Com interpretar els ponts tèrmics? El "punt dèbil" de l'edifici
Saber com s’originen és clau per resoldre el problema i coneixer que hi ha diversos tipus que es poden detectar i solucionar de diferents formes
Els ponts tèrmics són un punt clau d’estudi per a evitar pèrdues energètiques en l’edifici i obtenir una continuïtat en els paraments que ens permeti un bon comportament tèrmic i una temperatura estable.
Segons el CTE DB HE3, podem definir els ponts tèrmics com “aquella zona de l’envolupant tèrmica de l’edifici en la que s’evidencia una variació de la uniformitat de la construcció, ja sigui per canvi de gruix, del tancament o dels materials emprats, per la penetració completa o parcial d’elements constructius amb diferent conductivitat, per la diferència entre l’àrea externa i interna de l’element, etc. que comporten una minoració de la resistència tèrmica respecte a la resta de tancament”. Zones on la resistència tèrmica canvia significativament, on es produeixen pèrdues/guanys de calor significatius.
Per tant saber com s’originen és clau per solucionar el problema. Hi ha diferents tipus que es poden detectar i solucionar de diferents formes.
Els ponts tèrmics poden ser constructius, geomètrics o per canvi de gruix o composició de material, i es detecten en les trobades entre els paraments verticals i marcs de les finestres, caixes de persiana, fornícules per a elements terminals d’instal·lacions com poden ser els radiadors, trobades de pilars amb paraments horitzontals i verticals, i unions d’envans, entre d’altres.
Problemes que poden causar els ponts tèrmics:
- Transferència de temperatura. Traslladen la calor i el fred de dins cap a fora i viceversa. Entre un 5% i un 10% de la calor es perd per aquests punts.
- Xoc o col·lapse tèrmic. Quan falta aïllament, quan un material fa fallida en sotmetre’s a un augment o descens de la temperatura. Per exemple, el vidre o la ceràmica són vulnerables a aquest efecte a causa del baix nivell de tenacitat, la baixa conductivitat tèrmica i el baix coeficient d’expansió tèrmica, que pot fer que es trenqui el material.
- Condensació. Quan hi ha diferència de temperatura entre l’aire i la superfície pot fer que el vapor d’aigua s’acumuli provocant condensació. Això es detecta fàcilment si els vidres de les finestres s’entelen.
- Aparició de floridura. Apareix a causa d’acumulació d’humitat, amb conseqüències per a la salubritat de les persones.
Com detectar ponts tèrmics?
- Per inspecció visual. Contacte tèrmic. N’hi haurà prou amb col·locar la mà a sobre per detectar el canvi brusc de temperatura. Aquest mètode només és fiable als casos més extrems (valors de transmitància tèrmica lineal més alts) i per a diferències importants de temperatura.
- Termografies. El mètode professional consisteix a utilitzar càmeres termogràfiques per les variacions de temperatura, discontinuïtats i possibles patologies tèrmiques. Per a obtenir resultats de comportament termogràfic no cal fer cates.
- Càlculs numèrics. Per complementar les termografies i aconseguir un edifici passiu, cal fer càlculs amb programes específics (Therm, Flixo, TRISCO…), però cal conèixer en detall la composició dels materials, característiques tècniques, com són els valors lambda, de conductivitat tèrmica, el seu gruix , etc.
Com solucionar el problema dels ponts tèrmics?
Una de les millores més favorables per reduir els valors de transmitància tèrmica lineals dels ponts tèrmics, és l’aplicació d’aïllament tèrmic exterior (SATE), que permet una continuïtat d’aïllament des de la façana, uniformitat tèrmica.
Col·locant finestres amb trencament de ponts tèrmics, aconseguim evitar la transmissió de calor entre el vidre i la fusteria. Així eliminem qualsevol contacte entre la part interior i exterior col·locant un material mal conductor i reduïm les pèrdues de calor.
Una altra forma d’evitar ponts tèrmics per a protegir les estances de la llum i la calor serà col.locant persianes amb bons sistemes d’aïllament continu dins la pròpia caixa de persiana. Altres sistemes poden ser col.locar porticons (portes interiors o exteriors) mitjançant frontisses.
PONTS TÈRMICS AL CE3X:
El valor dels ponts tèrmics varia en funció de les característiques de cadascun dels tancaments introduïts prèviament. El valor per defecte que ens dona el CE3X, és força conservador (valors que estableix el CTE). El programa també permet modificar o crear nous ponts tèrmics que no estiguin definits per defecte. Per fer-ho, anirem a la pestanya de Llibreria la barra de menú principal.
Definirem un nou pont tèrmic o en modificarem un de existent quan disposem d’informació suficient sobre la solució constructiva emprada en algun tancament del nostre edifici. Per fer-ho, haurem de tenir el valor de transmitància tèrmica lineal (en W/mk) i la longitud del mateix. Cal tenir en compte que, si no introduïm cap pont tèrmic al nostre model, el programa no ens facilitarà la qualificació energètica del nostre edifici.
Al nostre arbre d’objectes (a la pestanya «envolupant tèrmica»), els ponts tèrmics estaran reflectits en dos colors diferents.
- Taronja. Són els ponts tèrmics generats per defecte pel programa (on no s’ha modificat el valor de transmitància tèrmica).
- Marró. Són els ponts tèrmics que han estat definits per l’usuari i els generats pel programa per defecte, però que hagin estat modificats.
PROGRAMA THERM:
El programa Therm és un programa informàtic gratuït per l’Anàlisis de la Transmissió de Calor Bidimensional a través d’elements constructius.
Aquest programa permet importar fitxers .dxf, que permet una definició de la geometria del pont tèrmic senzilla i ràpida. Un cop definits els elements, es pot visualitzar perfectament els fluxos de calor i això permet entendre on trobem diferències significatives de temperatura i com actuar per tal de reduir-les.
El mapa de temperatura del pont tèrmic et permetrà observar els punts més dèbils de la trobada dels diferents elements.
Pots descarregar-te el programa Therm gratuïtament aquí.
Altres programes de càlcul tèrmic:
Altres recursos a l’abast: