Arxius de Articles

Nova licitació per a arquitectes tècnics del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH)

Nova licitació per a arquitectes tècnics del Consorci Metropolità de l'Habitatge (CMH)

El Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) de l’àrea metropolitana de Barcelona ha anunciat una nova licitació d’acord marc per a la contractació dels serveis de seguiment i col·laboració en la redacció del projecte executiu, redacció del programa de control de qualitat, direcció d’execució d’obres, coordinació de seguretat i salut i treballs associats en edificis residencials pertanyents a àrees de conservació i rehabilitació

A través d’aquest procediment, el Consorci Metropolità de l’Habitatge de l’àrea meropolitana de Barcelona seleccionarà a un nombre d’empreses/empresaris/professionals que complint amb els requisits establerts en el procediment publicat puguin realitzar els serveis corresponents.

El termini de presentació d’ofertes finalitza el 14 de juny de 2023.

Amb aquesta nova licitació, el CMH demostra el seu compromís amb la millora de les condicions dels habitatges i la promoció de la qualitat en l’àmbit residencial de l’àrea metropolitana de Barcelona, assegurant així un futur més sostenible i confortable per als residents.

Oberta la convocatòria d’ajuts per la retirada d’amiant 2023 #NextGeneration

Oberta la convocatòria d'ajuts per la retirada d'amiant 2023 #NextGeneration

Publicada la convocatòria 2023 per la retirada d’amiant per tota classe d’edificis, tenint un pressupost global de 50 milions d’euros per aquesta convocatòria i amb un termini de presentació de sol·licituds fins el 25 de juliol de 2023

S’ha publicat al DOGC la Resolució ACC/1734/2023, de 16 de maig, de convocatòria d’ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya, i a instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en cobertes afectades (ref. BDNS 695415).

Aquesta convocatòria es regeix per la Resolució ACC/1435/2023, de 27 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores que han de regir la convocatòria d’ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya, i a instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en cobertes afectades. Posteriorment es publica una correcció d’errades d’aquesta resolució.

Pressupost disponible: 50.000.000,00 € (linia 1 d’ajuts: 10.000.000€ + linia 2 d’ajuts: 40.000.000€)
Àmbit d’aplicació: Catalunya.
Destinataris:
- Annex I: Les persones sol.licitants són els propietaris de béns immobles que continguin elements d’amiant procedents de la construcció que impulsin el seu desamiantatge, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i comunitats de veïns.
- Annex II: Les persones sol.licitants són els propietaris de béns immobles en els quals es desenvolupi o s’hagi desenvolupat activitats econòmiques i que tinguin cobertes i elements d’amiant procedents de la construcció que impulsin el seu desamiantatge, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades.
Terminis: Del 25 de maig fins al 25 de juliol de 2023.

Consulta les actuacions subvencionables, informació, documentació i tramitació en el següent enllaç.

Com puc saber quins edificis es consideren delimitats dins d’un Entorn Residencial de Rehabilitació Programada (ERRP) a Catalunya, i per tant, s’acullen al Programa Barris?

Com puc saber quins edificis es consideren delimitats dins d’un Entorn Residencial de Rehabilitació Programada (ERRP) a Catalunya, i per tant, s’acullen al Programa Barris?

El programa 1, referent als ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri, té com a objecte el finançament de la realització conjunta d’obres de rehabilitació en edificis d’ús residencial i habitatges dins d’àmbits d’actuació prèviament delimitats en municipis, denominats Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP), finançat per la Unió Europea-Next GenerationEU

Com aquest programa és d’iniciativa municipal, les finques que estiguin interessades en acollir-se als Fons Next Generation es recomana que es posin en contacte amb l’Ajuntament corresponent mitjançant les OLH (Oficines Locals d’Habitatge) o la ORM (Oficina de Rehabilitació Municipal) si en disposen.

Els ERRPs en l’àmbit de Barcelona ciutat, són els següents:

Ciutat Vella: El Gòtic Sud, El Raval;
Sants-Montjuïc: El Poblesec, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port;
Horta-Guinardó: Sant Genís dels Agudells, La Teixonera, El Carmel, Can Baró;
Nou Barris: La Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Torre Baró, La Vallbona, Les Roquetes, El Turó de la Peira, Verdun, La Prosperitat;
Sant Andreu: El Bon Pastor, Baró de Viver, La Trinitat Vella (excepte l’àmbit de regeneració urbana Trinitat Vella);
Sant Martí: La Verneda, La Pau (excepte l’àmbit de regeneració urbana la Pau), El Besòs i el Maresme (excepte l’àmbit de regeneració urbana SO Besos)

A l’àrea metropolitana de Barcelona, podeu fer la consulta per l’adreça de l’edifici que voleu saber al simulador.

A la resta de Catalunya, els municipis que tenen una zona limitada com Entorn Residencial de Rehabilitació Programada (ERRP) són els següents:

Província de Barcelona: Berga, Centelles, Gironella, Granollers, Igualada, Manresa, Masquefa, Mataró, Montornès del Vallès, Olesa de Montserrat, Polinyà, Rubí, Sabadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Vicenç de Castellet, Santa Margarida de Montbui, Santa Susanna, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.
Província de Girona: Caldes de Malavella, Figueres, Olot, Palafrugell, Palamós, Ripoll, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Torroella de Montgrí.
Província de Lleida: Lleida.
Província de Tarragona: Calafell, la Selva del Camp, l’Arboç, Reus, Tarragona, Tortosa, Ulldecona.

Per saber els barris dins d’aquest municipi, podeu posar-vos en contacte directament amb l’Ajuntament corresponent.

Anunciat al BOPB l’ampliació del termini de presentació de sol·licitud d’ajuts #NextGeneration a la ciutat de Barcelona, per actuacions dels Programes 3, 4 i 5

Anunciat al BOPB l'ampliació del termini de presentació de sol·licitud d'ajuts #NextGeneration a la ciutat de Barcelona, per actuacions dels Programes 3, 4 i 5

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha anunciat al BOBP del 25 de maig de 2023 l’ampliació de la convocatòria vigent per a la rehabilitació dels programes 3, 4 i 5

S’ha anunciat la modificació de la convocatòria publicada pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona afecta al termini de presentació de sol·licituds pels programes 3 (edificis), 4 (habitatges) i 5 (llibre de l’edifici i projecte) a la ciutat de Barcelona, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Aquesta ampliació entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya.

La convocatòria es troba publicada al DOGC el 27 de juny de 2022 i té les seves Bases al Reial Decret 853/2021, de 5 d’octubre, pel qual es regulen els programes d’ajut en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que constituirà les Bases Reguladores de la convocatòria d’acord l’article 1.1 del Reial Decret.

Aquest canvi modificaria el termini d’obertura de presentació de sol·licituds de cadascun dels programes:

- Programa 3, d’ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici.
- Programa 4, d’ajuts a les actuacions de millora d’eficiència energètica en habitatges.
- Programa 5, d’ajuts per a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de Projectes de Rehabilitació.

El nou termini de presentació de sol·licituds de cadascun dels programes acabarà el 31 de desembre de 2023.

El Gerent del Consorci de l’Habitatge de Barcelona es reserva el dret de tancar el termini d’admissions en funció de les disponibilitats pressupostàries en una data anterior a l’establerta.

Recordeu que no podreu realitzar la sol·licitud de la subvenció fins que no hagueu realitzat el tràmit previ referit al punt 1.1. dels annexos de la convocatòria, referents a les idoneïtats administrativa i tècnica als col·legis professionals corresponents.

Podeu consultar el BOBP publicat en data 25 de maig de 2023 fent clic en el següent enllaç.

Quina data ha de tenir el CEE inicial per les deduccions de IRPF?

Quina data ha de tenir el CEE inicial per les deduccions de IRPF?

El Ministerio de Hacienda dóna resposta a aquesta pregunta, feta pel col·legi de Tarragona (COAATT)

La resposta que dona Hacienda per justificar l’estat inicial dels habitatges que fan obres de rehabilitació energètica, i voler deduir-se els imports a la declaració de renda és la següent: el certificat energètic ha d’estar emès abans de l’inici de les obres.

Pots trobar més informació aquí.

La importància del control d’execució dels sistemes SATE en les obres #NextGeneration

La importància del control d'execució dels sistemes SATE en les obres #NextGeneration

El conegut SATE (Sistema d’Aïllament Tèrmic per l’Exterior) s’utilitza tant en edificis d’obra nova com en rehabilitació, sent una de les opcions més demandades i recomanades a les rehabilitacions d’edificis emmarcades en els Fons #NextGeneration

Aquest sistema es pot classificar en funció del tipus de fixació, material aïllant utilitzat, aplicació i tipus d’acabat. Es subministra com a conjunt (kit) i s’utilitza per a l’aïllament tèrmic, que han de tenir com a mínim un valor de resistència tèrmica igual o superior a 1 m² K/W, com s’indica en la guia ETAG 004 i en les normes UNE-EN 13499 i 13500.

Tots els components d’un SATE han d’estar concebuts i assajats de manera conjunta per a l’ús que es donarà al sistema. Això ha de respectar-se des de la prescripció fins al servei postvenda, passant pel subministrament i aplicació.

La correcta execució i posada en obra dels sistemes SATE són de vital importància per tal d’evitar futures problemàtiques, sigui en l’àmbit estètic o funcional, és per això que s’ha de controlar tots els elements del procés constructiu o d’instal·lació del sistema.

La col·locació de les plaques d’aïllament s’haurà de realitzar seguint les següents pautes:

Tots els elements sortints de la façana hauran de ser col·locats abans que l’aïllament (escopidor, coronacions, etc.) per a assegurar el correcte tractament impermeable de les juntes. Si no és així, requerirà un tractament posterior que consisteix en realitzar una llaga entre els elements i l’aïllament; en l’entrega es col·locarà un material segellat i elàstic (DB HS 1 apartat 2.3.3.6 part 2)
Els panells d’aïllament seran col·locats desplaçant-se gradualment. Col·locar els panells aïllants de baix cap amunt, evitant les juntes entre les peces, partint de les arestes de l’edifici. Pressionar els panells sobre la paret. Retirar prèviament l’excés d’adhesiu per a evitar la formació de ponts tèrmics.
Es comprovarà que les juntes entre plaques d’aïllament encaixen correctament unes amb les altres, evitant també el sobrant d’adhesiu. Es controlarà l’absència de regruixos o desnivells entre les plaques d’aïllament durant la seva col·locació.
Generalment, es considera una correcta col·locació de morter o adhesiu en el cas que la superfície de contacte entre la peça i el parament és mínim del 40%, sent necessàries aproximadament 6 pellades de morter per peça a instal·lar i un cordó perimetral.
Es comprovarà que les plaques d’aïllament s’han fixat correctament al suport, bé amb adhesiu o bé amb fixació mecànica i adhesiu. Les espigues es col·locaran una vegada instal·lats els panells d’aïllament amb número i disposició segons fabricant. S’haurà de realitzar una prova d’extracció de les peces per tal de poder comprovar tots els passos de la instal·lació són correctes.
A les cantonades de l’edifici es col·locaran panells sencers o mitjos panells, alternativament a trencajuntes la cantonada.

S’emplenaran els espais oberts entre panells amb tires del mateix material aïllant, evitant l’ús de morter per a emplenar aquesta juntes.
Les canonades ocultes seran marcades per a evitar que siguin perforades pel trepant en col·locar les espigues o un altre tipus de fixació en l’operació d’ancoratge posterior. Així i tot, seria tècnicament més correcte no deixar canonades ocultes a causa de la dificultat d’intervenir en cas de manteniment.
Després de forjar l’adhesiu, si és necessari, s’han d’escatar i netejar els panells d’aïllament (excepte en panells de llana mineral o fenòlics, que podrien deteriorar-se).

Per més informació tant per execució o el seu control ho podeu consultar en l’enllaç següent.

L’envolupant tèrmica de l’edifici

L'envolupant tèrmica de l'edifici

Per realitzar la tramitació de qualsevol programa de les convocatòries dels Fons #NextGeneration s’haurà de presentar els certificats energètics de l’habitatge o edifici corresponent. És per això que serà d’importància descriure l’envolupant tèrmica i instal·lacions de l’edifici correctament. Ara bé, que s’entén per envolupant tèrmica?

S’entén com a envolupant tèrmica d’un edifici tots aquells tancaments i particions interiors de l’edifici que separen els espais habitables de l’ambient exterior o d’altres no habitables.

L’envolupant tèrmica ha de complir la regla de la continuïtat, tant en planta com en secció, de manera que tanqui el volum objecte d’anàlisi. Un mateix edifici pot, per tant, tenir diferents definicions de la seva envolupant tèrmica. La definició concreta quedarà al criteri del/la projectista, però sempre ha de complir, excepte per les excepcions estipulades, la condició d’incloure tots els espais habitables de l’edifici.

Per tant, el/la projectista podrà decidir, sota el seu criteri:

Incorporar espais no habitables.
Excloure espais habitables que:
- No es condicionaran durant tota la vida de l’edifici (escales, passadissos, etc.)
- Estiguin molt ventilats, amb una ventilació d’almenys 10 l/s per m2 d’àrea útil de dit espai.
- Espais amb grans apertures permanents a l’exterior, de com a mínim, 0.003m2 per m2 d’àrea útil de dit espai (possibles escales, etc.)

Cal tindre en compte que, tot i que el tècnic projectista considera la inclusió d’espais no habitables dins a l’envolupant, no suposa la comptabilització a la superfície de referència.

Així, a edificis de tipologia principalment col·lectiva residencial, caldrà valorar detalladament a l’hora de considerar l’envolupant:

Caixes d’escala.
Locals comercials, altres usos o altres espais no habitables.
Sotacoberts.
Zones d’aparcament, per exemple, dins de l’habitatge unifamiliar.

La millora de l’envolupant tèrmica de l’edifici té una incidència directa en la reducció de la demanda energètica dels edificis, o sigui, en la quantitat d’energia necessària per mantenir l’interior de l’edifici en condicions tèrmiques de confort. Recordem que un dels requisits de les convocatòries Next Generation es assolir una reducció mínima de la demanda energètica segons la taula següent:

Reducció demanda energètica segons zones climàtiques

Zona B	0% *
Zona C	≥ 25%
Zona D i E	≥ 35%

* En zona climàtica B no és necessari el compliment del paràmetre de reducció de la demanda energètica.

Per millorar l’envolupant tèrmica cal que les actuacions que preveiem repercuteixin en els factors següents de la pròpia envolupant:

La transmitància tèrmica.
Inèrcia tèrmica.
Estanquitat a l’aire.
Factor solar.

Per calcular el grau d’incidència de les mesures de millora proposades vinculades tant a l’envolupant tèrmica com a les instal·lacions de l’edifici, caldrà realitzar, com a mínim, dos certificats d’eficiència energètica que reflecteixin l’estat de l’edifici previ a la realització de les obres i l’estat de l’edifici un cop realitzades les actuacions previstes. Aquests dos certificats d’eficiència energètica ens donaran dos fotografies de l’edifici que compararem entre elles i que ens indicaran els % de reducció de demanda i consum assolits.

Respecte a la correcta realització dels Certificats d’Eficiència Energètica que justifiquen les millores front als Fons Next Generation, i per tal que els % assolits siguin el més pròxim a la realitat possible, cal tindre en compte els següents paràmetres:

Tots els certificats d’eficiència energètica que realitzem respecte un edifici hauran d’estar realitzats amb el mateix procediment i versió de certificació homologat.
A l’hora de realitzar els certificats energètics de l’edifici recomanem informar les característiques de l’envolupant i de les instal·lacions amb valors estimats o coneguts (depenent del nostre grau de coneixement de l’element).
El certificat inicial només es diferenciarà del certificat de projecte o final pels elements que es substitueixen o es modifiquen amb les actuacions proposades al projecte, per tal de poder valorar la incidència real de les accions plantejades.

S’ha de tenir en compte que en el cas que es tramitin diversos programes de subvenció, cada programa haurà de tenir els seus certificats energètics amb les modificacions que vulguin subvencionar, sense barrejar elements que es vulgui subvencionar d’un programa a l’altre.

Com interpretar els ponts tèrmics?

Com interpretar els ponts tèrmics? El "punt dèbil" de l'edifici

Saber com s’originen és clau per resoldre el problema i coneixer que hi ha diversos tipus que es poden detectar i solucionar de diferents formes

Els ponts tèrmics són un punt clau d’estudi per a evitar pèrdues energètiques en l’edifici i obtenir una continuïtat en els paraments que ens permeti un bon comportament tèrmic i una temperatura estable.

Segons el CTE DB HE3, podem definir els ponts tèrmics com “aquella zona de l’envolupant tèrmica de l’edifici en la que s’evidencia una variació de la uniformitat de la construcció, ja sigui per canvi de gruix, del tancament o dels materials emprats, per la penetració completa o parcial d’elements constructius amb diferent conductivitat, per la diferència entre l’àrea externa i interna de l’element, etc. que comporten una minoració de la resistència tèrmica respecte a la resta de tancament”. Zones on la resistència tèrmica canvia significativament, on es produeixen pèrdues/guanys de calor significatius.

Per tant saber com s’originen és clau per solucionar el problema. Hi ha diferents tipus que es poden detectar i solucionar de diferents formes.

Els ponts tèrmics poden ser constructius, geomètrics o per canvi de gruix o composició de material, i es detecten en les trobades entre els paraments verticals i marcs de les finestres, caixes de persiana, fornícules per a elements terminals d’instal·lacions com poden ser els radiadors, trobades de pilars amb paraments horitzontals i verticals, i unions d’envans, entre d’altres.

Problemes que poden causar els ponts tèrmics:

Transferència de temperatura. Traslladen la calor i el fred de dins cap a fora i viceversa. Entre un 5% i un 10% de la calor es perd per aquests punts.
Xoc o col·lapse tèrmic. Quan falta aïllament, quan un material fa fallida en sotmetre’s a un augment o descens de la temperatura. Per exemple, el vidre o la ceràmica són vulnerables a aquest efecte a causa del baix nivell de tenacitat, la baixa conductivitat tèrmica i el baix coeficient d’expansió tèrmica, que pot fer que es trenqui el material.
Condensació. Quan hi ha diferència de temperatura entre l’aire i la superfície pot fer que el vapor d’aigua s’acumuli provocant condensació. Això es detecta fàcilment si els vidres de les finestres s’entelen.
Aparició de floridura. Apareix a causa d’acumulació d’humitat, amb conseqüències per a la salubritat de les persones.

Com detectar ponts tèrmics?

Per inspecció visual. Contacte tèrmic. N’hi haurà prou amb col·locar la mà a sobre per detectar el canvi brusc de temperatura. Aquest mètode només és fiable als casos més extrems (valors de transmitància tèrmica lineal més alts) i per a diferències importants de temperatura.
Termografies. El mètode professional consisteix a utilitzar càmeres termogràfiques per les variacions de temperatura, discontinuïtats i possibles patologies tèrmiques. Per a obtenir resultats de comportament termogràfic no cal fer cates.
Càlculs numèrics. Per complementar les termografies i aconseguir un edifici passiu, cal fer càlculs amb programes específics (Therm, Flixo, TRISCO…), però cal conèixer en detall la composició dels materials, característiques tècniques, com són els valors lambda, de conductivitat tèrmica, el seu gruix , etc.

Com solucionar el problema dels ponts tèrmics?

Una de les millores més favorables per reduir els valors de transmitància tèrmica lineals dels ponts tèrmics, és l’aplicació d’aïllament tèrmic exterior (SATE), que permet una continuïtat d’aïllament des de la façana, uniformitat tèrmica.

Col·locant finestres amb trencament de ponts tèrmics, aconseguim evitar la transmissió de calor entre el vidre i la fusteria. Així eliminem qualsevol contacte entre la part interior i exterior col·locant un material mal conductor i reduïm les pèrdues de calor.

Una altra forma d’evitar ponts tèrmics per a protegir les estances de la llum i la calor serà col.locant persianes amb bons sistemes d’aïllament continu dins la pròpia caixa de persiana. Altres sistemes poden ser col.locar porticons (portes interiors o exteriors) mitjançant frontisses.

PONTS TÈRMICS AL CE3X:

El valor dels ponts tèrmics varia en funció de les característiques de cadascun dels tancaments introduïts prèviament. El valor per defecte que ens dona el CE3X, és força conservador (valors que estableix el CTE). El programa també permet modificar o crear nous ponts tèrmics que no estiguin definits per defecte. Per fer-ho, anirem a la pestanya de Llibreria la barra de menú principal.

Definirem un nou pont tèrmic o en modificarem un de existent quan disposem d’informació suficient sobre la solució constructiva emprada en algun tancament del nostre edifici. Per fer-ho, haurem de tenir el valor de transmitància tèrmica lineal (en W/mk) i la longitud del mateix. Cal tenir en compte que, si no introduïm cap pont tèrmic al nostre model, el programa no ens facilitarà la qualificació energètica del nostre edifici.

Al nostre arbre d’objectes (a la pestanya «envolupant tèrmica»), els ponts tèrmics estaran reflectits en dos colors diferents.

Taronja. Són els ponts tèrmics generats per defecte pel programa (on no s’ha modificat el valor de transmitància tèrmica).
Marró. Són els ponts tèrmics que han estat definits per l’usuari i els generats pel programa per defecte, però que hagin estat modificats.

PROGRAMA THERM:

El programa Therm és un programa informàtic gratuït per l’Anàlisis de la Transmissió de Calor Bidimensional a través d’elements constructius.

Aquest programa permet importar fitxers .dxf, que permet una definició de la geometria del pont tèrmic senzilla i ràpida. Un cop definits els elements, es pot visualitzar perfectament els fluxos de calor i això permet entendre on trobem diferències significatives de temperatura i com actuar per tal de reduir-les.

El mapa de temperatura del pont tèrmic et permetrà observar els punts més dèbils de la trobada dels diferents elements.

Pots descarregar-te el programa Therm gratuïtament aquí.

Altres programes de càlcul tèrmic:

- Flixo
- Trisco

Altres recursos a l’abast:

- Documento de Apoyo al Documento Básico DB-HE Ahorro de Energía DA DB-HE3

La importància de la formació en el nou paradigma que suposa la prescripció de la rehabilitació energètica

La importància de la formació en el nou paradigma que suposa la prescripció de la rehabilitació energètica

Estem en un moment de canvis a la professió del tècnic rehabilitador. Ara, més que mai, hem de trobar temps per actualitzar els nostres coneixements.

Els Fons Next Generation han arribat per un motiu i amb molts objectius. El més obvi és activar l’economia del país per ajudar-la a recuperar-se de la crisi econòmica que va suposar la Covid-19. Mitjançant l’eix anomenat Transició verda, i mirant els objectius del Consell Europeu per 2030 i l’Horitzó 2050 pel que fa a reducció d’emissions de gas d’efecte hivernacle ens arriba una oportunitat als tècnics rehabilitadors que no hem de deixar escapar.

Aquests objectius comporten un canvi de paradigma per a la societat que els tècnics rehabilitadors hem d’abanderar. Com? Doncs posant les mesures de millora de l’eficiència energètica com a “must” a les nostres prescripcions.

Quan diagnostiquem un edifici hem de tindre en compte la rehabilitació energètica com un nou requisit al que ha de donar compliment l’edifici, sent un factor indispensable en la nostra avaluació, com ha sigut fins ara la conservació, l’accessibilitat o l’habitabilitat entre altres. Posem un segell de qualitat a les nostres prescripcions i posicionem-nos com a professionals experts.

Però per aconseguir-ho cal que tinguem els coneixements necessaris que ens ajudin a argumentar la nova necessitat i portar a terme amb èxit el nostre projecte. Et proposem dues solucions:

1. Formació continua. Nova normativa, nous horitzons, nova situació. Per tant, nous coneixements que necessitem. Així com ens ha passat en etapes anteriors de la professió de tècnic rehabilitador (desamiantat, aluminosi, accessibilitat d’edificis existents, nous estàndards d’habitabilitat, etc.), cal actualitzar-nos. La importància de la formació continua dels actuals tècnics rehabilitadors en aquest escenari és indispensable i primordial. Consulta la formació que t’aconsellem a la nostra web.
2. Treball en equip. Ens hem de reorganitzar. Els nous estàndards i objectius marcats per Europa ens obliga a abastar un ventall molt ampli de coneixements, i òbviament, no podem saber-ho tot. Des dels col·legis us animem a crear noves sinergies amb altres companys, trobar noves maneres de treballar i fomentar l’especialitat del tècnic, exaltant la nostra professió.

Preparem-nos qualitativament per a la nostra professió del futur.

Conveni de col·laboració entre la Cambra i el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona

Conveni de col·laboració entre la Cambra i el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona

El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona i la Cambra de la Propietat Urbana de L’Hospitalet del Llobregat, impulsen la rehabilitació d’edificis.

Amb la signatura del conveni:

1. Ambdues entitats volen impulsar i facilitar la rehabilitació del parc edificat, amb la màxima garantia de qualitat, seguretat i sostenibilitat, en benefici de les persones propietàries i les comunitats de propietaris.
2. Es crea una comissió de seguiment i compliment dels objectius del conveni, i es valorarà el desenvolupament d’altres projectes, activitat o iniciatives que siguin d’interès per les dues institucions i els col·lectius que representen.
3. Ambdues entitats posen a disposició diversos serveis i compromisos per a reforçar la seva col·laboració. Així, el Cateb posa a disposició de la Cambra i dels seus associats serveis d’informació i atenció per a persones propietàries i comunitats de propietaris.
4. Concretament, es posaran en marxa accions de divulgació ciutadana, com sessions de divulgació sobre temes relacionats amb la conservació i la rehabilitació dels edificis i habitatges, atenció de consultes sobre conservació, rehabilitació i subvencions. També es crearà una borsa de tècnics rehabilitadors i un servei de validació col·legial, per garantir la correcció i integritat formal del treball i els controls establerts.
5. Per la seva part, la Cambra es compromet a fer difusió activa entre els seus associats dels serveis que ofereix el Cateb i també oferirà sessions de divulgació i sensibilització sobre la conservació i la rehabilitació dels edificis i habitatges, així com de les subvencions adreçades als propietaris i comunitats de propietaris.
6. L’acord estableix la possibilitat de poder desenvolupar altres projectes, activitats o iniciatives relacionades amb l’àmbit de l’edificació, la rehabilitació i el manteniment, l’habitatge, l’urbanisme, la sostenibilitat i el medi ambient i altres matèries que siguin d’interès comú d’ambdues institucions i dels col·lectius que representen, respectivament, així com dels ciutadans i la societat en general. El conveni tindrà una vigència inicial d’un any prorrogable de forma automàtica.