.

Per obtenir la guia, es pot sol·licitar enviant un correu electrònic a asefave@asefave.org. Aquest recurs esdevé fonamental per aquells professionals i entitats compromeses amb la millora de l’eficiència energètica en la construcció i la rehabilitació d’edificis.

Així mateix, us recomanem la visualització dels següents vídeos per a la realització de les vostres funcions com arquitectes tècnics:

Vídeo: Diagrama de instalación, cinta expansiva precomprimida multifunción, tornillo de fijación a obra adhesivo de montaje

Vídeo: Diagrama de instalación, barrera de vapor interna autoadhesiva a ambos lados, cinta expansiva precomprimida, tornillo de fijación, espuma de poliuretano, adhesivo de montaje

Vídeo: Diagrama de instalación, tornillo de fijación, cordón de sellado de núcleo hueco, espuma de poliuretano, silicona neutra, adhesivo de motaje

Vídeo: Cómo instalar una ventana paso a paso de manera óptima y eficiente (SOUDAL)

Tècnica redactora:

Eva Bonet

Coordinadora de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 12363

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya licita la Gestió de Projectes de Rehabilitació d’edificis plurifamiliars

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya licita la Gestió de Projectes de Rehabilitació d'edificis plurifamiliars

La data límit per a la participació és divendres 1 de desembre de 2023, amb hora límit a les 14:00h hora local i el pressupost base de licitació és d’1.563.518,97 €

A 22 de novembre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha publicat al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) i al perfil del contractant una licitació important per a la redacció de projectes executius, Estudis de Seguretat i Salut (ESS), Direcció d’Obra, Coordinacions de Seguretat i Salut (CSS), Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE), Certificats d’Eficiència Energètica (CEE) i Llibres de l’Edifici.

Aquesta iniciativa està enfocada als grups d’habitatges gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i tots els treballs es realitzen amb l’objectiu de donar compliment als requisits establerts pel programa 1 Next Generation – ERRP Habitatges Públics Gestionats per l’Agència Habitatge de Catalunya.

Aquesta licitació abasta un total de 21 lots, que inclouen més de 900 habitatges. S’estima que el valor total de les obres serà d’aproximadament 21 milions d’euros. Destacablement, els dos paquets més grans es troben concentrats a les ciutats de Terrassa i Tarragona.

Amb aquesta iniciativa, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya busca donar resposta a les necessitats creixents de gestió i millora dels seus habitatges, reforçant la seva presència a través d’una planificació estratègica i una execució eficaç. Aquesta licitació representa una oportunitat per a professionals del sector de l’arquitectura tècnica i la rehabilitació, oferint-nos la possibilitat de participar en projectes significatius que contribuiran al desenvolupament i millora de les comunitats a Catalunya.

Per als interessats, la informació completa està disponible a:

DOUE: Servicios – 708886-2023 – TED Tenders Electronic Daily (europa.eu)

PERFIL DEL CONTRACTANT: Informació de la publicació – Plataforma de Serveis de Contractació Pública (contractaciopublica.cat)

Línia d’ajuts per projectes d’eficiència energètica i economia circular d’empreses turístiques

Línia d’ajuts per projectes d’eficiència energètica i economia circular d’empreses turístiques #NextGeneration

La Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat té oberta una línia d’ajuts de 26,3 milions d’euros dels Fons Next Generation per a què els establiments turístics (hotels, cases de turisme rural, càmpings i apartaments turístics) millorin l’eficiència energètica dels seus edificis amb principis d’economia circular

L’objectiu d’aquestes subvencions és promoure projectes en edificis destinats a allotjament turístic que permetin adoptar mesures per reduir el consum d’energia, per introduir sistemes de gestió energètica i tecnologies més eficients, així com per fomentar l’ús d’energies renovables en les seves instal·lacions.

Les bases reguladores d’aquesta convocatòria són les que estableix l’Ordre EMT/254/2022, publicada al DOCG el 28 de novembre de 2022.

Terminis: El termini per sol·licitar l’ajut finalitzarà un cop exhaurit el pressupost disponible o, com a màxim, el dia 31 de desembre de 2024.

Actuacions subvencionables: Les actuacions subvencionables estaran incloses en les següents tipologies.

    • Millora de l’eficiència energètica de l’envoltant tèrmic.
    • Millora de l’eficiència energètica i d’energies renovables a les instal·lacions tèrmiques de calefacció, climatització, ventilació i aigua calenta sanitària:
      • Substitució d’energia convencional per energia solar tèrmica.
      • Substitució d’energia convencional per energia geotèrmica.
      • Substitució d’energia convencional per biomassa a les instal·lacions tèrmiques.
      • Millora de l’eficiència energètica dels sistemes de generació no inclosos a les subtipologies anteriors.
      • Millora de l’eficiència energètica dels subsistemes de distribució, regulació, control i emissió de les instal·lacions tèrmiques.
    • Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions de llum.

Requisitis dels edificis: L’edifici on es porti a terme el projecte ha d’estar destinat a l’activitat d’allotjament turístic, dins de les tipologies següents:

    • Establiments hotelers: Hotels, hotels apartaments, hostals i pensions.
    • Càmpings.
    • Establiments de turisme rural: cases de pagès i allotjaments rurals.
    • Apartaments turístics.

Els projectes s’han de dur a terme en edificis construïts amb anterioritat a l’1 de gener de 2007. A més, l’edifici ha d’estar destinat completament a l’ús d’allotjament turístic en la seva totalitat, i l’ajut haurà de destinar-se a actuacions que s’executin exclusivament a l’espai dedicat a allotjament turístic.

Requisits dels projectes: Entre els requisits establerts a les bases reguladores, destaquen els següents.

    • Les actuacions hauran d’aconseguir una reducció del consum d’energia primària no renovable del 30% respecte de la situació́ de partida.
    • Les actuacions han de millorar la qualificació energètica total de l’edifici en, almenys, una lletra mesurada a l’escala d’emissions de diòxid de carboni pel que fa a la qualificació energètica inicial de l’edifici.
    • Almenys el 70% dels residus de construcció i demolició no perillosos generats a el lloc de construcció es prepararà per a la seva reutilització, reciclatge i valorització.

Veure l’infografia que explica simplificadament com elaborar un projecte d’eficiència energètica per establiments turístics d’acord amb el programa Next Generation de la UE.

Per sol·licitar l’ajut, podeu accedir al web de la Generalitat de Catalunya.

Modificacions a la convocatòria de subvencions Next Generation de l’Agència de l’Habitatge

Modificacions a la convocatòria de subvencions Next Generation de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha publicat al DOGC de l’11 d’octubre la RESOLUCIÓ TER/3404/2023, referent a la quarta revisió de la convocatòria de subvencions dels Fons Next Generation destinades a la millora de les actuacions del Programa de rehabilitació a nivell d’edifici de tipologia residencial unifamiliar i plurifamiliar

Aquesta revisió introdueix una important novetat que simplifica el procés per a tramitar els programes 3 (Edificis), i 5 (Llibres de l’Edifici i Projecte) per aconseguir una primera resolució amb la conseqüent reserva econòmica.

Ara és possible presentar sol·licituds sense disposar de tota la documentació necessària en el moment de la sol·licitud. Això implica que es pot obtenir una preassignació de subvenció i una reserva de fons, subjecta a la posterior presentació de la documentació necessària.

Conseqüentment, s’han realitzat modificacions en el punt 5 de la convocatòria. Ara és possible presentar la sol·licitud seguint el procediment i la documentació detallada a l’apartat B de l’annex 1 (Programa 3) i a l’apartat B de l’annex 3 (Programa 5). Això permetrà obtenir una resolució provisional, subjecta a la presentació de la documentació completa.

És fonamental destacar que la documentació completa ha de ser presentada en un termini màxim de 3 mesos a partir de la notificació de la resolució provisional. Si no es compleix aquest termini, la resolució provisional serà anul·lada.

A més d’aquestes modificacions, s’ha realitzat un canvi en el punt 12, que estableix un termini màxim d’1 mes per emetre i notificar la resolució provisional a partir de la presentació de la sol·licitud. Si no es rep una resposta en aquest termini, la sol·licitud es considerarà com a desestimada.

També s’ha afegit el punt 16 bis, afectant el programa 3 (Edificis), programa 4 (Habitatges) i programa 5 (Redacció de Llibres de l’Edifici Existent i Projectes de Rehabilitació) que requereix que els sol·licitants presentin una declaració d’absència de conflicte d’interessos (DACI) degudament omplerta i signada en la fase de sol·licitud. 

Sistemes de Protecció Solar i Visual (SPSV) en la Rehabilitació Energètica d’Edificis per a la Sostenibilitat en l’Era Next Generation

Sistemes de Protecció Solar i Visual (SPSV) en la Rehabilitació Energètica d'Edificis per a la Sostenibilitat en l'Era Next Generation

En un món on la sostenibilitat i l’eficiència energètica estan adquirint una creixent prioritat, els projectes de rehabilitació d’edificis s’han convertit en una estratègia essencial

Aquests projectes no només busquen millorar l’habitabilitat de les estructures existents, sinó també reduir la seva empremta de carboni i disminuir els costos energètics a llarg termini. En aquest context, els sistemes de protecció solar i visual (SPSV) emergeixen com a components fonamentals per a aconseguir aquests objectius.

Què són els Sistemes de Protecció Solar i Visual (SPSV)?

Els Sistemes de Protecció Solar i Visual (SPSV) comprenen un conjunt d’elements disposats en els buits de la façana d’un edifici o en la mateixa façana quan està composta per materials translúcids. Aquests sistemes estan dissenyats per a regular l’entrada de radiació solar i exerceixen múltiples funcions, com la protecció acústica, la ventilació i la seguretat. Els SPSV es poden classificar en dues categories principals:

    • SPSV exteriors:
      • Tendals.
      • Persianes.
      • Porticons/mallorquines.
    • SPSV interiors:
      • Cortines (no les podrem tindre en compte a nivell de certificació energètica).
      • Pel·lícules i làmines de protecció solar.

Com beneficien els SPSV als Projectes de Rehabilitació Energètica d’Edificis?

Eficiència Energètica: La característica més destacada de les proteccions solars és la seva capacitat per reduir la demanda energètica. En controlar l’entrada de radiació solar, aquestes instal·lacions minimitzen la necessitat d’utilitzar sistemes de calefacció o refrigeració, la qual cosa resulta en una menor despesa energètica i, en última instància, en una disminució de les emissions de carboni.

Confort Interior Millorat: A més dels beneficis econòmics i ambientals, les proteccions solars milloren significativament el confort interior dels habitatges. En regular la temperatura i reduir l’enlluernament, creen un ambient més agradable per als ocupants, la qual cosa pot augmentar la satisfacció dels residents i la productivitat en entorns de treball.

Compliment de Normatives i Certificacions Sostenibles: Les regulacions governamentals exigeixen estàndards cada vegada més alts d’eficiència energètica en els edificis. L’ús de proteccions solars pot ajudar a complir amb aquestes normatives. A més, la incorporació dels (1) dispositius de protecció solar en els programes de certificació energètica (Ce3X, HULC, CypeTherm, CERMA i altres), pot contribuir a reduir la demanda energètica, el consum de l’EPNR i les emissions de CO2 global de l’habitatge per a obtenir certificacions sostenibles, la qual cosa augmenta el valor i la competitivitat dels edificis en el mercat.

(1) Dispositius de protecció solar (programa Ce3X)

Inversió a Llarg Termini: Malgrat que la instal·lació inicial de proteccions solars pot representar una despesa addicional en projectes de rehabilitació, aquesta inversió es recupera amb escreix amb el temps. La reducció en els costos d’energia i l’augment del valor de l’edifici fan que aquestes inversions siguin rendibles a llarg termini.

En resum, les proteccions solars s’han convertit en un component essencial en projectes de rehabilitació energètica d’edificis, exercint un paper fonamental en la reducció de costos, la millora del confort i la contribució a un entorn més sostenible. La seva inclusió no només beneficia als propietaris dels edificis, sinó que també contribueix a l’esforç global per reduir l’empremta de carboni i promoure l’eficiència energètica en la pròxima generació de construcció sostenible.

Tècnica redactora:

Gabriela Crincoli

Tècnica rehabilitació de l’OTR de l’Arquitectura Tècnica
Arquitecta tècnica, col·legiada num. 15357

OTR.cat